25 de junio de 2018

Plastisfera, el bestial continente de plástico que amenaza la vida marina

Plastisfera, el bestial continente de plástico que amenaza la vida marina
La plastisfera es el nombre que emplea en los círculos científicos para referirse a un ecosistema marino caracterizado por la presencia de desperdicios de plástico en grandes áreas oceánicas. Un foco de contaminación con una terrible destrucción ambiental ya casi imposible de recuperar.
La cantidad de plástico que se tira a la basura o simplemente a cualquier parte cada día en todo el mundo es incalculable. Ese plástico tiene y va a tener un impacto medio ambiental en el planeta que sufrirán muchas generaciones después de la nuestra, y lo peor de todo es que no parece ser reversible.
Tenemos la sensación en nuestra vida diaria que el plástico no es un gran problema, simplemente desaparece de nuestras vidas una vez que lo usamos, no nos preocupamos de saber que pasa con él después, si se recicla, si no se recicla, si se quema, si se entierra en un vertedero, o simplemente si se acumula en los océanos hasta formar auténticas islas de plástico.
Algunos estudios en este tema, han descubierto que diversos organismos diminutos, desde algas a bacterias, prosperan aposentados en los desechos plásticos, transformándolos en ricos “arrecifes microbianos”, que son ecológicamente muy diferentes de las comunidades acuáticas de su entorno. Aunque algunos de los habitantes en tan singulares “arrecifes” pueden degradar el plástico, éste aún provee un hogar relativamente estable para los microbios. Pero lo que puede ser bueno para los microbios, puede ser malo para los peces, otros animales marinos y para los seres humanos. La plastisfera sirve de hogar para un grupo de bacterias llamadas Vibrio. Algunas especies del género Vibrio pueden causar enfermedades tales como el cólera, cuando entran en contacto con humanos.
En 1997 Charles Moore fue el descubridor de una de estas islas de plástico, a la vuelta a casa de uno de sus viajes marinos decidió tomar una ruta que normalmente nadie suele tomar, a través de la esquina nororiental de una zona de 16 millones de Km2 conocida como el giro subtropical del Pacífico Norte. El giro es un enorme círculo oval que abarca todo el Pacífico y comprende 4 fuertes corrientes que se desplazan entre las costas de Washington, México y Japón antes de volver al punto de partida. Moore dirigió su barco hacia una parte alejada del giro y allí, una masa perpetua de altas presiones cubre la zona obligando a las corrientes a girar formando un vórtice lento en la dirección de las agujas del reloj, pero el vórtice no se detiene nunca. Moore nunca había visto nada como lo que encontró ese día: montones de plástico hasta donde alcanzaba la vista. No importa a que hora del día mirara, los residuos de plástico flotaban por todas partes: botellas, tapones, envoltorios y fragmentos.
En los días tranquilos el vórtice no está lleno de deshechos y las aguas suelen tener un color azul y transparente. Pero si se observa de cerca la realidad supera a la ficción: toneladas de minúsculos trocitos en suspensión, como copos de nieve, flotando por toda la columna de agua desde la superficie hasta las profundidades visibles. Una isla de basura flotante sería un problema mucho más fácil de resolver. Todo se complica porque además el vórtice no es un entorno estático, cambia cada estación y sus límites no están definidos. No se puede sacar todo el pequeño plástico del océano sin sacar también especies de fitoplacton y zooplacton, organismos que son la base de la red alimentaria marina.
El vórtice del Pacífico Norte no es el único punto del globo donde se acumula el plástico. Hay al menos 5, todos ellos centrados alrededor de los trigésimos paralelos norte y sur.
En el vídeo Charles Moore explica en primera persona su experiencia:

Algunos datos sobre los desechos plásticos marinos.

Manuel Maqueda, de la ONG Plastic Pollution Coalition, señala diversos datos preocupantes al respecto:
  • Los residuos plásticos matan más de un millón de aves marinas y más de 100.000 mamíferos marinos y tortugas cada año.
  • El plástico es un material que tarda hasta mil años en biodegradarse, y enseguida se fragmenta en trocitos que absorben y acumulan contaminantes tóxicos. Por ello, no se puede hablar de islas flotantes de residuos, sino más bien de zonas con mayores concentraciones en una especie de sopa. Se calcula que hay cien millones de toneladas en suspensión en el mar.
  • La contaminación marina por residuos plásticos es un problema global: todos los ecosistemas del planeta, hasta la Antártida, sufren sus efectos nocivos. Los científicos alertan en especial sobre los disruptores endocrinos.
  • Millones de animales de cientos de especies comen plástico. El problema llega así de nuevo a quienes lo han provocado, ya que la cadena alimentaria de la que dependen los seres humanos se contamina.
Hace poco veía un vídeo donde grababan por primera vez plancton devorando plástico del océano, todo este plástico se incorpora a la cadena alimenticia de los humanos, así que al final acabamos comiéndonos nuestra propia basura plástica.

18 de junio de 2018

Joves implicats en canviar el món

Tres joves catalans participen en la 3a Conferència del projecte “Let's Take Care of the Planet” a Lisboa, una trobada que va reunir gairebé un centenar de joves de nou països europeus per compartir projectes de sostenibilitat.

En el marc del projecte Tinguem Cura del Planeta, els tres joves escollits a la III Conferència Estatal de La Rioja han estat els representants catalans que han viatjat fins a Oeiras (Lisboa) per a participar a la 3a Conferència europea Let’s Take Care of the Planet. Concretament l’Adriana (Col·legi Sant Ramon Nonat) de Barcelona, la Mariona (l’Institut Santa Coloma de Farners) de la província de Girona i el Ferran (Escola Mestral) de Sant Feliu de Llobregat.
Del 21 al 25 de maigjoves d’Espanya, Itàlia, Geòrgia, Turquia, Romania, Bèlgica, Dinamarca, Lituània, Portugal i Guaiana Francesa han realitzat diverses activitats d’intercanvi i reflexió sobre les problemàtiques ambientals del seu entorn i han compartit quines accions emprenien des dels centres per treballar-les. Un cop acabada aquesta dinàmica, els joves han debatut intensament per tal de prendre compromisos comuns relacionats amb alguns dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides: la preservació de la biodiversitat i els ecosistemes, el consum responsable i sostenible, l’ús racional de l’energia i l’aigua i la lluita contra el canvi climàtic. Aquests compromisos comuns s’han plasmat en diferents formats: articles i vídeos, pòsters, una flashmob i la carta de responsabilitats “Sigues tu el canvi!” (pdf).
Una de les experiències més rellevants de la Conferència ha estat la visita al Parlament portuguès, amb seu a Lisboa, on els delegats i delegades han tingut l’oportunitat d’exposar els problemes ambientals del seu país, així com de debatre amb 5 diputats del parlament -membres de la comissió de medi ambient- estratègies per a promoure el desenvolupament sostenible des de diferents sectors: social polític, econòmic i ambiental.
Al llarg de tota la Conferència, un grup de joves delegats han fet de reporters, participant en l’Agència de Premsa Jove, una iniciativa que promou l’educomunicació com a eina de transmissió de valors relacionats amb els drets humans i la sostenibilitat. Els joves reporters han anat informant a través de les xarxes socials de tot allò que anava passant a la Conferència Europea.
Tot plegat ha estat una experiència molt enriquidora!



Plantes que pengen dels balcons

Silenci, és l’hora de dinar!

L’Escola Lexia ens relata en primera persona les iniciatives que han emprès per a què l’alumnat aprengui a controlar el volum de la seva veu durant els àpats.
A l'escola Lexia hem fet un projecte conjunt de tots els grups de l'escola per intentar baixar el soroll que es produeix al nostre reduït espai del menjador. Vam tenir la visita dels programes explicatius sobre so i soroll on ens van deixar uns sonòmetres. Els vam aprofitar per anar classe per classe experimentant les nostres pròpies sensacions. Quan a la classe parlàvem amb un to correcte o quan fèiem soroll. Escrivíem el que sentíem en un paper que després col·locàvem a un mural al mateix menjador.
Juntament amb aquesta experiència vam crear un personatge dibuixat que representés les nostres conclusions. També entre tots i totes havíem de pensar el nom del personatge.
Ara tenim el "Fluixi" que ens permet estar a gust, o el "Forti" que ens indica que, entre nosaltres, ens hem d'ajudar per aconseguir baixar el soroll i trobar la calma. Quan aconseguim baixar el soroll les mestres ens feliciten i segueixen servint però amb el Forti queden aturades.
És un treball en equip de consciència i elaboració de tots junts que està donant molt bon resultat!

Estalvi energètic en centres educatius

Amb molta energia!

En el marc de la Setmana de l’Energia celebrada a principis de juny, des del Servei de Documentació d’Educació Ambiental us proposem un seguit de recursos per incrementar l’eficiència  i l’estalvi energètic en el consum diari.
Del 4 al 8 de juny s’ha celebrat la Setmana de l’Energia 2018, coincidint amb la Setmana Europea de l’Energia Sostenible, una campanya de conscienciació que pretén sensibilitzar la societat en relació a l’estalvi i l’eficiència energètica. Aprofitant aquest marc, des del programa Escoles + Sostenibles us recomanem una sèrie de recursos per promoure l’estalvi energètic entre petits i grans, a casa i a l’escola.

Banc de l’energia
El Banc de l’energia és una associació creada per promoure, a través de la pedagogia i la solidaritat transformadora, l’estalvi en benefici de les persones que estan en situació de vulnerabilitat energètica, i la promoció de bones pràctiques en despeses energètiques, per tal d’evitar-ne el malbaratament.
El banc funciona a través de la col·laboració dels signants, incloent-hi tant a persones físiques, com a entitats públiques o privades, les quals aporten part de l’estalvi energètic que assoleixen al fons del banc, que es dedicaran a l’acompanyament energètic de les famílies vulnerables.


Estalvi energètic en els centres educatius
Estalvi energètic en els centres educatius és un vídeo elaborat per la Diputació de Barcelona que té per objectiu donar a conèixer a l’alumnat com es consumeix i com es pot estalviar energia a l’escola. Amb aquest recurs també veuran què poden fer per contribuir a reduir les emissions d’efecte hivernacle a l’atmosfera.   




Publicacions disponibles al Servei de Documentació d’Educació Ambiental

Energía y agua / Miquel Salgot de Marçay. Sabadell: Fundación Gas Natural Fenosa, 2017.
Llibre publicat amb l’objectiu de descriure els aspectes de la gestió de l'energia en els què la intervenció de l’aigua és decisiva, i alhora, conèixer els punts en què la energia té un paper essencial en la gestió d’un sistema hídric.




Electrodomèstics en forma. Com cuidar-los i estalviar energia i recursos / Miquel Caballé Grau. Barcelona: Àrea Metropolitana de Barcelona, 2012.
Una guia elaborada per donar consells a la ciutadania pel que fa al manteniment preventiu dels electrodomèstics, per tal que es pugui reduir el seu impacte ambiental, es redueixi el seu consum energètic, i s’asseguri un millor funcionament més durador en el temps. Disponible aquí.
 



Cultiva tu propia energía. 10 alternativas renovables para la independencia energética / Pep Puig i Boix i Marta García París. Hector de Prado Herrero (coord.). Madrid: Amigos de la Tierra España, 2013.
Una publicació que vol donar a la ciutadania alternatives al règim energètic actual a Espanya, donant opcions d’autoconsum individual i comunitari d’energies renovables, sostenibles i, de fet, més eficients que el model actual. Disponible aquí. 



Canvi climàtic: històries del futur avui

El proper 3 de juliol, la Sala Francesa Bonnemaison acollirà la conferència de Pep Canadell, director executiu del Global Carbon Project, que ens parlarà dels impactes del canvi climàtic i les oportunitats emergents per a la descarbonització.

L'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona conviden a la xarxa Barcelona + Sostenible i ciutadania a la conferència ‘Canvi climàtic: històries del futur avui’ a càrrec del director executiu del Global Carbon Project i investigador científic de la Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation (CSIRO), Pep Canadell. La conferència tindrà lloc el dia 3 de juliol a la Sala Francesca Bonnemaison. El doctor Canadell ens parlarà sobre els impactes sense precedents del canvi climàtic així com de les oportunitats emergents per a la descarbonització. No us perdeu aquesta oportunitat per conèixer la situació climàtica global de la mà d’un dels principals experts internacionals sobre el clima, i debatre amb ell entorn a propostes i solucions presents i futures.
 
Conferència ‘Canvi climàtic: històries del futur avui’
Quan? 3 de juliol de 18 a 19.30 h
On? La Sala, de l'espai Francesca Bonnemaison, C/Sant Pere Més Baix, 7, Barcelona

> Inscripcions 


Dr. Pep Canadell
Pep Canadell és investigador principal a la Commonwealth Scientific and Industrial Research Organization (CSIRO) d’Austràlia, i director executiu del Global Carbon Project, un consorci global d’investigadors que estudia els impactes de les activitats humanes sobre els cicles biogeoquímics de la Terra, especialment els del carboni, metà i òxids de nitrogen, els tres gasos amb efecte d’hivernacle més importants. Ha estat un dels autors del Grup Intergovernamental pel Canvi Climàtic durant els últims 10 anys i just ara ha començat la coordinació dels components de carboni que formaran part de la següent avaluació global que els governs hauran d’aprovar a finals del 2021. L’any passat la Unió Americana de Geofísics el va distingir com a membre d’honor pel seu treball significatiu i innovador sobre el cicle global del carboni, abordant els sistemes naturals i humans, amb gran impacte sobre la ciència i la societat.

17 de junio de 2018

El vinculo

"El motor de la vida es el vínculo. Todo está vinculado. Nada se basta a si mismo. El agua y el aire son inseparables, están unidos de por vida y por nuestra vida en la Tierra. Todo se comparte." (HOME  0:09:33)

Canción contra la Desigualdad

"Es el momento de ir uno al encuentro del otro porque lo importante no es lo que hemos perdido sino lo que nos queda" (HOME 1:27:19)


Nosotros tenemos + Ingenio.

"Sólo tienes 200.000 años, pero vas a cambiar la faz del mundo. Aunque eres frágil, vas a conquistar todos los medios, te vas a apoderar de territorios enteros como ninguna especie lo había hecho antes que tú". (HOME 0:16:25)

Las Consecuencias son enormes.

La Diversidad = Riqueza

"En la gran aventura de la Tierra, cada especie tiene un papel, cada especia tiene su lugar. Ninguna es inútil o dañina. Todas se equilibran". HOME (0:15:25)


Las Acciones hablan más fuerte que las Palabras

"Las consecuencias de nuestras acciones son enormes. Otros y no nosotros pagan el precio sin ser responsables. He visto campos de refugiados tan vastos como ciudades tirados en el desierto. ¿Cuantos hombres , mujeres y niños dejaremos a las orillas del camino mañana?" (HOME 1:20:44)




12 de junio de 2018

Aquest 5 de juny tenim molt a celebrar

Enguany volem celebrar el 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, amb les organitzacions de la xarxa B+S com a protagonistes. Ens trobarem al Conservatori Municipal de Música a les 12 h, no us ho podeu perdre! 

Aquest 2018 hem volgut celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient d’una manera diferent. Aquesta jornada s’emmarca dins la Setmana de la Sostenibilitat, una iniciativa a escala europea per estimular i fer visibles activitats, projectes i esdeveniments que promoguin el desenvolupament sostenible entre el 30 de maig i el 5 de juny.

En el cas de Barcelona + Sostenible, el dia 5 de juny a les 12 h les organitzacions membres de la xarxa es reuniran al Conservatori Municipal de Música, com a protagonistes de la jornada. Començarem l’acte amb la benvinguda a càrrec de Janet Sanz, tinenta d’alcaldia d’urbanisme, ecologia i mobilitat i a continuació analitzarem l’estat del medi ambient de la ciutat de Barcelona amb Frederic Ximeno, comissionat d’Ecologia. Passat el moment introductori, es donarà pas al reconeixement de les organitzacions membres de la xarxa, de les quals es farà un repàs del més destacat dels 16 anys d’història de Barcelona + Sostenible. També es mencionaran un total de 10 "bones idees per canviar el món", un repàs d'algunes de les bones pràctiques realitzades durant el 2017 d'aquestes entitats. Per concloure l'acte, farem una foto i un brindis conjunt i culminarem la celebració d'una de les efemèrides més importants relacionades amb la sostenibilitat.
Us hi esperem a tots i totes, no hi podeu faltar!

CELEBREM EL DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT
Quan? dimarts, 5 de juny de 2018 de 12 a 14h
On? auditori Eduard Toldrà del Conservatori Municipal de Música de Barcelona (Carrer del Bruc, 110 - 112)
Qui? organitzacions membres de la xarxa Barcelona + Sostenible

> Inscripcions
> Programa
 

















Els reptes prenen forma

El passat 15 de maig, la Comissió Permanent del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat va analitzar les conclusions del treball de la xarxa des de la Convenció fins ara i proposa una nova forma d'organització: els grups de treball.

El passat 4 de maig, prop d’una quarantena de persones es van reunir a la Fàbrica del Sol per definir un full de ruta per assolir els reptes plantejats per la xarxa B+S per als propers quatre anys. A partir de la gran quantitat de propostes que es van recollir durant la Convenció, es va treballar en la concreció d'una quinzena d'actuacions per conformar el pla de treball. Aquests resultats es van compartir el passat dimarts 15 de maig amb la Comissió Permanent del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat per tal de definir com tirem endavant aquest Pla de Treball.
Creació de grups de treball
Després d’una reflexió sobre la maduresa de la xarxa i el tipus de propostes presentades, es va acordar crear grups de treball específics, que responen als reptes, i engegar algunes actuacions directament amb els recursos existents, els membres de la xarxa i les secretaries tècniques. Per posar fil a l’agulla, podem avançar que properament us convocarem a una sessió conjuntaadreçada a tota la xarxa, per presentar el Pla de Treball 2019-2020 i constituir els grups de treball, que inicialment es plantegen en els àmbits d’energia, de residus i del verd ja que han estat els que més interés han despertat. Una part de la sessió serà compartida sobre la proposta organitzativa, que alineï els temes transversals, i una segona part consistirà en la definició dels continguts a treballar en cada grup, la temporalitat i la composició. La sessió està prevista per al dimarts 10 de juliol a la tarda. 
Els grups de treball es proposen amb dos objectius: un de pressió, per exemple per fer seguiment de polítiques municipals, recopilar i aportar informació sobre debats temàtics que s’organitzen en altres espais i que ajudin a la participació; i un de promoció i impuls d’activitats i projectes de la xarxa.
En paral·lel, les actuacions proposades que coincideixen amb experiències que ja existeixen s’aniran treballant i impulsant, com ara les iniciatives d’eliminació de plàstics amb el lema d’aquest any del Dia Mundial del Medi Ambient. 
Properament s’obrirà el procés participatiu del nou Pla de Mobilitat Urbana, i es convidarà a la xarxa B+S a participar en les sessions de treball. Per tant, es proposa aprofitar aquest espai per fer el debat i propostes relacionades amb la mobilitat, juntament amb altres agents com els membres del Pacte de la Mobilitat.
Després d’aquest treball rigorós, l'any que ve la xarxa es tornarà a trobar per avaluar què s’ha fet en un any, quines accions queden per fer i quines s’entomen de cara al 2019-2020.
 

Baker McKenzie Barcelona aposta pel residu zero

El despatx d'advocats substituirà totes les papereres de rebuig, repartirà gots reutilitzables i reemplaçarà l’actual vaixella de plàstic per una de compostable. 
L'oficina de Barcelona de Baker McKenzie és membre de la xarxa B+S des de maig de 2014 i durant aquest temps ha implementat diverses accions en àmbits com la recollida selectiva de residus, l’estalvi d’energia (canvi de lluminàries LED i millores en la climatització dels despatxos) i la responsabilitat social corporativa (contractant proveïdors amb criteris d’inserció social, entre d’altres).
En els darrers anys Baker McKenzie ha volgut fer una clara aposta per la prevenció de residus a totes les seves oficines a través del programa B-Green, una estratègia corporativa que s'està portant a terme a nivell global. Entre d'altres, estan impulsant actuacions concretes per reduir l’ús de plàstic.
El passat 27 d’abril, l'oficina de Barcelona de Baker McKenzie va organitzar un homenatge al Dia de la Terra, que va consistir en la presentació de Barcelona + Sostenible als treballadors/es que no coneixien aquest programa i la projecció del documental “A plastic ocean”, que alerta sobre els elevats nivells de contaminació dels nostres mars i oceans, tant pel que fa a l’existència de residus als ecosistemes marins, com a la cadena alimentària.  
Aprofitant la trobada, a la qual van assistir-hi més de 20 persones, es van presentar els propers passos que la Firma ha decidit implantar en matèria de residus:
> Eliminació de totes les papereres de rebuig als despatxos. S’ubicaran contenidors generals de reciclatge de paper i residus. Aquesta mesura, potser la més controvertida, permetrà la desaparició d’unes 100 papereres d'us individual, així com l'eliminació de 8.000 bosses de plàstic anuals.
> Canvi de la vaixella de plàstic per una de compostable feta de blat de moro, canya de sucre i paper reciclat.
> Repartiment de gots reutilitzables per a tota la plantilla. L’empresa ha distribuït als treballadors/es un contenidor hermètic amb tapa que permet ésser reutilitzat i alhora contribueix a la bona pràctica del cleandesk, és a dir, mantenir l’escriptori lliure de vessaments de líquids que poden malmetre els ordinadors i altres dispositius.
Felicitem a Baker McKenzie Barcelona per aquestes accions i per, compartir els resultats obtinguts amb tots els membres de la xarxa.

25 anys defensant la biodiversitat

Les metes d'Aichi, verd urbà, ocells nidificants, plantes aromàtiques i jardineria són les temàtiques dels cinc recursos d'accés lliure del Servei de Documentació d'Educació ambiental que us proposem. Enguany se celebren 25 anys del Conveni internacional sobre la Diversitat Biològica.
 
Aquest 2018 es compleixen 25 anys del Conveni sobre la Diversitat Biològica, instrument internacional per a la "conservació de la diversitat biològica, la utilització sostenible dels seus components i la participació justa i equitativa en els beneficis que es deriven de la utilització dels recursos genètics". Per aprofundir en aquesta qüestió a l’aula des del SDEA us recomanem els següents recursos:


Document de referència que presenta esquemàticament la visió, la missió i les metes del Pla Estratègic. Les metes, conegudes com metes de Aichi, es presenten agrupades pels principals objectius estratègics del Pla. 






Ajuntament de Barcelona, 2013.
Instrument estratègic –elaborat en sintonia amb les metes d’Aichi i amb l’Estratègia de la Unió Europea fins al 2020- que concreta el compromís municipal a la ciutat de Barcelona en la conservació del verd i de la biodiversitat, i que promou que la població conegui el patrimoni natural, en gaudeixi i en tingui cura.



RECURSOS disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental:




Atles dels ocells nidificants de Barcelona (Ed. Ajuntament de Barcelona, 2017)
Magnífic treball que presenta informació de rigor sobre les 83 espècies d’ocells que nidifiquen a la ciutat de Barcelona. Hi trobareu mapes que descriuen la distribució detallada de les vuitanta-tres espècies que nidifiquen en la ciutat, així com informació sobre on són, quants exemplars n'hi ha de cada i quines són les seves preferències d'hàbitat.






Les aromàtiques a l’escola (Ed. Eixam, 2016)
Llibret que dona a conèixer, de forma pràctica i divertida, els usos d’algunes plantes aromàtiques, la manera de cultivar-les, reproduir-les i els beneficis i utilitats que poden aportar-nos. S’inclou un glossari i proposa una activitat pràctica i senzilla per a cada planta.





Bones pràctiques de jardineria a Barcelona [en línia]: conservar i millorar la biodiversitat. (Ajuntament de Barcelona, 2016).
Guia que recull bones pràctiques que podeu aplicar a qualsevol centre educatiu que tingueu hort, basses, cobertes vegetals, ... amb l’objectiu de millorar la seva condició d’hàbitat. Aprofundeix en les relacions que es produeixen en tot ecosistema natural entre el sòl, la vegetació i la fauna, i en les mesures que podem prendre per gestionar a favor dels processos naturals i de les relacions entre els seus elements.
Disponible també en format electrònic a: http://hdl.handle.net/11703/101466.





Entrevista: Gremi Fusta i Moble

"O Barcelona és sostenible o no existirà en el futur". Salvador Ordóñez, del Gremi Fusta i Moble. 
A què es dedica la teva organització? 
La nostra tasca principal és conèixer les necessitats fonamentals de les empreses del món de la fusta i ajudar-les. Donem suport a empreses molt diverses, des d’aquelles que produeixen fusta fins a les que elaboren elements per a la construcció, mobles o estris. El món de la fusta és com un arbre. Comença al tronc, que seria el passat i la historia, i a partir d’una certa altura es ramifica i tecnifica.
Per què creus que ha d’existir una organització com la teva a Barcelona? 
Hem de trencar molts tabús, és una de les nostres missions. Durant anys s’ha estès una visió esbiaixada, segons la qual tallar un arbre és un pecat. Un pecat ecològic és arribar a un territori i arrasar-lo, però talar arbres seleccionats en un bosc de forma controlada és bo i necessari. El cert és que la fusta guanya per golejada a tots els altres materials en l’àmbit de la sostenibilitat. És l’únic material autoregenerable i reciclable, amb baixos costos en la producció. Quan la vida útil d’un objecte de fusta acaba pots cremar-lo (tot i que no sigui l’única opció). És a dir, la fusta és un magatzem de CO2 i quan la cremes l’elimines. Res més.
Com vas conèixer la xarxa B+S? 
El cert és que desconeixíem l’existència de la xarxa fins que vau tocar a la nostra porta. Prèviament, havíem format part de l’Acord Cívic per una Barcelona Neta i Sostenible. Quan aquest compromís va finalitzar i ens vau convidar a formar part de la xarxa no vam dubtar-ho en cap moment. Ara ja fa aproximadament un any que hi som.
Què t’agrada de la xarxa B+S i què creus que podríem millorar? 
M’ha agradat el fet que et trobes amb col·legues amb qui coincideixes en altres espais similars. En certa manera, aquí hi som els que ja estem convençuts. Seria maco que vinguessin detractors, gent que se’n riu de tot això i creu que és inútil. Així, podríem debatre qüestions de fons que actualment tots els membres de B+S compartim. Un altre aspecte és que com la xarxa és molt interdisciplinària sempre aprens de les altres organitzacions, és enriquidor. És el camí a seguir: O Barcelona és sostenible o no existirà en un futur.
En el teu sector, on creus que hi ha més marge de millora? 
Tenim un àmbit d’actuació molt gran. Treballem en l’àmbit català en general. Hi ha poques indústries de la fusta a la mateixa ciutat de Barcelona, la majoria han marxat. Queden fusters, petites indústries... Podríem treballar sobretot la conscienciació. Sovint les indústries que treballen amb productes naturals, amb molta tradició, reprodueixen hàbits poc saludables i sostenibles. “Porto tota la vida fent-ho així, què m’has de venir a dir tu a mi!”, pensen. Abans aquestes coses ni es pensaven. Les accions que hem sumat al pla van orientades a la conscienciació d’aquestes empreses. També és cert que quan es produeix un relleu generacional, la gent més jove hi entra amb una altra concepció.
De cara a un futur sostenible, quin és l’eslògan o notícia que t’agradaria llegir? 
M’agradaria llegir-ne més d’una. En primer lloc, que les ordenances municipals per la construcció d’edificis no penalitzen la construcció sostenible en fusta. Això actualment no és així pel desconeixement del material i la tecnologia. Hem de trencar el tabú del foc: la fusta es crema perquè tot es crema, però no és més perillosa que els altres materials. També m’encantaria llegir que el 30% de la fusta que s’utilitza a Catalunya prové de boscos catalans, quan la realitat és molt diferent. Tenim un 62% de superfície forestal i pràcticament tota la fusta que s’utilitza en l’àmbit industrial prové d’altres indrets de l’Estat.
Quin tres objectes t’enduries a una illa deserta? 
Paper i llapis, un ganivet i un recipient ben gran per contenir coses útils i maques.


Reconeixement per als centres que treballen en el compromís social

S’obre la convocatòria del Premi Aprenentatge Servei 2018, que durarà fins el 30 de setembre i que pretén fomentar i posar en valor una formació acadèmica que integri accions participatives, cíviques i solidàries. 
El vostre institut compta amb el seu propi hort? Sou una escola d’educació primària que promogui la conscienciació envers la desforestació o el canvi climàtic? O potser un centre de formació professional que faci incís en el desenvolupament sostenible de la tecnologia? Si encaixeu en aquest perfil, ja trigueu a presentar-vos al Premi Aprenentatge Servei 2018.
Aquest és un guardó adreçat a entitats socials, centres d’educació Infantil-Primària, ESO-Batxillerat i Formació Professional i Ocupacional que estiguin desenvolupant pràctiques d’Aprenentatge Servei. És a dir, accions o projectes que uneixin l’èxit educatiu amb el compromís social. En l’alumnat s’implica en accions solidàries destinades a millorar el seu entorn i alhora que enforteixen coneixements, habilitats, actituds i valors.
El termini per presentar projectes finalitza el 30 de setembre i aquests poden haver estat elaborats en català, euskera, gallec o castellà, però sempre dins del curs 2017-18. Per tal d’optar al guardó, els centres interessats hauran d’inscriure la seva iniciativa a través de la web dels organitzadors. La inscripció consta de tres passos: omplir un formulari, redactar un document descriptiu del projecte i adjuntar un vídeo sobre l’experiència. Trobareu més informació a les bases del concurs.