Bosques en declive

La humanidad ha dejado su huella en todo el planeta: ni un solo ecosistema permanece del todo virgen. Pero algunos han quedado menos afectados que otros. Y la medida en que la Tierra logra proveer hábitats aptos para la flora y la fauna, secuestrar carbono atmosférico y regular el ciclo del agua dulce depende de la extensión de las regiones poco alteradas. Esos territorios, donde la influencia humana sigue escaseando lo bastante como para ser fácilmente detectable desde un satélite, representan un objetivo primordial para la conservación. Mediante imágenes de satélite, un grupo de investigadores ha cartografiado el declive mundial acaecido entre 2000 y 2013 de esos «paisajes forestales inalterados», definidos como un mosaico de bosques y ecosistemas naturales sin árboles con una extensión mínima de 500 kilómetros cuadrados. Cerca de la mitad de la superficie del planeta ocupada por este tipo de paisajes se halla en los trópicos, mientras que un tercio radica en los bosques boreales de Norteamérica y Eurasia. La explotación maderera, la agricultura, la minería y los incendios son los culpables del retroceso, como se ha expuesto el pasado enero en Science Advances. ¿El dato positivo? Los territorios que gozan de protección legal, como los parques nacionales, tienden a permanecer intactos.

FUENTE: «THE LAST FRONTIERS OF WILDERNESS: TRACKING LOSS OF INTACT FOREST LANDSCAPES FROM 2000 TO 2013», POR PETER POTAPOV, EN SCIENCE ADVANCES, VOL. 3, N.^o 1, ART. N.^o E1600821; 4 de ENERO de 2017; GETTY IMAGES (fotografía) 

EN CIFRAS

12,8 millones de kilómetros cuadrados Extensión total de los paisajes forestales inalterados en 2000, una cifra equivalente a la tercera parte de la superficie lunar.

Casi 1 millón de kilómetros cuadrados Área aproximada perdida de paisajes forestales inalterados del 2000 al 2013, una superficie similar a la de Egipto.

65
Número de países que acogían como mínimo un paisaje forestal inalterado en el 2000.

19
Número de países que perderán todos sus paisajes forestales inalterados en 60 años si la degradación continúa al ritmo actual.

Jason G Goldman para IyC

Uns convidats molt golafres

L’hort de maduixeres de l’Escola Orlandai s’ha vist assetjat per una munió de porquets de Sant Antoni que s’han menjat molts dels fruits. L’alumnat ens explica com hi ha posat remei!

La classe de 1r de l'Escola Orlandai és la responsable de les maduixeres. Aquest any s'han adonat que no hi creixien les mateixes maduixes com d'altres anys. Després d'observar i parlar-ne a classe han arribat a algunes conclusions: hi ha una plaga de cucs bola, també anomenats porquets de Sant Antoni o paneroles. Sembla que aquests petits animals que en principi viuen i s'alimenten de les restes orgàniques del compostador, han trobat que les maduixes de l'hort que toquen a terra eren boníssimes i no n'han deixat ni rastre.

Què ha fet la classe de Coets? Així ens han explicat la seva experiència:

"Observant l’hort hem comprovat que aquest any no hi ha hagut tanta producció de maduixes com altres anys. Hem preguntat al Lluís i hem mirat atentament l'hort. Hem parlat del tema a classe i finalment hem arribat a una conclusió: hi ha una plaga de paneroles o cucs bola que mengen les maduixes.

Què podem fer? Els Coets, que som els responsables de les maduixeres, hem començat a investigar. Busquem informació:

• Qui més qui menys ens agrada jugar amb els cucs bola. Són uns animalons propers i divertits que es tornen com una pilota quan els agafem. Així protegeixen les parts més toves del seu cos.
• N’hi ha als compostadors de jardí.
• Tenen diferents noms: porquets de Sant Antoni o paneroles. En castellà es diuen: cochinillas o bichos bola.
• Són de color gris que poden arribar a fer al voltant d’un centímetre i mig de longitud i mig centímetre d’amplada.
• Tenen set parells de potes i dos parells d’antenes, tot i que un parell d’aquestes antenes són molt poc visibles.
• Són de la família dels crustacis, és a dir, parents dels crancs i les gambes. Com ells, no tenen ossos sinó un esquelet exterior; respiren per brànquies, la qual cosa fa que només puguin viure en llocs molt humits.

Com que hi ha molts cucs bola a l’hort farem aquestes accions:

• A les hores de pati agafarem les paneroles o cucs bola que hi ha a l’hort.
• Els posarem en recipients.
• Ho explicarem a la resta de l’escola: tenim una plaga a l’hort.

Hem anat a explicar el nostre pla a altres classes de l'escola perquè sàpiguen que hi ha una plaga de porquets de Sant Antoni.

On els podem portar? Han de poder viure en un altre lloc. Els podem transportar a alguna altra zona que hi visquin sense fer malbé cap hort. En un bosc o a la muntanya. Hem tingut els cucs bola dins de recipients a la classe durant una setmana. Els hem donat poma. Preguntarem a casa si algú de la classe dels coets va a la muntanya per poder-los deixar.

Aquest cap de setmana l’Ariadna anirà a la Cerdanya i els deixarà a un bosc.

Observem els cucs bola i els dibuixem:

El dijous 8 de juny vam anar al museu blau de Barcelona.

Hem fet un taller que es diu Tot canvia i ens han fet una sèrie de preguntes que ens han fet pensar:

• Què no canvia?
• Nosaltres hem dit: la terra...

Pensant,  pensant...  ens hem fet més preguntes i hem pogut arribar a una resposta: les paneroles participen del canvi que es fa cada dia a la terra.

Tenim una feina d’observació i algunes preguntes sense resposta: posarem uns quantes paneroles a un recipient amb menjar. Mirarem què passa quan mengen. Es tornen més grans? Fan algun canvi?

De moment hem vist que fan moltes caques... Sí, creixen i adoben la terra!

Seguim investigant!".

Donem una nova a vida a l’oli de cuina

L’oli de cuina quan s’aboca a la pica acaba contaminant el mar. Per això, el Col·legi Jesuïtes Gràcia - Kostka ha iniciat un projecte per educar en el reciclatge d’aquesta substància.

“L'oli que fem servir a casa, quan s’aboca per la pica, pot ser un dels màxims contaminants de les nostres aigües i en conseqüència de la destrucció de gran part de la flora i fauna marina. Per conscienciar sobre aquesta mala pràctica  de les nostres llars, dos grups d'alumnat de l'escola van decidir treballar conjuntament per donar una nova vida a l'oli i mentalitzar sobre l'ús de l'envàs que l'Ajuntament de Barcelona entrega a la ciutadania per poder-lo reciclar..

El projecte a Jesuïtes Gràcia – Col·legi Kostka l’han portat endavant els cursos de tercer de primària, encarregats de la recollida d'oli, i 1r de Batxillerat científic, que van encarregar-se del reciclatge.

Aquest projecte es va treballar de forma conjunta durant 2 trimestres i va constar de diferents etapes:

- Explicació del projecte a l’alumnat de tercer de primària.

- Enquesta per saber la participació individual de l’alumnat de tercer de primària.

- Distribució dels “OliPots” cedits per l’Ajuntament i de les instruccions per a la seva recollida.

- Recollida durant 15 dies de l'oli utilitzat.

- Entrega de l'”OliPot” ple a l'aula i posterior recollida per part de l’alumnat de Batxillerat.

- Inici del tractament de l'oli i la seva transformació en sabó en el laboratori per part de l’alumnat de Batxillerat. Durant la transformació alguns alumnes de tercer de primària van visitar el laboratori per veure el procés de més a prop.

Després de 40 dies indispensables perquè el sabó pugui ser manipulat, l’alumnat de Batxillerat científic va passar per les aules i va explicar el procés realitzat i van repartir els sabons als nens i nenes de tercer de primària.

Vam tenir molta col·laboració per part de les famílies de tercer, que es van apuntar amb molt d'entusiasme a la campanya per reciclar l'oli de la cuina. Vam repartir uns 115 OliPots i vam recollir en 15 dies uns 87 l d'oli dels quals 30 l van ser utilitzats per fabricar més de 200 sabons. La resta d'oli la vam portar al Punt Verd Mòbil Escolar per a la seva reutilització. En total, vam evitar contaminar 87.000 l d'aigua amb la col·laboració de tothom. Volem formar persones cada dia més conscients de la cura del medi ambient i d’una escola més sostenible.”

 

Submergiu-vos en la lectura aquest estiu

Com crear pintures naturals, fer joguines amb elements de la natura, descobrir tot el que es pot fer amb un pal i aprendre a observar els ocells són les temàtiques dels llibres que us recomanem per a les vacances.

Podeu demanar en prèstec les següents publicacions al Servei de Documentació d'Educació Ambiental.

Joguines de la natura: històries i secrets per fabricar-les (2010)

Reclam per aprendre a fer joguines amb llavors, fruits, flors, fulles, pedres... un art tan efímer com apassionant.

 

El libro de los palos: un montón de cosas que construir y hacer con palos (2013)

Per viure experiències i aventures amb una de les joguines més universals fent manualitats, jocs creatius i d’imaginació, música, etc.

Facciamo i colori!: ricette e idee per dipingere e giocare con la natura (2014)

Receptes per crear una immensa paleta de colors amb materials que trobem a la natura. Inclou idees per crear pintures naturals, pigments vegetals, guixos de colors... a través de flors, bulbs, fruits silvestres, sorra, etc.

La meva primera guia d’ocells (2011)

Guia infantil per aprendre a observar els ocells, a identificar-los pel cant, per la mida o pel color del seu plomatge, i fins i tot, aprendre a ajudar-los a criar o a alimentar-se. 

Descubre como serán las piscinas del futuro: 100% naturales, sin productos químicos

Imagen Shutterstock

Dejamos atrás los productos químicos para potenciar la naturaleza y el medio ambiente. El auge de las piscina naturales ya es una realidad. Necesitamos productos que cuiden el medio ambiente y respeten la naturaleza. En este caso hablamos de las piscinas 100% naturales, no tienen productos químicos, su mantenimiento se realiza con la ayuda de 19 plantas que se encargan de filtrar el agua y mantenerla limpia.

Se utilizan dos estanques para purificar el agua. Una vez que ha pasado por los dos el agua vuelve a la piscina purificada y de forma limpia. Un sistema de 10 kilómetros de tuberías que se encuentran bajo la piscina, se encarga de controlar que todo funcione correctamente.

Para poder realizar un uso adecuado de la piscina, hay que vigilar el agua y analizarla al menos 4 veces a la semana, de forma que se compruebe que el agua está limpia, y es apta para el baño.

Cada vez más personas quieren tener una piscina de estas características en casa, y los ayuntamientos quieren implantarlas en sus ciudades, ya que es una forma natural de aprovechar los recursos naturales evitando el uso de productos químicos.

Ventajas de tener una piscina natural.

Las ventajas de tener una piscina natural son:

• Están libres de químicos, no es necesario realizar su mantenimiento a través de productos químicos.
• La filtración del agua se realiza de forma natural con el sistema de filtración que las propias plantas generan. Las plantas se encargan de realizar el trabajo que harían los productos químicos, de forma natural y sin dañar al medio ambiente.
• Según dicen algunas personas que ya la tienen instalada su mantenimiento es menos costoso que el de una piscina normal. Lo más costoso de estas piscinas en su implantación, pero una vez colocadas, el mantenimiento se realiza de forma natural.
• No es necesario cambiar el agua todo los días, con los motores que se encuentran bajo la misma se filtra el agua de manera que una vez que se ha filtrado regresa a piscina limpia.

Consejos para mantener la piscina natural.

• Para el correcto funcionamiento de la piscina el agua debe ser analizada unas 4 veces a la semana.
• Las personas se deben duchar antes de meterse en la piscina para mantener el agua limpia.
• No se pueden utilizar cremas o aceites solares para meterse en la piscina, deben de entrar en el agua sin ninguna producto en su cuerpo.

Lugares en los que ya hay piscinas naturales.

La primera piscina natural de uso público se encuentra en Londres, la acaban de instalar en King´s Cross. Se trata de una piscina de 400 metros cuadrados, el agua tiene 25 grados de temperatura y cuenta con una capacidad de 160 personas por día.

En Francia ya hay varias piscinas naturales en casas particulares, aunque éstas solo se pueden utilizar en verano ya que la temperatura del agua no es apta para invierno.

La ciencia va evolucionando buscando alternativas que respeten nuestro mundo, dentro de poco las piscinas naturales sustituirán a las piscinas actuales.