Tres equipaments de la XEAB, tres realitats i un mateix fil conductor: impulsar la participació i la consciència ecològica. Conversem amb l’Aida, de l’Aula Ambiental del Bosc Turull; l’Abel, de l’Aula del Castell de Torre Baró i la Pilar, del Centre de Natura de Can Soler per conèixer quins són els seus reptes, aprenentatges i el seu paper en la Barcelona del futur.
- Com treballeu per fer entendre a la ciutadania que la biodiversitat no és una cosa llunyana, sinó un element viu i essencial dins la mateixa ciutat?
Aida: Tenim la sort que el nostre equipament (Aula Ambiental del Bosc Turull) és l’exemple viu que l’entorn urbà està ple de biodiversitat i que es pot treballar per potenciar-la. Quan la ciutadania ens visita, entra de ple a un bosc mediterrani, on veuen insectes, senten ocells, poden visitar la bassa i veure els lliris d’aigua, els nenúfars, libèl·lules i capgrossos, i sentir alguna granota i tòtil. A través de la programació d’activitats, estenem aquests valors a la ciutadania en general connectant amb activitats d’interès col·lectiu.
Abel: De cara a la ciutadania, fem èmfasi en la importància de reconèixer que ens trobem en un entorn d’alt valor ambiental, amb una continuïtat directa amb la ciutat. Aprofitant les vistes privilegiades des del Castell, els visitants poden observar els principals elements del paisatge (els prats i boscos de Collserola, el riu Besòs, etc.) i entendre millor el teixit viu que s’integra dins l’àmbit urbà i que cal preservar. Més enllà dels itineraris naturalistes i dels tallers centrats en fauna emblemàtica com les aus, les papallones o els ratpenats, recentment hem incorporat noves propostes per reforçar la sensibilització sobre la biodiversitat.
Pilar: Can Soler és un pont d’entrada de tots els beneficis que ens aporta el bosc de Collserola als habitants del barri de Sant Genís i per extensió de la resta de Barcelona. Els visitants del centre de natura que participen per primer cop en les activitats que programem manifesten l’impacte positiu en el seu benestar que provoca aquest primer contacte. La programació inclou activitats de ciència ciutadana i d’accions participatives que permeten conèixer i fomentar la biodiversitat de l’entorn. També es treballa la sostenibilitat mitjançant tallers, alguns dels quals són de caràcter artístic.
- Quins canvis esteu observant en la fauna i la flora del vostre entorn a causa de la crisi climàtica?
Aida: Durant l’episodi de sequera de fa dos anys el bosc la va patir especialment. Vam perdre algunes arbustives, però per sort els arbres la van resistir prou bé. La bassa va sobreviure gràcies a la poca aigua recuperada de la pluja que aconseguíem reunir. Els horts municipals estaven pràcticament inactius, i els escolars es van regar amb l’aigua de bullir les verdures a les cuines o de l’hora del menjador, de les mateixes escoles, que transportaven les mestres i l’alumnat des de l’escola.
Abel: Una de les conseqüències més observables entorn del Castell és l’alteració del cicle vital de la processionària del pi, que a causa de l’augment de les temperatures cada vegada apareix de manera més primerenca i amb una presència més abundant. Davant d’aquesta situació, hem incorporat al nostre programa una activitat específica sobre aquesta espècie, en la qual s’explica el seu cicle biològic, els factors que n’estan afavorint l’expansió i l’impacte que té sobre l’entorn i els usuaris del parc.
Pilar: El principal repte que ens trobem en l’entorn de Can Soler són les plantes invasores. Treballem conjuntament amb el Parc de Collserola en el seguiment i control dels focus d’espècies invasores detectades. Durant la sequera vam observar un increment d’alguna espècie afavorida per aquesta situació.
- Com valoreu formar part de la Xarxa d’Equipaments Ambientals de Barcelona (XEAB)? Us permet generar sinergies o projectes conjunts?
Aida: La XEAB ens ajuda a augmentar la nostra visibilitat i afavoreix a l'enxarxarment. Tanmateix, és una ampliació de la mirada per conèixer projectes que poden inspirar al nostre i un lloc on aprofundir amb les polítiques ambientals de l’Ajuntament.
Abel: Per a nosaltres, formar part de la XEAB és molt valuós, ja que ens facilita de manera significativa la difusió de les activitats i ens permet arribar a un públic més ampli i divers. A més, les col·laboracions que s’han establert en el marc de la xarxa han donat molt bons resultats, tant pel que fa a la qualitat de les propostes com a la participació. Un exemple clar és l’activitat “Les entranyes de la ciutat – Les clavegueres”, que ha estat un èxit en nombre d’inscripcions i en interès generat.
Pilar: D’entrada ens permet obrir la mirada més enllà del nostre tros a peu de la muntanya. Participar en les activitats del cicle és un estímul per donar un sentit més ampli a les activitats programades.
- Per acabar, una pregunta que fem a totes les entrevistades: sabem que totes tenim contradiccions i que no sempre és fàcil ser 100% sostenibles. Sempre hi ha marge de millora, i per això volem que ens confessis alguna d’aquestes contradiccions.
Aida: la meva principal contradicció és utilitzar tetrabric per la beguda d’esmorzar, consumir verdures no agroecològiques i que m’encanta l’alvocat, tot i que la seva producció tingui una demanda hídrica molt elevada.
Abel: penso que hauria de fer més esforç en la compra de productes de proximitat. Malgrat haver eliminat de la meva compra certs productes que són coneguts per tenir una elevada petjada de carboni, encara són molts els que no garanteixen una cadena de valor sostenible i que continuo consumint.
Pilar: Particularment disposo d’una eina que em permet fer un consum conscient i formo part d’una cooperativa de consum. Malgrat tot, vivim en un món frenètic i el dia a dia fa prendre decisions precipitades que comporten malbaratament de recursos. Per exemple, agafar el cotxe en lloc del transport públic per estalviar mitja hora de desplaçament o sortir de casa amb presses i oblidar la cantimplora i haver de comprar aigua embotellada en plàstic.
