26 de marzo de 2017

La revolució avança

Do it Yourself, repte, record Guiness, compromís i Boc’n’roll són paraules clau dels recents esdeveniments i dels pròxims passos de la Revolució Verda. Què prepara aquesta vegada l’Escola Sant Ramon Nonat?

Un cop més l’escola Sant Ramon Nonat i la seva revolució verda no deixa de sorprendre’ns. En el marc de la microxarxa Embolcalls + Sostenibles ens presenten dues iniciatives que han dut a terme per seguir endavant amb el seu objectiu revolucionari. Recentment es va celebrar una Gran Ceremònia del Compromís Boc’n’roller encapçalada per l’Eskamot Verd per tal de que l’alumnat es comprometés a utilitzar el Boc’n’roll. Per altra banda, la Revolució Verda planteja un gran repte...ho descobrireu tot seguit!

El gran repte de la revolució verda
 
A l’Escola Sant Ramon Nonat hem iniciat “El gran repte de la revolució”, ens hem proposat intentar batre un record Guiness (estem investigant si som els primers o no). Amb l'Assemblea Verda vam analitzar quines eren les causes per les quals a l'ESO es deixava d'utilitzar els boc'n'rolls.
Els motius que vam esbrinar que eren més habituals eren: la mandra a dur-lo cada dia (i rentar-lo sovint) i els pares (que són, es veu, els que emboliquen els entrepans i no hi pensen mai). És per això que vam pensar en regalar a tots els alumnes de l'ESO un embolcall reutilitzable fet per nosaltres. De moment hem engegat una campanya per recollir 50 texans i 400 bosses de cereals... un cop ho tinguem, de cara al 3r trimestre, celebrarem un DIY DAY (Do It Yourself Day) en el qual tots els capitans mongeta junt amb pares i mares voluntaris (carregats de màquines de cosir) ens ajudaran a confeccionar en un sol dia més de 400 embolcalls reutilitzables...
Ho aconseguirem? a l'abril la resposta...
Per descomptat continuem amb les inspeccions periòdiques a infants i famílies i amb l'Ecorànquing que premia a l'aula que més embolcalls reutilitzables porta al cap d'un mes.

La Gran Ceremònia del Compromís Boc'n'Roller
 
A l’escola Sant Ramon Nonat, la setmana passada vam oficiar la Gran Cerimònia del Compromís Boc'n'roller. A la cerimònia hi assisteixen els nens i nenes de 1r de primària i p3 (que són els qui reben els embolcalls) i els capitans mongeta de tota l'escola (els delegats ambientals). La cerimònia va ser oficiada per l'Eskamot Verd, que va acudir a l'acte una mica malalt. Sort que els nens i nenes de Sant Ramon són uns autèntics revolucionaris i van trobar la solució!
A la cerimònia els nens i nenes van signar un compromís de tota la classe conforme es comprometen a aportar el seu granet de sorra pel planeta i recullen un imant i un compromís pels pares i també l'embolcall.
 
Anna, Laura i Lluís (mestres)




Reconeixement al procés participatiu

L’escola Turó del Cargol és guardonada amb el “Premi Participa a l'Escola” de la Generalitat gràcies al seu projecte "Pressupost Participatiu", elaborat de manera conjunta entre alumnat, professorat, famílies i direcció del centre.

El passat mes de gener, dos infants de primària de l’Escola Turó del Cargol van recollir el Premi Participa a l'Escola 2016 de mans del Conseller de Transparència, Raül Romeva, en un acte en què els joves van poder explicar les seves aportacions a la iniciativa.
El "Pressupost Participatiu" va començar fa un parell d’anys, moment en el qual els infants van començar a escriure els seus desitjos per al futur de l’escola en uns coloms de paper. Aquest embrió va evolucionar a la suma de les idees de pares, mares, professorat i famílies que entre tots i totes, tenint en compte les necessitats del centre, van fer aportacions des del seu punt de vista.
                                                             
A continuació us deixem amb el relat de la comunitat educativa del centre de com ha viscut tot aquest procés:
 
“L’escola el Turó del Cargol es troba immersa aquests dies en un procés febril de dur a la pràctica les propostes guanyadores al primer "Pressupost Participatiu" de l’escola. Van ser més de 60 les propostes que es van presentar entre els nens i nenes, els mestres i les famílies amb la intenció d’invertir uns romanents de què disposava l’AMPA amb la finalitat de dotar l’escola de millores: introducció de cabanes, tobogans i un rocòdrom al pati; projectes de caire científic, artístic i d’anglès, compra de nous jocs i llibres, augmentar les hores d’anglès durant l’estona del menjador...
Aquest és el resultat de dos anys de treball per dissenyar un procés participatiu per a tota la comunitat educativa del Turó i per dur-lo a la pràctica en unes votacions en les quals el 100% dels nens/es i un 60% de famílies i mestres van prioritzar l’ordre de les propostes. Un llarg procés en què tots els interessats/des han hagut de presentar les seves propostes, defensar-les i, ara, ajudar a dur-les a la pràctica.
Tot això ha fet que aquest procés rebés el passat més de gener el premi Participa a l’Escola 2016 del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, a través de la Secretaria de Transparència i Govern Obert.” 
Escola Turó del Cargol

L'Hort col·laboratiu

El Col·legi Camí inicia un projecte d’hort impulsat per l’alumnat de 4t d’ESO en el qual hi participa la resta de l’escola. El procés compta amb un calendari de tasques i un diari de l’hort.
 
Descobrim de primera mà el procés del projecte d’hort  que compta amb la participació d’un gran nombre d’alumnat del col·legi de diferents edats.

"Al Col·legi Camí hem engegat el projecte de l’hort! Un projecte de tota l’escola: primària i secundària. Al pati de secundària hem col·locat dues taules de cultiu urbà que ens permeten conrear una trentena de cultius. En començar a l’hivern, els cultius que hem plantat són vegetals de fulla verda: enciam llarg, enciams fulla de roure, bledes, escarola, coliflor i col. A més, hem afegit 3 plantes aromàtiques: farigola, romaní i lavanda.
Els alumnes encarregats de l’hort són els alumnes de 4t d’ESO que, de manera voluntària i organitzats per parelles, duen a terme les següents tasques:

- Control de feines distribuïdes als altres cursos mitjançant un calendari de tasques
- Control del “Diari de l’hort”
- Sempre estaran presents quan algun altre grup estigui amb l’hort
 
La resta d’alumnes de l’ESO, distribuïts en grups de 4 alumnes seran, per torns setmanals i de cursos rotatoris, els encarregats de l’hort: regar, podar, enramar... sempre acompanyats pels 2 alumnes responsables de 4t assignats al seu curs. Disposaran d’un quart d’hora, dos cops per setmana, per dedicar-se a l’hort. Hauran de realitzar el registre de les accions fetes al “Diari de l’hort”.
Els alumnes de primària vindran cada dijous a fer les tasques de l’hort. Es divideixen en dos grups cada classe i, acompanyats per la seva mestra i pels 2 alumnes de 4t d’ESO, realitzen un control de l’hort."


Col·legi el Camí

Barcelona Sona

Voleu sumar-vos a l’actuació conjunta del Dia Internacional de Conscienciació Envers el Soroll? El 26 d’abril es realitzaran gravacions a l’entorn de les 10 Seus de Districte de la ciutat. Participeu-hi amb l'enregistrament dels sons del vostre centre, les inscripcions són fins el 31 de març!
 
Dia Internacional de Conscienciació Envers el Soroll
El 26 d’abril 2017, Dia Internacional de Conscienciació Envers el Soroll, l’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb la Fàbrica del Sol i Escoles + Sostenibles organitzen l’activitat Barcelona Sona, l’aixecament del paisatge sonor existent a l’entorn de les 10 Seus de Districte de la ciutat de Barcelona, i la seva posterior geolocalització al mapa de Barcelona + Sostenible.
La idea ha estat promoguda per Francesc Daumal i Domènech, Arquitecte Acústic (francesc.daumal@upc.edu), i consisteix en l’aixecament sincronitzat dels sons del paisatge sonor de cada una de les 10 Seus del Districte, en tres instants, mitjançant una acció a gran escala en la qual hi participi la ciutadania, tot fent-la protagonista dels enregistraments. Les gravacions constaran de tres episodis; el primer dedicat al paisatge sonor general, el segon a un paisatge específic més local, i el tercer a un so a microescala. Tots tres casos seran escollits pels participants.
Posteriorment, un cop processats aquests sons, s’incorporaran al Mapa de Barcelona + Sostenible i es farà difusió del mateix.
 
I QUÈ PODEU FER LES ESCOLES + SOSTENIBLES?
S’ha plantejat una actuació molt semblant per tal que els centres educatius es puguin afegir a aquesta iniciativa. En aquest cas les accions es realitzaran dins els mateixos centres i en horari escolar. Es proposa que l'alumnat faci dues gravacions dels sons de la pròpia escola. Els llocs seran escollits per l’alumnat, i també es centraran primer en l’ambient general, a continuació en un paisatge sonor més específic, i en tercer lloc en un so a microescala.
Si voleu participar en aquesta actuació conjunta per celebrar el Dia Internacional de Conscienciació Envers el Soroll, cal que us inscriviu a través d’aquest formulariabans del 31 de març.
Per tal de presentar en detall l’actuació i resoldre els possibles dubtes hi haurà una sessió amb en Francesc Daumal el dia 6 d’abril a les 17:30h a la Sala Polivalent de l’Espai Jove La Fontana (metro Fontana L3).

CONCURS SOBRE EL PAISATGE SONOR
La European Acoustics Association, mitjançant la Sociedad Española de Acústica (SEA), ha organitzat el concurs “Los sonidos de mi entorno”, dirigit tant a primària com a secundària i batxillerat. Es pot participar a nivell individual, en grup o tota una classe i atorgarà tres premis (500, 250 i 100 €). Cal fer la inscripció prèvia abans del 30 de març del 2017 a la secretaria de la SEA (secretaria@sea-acustica.es), mitjançant el formulari i les bases següents que es poden localitzar a la web de la SEA.

11 de marzo de 2017

Ara toca rapejar!

Un cop rebudes les vostres propostes d’estrofes per a la cançó d’Escoles+Sostenibles ara falta afegir-hi ritme! El proper 20 d’abril alumnat d'ESO, batxillerat i cicles formatius ens trobarem per a endinsar-nos en el món del rap i el trap. Us ho perdreu?
 
El passat 1 de març va finalitzar el termini per presentar les propostes d’estrofes per a la cançó d’Escoles + Sostenibles. Hem rebut una bona pila d’idees, originals, divertides, compromeses... i algunes d’elles fins i tot incorporaven una coreografia!
Després del vídeo de CEIR ARCO, l'escola Orlandai també s’ha animat a gravar i enviar-nos la seva cançó. Voleu fer-hi un cop d’ull?    
Des del programa Escoles + Sostenibles volem agraïr-vos a tots i totes les que hi heu participat que hagueu posat el vostre granet de sorra en la creació d’aquesta cançó.

I ara...com seguim?
Amb totes les aportacions que hem rebut fins ara, el grup musical Xiula elaborarà la lletra d'aquest himne que es presentarà a l’acte de cloenda del curs 16-17 que se celebrarà el juny. Apart de les lletres i les idees que heu aportat tots i totes, aquesta cançó també incorporarà un rap. Un rap que també és vostre i en el què volem que hi poseu tot el vostre ritme i creativitat. El rap de la cançó incorporarà un missatge que volem que sigui creat entre tot l’alumnat de secundària.
El proper 20 d’abril de 9.00 a 12.30h ens trobarem a l’Espai Jove La Fontana amb un grup de 30 alumnes d’ESO, batxillerat o cicles formatius amb ritme i imaginació que vulguin formar part d'aquest procés. Durant tot el matí els joves faran dinàmiques d’improvisació i complementació de ritmes amb bases de rap i trap. Un cop apreses les bases, farem una pluja d’idees de tots els temes que volem que apareguin a la cançó: sostenibles, innovadors i compromesos!
 
Després d’aquesta sessió i sent ja uns experts en rap, elaborarem la lletra definitiva que tindrà aquesta part de la cançó. Us ho perdreu? Si esteu interessats/des en participar-hi empleneu el formulari!

Com que només hi ha 30 places disponibles, farem una selecció per garantir que el màxim de centres interessats puguin participar-hi.  

Visita als horts compartits de Sarrià-Sant Gervasi

El regidor del districte de Sarrià- Sant Gervasi visita els horts compartits "la Palmera Verda" en els quals participen les escoles de la xarxa Peter Pan, John Talabot, i l’EEE Fàsia Sarrià.

Les escoles del Districte i les entitats socials que comparteixen els horts ubicats al carrer Iradier van rebre el dimecres 22 la visita de l’Equip de Govern del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, encapçalat pel regidor Daniel Mòdol.
A banda dels aprenentatges de diferents matèries educatives i curriculars que l'alumnat fa sobre el terreny, l’Equip de Govern també va poder conèixer com des dels horts escolars es potencia i es millora l’aprenentatge cooperatiu, compartint entre entitats i centres escolars un espai comú en el qual existeix un compromís amb el medi ambient que facilita nous coneixements i experiències, tant individuals com col·lectives.
Entre els centres participants s’hi inclouen les escoles Peter Pan i John Talabot, el Centre d’Educació Especial Fàsia Sarrià (membres d’Escoles + Sostenibles) i el Centre Residencial d’Acció Educativa CRAE Mª Reina per a infants tutelats.
A continuació us deixem amb el relat conjunt de les quatre escoles que ens expliquen la seva experiència durant la jornada:

Horts la Palmera Verda Sarrià-Sant Gervasi

El dimarts 21 de febrer vam inaugurar oficialment el nostre hort, amb la visita del regidor de l’Ajuntament de Sarrià- Sant Gervasi, el Sr. Daniel Mòdol. L'espai va ser batejat formalment aquest dia com a “Hort de la Palmera Verda”. 
La visita del regidor ens feia molta il·lusió i les 4 escoles que participem en aquest projecte vam preparar conjuntament aquesta jornada. A l’inici, vam rebre al Regidor de l’Ajuntament amb el present escrit que vol reflectir la nostra experiència des que el curs passat ens vam iniciar amb el compromís amb Escoles + Sostenibles, incorporant l’hort al nostre dia a dia:
“Benvolgut Sr Mòdol, et donem la benvinguda al nostre bonic hort anomenat "La Palmera Verda". Aquí estem presents els representants de cadascuna de les escoles que gaudim d’aquest espai comú: Col·legi John Talabot, Escola Fàsia, Escola Peter Pan i CRAE Maria Reina.
    Des de ja fa més d'un any l'Ajuntament ens va cedir aquestes parcel·les, i mai vam imaginar que es convertissin en un espai verd tan maco, frondós i tant ple de vida. Van ser uns inicis difícils, de molta feina i aprenentatges, però a poc a poc hem transformat els nostres horts en espais d'investigació, de creació, de reciclatge, de joc, de relaxació, d'observació i el que ens agrada més, en terres fèrtils plenes d'aliments que nosaltres mateixos podem veure créixer, cuidar, estimar, compartir i tastar amb els nostres companys/es, professorat i famílies. 
    Aquestes estones que passem aquí plegats ens estan ajudant a prendre consciència de la importància d'uns hàbits de vida saludables, d'aprofundir en la cultura de la terra, de produir i consumir aliments respectuosos amb el medi ambient, de treballar cooperativament amb els amics i mestres, i d'aprendre, que amb paciència, tot esforç té la seva recompensa i que tenim a les nostres mans construir un món millor per a les futures generacions.”
    El Regidor va poder observar la nostra feina de ben a prop, va parlar amb nosaltres i es va emportar mostres de collita ecològica dels nostres horts que de ben segur va assaborir. Totes les escoles vam rebre el diploma en Reconeixement de les Bones Pràctiques.

    Les sensacions de l'obrador de sorra

    De la mà de l’EBM el Tren descobrim una proposta d’experiència de joc basada en el plaer de l’exploració i investigació a través de la sorra i diferents materials viscuts, acuradament seleccionats i distribuïts.
     
    L’Ute Strub i l’obrador de sorra
    Quan llegeixes sobre L’Ute Strub i  l’obrador  (Strangut) de seguida et sents captivada. Records i ressonàncies et fan connectar amb aquesta proposta. És una proposta d’experiència molt potent, sensible i poètica a la vegada. I de fet, crec que és el que sent la majoria de les persones que s’apropen a aquesta proposta d’experiència de joc.
    L’Ute Strub és fisioterapeuta, alumna d’Elfriede Hengstenberg, editora del llibre “Desplegándose”- Ed. liebre de Marzo- membre de l’associació Pikler a Berlín, dóna cursos i conferències arreu d’Europa.
    L’obrador de la sorra (Strangut) és una proposta d’experiència de joc basada en el plaer de l’exploració i investigació a través de la sorra i diferents materials viscuts acuradament seleccionats i distribuïts delicadament.
    Per això em va fer molta il·lusió quan vaig poder tenir l’oportunitat de veure-la en persona a l’espai BES el novembre del 2015. L’Ute és una d’aquestes persones que no pot deixar-te indiferent: una dona gran plena de força, rigor,  delicadesa i tendresa alhora. En aquesta trobada va exposar i mostrar les seves idees clares i fermes  sobre l’acompanyament dels infants en el seu creixement a través d’una la relació basada en un profund respecte.
     
    Escoles sostenibles i l’espai familiar Cadí
    Gràcies al seminari d’Escoles+Sostenibles, conduit pel David i la Laia, vaig tenir la possibilitat de veure l’obrador de l’espai familiar del Cadí i l’oportunitat de demanar la “maleta de la Ute” que oferien: un carro de vímet preciós i amb molta vida per tal de poder portar aquesta proposta a l’escola on va ser molt ben rebuda per la resta de
    companyes.

    Com introduir l’obrador a l’atelier?
    A partir del segon trimestre els espais i el temps dels grups de grans (2-3 anys) està organitzat per ambients. Un petit obrador es va introduir a l’atelier com un espai fixe per tal que els infants més grans de l’escola hi poguessin accedir lliurement.
    Aquesta experiència poètica facilita un ambient de joc tranquil i delicat on els adults poden tenir el regal d’observar els ulls encuriosits i  les mans menudes i treballadores dels infants gaudint de l’experiència. Un plaer per tots els sentits.

    "Els infants amb la sorra absorbeixen moltes sensibilitats que els queden per sempre en forma de tendresa a les seves mans”  Ute Strub.
    L’obrador de sorra, un espai d’acció, experimentació i creació on regna la calma, la presència, la connexió amb un mateix i la tendresa de la sorra que acaricia les mans, el cos i l’ànima.

    Proposta que continua…
    Per aquest curs 2016-2017 ens hem proposat mantenir i ampliar el material l’obrador a l’Atelier; que els infants més petits de l’escola, els grups de caminants i nadons,  també puguin seguir gaudint de la proposta a la seva estança i seguir pensant i reflexionant  sobre com acompanyar els infants en aquestes vivències.
               
    Núria Ramos Buil
     

    L’obrador a les estances de  caminants
    La maleta també la van poder gaudir els infants més petits de l’escola i així va quedar reflectit al  seu diari de grup.
    A continuació trobarem la documentació sobre l’experiència de l’obrador de sorra a la nostra escola:
    Aquest matí el dormitori s’ha transformat en un espai ben diferent, l’Anna i la Marta l’han convertit en un obrador de sorra. Avui ens acompanya la Raquel. Quan els infants hi entren, troben al terra un contenidor ple de sorra seca de la platja. També hi ha objectes de la vida real pensats i triats per enriquir la manipulació, experimentació i investigació a través de la sorra. Els objectes són de metall, fusta, vímet... uns poden contenir la sorra i d’altres deixen passar la sorra.
    Les nenes i els nens de seguida s’hi posen a jugar, algú s’ho mira una estona. Omplen els contenidors i fan transvasament d’uns als altres, quan el contenidor té forats, s’adonen que la sorra cau. Agafen la sorra amb les mans, la sorra és més fina que la del sorral, els llisca suaument entre els dits. Hi tornen una i una altra vegada. Van provant diferents possibilitats plenament concentrats en el que fan. Només s’escolten els sons dels contenidors. Els adults que observem el seu joc, gaudim de l’ambient relaxat tant agradable. La sala es va omplint de sorra, d’acció i de creació. Poc a poc els infants van acabant i canviant el seu interès cap a una altra cosa i van donant per finalitzada la proposta.
    Montserrat Fernández Santos

    Anàlisi de microplàstics a la Barceloneta

    L’Institut Fort Pius inicia un projecte de ciència ciutadana del Museu Marítim de Barcelona anomenat “Observadors de la platja”, en el qual estudien la presència de microplàstics a la sorra de la Barceloneta.


    La presència de microplàstics a les platges i al mar és una realitat palpable actualment arreu del món. Per tal de conscienciar sobre aquesta problemàtica, diverses iniciatives com la que trobareu a continuació es duen a terme. En aquest cas, l’Institut Fort Pius participa al projecte del Museu Marítim de ciència ciutadana:
    "El grup de Medi ambient de 2n ESO de l'INS Fort Pius hem participat al projecte de ciència ciutadana "Observadors de la platja", una proposta del Museu Marítim de Barcelona.
    Ens vam desplaçar a la platja de la Barceloneta per recollir mostres de sorra que posteriorment vam analitzar al laboratori de l'institut. L'objectiu: registrar la presència de micro i macroplàstics a la sorra. S'ha seguit el protocol facilitat pels científics que gestionen el projecte, destriant els diferents plàstics, classificant-los, pesant-los i compartint els resultats amb el Museu Marítim per a la seva posterior gestió. Aquesta activitat ens ha permès conscienciar-nos de la problemàtica dels residus sòlids, concretament dels plàstics, al litoral i reflexionar sobre la importància de les nostres actituds per preservar el nostre entorn".

    Més aprop dels rosers

    Com es poden els rosers? Quants pètals té una rosa? Com es pot participar al Concurs Internacional de Roses Noves? Descobriu totes les respostes amb els 4 alumnes de l’EEE Mare de Déu de Montserrat que van visitar el Parc de Cervantes.

    En el marc del programa “Apropa’t als parcs” l’alumnat de l’Escola d’Educació Especial Mare de Déu de Montserrat visita el parc de Cervantes i aprèn sobre la poda dels rosers:
    Excursió al Parc Cervantes
    Hola! Som la Laia, la Sofía, el Toni i el Kevin, quatre alumnes de l’Escola d’Educació Especial Mare De Déu de Montserrat. Nosaltres també participem a l’“Apropa’t als parcs” i avui us volem explicar com va anar l’excursió que vàrem fer al parc Cervantes per veure la poda dels rosers. 
    Al arribar a l’entrada del parc ens va sorprendre veure que era un parc molt gran i assolellat, on la gent hi passejava tranquil·lament i hi havia bastant silenci, una cosa força difícil de trobar a Barcelona! A l’entrada ens van venir a rebre en Carlos (un dels jardiners) i en Rafael (el conservador del parc) que van fer-nos una visita pel parc explicant-nos una mica la seva història i actualitat, juntament amb moltíssima informació sobre els rosers i la seves característiques. Després ens van fer una demostració explicativa de com es feia la poda d’un roser, fixant-nos amb tots els detalls interessants i ens van donar molts esqueixos per plantar-los a l’hort de la nostra escola. Vam aprendre moltes coses dels rosers, com que els seus pètals sempre són múltiples de cinc!

    A l’acabar la poda del roser ens van explicar en què consistia el famós Concurs Internacional de Roses Noves i totes les categories i els tipus de premis que hi havia. També van comentar que hi havia més de 2.000 varietats de rosers i que cap de les que es presenten al concurs existeixen, ja que una de les condicions és que tot roser ha ser d’una espècie (híbrid) nova creada a partir d’altres.
    Per acabar, ens van informar sobre la votació de la Rosa de les Escoles i volem animar a altres escoles a votar en aquesta categoria!  Consulteu més informació.
     
    Al final, en Carlos i en Rafael van fer-nos una ruta pels rosers guanyadors d’altres anys i vam poder veure moltes varietats diferents. Va ser una experiència molt emocionant i divertida.
    Ja tenim ganes  que arribi el maig per poder anar a veure els rosers florits!

    7 de marzo de 2017

    Ecologistas piden a las comunidades apoyo para salvar al visón europeo

    Ecologistas piden a las comunidades apoyo para salvar al visón europeoImagen facilitada por WWF España de un visón. EFE
    La organización ecologista WWF ha pedido a las comunidades autónomas una mayor implicación para salvar al amenazado visón europeo, que se encuentra al borde de la extinción.
    Aragón, Castilla y León, La Rioja, Navarra y el País son las comunidades autónomas en las que el visón europeo todavía sobrevive, y es a éstas y al Ministerio de Agricultura, Pesca, Alimentación y Medio Ambiente a quienes WWF ha reclamado colaboración en la campaña “Salva al visón europeo de la extinción”.
    En esta campaña, a la que se han unido de momento más de 16.000 personas con sus firmas de apoyo, la organización ha querido dar el salto y pedir directamente al Ministerio y a las comunidades su ayuda para este animal, que ha perdido ya un noventa por ciento de su área de distribución original.
    En España, el número de este pequeño carnívoro no llega al medio millar, motivo por el que WWF ha augurado su desaparición en los próximos cinco años si no se adoptan medidas, ha informado esta organización en una nota de prensa.

    Medidas para salvar al visón

    Entre esas medidas para frenar la extinción del visón, la organización ha pedido a los consejeros de Medio Ambiente que declaren al animal como “especie en situación crítica” y que habiliten recursos económicos para poner en marcha un plan de emergencia.
    Dicho plan, según esta organización, debería incluir un censo nacional de la especie, un centro unificado de cría en cautividad del visón europeo y acciones de conservación sobre el terreno que controlen al visón americano, principal amenaza del europeo.
    El visón europeo es, junto con el lince ibérico, el mamífero carnívoro más amenazado de Europa, y una de las especies en mayor riesgo de desaparición del planeta, según el comunicado de WWF. Efeverde

    Las civilizaciones precolombinas fueron las primeras en alterar el ecosistema de la Amazonia

    Mucho antes de que los europeos desembarcaran en las costas de América, en 1492, los pueblos indígenas habían cambiado el paisaje de la Amazonia a lo largo de miles de años. Y los efectos de sus actividades definen las características actuales del bosque. Una investigación realizada por Carolina Levis, experta en ecología del Instituto Nacional de la Amazonia (Brasil), y publicada este jueves en la revista Science, demuestra que las especies vegetales que fueron domesticadas por las civilizaciones precolombinas son las más dominantes.
    Levis y sus colegas analizaron 1.700 parcelas forestales y más de 4.000 tipos de plantas, de las cuales 85 habían sufrido algún proceso de domesticación por parte de los indígenas. El equipo descubrió que las especies domesticadas tienen cinco veces más probabilidades de ser dominantes que las demás. Los investigadores también observaron que esas especies se concentran más cerca de sitios arqueológicos, incluyendo viviendas precolombinas, terrazas y sitios de arte rupestre.
    Las condiciones ambientales explican hasta el 30% de la variación en la abundancia y riqueza de especies domesticadas en las regiones amazónicas, mientras que el impacto causado por las primeras actividades humanas es responsable por el 20% de la variación, según los autores del estudio. Esos resultados sugieren que la influencia de las primeras actividades humanas en la región desempeña un papel importante y duradero en la distribución de especies de plantas, y se podría utilizar para descubrir áreas no identificadas de civilizaciones del pasado. "Nuestro trabajo rompe el paradigma ecológico de que la selva nunca había sido tocada y de que los procesos ambientales eran los únicos que regían la organización del bosque", dice Levis. 
    Para ella, sus hallazgos plantean un dilema como el del huevo y la gallina: ¿Los humanos enriquecieron el bosque con especies domesticadas o simplemente decidieron vivir cerca de zonas en las que esas plantas eran naturalmente abundantes? La experta cree que el primer escenario es el más probable, debido al hecho de que algunas de esas especies se encontraban en sitios con características diferentes de su nicho ecológico. "La domesticación de plantas en el bosque empezó hace más de 8.000 años. Primero se seleccionaban las plantas con características que podrían ser útiles al hombre y en un segundo momento se hizo la propagación de esas especies. Empezaron a cultivarlas en patios y jardines, a través de un proceso casi intuitivo de selección, similar a lo que ocurrió en Egipto", describe la investigadora. 
    ampliar foto
    Fruta de 'Annona mucosa', una especie domesticada por los indígenas. JORGE CONTRERAS
    Algunas de las especies que fueron totalmente domesticadas hoy en día tienen un uso comercial. Es el caso de los frutos silvestres, los diferentes tipos de palmera y el cacao. Este último era nativo de la región oeste de la Amazonia y, gracias a su domesticación, llegó a la América Central.

    El misterio de los geoglifos 

    Además de interferir en la biodiversidad de la Amazonia, los pueblos precolombinos también trabajaron la tierra: construyeron montículos, canales de agua, carreteras y geoglifos. Esos últimos son círculos de 10 metros de ancho por cuatro de profundidad, construidos en el suelo hace 2.000 años. Durante siglos, las enigmáticas estructuras permanecieron ocultas a todos menos a unos pocos arqueólogos. Luego, a partir de la década de ochenta, la deforestación los dejó a la vista y los geoglifos se convirtieron en uno de los principales indicios de que la selva tropical había sido tocada por manos humanas antes de la llegada de los europeos. 
    Y aunque el verdadero propósito de los geoglifos sigue siendo desconocido, un estudio publicado el pasado febrero indica que esas estructuras —que se extienden por 13.000 kilómetros cuadrados— podrían tener relación con lo que parecen ser prácticas agrícolas sostenibles. Los indígenas "manipularon los bosques de bambú para crear claros y se centraron en árboles con valor económico, tales como palmeras, creando una especie de supermercado prehistórico de los productos forestales útiles", escriben los científicos en la investigación publicada en la revista estadounidense Proceedings of the National Academy of Sciences
    Jennifer Watling, investigadora del Museo de Arqueología y Etnografía de la Universidad de Sao Paulo y principal autora del estudio, sostiene que ese tipo de descubrimiento es importante para combatir la idea de que cualquier actividad humana perjudica la naturaleza. "Hoy en día, la gente destruye el bosque antes de intentar sacarle buen partido, pero los constructores de geoglifos pudieron vivir de él sin destruirlo. Las personas que tratan de encontrar alternativas sostenibles a la utilización moderna de la tierra necesitan usar el conocimiento indígena para lograrlo", afirma. 

    La sobrepesca ha acabado con los depredadores de peces en arrecifes del Caribe

    La sobrepesca ha acabado con los depredadores de peces en arrecifes del CaribeBanco de coral en Cayo Arcas, del estado mexicano de Campeche. EFE/Luis Javier Sandoval/Greenpeace
    Tiburones, barracudas, meros y otros depredadores de peces de los arrecifes del Caribe prácticamente han desaparecido debido a décadas de sobrepesca, según un estudio divulgado hoy por la publicación Science Advances.
    Investigadores hallaron que hasta el 90 por ciento de estos grandes depredadores están ausentes en la mayoría de los arrecifes del Caribe, lo cual puede descontrolar este ecosistema marino.
    “La sobrepesca y la degradación del hábitat han causado el declive de innumerables especies depredadoras marinas de la mayoría de los océanos del mundo”, precisa el estudio, titulado “La reducción de los depredadores de peces y el potencial de recuperación en los arrecifes del Caribe”.
    El estudio analizó durante 3 años 39 corales de Estados Unidos, México, Cuba Bahamas y Belice e hizo un llamamiento a dar prioridad a la protección de arrecifes que aún tienen un alto potencial de recuperación de peces.
    Los científicos midieron la abundancia de coral y otras características del arrecife que influyen en la presencia de estos grandes depredadores.

    Arrecifes con posibilidad de recuperación

    De igual forma, tuvieron en cuenta el desarrollo costero, la densidad de la población humana y el cumplimiento de las regulaciones de pesca.
    Precisaron que encontraron varios arrecifes de coral en el Caribe que tienen posibilidades de recuperación de peces si están protegidos de impactos humanos, como la pesca.
    La investigación, a cargo del Centro para la Diversidad Biológica, el Instituto Smithsonian y la Universidad de Carolina del Norte en Chapel Hill, además constató que estos grandes depredadores son más abundantes dentro de las áreas marinas protegidas y con estrictas regulaciones para la pesca.
    Estas áreas, señalaron, además impulsan la economía local, el turismo e incluso la pesca de una forma sostenible, según el estudio.

    Fundación Naturaleza y Hombre suelta perdices rojas para salvar el águila imperial ibérica

    Fundación Naturaleza y Hombre suelta perdices rojas para salvar el águila imperial ibéricaFotografía de archivo de una perdiz roja. EFE/Beldad
    La Fundación Naturaleza y Hombre, que opera en España y Portugal, anunció hoy que hará sueltas de varios cientos de perdices rojas en las dehesas de ambos países como medida para preservar otras especies muy amenazadas como el águila imperial ibérica.

    Perdices rojas

    Según la Fundación, “la perdiz roja, un ave terrestre y sedentaria, es esencial en la cadena trófica de predadores tan emblemáticos como el águila imperial ibérica”.
    En la Península Ibérica hay alrededor de 400 parejas de esta variedad de águila endémica de España y Portugal y su alimentación principal son las perdices y el conejo.
    Esta iniciativa de repoblación se enmarca dentro del proyecto “Life-Club de Fincas”, iniciativa financiada por la Unión Europea para la conservación de entornos de dehesa ibérica.
    Según explicó hoy a Efe el presidente de Naturaleza y Hombre, Carlos Sánchez, a este club ya se han adscrito numerosas dehesas de ambos países, sobre todo de Castilla y León, Extremadura y de comarcas de la región Centro de Portugal como Sabugal, Almeida o Faia Brava.

    Sueltas en España y Portugal

    En una primera fase, la Fundación Naturaleza y Hombre ha soltado 600 perdices en 4.000 hectáreas de fincas de Castilla y León y Extremadura y en una segunda fase harán una suelta similar en las dehesas de Portugal.
    “Son animales que han sido criados por una granja especializada para sean lo más salvaje posible”, argumentó Sánchez.
    Con el incremento de la presencia de perdiz roja, que se alimenta principalmente de vegetales, frutos silvestres e insectos, se aumentan los recursos tróficos disponibles en las fincas que se enmarcan en el proyecto europeo “Life-Club de Fincas”.
    Para vigilar la adaptación de las perdices rojas que se han soltado, varios técnicos de la Fundación Naturaleza y Hombre permanecerán en las zonas durante varias semanas.

    Otras iniciativas

    En el marco de este mismo proyecto, que cuenta con una financiación de 2,5 millones de euros, la Fundación Naturaleza y Hombre también desarrolla otros trabajos en favor de la conservación de las especies que habitan en la dehesa.
    Una de estas iniciativas es la construcción de plataformas para la alimentación del buitre negro o intervenciones para evitar que prolifere la enfermedad conocida como “la seca” y que acaba de manera fulminante con encinares y robledales.
    Los técnicos de esta fundación también están desarrollando trabajos de reforestación en los parajes de ribera de las dehesas. Efeverde