DEL VERD URBÀ A LA RENATURALITZACIÓ DE LA CIUTAT

El proper dijous 28 de novembre tindrà lloc la presentació oficial del Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona a l´Auditori de la Biblioteca Jaume Fuster de 16 a 20 hores. El Pla és un instrument estratègic en relació a la conservació del verd i de la diversitat biològica, apectes recollits a l´objectiu 1 del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. La jornada serà presentada per Joan Puigdollers, Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans-Hàbitat Urbà de l´Ajuntament de Barcelona; Roman Llagostera, Gerent Adjunt de Medi Ambient i Serveis Urbans de l´Ajuntament de Barcelona; Vicente Guallart, Arquitecte en cap de l´Ajuntament de Barcelona; i Antoni Alarcón, president de l´Associació de Professionals del Medi Ambient (APROMA). Chantal van Ham, membre de l´Oficina del Programa Europeu de la International Union for Conservation of Nature (IUCN) oferirà la conferència "Els valors de la biodiversitat per a la vida urbana. Una perspectiva internacional". A continuació es debatrà amb membres de les universitats UAB, UB, UPC i del centre de recerca CREAF sobre què aporta la infraestructura verda a la qualitat de vida. La jornada és gratuïta amb inscripció prèvia. Les places són limitades a l´aforament de l´espai. Podeu formalitzar les vostres inscripcions omplint aquest formulari, contactant al telèfon 93 245 29 01, o a través d´un correu electrònic a aproma@aproma.org.

Publicat el 18/11/2013

DE CONSUMIDORS A PRODUCTORS

Els Ateneus de Fabricació ja són una realitat a la ciutat. Aquests nous equipaments municipals seran espais de recerca, disseny i fabricació de productes, però de la mà dels ciutadans. Uns espais democràtics en la fabricació digitals, oberts a tothom i impulsors de nous negocis. S´anomenen ateneus perquè seran lloc de trobada i debat per a la transformació social dels barris, de les persones, de la ciutat, espais per intercanviar informació i coneixements. S´anomenen també de fabricació perquè estaran equipats amb la tecnologia necessària perquè una persona pugui crear, experimentar i aprendre, amb l´objectiu  de fabricar productes i incentivar així l´emprenedoria i l´ocupació. Inspirats en el concepte Fab Lab (Fabrication Laboratory) desenvolupat al Massachussets Institute of Technology (MIT), a Barcelona ja hi ha dos equipaments en marxa. L´Ateneu de Fabricació de les Corts, ubicat a l´antiga fàbrica Benet Campavadal, està iniciant les seves activitats en col·laboració amb un gran ventall d´entitats, des d´universitats a instituts de secundària, administracions i entitats de barri. Un aspecte diferenciador que definirà aquest centre serà el treball per l´accessibilitat d´ús i la inclusió laboral o d´ocupació de totes les persones i col·lectius en risc d´exclusió social o laboral. Al districte de les Corts es va aprovar la mesura de govern "Les Corts, compromís vers la inclusió", i hi ha 22 entitats que treballen, des de diferents vessants, en l´atenció de persones amb discapacitat. Càpsula informativa de BTV

Publicat el 18/11/2013

ELS SIGNANTS APOSTEN PER LA REUTILIZACIÓ

Del 16 al 24 de novembre Barcelona participa en la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, la qual aquest any posa especial èmfasi en la reutilització. A continuació us presentem les propostes de dues entitats signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat: ESPAI JOVE LA FONTANA (infopunt@crajbcn.cat - 93 265 52 17): - Marató d´estilismes de moda reciclada Data: Dissabte 16, de 10 a 14 h Lloc: Sala d´Actes (Gran de Gràcia, 190-192) Creació d’estilismes per part d’estudiants de disseny a partir de roba de segona mà procedent de la recollida selectiva. És una jornada de sis hores en què futurs dissenyadors creen i donen valor a un material considerat un residu. Al final de la marató s’exhibiran tots els estilismes en un passi que es farà a la plaça. Activitat organitzada per la Fundació Humana. - Renova la teva roba Data: Dilluns 18 i dijous 21, de 10 a 15 h i de 17 a 21 h Lloc: Recepció (Gran de Gràcia, 190-192) Recollida de roba per a intercanviar i entrega de punts per al projecte "Renova la teva roba". - Taller: Llibretes amb tela! Data: Dijous 21, de 17 a 21 h Lloc: Sala Polivalent (Gran de Gràcia, 190-192) Taller de llibretes personalitzades amb material tèxtil reaprofitat, dirigit a infants i joves. Paral·lelament també hi haurà la jornada d´entrega de roba d´intercanvi (per punts) del "Renova la teva roba". RAONS PÚBLIQUES (info@raonspubliques.org) - Vine a conèixer el local: reforma integral, amb reutilització de material. Data: Divendres 22, entre les 10 i les 14 h. Lloc: C. Concòrdia, 30, baixos esq. (Poble Sec) L’associació Raons Públiques desenvolupa processos integrals i participatius de transformació urbana i treballa a Barcelona des de l’any 2009. L’associació acaba d’estrenar el local que va reformar al barri del Poble Sec. Es tracta d’un espai-oficina on treballa l’equip, però també amb la intenció que aquest espai es converteixi en una referència per al barri on es puguin organitzar xerrades, exposicions, debats i qualsevol altre esdeveniment que impulsi la ciutadania crítica. El procés de reforma, amb pressupost molt reduït, es va realitzar mitjançant un procés integral on el disseny del propi espai es va realitzar amb material reutilitzat provinent del propi local (vidre, paper pintat, fusta...) i d’altres fonts de reutilització (finestres de fusta, mobles...). Acollint-vos al seu local, Raons públiques vol difondre la possibilitat que té la recuperació i reutilització de materials per a la configuració d’espais acollidors i creatius. Altres entitats de la xarxa, com Nutrició Sense Fronteres, Tecnologia per a Tothom i la Fundació Banc de Recursos centren el seu nucli d’activitat en la reutilització. I Lleuresport participa en la campanya Renova la teva Roba des del Centre Cívic Pere Quart. A més, el proper dimecres 20 de novembre, de 18 a 20 h la Fàbrica del Sol organitza la xerrada "Consum col·laborat: oportunitats i avantatges del consum compartit", a càrrec d’Albert Cañigueral. Inscripcions

Publicat el 18/11/2013

APLICACIÓ MÒBIL "AIRE NET JA!"

L´associació Ecologistes en Acció s´ha marcat el repte de crear una aplicació mòbil per conèixer l´estat de la contaminació atmosfèrica en lloc i temps reals. El projecte, que s´està duent a terme en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya, porta el nom "Aire net ja!". L´objectiu de l´aplicatiu és permetre a la ciutadania conèixer la qualitat de l´aire de la seva ciutat en un moment determinat i poder prendre decisions al respecte (especialment pel que fa la mobilitat). Si voleu col·laborar amb el desenvolupament d´aquest projecte, podeu fer-ho fins al 24 de novembre a través del microfinançament.  Des de 2005, Ecologistes en Acció han denunciat la gravetat de la situació a través de diversos informes.

Publicat el 18/11/2013

RESULTATS DE LA PROVA PILOT “RETORNA”

La Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable (FPRC) ha presentat els resultats de la prova pilot del Sistema de Retorn d´envasos de begudes d´un sol ús, que es va dur a terme del 15 d´abril al 30 de juny al municipi de Cadaqués. Els actors involucrats, la FPRC, l´Associació Retorna i el govern municipal, amb la supervisió de l´Agència de Residus de Catalunya, ratifiquen el bon funcionament d’aquesta experiència pionera. El percentatge d´envasos de begudes subjectes a un dipòsit de cinc cèntims retornats als comerços de Cadaqués va superar el 90% durant algunes setmanes. Es van retornar 81.183 envasos, que equivalen a prop d´un 77% de les vendes. Consulteu l´informe complet.

Publicat el 18/11/2013

EMPRESES COMPROMESES AMB LA SOSTENIBILITAT

Com ja sabeu, durant el mes de novembre s´han organitzat dues sessions adreçades a sectors concrets que formen part del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. El 6 de novembre es va convocar les empreses i el 13 de novembre les associacions.  A la sessió adreçada a les empreses i organitzacions empresarials, que es va fer en col·laboració amb Barcelona Activa i la Xarxa d´Economia Social de Barcelona (XESB), varen assistir una trentena de persones.   Hi van intervenir tres experiències exitoses en l´aposta per la sostenibilitat i la responsabilitat social a l´empresa: Sergio Colado (Nechi Group), Jorge León (Can Cet) i Mònica Fornt (Grup Papelmàtic).   Frederic Ximeno, director d’innovació de l’Estudi Ramon Folch, va tancar la part de les intervencions amb una presentació sobre la importància estratègica de la sostenibilitat per a les empreses i la seva competitivitat.   Finalment, es van configurar grups de treball on els assistents van compartir les seves iniciatives, reptes i obstacles per dur a terme nous projectes.  Aquí podeu consultar l´informe de la sessió adreçada a les empreses.

Publicat el 18/11/2013

La Cocina Solar

Fracturación hidráulica y contaminación del agua

En Pensilvania, cuanto más cerca vive uno de un pozo utilizado para la obtención de gas natural mediante fracturación hidráulica (fracking) de pizarras subterráneas, más probable es que su agua potable esté contaminada con metano. Esta conclusión, incluida en un estudio publicado en junio en Proceedings of the National Academy of Sciences USA, constituye el primer paso para determinar si los procesos de fracturación hidráulica en la formación de pizarras Marcellus, presente en el subsuelo de gran parte del estado de Pensilvania, son los causantes de la contaminación del agua potable en esa región.
Robert Jackson, ingeniero químico de la Universidad de Duke, encontró metano en 115 de 141 pozos superficiales residenciales de agua potable. La concentración de metano en hogares a menos de kilómetro y medio de un pozo de fracturación era seis veces superior a la de los hogares más lejanos. Los isótopos y restos de etano en el metano indicaban que el gas no había sido creado por microorganismos en los acuíferos subterráneos, sino por calor y presión a cientos de metros de profundidad en la formación rocosa Marcellus, que varias empresas fracturan para liberar el gas y hacer que suba hasta la superficie por un pozo de extracción.
La mayoría de las fuentes de agua subterránea se sitúan a menos de cien metros de profundidad, pero si el recubrimiento protector de metal y hormigón en torno a un pozo de fracturación tuviese filtraciones, el metano podría escapar y afectar al agua subterránea. Sin embargo, el estudio no demuestra que los procesos de fracturación hayan contaminado pozos concretos de agua potable. «Mi objetivo no es acabar con la técnica», afirma Jackson. Las compañías de perforación suelen construir los pozos adecuadamente, señala, pero, al negar incluso la posibilidad de que algunos pozos puedan tener filtraciones, han socavado su propia credibilidad.
El próximo paso para demostrar si la fracturación ha contaminado o no pozos específicos de agua potable consiste en determinar si el metano de esos pozos viene de la formación Marcellus o de otros depósitos. Las compañías energéticas afirman que el gas puede filtrarse de forma natural desde capas muy profundas a través de fisuras en la roca y que, por lo tanto, determinar su origen no resulta fácil. No obstante, algunos científicos defienden que el análisis químico del gas puede revelar si subió burbujeando lentamente a través de cientos de metros de roca o rápidamente por un pozo con filtraciones. Jackson está analizando ahora muestras de metano con esa finalidad.
Otra forma de vincular las filtraciones de un pozo de fracturación con el agua contaminada de un pozo doméstico consiste en mostrar que el terreno entre ambos incluye itinerarios por los que podría fluir el gas. Primero, sin embargo, habría que identificar los pozos con filtraciones. Anthony Ingraffea, experto en fracturación hidráulica de la Universidad Cornell, está revisando minuciosamente los informes de inspección de la mayoría de los 41.311 pozos de gas perforados en Pensilvania desde enero de 2000. Hasta ahora, señala, parece ser que hay un «porcentaje mayor» de filtraciones en los pozos de fracturación de la formación Marcelus que en los pozos tradicionales de petróleo y gas perforados en otras formaciones. Las investigaciones deben continuar.

Investigación y Ciencia

Los anfibios y la contaminación química

Ciertos compuestos podrían estar contribuyendo al declive global de estos vertebrados mediante la alteración de su crecimiento, desarrollo y supervivencia.

Andrés Egea Serrano

La emisión al medio natural de metales pesados, contaminantes orgánicos, pesticidas y otras sustancias tóxicas ha contribuido a modificar los ciclos del nitrógeno, el carbono, el fósforo y el agua. Al propio tiempo, estas sustancias presentan una potente actividad biológica que afecta a las especies vulnerables. La contaminación química constituye, pues, una de las principales amenazas actuales para la biodiversidad. Ello es cierto también para los anfibios, considerados el grupo de vertebrados más amenazado.
En el año 2000, Jeff. E. Houlahan, del Instituto de Biología Ottawa-Carleton de la Universidad de Ottawa, y sus colaboradores publicaron en Nature un trabajo que demostraba la regresión de 936 poblaciones de anfibios de todo el mundo durante las últimas décadas. En 2010, un estudio publicado en Science, dirigido por Michael Hoffmann, de la Comisión de supervivencia de especies de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (IUCN), constató la evolución negativa del estatus de conservación de numerosas especies. La investigación se centró en datos correspondientes a 25.780 especies de la Lista Roja de la IUCN. En principio, una quinta parte de estas pertenecía a la categoría «Amenazadas». Sin embargo, detectaron que esta proporción iba en aumento: en promedio, 52 especies de mamíferos, aves y anfibios ascendían cada año una posición en la clasificación hacia la extinción —y eso a pesar de los esfuerzos de conservación.
Ante la gravedad de la situación, en las últimas décadas ha aumentado notablemente el número de investigaciones acerca del impacto de diversos compuestos sobre los anfibios. Estos estudios han revelado que los contaminantes producen efectos letales en este grupo de vertebrados, así como una gran variedad de efectos subletales, es decir, cambios que alteran los procesos fisiológicos, de crecimiento, desarrollo o comportamiento, pero que no conducen a la muerte. Por ejemplo, se ha observado que la exposición de larvas de la rana común (Pelophylax perezi) a compuestos nitrogenados puede incrementar la mortalidad larvaria o el número de ejemplares malformados, reducir su tamaño, acelerar el desarrollo embrionario o conducir a cambios en los niveles de actividad.

• Egea Serrano, Andrés
• Relyea, Rick A.
• Tejedo, Miguel  

Un ensayo agrícola a gran escala

Durante las dos últimas décadas, los medios de comunicación han proclamado que los cultivos transgénicos representarían la solución mágica que resolvería la crisis alimentaria mundial. Pero para incrementar las cosechas con el fin de alimentar a una población mundial en constante crecimiento y cada vez más opulenta —sin degradar más los suelos, destruir los hábitats naturales y contaminar aire y agua— será necesaria una aproximación global.
China está dando pasos hacia tal estrategia, de modo que ofrece un laboratorio extraordinario para el resto del mundo. En el período 2003-2011, el país aumentó la producción de cereales en un 32 por ciento (más del doble de la media mundial), en gran parte mediante la mejora del rendimiento de las explotaciones menos eficientes. Pero en las dos próximas décadas se necesitará del 30 al 50 por ciento más de alimento para cubrir la demanda prevista del país. En China la superficie cultivable aún sin explotar escasea, mientras que las restricciones de agua están alcanzando niveles críticos en algunas regiones. A ello hay que añadir el abonado excesivo de las tierras, una de las principales causas de la contaminación atmosférica (que a su vez constituye un factor de riesgo importante de mortalidad, con cientos de miles de muertes prematuras cada año). El empleo abusivo de fertilizantes provoca, asimismo, que numerosos lagos, ríos y regiones costeras experimenten floraciones algales, especialmente en el sur de China.
Animados por una urgente necesidad de producir más alimento y reducir a la vez el impacto ambiental de la agricultura (y con dinero gubernamental disponible), los científicos chinos están intentando llevar los cultivos hasta cerca de sus límites biofísicos de productividad. Creemos que para obtener los mayores rendimientos con los mínimos costes económicos y ambientales, los países desarrollados y los que están en vías de desarrollo deben dirigir la mirada a China para asesorarse sobre cómo integrar investigaciones fundamentales diversas, entre ellas la ingeniería genética, con enfoques experimentales y modelizació

Investigación y Ciencia

Los cultivos transgénicos en Europa

Europa ha sido hasta hoy el mayor mercado agroalimentario del mundo. La actual Unión Europea constituye el primer importador mundial de productos agrícolas y el primer exportador de productos agroalimentarios. La agroalimentaria es la mayor industria de toda Europa, tanto por su valor económico como por el empleo que genera.
Europa ha sido también, junto con EE.UU., uno de los grandes impulsores de nuevas técnicas en agricultura. Sin embargo, en el debate sobre la conveniencia de cultivar y consumir plantas modificadas genéticamente, Europa en su conjunto ha adoptado una posición extraordinariamente restrictiva. Las razones son múltiples y diferentes en cada país, pero lo cierto es que en 2013 la polémica aún pervive y la naturaleza de las decisiones futuras se antoja incierta.
Si miramos hacia el pasado, veremos que Europa se erigió desde el principio como uno de los grandes actores en el desarrollo de nuevas técnicas agrícolas. La primera empresa de semillas fue fundada en Francia a mediados del siglo XVIII por los hermanos Vilmorin. Los jardines botánicos, como los Reales Jardines de Kew, en Inglaterra, desempeñaron un papel esencial en el estudio de la diversidad vegetal. Los trabajos de Linneo en Suecia y, más tarde, los de Mendel en Bohemia sentaron las bases de los estudios sobre variabilidad genética. Y si bien es cierto que el gran impulso a la mejora de plantas durante el siglo XX se dio en EE.UU., en Europa también se crearon prestigiosos centros de investigación agrícola, algunos de los cuales mantienen hoy una actividad notable.

Pere Puigdomènech
Investigación y Ciencia

Los buitres se enfrentan a la extinción... y a la indiferencia

SHEM COMPION, GETTY IMAGES

Los buitres tienen un problema de imagen. Charles Darwin no les hizo ningún favor cuando, al ver un buitre americano cabecirrojo desde la cubierta del Beagle en 1835, lo calificó de «ave repugnante» dotada de una cabeza calva «para hurgar en la podredumbre». A pesar de su función vital de limpieza, los buitres no son tan agraciados como los osos polares, ni inspiran el mismo interés cuando se ven amenazados por la extinción, un riesgo que corre la mitad de las veintitrés especies de buitres del mundo.
En Asia, la carroña de ganado repleta del calmante diclofenaco acabó con el 95 por ciento de tres especies de buitres en solo quince años, antes de que varios países comenzaran a prohibir el medicamento en 2006. Los buitres africanos están desapareciendo a la misma velocidad. Un estudio del año pasado demostró hasta un 33 por ciento de mortalidad anual en algunas especies de África oriental. La crisis provocó la celebración de la primera Cumbre Panafricana sobre el Buitre en 2012, pero posteriormente no se han tomado medidas políticas sobre el tema.
«Un científico del Servicio de Vida Silvestre de Kenia nos contó hace poco que su equipo estaba tan ocupado intentando salvar a los elefantes y rinocerontes que, cuando les tocaba a los buitres, se hallaban demasiado cansados para protegerlos», relata Darcy Ogada, de la organización no gubernamental Fondo Peregrino. Él y sus colaboradores han documentado cifras de mortalidad asombrosas: en las zonas rurales de África occidental, las poblaciones de casi todas las especies de buitres han disminuido un 95 por ciento en los últimos treinta años.
Salvar a los buitres africanos requerirá más que la simple prohibición de un medicamento. En África oriental, estas rapaces son perseguidas por los furtivos (ya que los cazadores de marfil las matan para que no acudan a los animales muertos y se descubran así las zonas de caza furtiva) y además sufren otros daños colaterales (al ser envenenadas por pastores que quieren acabar con los depredadores que amenazan a su ganado, como las hienas y los leones). En África occidental, la carne de buitre se vende como alimento o para fabricar pócimas de clarividencia para el comercio de medicinas indígenas. Las centrales eólicas y los cables eléctricos suponen una amenaza adicional y creciente.
A medida que las poblaciones de buitres siguen disminuyendo, los especialistas en aves rapaces evalúan las consecuencias. En la India, parece haberse producido un gran aumento del número de ratas y perros salvajes, que a menudo son portadores de la leptospirosis y la rabia. Los economistas ambientales han estimado que los costes sanitarios asociados a la falta de buitres en la India han alcanzado los 34.000 millones de dólares a lo largo de catorce años. Los buitres africanos consumen los cadáveres del ganado y de los ñus migratorios, por lo que terminan con diversos patógenos, como el carbunco. «Si desaparecieran, nos encontraríamos con una bomba de relojería de transmisión de enfermedades», afirma Munir Virani, del Fondo Peregrino.
Por su parte, Ogada está desarrollando nuevas formas de rastrear el contagio de enfermedades a través de la carroña. Al cuantificar los costes que supone la desaparición de los buitres para la sanidad pública, espera animar a los Gobiernos a que actúen para impedir su extinción.

El cambio climático se sienta a la mesa

El uso innovador de las estadísticas de desembarques pesqueros ha demostrado que el clima ya ha influido en la composición de las especies capturadas en pesquerías de todo el mundo y, por tanto, en el pescado que comemos.

Los expertos en pesquerías tienden a ver el cambio climático como una nube de tormenta en el horizonte: un problema potencial, pero no una preocupación inmediata. Se espera que el calentamiento, la acidificación y la desoxigenación de los océanos tengan un impacto relevante sobre los ecosistemas marinos y sus pesquerías, pero solo en décadas o siglos futuros. Otros problemas como la crisis global de sobrexplotación pesquera resultan, en cambio, inminentes, por lo que han centrado la atención de los investigadores durante el decenio pasado. Sin embargo, William W. L. Cheung, del Centro de Pesquerías de la Universidad de la Columbia Británica en Vancouver, y sus colaboradores han presentado en la revista Nature pruebas preocupantes de que la composición de los desembarques pesqueros globales ha cambiado, tal como cabría esperar si lo hiciera de acuerdo con el incremento de la temperatura superficial del mar. El cambio climático se ha convertido en un inesperado invitado a la cena.
Los cambios en la distribución geográfica de las especies constituyen uno de los principales impactos del cambio climático predichos para los ecosistemas oceánicos. Las especies marinas tienden a ocupar todo el rango de temperaturas que pueden tolerar fisiológicamente; por tanto, a escala global su distribución se ajusta bien a la de las regiones climáticas del océano. Los cambios de distribución suelen producirse a lo largo de varias generaciones mediante la expansión y la extinción de poblaciones locales. El calentamiento puede alterar las tasas de crecimiento, supervivencia o reproducción de los individuos, favoreciendo a las especies adaptadas a aguas cálidas y perjudicando a aquellas adaptadas a aguas frías. Por tanto, si los restantes factores permanecen invariables, se espera que el calentamiento cambie la composición de las comunidades de peces de una región dada, al ser reemplazadas las especies de aguas frías por otras de aguas cálidas.

A. M. ARIAS, LONJA DE CONIL (CÁDIZ)

Payne, Mark
Investigación y Ciencia

Cultivos transgénicos: sigue el debate

Robert Goldberg se derrumba en el sillón de su despacho y gesticula: «¡Monstruos de Frankenstein! ¡Seres que escapan reptando del laboratorio! Esto es lo más deprimente a lo que me he tenido que enfrentar en mi vida».
Goldberg, biólogo molecular de plantas de la Universidad de California en Los Ángeles, no se debate contra la psicosis. Expresa su desesperación ante la constante necesidad de afrontar lo que él ve como temores infundados sobre los riesgos de los cultivos modificados genéticamente (CMG). Lo más frustrante de todo, asegura, es que ese debate tendría que haber concluido hace décadas, cuando los investigadores presentaron una montaña de pruebas absolutorias: «Hoy tenemos que hacer frente a las mismas objeciones que nos formulaban cuarenta años atrás».
Al otro lado del campus, David Williams, biólogo celular especializado en la visión, manifiesta otro parecer: «Hemos visto mucha ingenuidad científica en el impulso de esta tecnología. Puede que hace treinta años no supiésemos que, al introducir un gen en otro genoma, este último reacciona. Pero hoy cualquier experto sabe que un genoma no es algo estático. Los genes insertados pueden cambiar de múltiples formas y eso puede suceder generaciones más tarde». Como resultado, insiste, una planta potencialmente tóxica podría acabar burlando las pruebas de seguridad.
Williams admite que pertenece a la reducida minoría de biólogos que se cuestionan la seguridad de los cultivos transgénicos. Sin embargo, sostiene que la única razón por la que son tan pocos es que el campo de la biología molecular de plantas protege sus intereses. La financiación, gran parte de la cual procede de las multinacionales que comercian con semillas transgénicas, beneficia a quienes promueven el uso de CMG. Y denuncia que aquellos biólogos que apuntan posibles problemas sanitarios o de otro tipo asociados a los cultivos transgénicos sufren el escarnio del resto de la comunidad. Según él, semejante situación obliga a guardar silencio a muchos científicos críticos con los CMG.

Moyer, Michael  
investigación y Ciencia

Ciencia y alimentación ecológica

Los productos ecológicos dicen ser mejores para la salud y más respetuosos con el medio. Sin embargo, los datos que lo avalan son prácticamente inexistentes.

La publicidad de los alimentos ecológicos asegura que estos son mejores para la salud y el ambiente. ¿Qué dice la ciencia al respecto?
En primer lugar, cabe resaltar que la definición de alimento ecológico no es científica, sino legal. Un alimento se considera ecológico no porque su elaboración haya sido más respetuosa con el medio según criterios de sostenibilidad, emisiones de CO₂ o impacto ambiental, sino porque se ajusta a la normativa de producción ecológica. Un inspector lo certifica y le pone el sello. El principio que rige esta normativa no es científico, sino de corte ideológico: todo lo que añadamos al cultivo debe ser natural [véase «La falacia naturalista», por Cristian Saborido, en este mismo número]. Así, ciertos plaguicidas sintéticos, como la brevioxima, que inhiben hormonas, aun siendo respetuosos con el medio y específicos, no se autorizan para cultivo ecológico por ser artificiales, mientras que el espinosad (neurotoxina producida por la bacteria Saccharopolyspora spinosa), si bien es inespecífico y tóxico para las abejas, sí se admite. (Se aceptan también productos naturales pero muy contaminantes como el cobre, el alumbre o la potasa.) Ello parece desoír lo que, gracias a la labor de los químicos Justus von Liebig y Eduard Büchner, sabemos ya desde el siglo XIX: que las propiedades de un compuesto dependen de su composición, no de su origen.

Mulet, José Miguel 

Investigación y Ciencia

Alimentació Sostenible

El Laboratori de l'Aigua, joc interactiu

Ens bevem l’aigua del mar? Per què és dolenta la calç? L’aigua pot desaparèixer? Modifiquem el paisatge! Aquests són alguns dels experiments d'aquest recurs virtual

L’Agència Catalana de l’Aigua ofereix el joc interactiu El Laboratori de l’aigua, un seguit d’activitats educatives i lúdiques per a alumnes dels tres cicles de primària: inicial, mitjà i superior, encaminades a divulgar el coneixement d’un element bàsic com és l'aigua i fomentar-ne l'ús responsable.
  
El joc presenta un conjunt d’experiments i fitxes interactives que ajudaran a descobrir l’aigua a partir de 5 enfocaments diferents: el clima mediterrani, el seu règim de pluges i la realitat d’altres climes, la necessitat d'aigua de les espècies i els ecosistemes, els usos que els humans que fem de l’aigua, com es gestiona l’aigua com a recurs i què es pot fer per preservar-la.

Les fitxes interactives són activitats de dinàmica senzilla, amb les quals podem interactuar per resoldre el missatge de dins de l’ampolla. Al símbol «+i» trobareu les orientacions pedagògiques de les fitxes. Els experiments estan en format pdf per tal que es puguin descarregar i realitzar a l’aula de forma autònoma amb alumnat de primària. Cada una consta d’un full pel professorat amb les indicacions pedagògiques i un full per a l’alumnat amb totes les instruccions de l’experiment, els materials necessaris i algunes preguntes per reflexionar sobre els resultats obtinguts.

 

Estudiem els beneficis dels cucs de terra

El CEE Escola de Vida Montserrat (ACIDH) engega un projecte de vermicompostatge i acosta l'alumnat al món fascinant d'aquests anèl·lids oligoquets

Entre altres actuacions, al CEE Escola de Vida Montserrat (ACIDH) ha començat aquest curs a aprofundir en el món del compostatge mitjançant l'acció de cucs de terra (vermicompostatge). Per fer-ho, han elaborat un dossier de treball en el qual, a més d'introduir l’alumnat a l'Agenda 21 i la sostenibilitat, tracta la biologia del cuc de terra vermell (Eisenia foetida), un cuc d'origen californià utilitzat en els vermicompostadors. L'alumnat ha estat implicat des del començament en la construcció de les «cunas» per rebre'ls i ells mateixos dipositar-les a la seva nova llar.
  
Sabíeu que poden arribar a viure en captiveri fins a 15 anys i que en només sis mesos, una població de 100 cuquets, s'ha quadruplicat? Sabríeu diferenciar els cucs joves dels adults? I reconèixer els ous? Mitjançant unes fitxes de treball que faciliten l'observació i reflexió, l'alumnat tractarà com tenir cura d'aquests animalons i estudiarà el procés de transformació que duen a terme en la matèria orgànica.

A més a més, tot això ho relacionaran amb els continguts curriculars de coneixement del món vegetal que ja fan en les activitats a l'hort urbà del pati.

                                

La comissió verda l'Alexandre Galí ja està en marxa!

L’alumnat que forma la comissió coordinadora d’A21E de l’Escola Alexandre Galí ja està preparat per començar a motivar, decidir i actuar per millorar el seu centre

Aquesta comissió està formada per un representant de cada classe (dos en el cas d’infantil) i ens reunim un cop al mes, aproximadament. Els delegats verds fan una tasca importantíssima: s’encarreguen d’aportar idees, acordar accions conjuntes, comunicar-les a la resta del grup i motivar als companys per posar-les en marxa.

Tot plegat persegueix un triple objectiu: en primer lloc, millorar el funcionament de l’escola perquè sigui més verda i més sostenible; en segon lloc, interioritzar hàbits individuals i col·lectius que siguin més respectuosos amb el medi ambient i, en tercer lloc, implicar als alumnes en dinàmiques participatives a nivell d’escola.

L’objectiu inicial que ens hem plantejat aquest any ha estat aconseguir reduir els embolcalls dels esmorzars. Si fem que cada cop més nens i nenes utilitzin la carmanyola, els embolcalls reutilitzables o la bosseta per embolicar l’esmorzar, en comptes de paper d’alumini o plàstic, haurem aconseguit reduir un gran volum de deixalles.

L’any passat vam obtenir uns resultats prou bons, però encara es poden millorar. Esperem que tothom col·labori per aconseguir aquesta gran fita!

 

Preparem, observem, investiguem i avaluem

Els nois i les noies de sisè de l’Escola Vedruna Gràcia han escrit sobre el procés de recerca a l’aula ambiental del Bosc Turull que fan a medi aquest curs, i ho volen compartir amb la resta de les escoles

El dia 30 de setembre, els nens i nenes  de 6è de l’escola Vedruna-Gràcia vam anar a estudiar el bosc Turull, al barri del Coll. Abans d’anar-hi vam preparar la sortida: vam fer uns grups per treballar i vam buscar en unes guies de vegetació i a internet les plantes que hi podíem trobar, per saber trobar-les després al bosc.

I per fi va arribar el dia de l’excursió! Just quan hi vam arribar, la Mireia (que era la nostra guia de l’A21E i experta en plantes), ens va explicar què era l’Aula Ambiental del bosc Turull i ens va donar unes quantes recomanacions per explorar l’indret. Després els mestres ens van repartir el material (lupes, pots-lupa, càmeres).

La resta del matí ens vam dedicar a descobrir les plantes (arbres, arbusts, lianes, herbes) i també vam escoltar i veure alguns animals (cotorra, centpeus, dragó, etc.). També vam trobar ossos d’animals i uns nius d’escarabat morrut, que vam portar a l’aula del bosc per observar-los amb les lupes. Va ser molt divertit, ens  va agradar molt l’experiència d’estar a la natura i poder reconèixer les plantes que havíem buscat als llibres.

L’endemà de la sortida al bosc, a l’hora de Medi, va entrar la Gemma, i ens va repartir un full a cadascú. Va escriure dues preguntes a la pissarra perquè les copiéssim i les contestéssim individualment: com ha anat la sortida? Què podem fer per millorar-la? Després vam comentar en veu alta, entre tots i totes, el que havíem escrit. Ens vam adonar que uns grups havien pogut acabar la feina i n’estaven contents de com l’havien fet però d’altres havien tingut  problemes a l’hora de treballar junts (manca de compromís amb la feina, col·laboració, interès, etc.

Entre tots vam veure la necessitat d’anar sempre amb el grup, procurant que ningú es despistés i ajudar-nos entre tots per gaudir més de l’activitat. Ens va agradar aprendre fora de l’aula, amb la natura. Tot això és possible gràcies a l’A21E i als nostres mestres. Volem repetir l’experiència!!!

Noies i nois de 6è, de l’escola Vedruna de Gràcia.

L’acte de signatura des de diverses perspectives

Si no vau poder assistir a l’acte de signatura de l'A21E de l'inci de curs, ara teniu l’ocasió de veure una mostra del que va passar a través d’alguns dels vídeos realitzats pels centres que sí hi van anar

El passat 11 d’octubre vam celebrar l’acte de signatura del curs 2013-14 de l’Agenda 21 Escolar al Saló de Cent de l’ajuntament. En ell, centres educatius de Barcelona van signar el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. Alguns dels centres que hi van participar han realitzat vídeos amb fotografies que il•lustren els moment més emblemàtics del matí.

L’Eskamot verd de l’Escola Sant Ramon Nonat, a través de l’«Operació: Saló de Cent», mostra la intervenció inaugural que van dur a terme ells mateixos. En aquest acte solemne, el tinent d’alcalde de la ciutat els va entregar la placa d’Escola+Sostenible ja que enguany inicien el seu primer projecte triennal. Un nou pas de gegant, de l’Eskamot verd per millorar l’escola, la ciutat... i el món. Disculpeu la qualitat de les imatges... és un malentès del càmera.

L’Escola Auró enguany també hi participava en qualitat de renovació dels seu projecte triennal. Aquest curs han començat el seu tercer triennal! A través d’un recull de fotografies pròpies mostren el més destacat des del seu punt de vista del seu pas pel Saló de Cent.

L’Escola La Maquinista va participar en l'acte amb 3 representants de l'alumnat, els quals van recollir de la mà de les autoritats, la placa d'Escola+Sostenible que els identifica com a centre amb projecte triennal. La bellesa del saló, el lliurament amb les autoritats, la sortida a l'estrada a col•locar la banderola en el plànol de la ciutat, etc. Moments emotius d'un matí inoblidable.

El Petit FICMA clou l'edició d'enguany amb èxit de participació

Més de 180 alumnes de secundària i batxillerat de 5 centres diferents assisteixen a les activitats del Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient (FICMA)

Els passats 5 i 7 de novembre es van realitzar les sessions del Petit FICMA d'enguany. En la primera, dirigida a alumnat de batxillerat, van assistir prop de 50 persones de l'Escola Pia Sant Antoni i el Col·legi Casp – Sagrat Cor de Jesús. A través d'una cinta realitzada per un dels directors més importants de l'estat, Fernando Mirones, sobre la importància de l'aigua en les cultures humanes, els assistents van aprendre sobre el llenguatge visual per comunicar continguts de caire naturalístic.

En la segona sessió, enfocada a alumnat d'ESO, van assistir alumnat del Centre Educatiu Projecte, l'Institut Turó de Roquetes i l'Institut Príncep de Girona. En total, 126 persones en una sessió en la que van conèixer al polifacètic Humberto Ríos, científic investigador sobre la biodiversitat, l'agricultura i músic, guardonat pels premis Goldman l'any 2010. A partir d'una breu projecció i una xerrada, els assistents van conèixer la importància de l'agricultura sostenible en les zones rurals com a mesura per conservar la biodiversitat. El grup de música d'Humberto, d'estil folk cubà, també van oferir un concert amb cançons de lletres molt agudes.

Finalment, des de l'Agenda 21 Escolar, volem agrair al personal de la Biblioteca de la Sagrada Família per l'acollida rebuda en les seves instal·lacions al llarg de les sessions.

Voleu apropar-vos al litoral?

Comença la segona edició de l'Apropa’t al litoral que proposa a l’alumnat de cicle superior de primària i secundària investigar la qualitat de les platges de Barcelona. Us hi animeu? 

Des de la Fundació Navegació Oceànica Barcelona (FNOB) i el Consorci El Far, amb la col·laboració de l’Agenda 21 Escolar i l’Ajuntament de Barcelona, arrenca la segona edició de l'Apropa’t al litoral, el qual està emmarcat en el projecte educatiu de la regata Barcelona World Race, i proposa investigar la qualitat de les platges de Barcelona, escenari de sortida i arribada de la competició.
  
Aquest projecte facilita la reflexió sobre la importància del nostre comportament amb l'entorn i la problemàtica dels residus sòlids i microplàstics al nostre litoral. També fomenta el treball col·laboratiu en línia entre tots els centres participants. Per a aquesta activitat, es posa a la disposició dels centres la guia del docent, en la qual s'explica tot el funcionament de l’activitat, i el quadern de camp, que conté fitxes educatives pel treball de l'alumnat. Hi ha fitxes pensades per utilitzar-les a l'escola i d'altres, fora del centre (es contempla la realització de dues sortides a la platja per emprar-les). Tot i això, l'escola podrà fer les fitxes que consideri oportunes a cada moment. També disposareu d'una bossa en préstec amb materials per facilitar les observacions a la platja.

L’Apropa’t al litoral està pensat per alumnat de cicle superior d’educació primària i ESO. Per a més informació escriviu aparticipa@barcelonaworldrace.org. Podeu veure el que van fer els centres que hi van participar l’any passat en aquests dos vídeos: vídeo 1 ivídeo 2.

 

Benefici del reciclatge de Paper

El Material d'escriptura ecológic

Els Gots Retornales i reutilizables

Festival de Cinema de Medi Ambient 2013

Si encara no heu reservat les vostres places per a les sessions de batxillerat que organitzen el FICMA i l'Agenda 21 Escolar, afanyeu-vos. En queden molt poques!

Més de 170 estudiants de 5 centres educatius de l'Agenda 21 Escolar, ja s'han apuntat a les dues sessions documentals que es faran els propers 5 (batxillerat) i 7 (secundària) de novembre. La cita és a les 9.30 hores a la Biblioteca de la Sagrada Família (c/ Provença, 480). Per facilitar l'organització, recordeu de ser puntuals.

Els centres que encara no us heu inscrit i voleu participar-hi us informem que s'obrirà una llista d'espera per a la sessió de secundària i que encara queden places disponibles per a batxillerat. Si voleu venir amb alumnat de 3r o 4t d'ESO i us sembla bé la temàtica, podríeu inscriure-us a la sessió del dia 5 (batxillerat).

Dimarts 5 de novembre. Alumnat de batxillerat (places disponibles)
El espíritu del agua
Acompanyant aquesta producció comptarem amb la presència del reconegut director i guionista Fernando Mirones, premiat zoòleg que ha participat en més de 130 pel·lícules documentals d'història natural. Amb els estudiants, es tractarà la importància del llenguatge documental per incidir en la consciencia ambiental de la societat i com l'ús de l'aigua pot arribar a condicionar el desenvolupament d'una comunitat.

Dijous 7 de novembre. Alumnat de secundària (places exhaurides)
Historias y canciones de Chencho por la diversidad rural
El guardonat amb el Premi Goldman 2010, els «nobel del medi ambient», Humberto Ríos Labrada, serà present per compartir amb els estudiants una cinta sobre les experiències viscudes en la transformació d'una comunitat cubana a través de l'agricultura ecològica i sostenible.

Cada centre educatiu de l'A21E pot assistir amb un grup reduït d'alumnes, un grup classe o diversos grups en diverses sessions. Per assistir cal que contacteu amb nosaltres mitjançant el telèfon 93 256 25 99 o el correu agenda21escolar@bcn.cat i indiqueu el nombre d'alumnat i professorat i la/les sessions que esteu interessats. Activitat gratuïta. Imprescindible inscripció prèvia. Aforament limitat.

Endavant... i acció!

Recursos per a la Setmana Europea de la prevenció de residus

Voleu dur a terme actuacions entorn la prevenció dels residus durant la setmana del 16 al 24 de novembre? Feu un cop d’ull als  materials, publicacions, jornades i programes que us proposem.

La Setmana Europea de la prevenció de residus, del 16 al 24 de novembre de 2013, és una oportunitat per reflexionar sobre els nostres hàbits de consum i producció amb l’objectiu de reduir la generació de residus i prendre consciència de la seva importància en la lluita contra el canvi climàtic i el malbaratament alimentari. Enguany porta el títol: «Més enllà de la prevenció de residus: cap a una economia circular.»

És una bona ocasió per treballar aquesta temàtica i donar visibilitat i reconeixement a les vostres accions en un projecte europeu, per això us animem a inscriure les activitats que desenvolupareu durant aquesta setmana sobre consum responsable, reducció de residus, campanyes o edició de materials de difusió propis, concursos, activitats de reflexió... Teniu temps fins el 4 de novembre a través d’aquest full d’inscripció.

A la pàgina web de la Setmana podreu trobar-hi recursos, l’agenda d’activitats, bones pràctiques, eines de comunicació, etc. Durant aquella setmana es realitzaran moltes activitats per promoure la prevenció, algunes d’elles adreçades al públic escolar, com per exemple la jornada Rol de l’escola en la lluita contra el malbaratament alimentari,  la formació Compostem i aprenem o el dia de la reutilització (16 de novembre) amb mercats de segona mà, mercats d’intercanvi, maratons de reparadors «Reparató»...

Aprofitant aquesta setmana us recomanem la Maleta dels residus i el consum responsable, disponible en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA). Aquesta maleta compta amb material educatiu adreçat principalment a infantil i primària que conté materials didàctics per al professorat, lectures de coneixement i contes per l’alumnat, DVD’s i jocs per sensibilitzar sobre la importància de la reducció de residus.

A l'SDEA podeu demanar en préstec contes sobre la temàtica dels residus:  

• ¡Qué divertido es reciclar! (2010). Ed. Timun Mas.
• A l'escola fem verdures: una història sobre l'aprofitament dels residus orgànics: l'Ecoparc de Montcada i Reixac (2010). Ed. Entitat del Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
• Eco...què?: una història de cada dia (2010). Ed. Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus.
• El descobriment de l'Ona sobre el reciclatge (2012). Ed. Ajuntament de Barcelona.
• La Mágia del compost (2011). Ed. Everest.  
• Max i la capsa d'aire (2010). Ed. Cruïlla.
• Què en fem del llit?: un dia al Centre de tractament de residus municipals de Gavà-Viladecans (2011). Ed. Àrea Metropolitana de Barcelona.
• Segueix aquell camió! : una visita a la planta integral de valorització de residus de Sant Adrià de Besòs (2011). Ed. Àrea Metropolitana de Barcelona.
• Un gol als residus: una història sobre l'aprofitament dels envasos: l'Ecoparc de Montcada i Reixac (2010). Ed. Entitat del Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
• 

Escola Nen Déu i Escola d'EE Rel a prop del parc Guinardó

S’inicia una col·laboració de les escoles en el manteniment del parc. Podrem fer-nos nostre el fantàstic espai verd proper als centres i aprofundir en què implica l’ofici de jardiner.

Aquests fantàstic matí assolellat, hem iniciat les nostres tasques al parc del Guinardó. Envoltats de verd i de sons d’ocells i d’aigua de la cascada, hem plantat rosers en un parterre. En Miguel, el jardiner, ens ha explicat com ho havíem de fer i ens ha presentat les eines i la planta. Llavors, ens hem posat els guants i hem començat a treballar fent files de tres i quatre plantes: hem fet un forat adequat per que entressin les arrels del roser, hem posat la planta, hem tornat a col·locar la terra i hem fet un petit cercle al voltant pel facilitar el reg.

Ens ho hem passat molt bé i també hem après molt! Cada setmana vindrem a regar, treure les herbes que aniran sortint al parterre, escombrar els camins dels costat i anirem veient com el roser es va fent seu l’espai. Quan surtin les primeres roses ens farà molt il·lusió!

Avui ja hem après com arribar al parc, poc a poc ens l’anirem fent més nostre i coneixerem els seus secrets i racons.

Primera reunió de la comissió coordinadora dels IES Xipres

Alumnat, professorat i famílies de la comissió de l'A21E de l’Escola Els Xiprers ens trobem per iniciar les reunions de coordinació, intercanviar idees i noves propostes.

A l'Escola Els Xiprers hem començat les reunions de la comissió de l'Agenda 21 Escolar. Iniciem la conversa presentant-nos ja que sempre hi ha nous integrants. Com cada any som dos representats d’alumnes de cada classe, un representant de professorat i enguany hi ha set representant de les famílies. Aquests som el grup motor i en funció del que anem coordinant s’implica un col•lectiu o un altre de l’escola.

En aquesta primera sessió, durant la primera hora hem intercanviat visions sobre què fa la comissió i quins nous reptes que se’ns plantegen. Entre tots i totes surten dubtes i idees: la Lea, de cinquè, ha preguntat què és el medi ambient i a partir d’aquí tots ens hem animat a parlar.

Poc a poc s'han anat aclarint els objectius i les propostes del curs de la comissió: com millorem la convivència entre nosaltres i amb el nostre entorn, quines noves maneres de fer les coses podem imaginar i posar en pràctica per millorar els espais de l’escola (el jardí, l'hort i la bassa), proposar temes de debat o xerrades a l’escola, etc. També hem pensat que una bona iniciativa seria aportar idees «sostenibles» al projecte anual que ha decidit l’escola. És a dir, el tema seleccionat entre tota la comunitat educativa va ser «les cases del món», i nosaltres podem aportar experiències, tallers i reflexions sobre bioconstrucció. Quantes coses!

De moment ens reunim un cop per setmana i esperem aprendre moltes coses noves i poder aportar idees ben xules a la resta de companys/es de l’escola.

A l’escola, tots junts amb el Turobús!

L’AMPA de l’Escola Turó del Cargol, conjuntament amb el professorat i el suport de l’Ajuntament de Barcelona, ha posat en marxa tres rutes perquè els nens i nenes vagin caminant junts a l’escola.

¿Durant les darreres setmanes heu vist pel barri de la Salut, del districte de Gràcia, tres fileres de nens i nenes que duen una armilla reflectant i que van junts a l’escola? Fa un parell de setmanes es va inaugurar el Turobús, una iniciativa de l’AMPA dins del projecte més global del Camí escolar del Turó del Cargol que té com objectiu principal, fomentar l'autonomia dels petits en el camí de casa a l'escola.

El Turobús està format per tres línies: la blava, la verda i la vermella, amb parades i horaris com qualsevol altre autobús però amb la diferència que aquest circula per les voreres i places, és silenciós, molt net i no consumeix combustibles fòssils. Cada línia té un origen, un final de trajecte i un recorregut prèviament establert, amb diverses parades cadascuna, per tal que cada criatura l’agafi allà on més li convingui.

Van acompanyats de dos adults, un al davant i l’altre al darrere, però la idea és que el pas dels nens i nenes pel Bus a peu sigui transitori, especialment per les criatures de 6 a 9 anys i després quan siguin més grans i hagin adquirit més autonomia i confiança i, sobretot, els pares perdin la por a deixar-los anar sols, no els faci falta pujar al Bus a peu.

Voleu que us ho expliquin? Feu clic aquí.
Voleu saber com ho van posar en marxa? Mireu aquí.

Compartim al Twitter les accions que fan els centres amb #a21ebcn

Durant l’acte de signatura vam donar el tret de sortida a la publicació de piulades amb el hashtag #a21ebcn per compartir les accions relacionades amb la sostenibilitat als centres

El twitter és un servei que permet els seus usuaris enviar i llegir missatges de text d’una longitud màxima de 140 caràcters anomenats tweets o piulades. Cadascun dels missatges es mostren a la pàgina del perfil de l’usuari i són també enviats immediatament a altres usuaris que han triat l’opció de rebre'ls (seguidors).

Twitter utilitza hashtags per identificar de forma ràpida un tema sobre el qual gira certa conversa. Aquest hashtag és una cadena de caràcters formada per una o diverses paraules concatenades i precedides per un coixinet (#).

El departament de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona compta amb el perfil de Twitter @BCN_MediAmbient el qual informa de tots els esdeveniments que tenen lloc a la ciutat en matèria de medi ambient. En aquest mateix perfil dóna a conèixer les bones pràctiques, experiències, esdeveniments que tenen lloc en el marc del programa Agenda 21 Escolar, amb el hashtag #a21ebcn.

Moltes de les escoles que formeu part del programa, disposeu d’un compte de Twitter en la que expliqueu, als vostres seguidors, el que aneu fent al centre, les activitats, les excursions, etc. I perquè no fer-ho també amb els projectes d’Agenda 21 de la vostra escola?

Us animem a donar a conèixer i compartir amb tota la ciutat afegint #a21ebcn als vostres tweets les vostres actuacions com, per exemple, millores en l’hort, experiments, excursions a la natura, visites a equipaments de la ciutat, debats sobre sostenibilitat, actes relacionats, etc. Una nova manera de fer-ne ressò al vostre abast.

Compostatge a l’escola, per què?

Qui transforma la matèria i com ho fa? Per què és tan ric en nutrients l’adob orgànic? Com podem comprendre el cicle de la matèria orgànica si no visualitzem el procés de compostatge?

Un curs més, aquest 2013-14, i amb l’objectiu de que el compostatge domèstic s’introdueixi a la vida quotidiana dels centres educatius de la ciutat, l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb el programa metropolità d’autocompostatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, posa a la vostra disposició tot un seguit de material i de serveis per al compostatge.

Compostem i aprenem és un programa ofert des de l’Agenda 21 Escolar que permet fer del compostatge tant una pràctica diària de gestió i prevenció dels residus com un contingut curricular teòric i pràctic, complementant la comprensió del cicle de la matèria orgànica i donant coherència a totes les activitats realitzades als horts i jardins escolars.

Fem créixer les solucions plegats

Recordeu The story of the stuff d'Annie Leonard? Us presentem el darrer vídeo divulgatiu del projecte: The story of solutions

El projecte The story of stuff (La història de les coses) és una iniciativa per explicar de manera entenedora el funcionament del sistema capitalista actual i les conseqüències negatives de moltes de les pràctiques que es duen a terme. Mitjançant un llenguatge fresc i enginyós, s'han editat diversos vídeos explicatius que, per les seves característiques i temàtiques que tracten, són perfectament aplicables en moltes matèries que treballem en els centres educatius.

The Story of Solutions (La història de les solucions. 9 min) aprofundeix sobre com podem canviar el model econòmic i reorientar-nos cap a una nova meta per ser millors. Les principals idees d'aquest missatge són: donar més poder a la gent, acostar la veritat que s'amaga darrera la realitat que ens ensenyen, tenir en compte els costos reals i disminuir les desigualtats i les injustícies.

El web principal del projecte disposa de materials educatius pel professorat (anglès i francès).

El Reciclatge de Paper

The Paper

Painless Paper Cuts

For most of its history, paper existed as a precious and rare commodity. Today, it covers the planet. From the contents of our in-boxes to the currency in our wallets to the containers for our frozen dinners, paper is never far from reach. Global paper use increased more than six-fold over the latter half of the 20th century, and has doubled since the mid-1970s.

About 93 percent of today’s paper comes from trees, and paper production is responsible for about a fifth of the total wood harvest worldwide. A sheet of writing paper might contain fibers from hundreds of different trees that have collectively traveled thousands of kilometers from forest to consumer. Though invented as a tool to communicate, about half the paper in today’s consumer society serves another purpose—packaging. This and other rapidly discarded paper now represents a big chunk of the modern waste stream, accounting for roughly 40 percent of the municipal solid waste burden in many industrial countries.

Challenge yourself and others:
See if you can go a week without printing out any new e-mails. Try instead to archive your e- mails and other information electronically, using a computer-based filing system.

Simple things you can do:
✓Buy paper with at least 30 percent post- consumer recycled content, and encourage your school or workplace to do the same.
✓Seek out nonwood paper alternatives made from kenaf, cotton, or other fibers. Many “agrifibers” yield more pulp-per-acre than forests or tree farms, and they require fewer pesticides and herbicides.
✓Recycle your junk mail, and tell vendors to stop sending it. For an overview of how to get off junk mail (as well as e-mail and telephone) lists in the U.S., go to www.newdream.org/junkmail
✓Encourage your local or national government officials to introduce legisla- tion requiring manufacturers to take back the packaging waste from their products.

Did you know...?
✱  The United States produces and uses a third of the world’s paper. Forests in the southeastern U.S. now supply a quarter of the global total.
✱  The average U.S. citizen uses more than 300 kilograms of paper annually, and the average Japanese uses 250 kilograms. People in developing countries, in contrast, use only 18 kilograms of paper a year on average—in India, the figure is 4 kilos, while in 20 countries in Africa, it’s less than 1 kilo. (The United Nations estimates that 30–40 kilos is the minimum needed to meet basic literacy and communication needs.)
✱  Producing one ton of paper requires 2-3 times its weight in trees. Newly cut trees account for 55 percent of the global paper supply, while 38 percent is from recycled wood-based paper, and the remaining 7 percent comes from non-tree sources.

✱ The pulp and paper industry is the world’s fifth largest industrial consumer of energy and uses more water to produce a ton of product than any other industry.
✱ Making paper from recycled content rather than virgin fiber creates 74 percent less air pollution and 35 percent less water pollution. Yet the share of total paper fiber coming from recycled material has grown only modestly from 20 percent in 1921 to 38 percent today.
✱ The group Environmental Defense estimates that if the entire U.S. catalog industry switched its publications to just 10-percent recycled content paper, the savings in wood alone would be enough to stretch a 1.8-meter-high fence across the United States seven times.
✱ The Gutenberg Bible, the first and second drafts of the U.S. Declaration of Indepen- dence, and the original works of Mark Twain were all printed on hemp-based papers.

FOR MORE INFORMATION

☛ Conservatree (www.conservatree.org), an organization dedicated to building markets for envi- ronmentally sound papers, offers useful tips on buying recycled, tree-free, and chlorine-free papers.
☛ The U.S. government’s Web-Based Paper Calculator (www.ofee.gov/gp/papercal.html) allows users to compare the environmental impacts of papers made with different levels of recycled content, from virgin paper to 100% recycled.
☛ Rethink Paper (www.rethinkpaper.org) is an organization dedicated to rethinking and replac- ing current paper consumption and production practices with environmentally preferable alterna- tives, including nonwood papers.
☛ ForestEthics’ Paper Campaign (www.forestethics.org/paper/) is a U.S. campaign that aims for systemic change in the paper industry by targeting the largest retail paper sellers via pressure, protests, and other grassroots efforts.

Success stories
❖ In 1991, Germany passed a law requiring packaging producers and distributors to take back certain packaging materials for reuse or recycling—including paper. Within three years, wastepaper recycling shot up to 54 percent, after stagnating at 45 percent for nearly 20 years.
❖ The European Union Parliament recently adopted a law requiring member governments to set waste paper recycling goals of 60 percent by 2008.
❖ A pulp and paper mill on the Androscog- gin River in Maine dramatically reduced its hazardous waste generation from 6 million pounds in 1990 to 300,000 pounds in 1998, and slashed the amount of solid waste going to landfills by 91 percent, largely through pollution prevention measures.
❖ In November 2002, more than 50 environmental groups across North America agreed on a set of common environmental criteria for environmentally preferable paper, and released detailed guidance to advise paper buyers about their choices.
❖ On a limited scale, paper is returning to its nonwood roots. Alternative fibers now on