Finalment les tenim aquí! Ja fa set anys que ens plantejàvem tenir gallines a
la nostra escola, però els brots de grip aviària ens van tallar les ales per tirar
endavant el projecte. Després de posteriors intents també frustrats, el febrer
de 2012 vam aconseguir-ho! A l’escola van arribar tres gallines i les vam
col·locar en un galliner a la terrassa. De seguida van provocar la il·lusió i
l’interès de petits i grans. El fet de tenir-les, de poder-les veure, de tenir-ne
cura, desvetllava un sentiment especial semblant a la felicitat gratuïta d’un nen
amb una joguina nova.
Contra tot pronòstic, feien un ou cada dia! I van començar a sorgir preguntes sobre la possibilitat d’obtenir-ne algun pollet. Era el moment doncs, d’explicar que calia un gall i que les nostres, tan sols eren gallines ponedores.
Per Pasqua van marxar a un galliner de La Floresta i en acabar el curs hi van tornar. Allà hi viu un gall que, de seguida, es va interessar per elles. Tot plegat ens va portar als inicis de setembre i vet aquí que teníem dues de les nostres gallines cuidant, cadascuna, quatre o cinc ous. Les gallines ponedores, van sentir el crit de la maternitat i es van tornar lloques (cosa que tampoc no és gaire habitual...). I vam anar esperant que acabessin la incubació per a traslladar-les. Al cap d’uns dies, una es va desinteressar pels ous i l’altra va aconseguir que n’hi visqués un. Quan van arribar un altre cop a l’escola, la notícia va córrer amb excitació: tenim un pollet! Llavors van tornar la confusió i les preguntes: com podia haver-hi un pollet si no hi havia gall? I la resposta aclaria els dubtes: han estat amb un gall que es diu Pepet.
Veure les gallines com feinegen, observar com són i conèixer què mengen i com cal tenir-ne cura, resulta força interessant i sobretot, tenir-les a l’abast i sentir-s’hi a prop és quelcom molt més poderós del que, a priori, ens imaginem. El contacte amb la natura ens fascina, ens permet ser curiosos, fer- nos preguntes i aprendre coses. Quan un infant descobreix els ous dins el galliner, a part de la sorpresa, resol el misteri de la màgia de tenir ous a la nevera de casa o de trobar-ne al supermercat. És una interessant connexió entre el món rural i el nostre dia a dia urbà, que desencadena uns valors que s’hi amaguen al darrera. Potser la raó més fonda per tenir gallines recau en ajudar els infants a prendre consciència de la importància que el bestiar té per a l’home, en valorar els aliments i el seu origen, en tenir presents alguns aspectes de la cadena alimentària i també en ser coneixedors de la transformació de la matèria.
Es podrien buscar altres raons... però en definitiva, conviure amb els animals que ens ajuden a viure, ens fa més humans i això ho seguim veient en els rostres de tots els visitants del nostre galliner.
Comissió per a la Sostenibiltat Escola Sadako
Contra tot pronòstic, feien un ou cada dia! I van començar a sorgir preguntes sobre la possibilitat d’obtenir-ne algun pollet. Era el moment doncs, d’explicar que calia un gall i que les nostres, tan sols eren gallines ponedores.
Per Pasqua van marxar a un galliner de La Floresta i en acabar el curs hi van tornar. Allà hi viu un gall que, de seguida, es va interessar per elles. Tot plegat ens va portar als inicis de setembre i vet aquí que teníem dues de les nostres gallines cuidant, cadascuna, quatre o cinc ous. Les gallines ponedores, van sentir el crit de la maternitat i es van tornar lloques (cosa que tampoc no és gaire habitual...). I vam anar esperant que acabessin la incubació per a traslladar-les. Al cap d’uns dies, una es va desinteressar pels ous i l’altra va aconseguir que n’hi visqués un. Quan van arribar un altre cop a l’escola, la notícia va córrer amb excitació: tenim un pollet! Llavors van tornar la confusió i les preguntes: com podia haver-hi un pollet si no hi havia gall? I la resposta aclaria els dubtes: han estat amb un gall que es diu Pepet.
Veure les gallines com feinegen, observar com són i conèixer què mengen i com cal tenir-ne cura, resulta força interessant i sobretot, tenir-les a l’abast i sentir-s’hi a prop és quelcom molt més poderós del que, a priori, ens imaginem. El contacte amb la natura ens fascina, ens permet ser curiosos, fer- nos preguntes i aprendre coses. Quan un infant descobreix els ous dins el galliner, a part de la sorpresa, resol el misteri de la màgia de tenir ous a la nevera de casa o de trobar-ne al supermercat. És una interessant connexió entre el món rural i el nostre dia a dia urbà, que desencadena uns valors que s’hi amaguen al darrera. Potser la raó més fonda per tenir gallines recau en ajudar els infants a prendre consciència de la importància que el bestiar té per a l’home, en valorar els aliments i el seu origen, en tenir presents alguns aspectes de la cadena alimentària i també en ser coneixedors de la transformació de la matèria.
Es podrien buscar altres raons... però en definitiva, conviure amb els animals que ens ajuden a viure, ens fa més humans i això ho seguim veient en els rostres de tots els visitants del nostre galliner.
Comissió per a la Sostenibiltat Escola Sadako
