19 de septiembre de 2016

Los océanos se enfrentan a una extinción masiva sin precedentes

"Ahora mismo estamos decidiendo, casi sin querer, qué caminos evolutivos permanecerán abiertos y cuáles quedarán cerrados para siempre. Ninguna otra criatura había hecho esto jamás, y será, por desgracia, nuestro legado más perdurable". Elizabeth Kolbert definía así el papel que estamos desempeñando los humanos en La sexta extinción, el libro que le valió el premio Pulitzer en 2015. El título es bastante expresivo: en los casi 4.000 millones de años de historia de la vida en la Tierra, se han dado cinco megaextinciones, momentos en los que buena parte de los seres vivos eran arrastrados de golpe a la desaparición por diversos cataclismos. Y ahora, según todos los datos recopilados por la ciencia, la civilización humana está provocando una nueva extinción masiva: somos como el meteorito que borró del planeta a los dinosaurios.

Y las criaturas de los océanos no se van a librar. Estamos provocando la agonía de numerosas especies marinas y, como decía Kolbert, eligiendo los seres acuáticos que al desaparecer dejarán de evolucionar en el futuro. A este ritmo, los grandes animales que poblarán los mares dentro de millones de años no serán descendientes de nuestras ballenas, tiburones y atunes porque los estamos matando para siempre. Y del mismo modo que la desaparición de los dinosaurios dejó un vació que tardó eras en llenarse por los mamíferos, no sabemos qué será de la vida en los océanos tras arrasarlos.

"La eliminación selectiva de los animales más grandes en los océanos modernos, sin precedentes en la historia de la vida animal, puede alterar los ecosistemas durante millones de años", concluye un estudio que presenta la revista Science. Liderado por investigadores de Stanford, el trabajo muestra cómo esta sexta extinción se está cebando con los seres acuáticos de mayor tamaño. Un patrón 'sin precedentes' en el registro de las grandes extinciones y que con mucha seguridad se debe a la pesca: hoy por hoy, cuanto más grande es el animal marino, más probable es que se extinga.

Según explica a Materia el principal autor de este estudio, Jonathan Payne, el nivel de perturbación ecológica causada por una gran extinción depende del porcentaje de especies que se extinguen y de la selección de grupos de especies que se eliminan. "En el caso de los océanos modernos, la amenaza preferente por los de mayor tamaño podría resultar en un evento de extinción con un gran impacto ecológico debido a que los animales grandes tienden a desempeñar un papel importante en el ciclo de nutrientes y en las interacciones de la red alimentaria", asegura Payne, refiriéndose a que el daño afectaría en cascada a todos los ecosistemas marinos.

Los escenarios pesimistas predicen la extinción del 24% al 40% de los géneros de vertebrados y moluscos marinos; el cálculo más trágico es comparable a la extinción masiva del final del Cretácico, cuando desaparecieron los dinosaurios, según explican en Science.

El trabajo de este investigador de Stanford y de su grupo consistió en analizar el patrón de desaparición de 2.500 especies en los últimos millones de años. Hasta ahora, el tamaño de los animales marinos no había sido un factor determinante en anteriores cataclismos, pero en nuestros días se da una correlación notable. Para los investigadores, es evidente que se debe a la forma de consumir ecosistemas propia del ser humano. Ocurrió con la extinción de los mamuts y sucede ahora con la pesca: cada vez que entramos en un ecosistema primero acabamos con las piezas mayores y a medida que escasean vamos agotando el resto de recursos de menor entidad.

Los investigadores advierten de que la eliminación de estos animales en la parte superior de la cadena alimenticia podría perturbar el resto de la ecología de los océanos de manera significativa para potencialmente millones de años venideros. "Sin un cambio dramático en el rumbo actual de la gestión de los mares, nuestro análisis sugiere que los océanos sufrirán una extinción masiva de suficiente intensidad y selectividad ecológica como para incluirse entre las grandes extinciones", asegura el estudio.

Este paleobiólogo defiende que la visión positiva de su hallazgo es que las especies amenazadas aún pueden salvarse de la extinción con políticas de gestión eficaces y, a largo plazo, abordando los impactos del calentamiento climático y la acidificación de los océanos. "Podemos evitar ese camino; con una gestión adecuada, sería posible salvar a muchas de estas especies de la extinción", reclama Payne.

Autor:   Javier Salas

Enciams per a la sostenibilitat alimentària

L’escola dels Encants participa a l’Assaig General, un dinar per a 900 persones amb aliments espigolats i de proximitat, en el qual hi van aportar enciams cultivats al seu hort urbà.

«Llencem una tercera part dels aliments que produïm. Amb la meitat del menjar que llencem podríem alimentar tota la població que passa gana al món. A Catalunya el 20% dels aliments en bon estat són malbaratats en l’àmbit domèstic...»
Amb algunes d’aquestes frases s’inicia el vídeo per conscienciar sobre la problemàtica del malbaratament alimentari a la societat actual. A part de cridar l’atenció, aquest vídeo també cridava a l’acció, a fer alguna cosa per canviar aquesta situació. Convidava tant a la ciutadania, com a organitzacions i escoles a participar el dia onze de juny del 2016 a l’Assaig General, l’esdeveniment que va acollir el FAD Fest, amb la col·laboració de la Plataforma Aprofitem els Aliments.
Aquest va consistir en un gran àpat per a 900 persones a la plaça de les Glòries, que seguia els criteris de sostenibilitat alimentària. L’Escola del Encants (membre d’Escoles + Sostenibles) va respondre a aquesta crida i va decidir fer la seva aportació a l’Assaig General dins l’espai de l’“Enciamada”, un tast d’enciams de proximitat, en el qual van aportar els seus enciams cultivats a l’hort urbà. A continuació us deixem el relat del professorat i l’alumnat sobre la seva participació en aquest acte transformador:

“El FAD, Foment de les Arts i el Disseny ens va convidar a diverses entitats del barri a participar en una festa l'onze de juny de 2016, on es faria un dinar solidari popular. Aquest consistiria en una gran amanida: UNA ENCIAMADA, amb un tast d'enciams ecològics de proximitat. La resta del dinar es prepararia amb excedents de menjar recollit a mercats i supermercats de la ciutat. Tota l'activitat es feia amb persones voluntàries (transport, muntatge, cuina, música, tallers, organització,...) i intentant produir els mínims residus. Fins i tot, per al dinar es van utilitzar plats antics que els firaires del Mercat dels Encants van deixar per a l'ocasió.
Els nens i nenes de l'Escola dels Encants hi vam participar amb l'aportació dels enciams dels nostre hort, collits el mateix dia de la festa i transportats a peu a les Glòries, formant part d'una rua musical de veïns i associacions. Algunes famílies de l'escola també s'hi van quedar a dinar.
Ens ha agradat vincular-nos amb el teixit associatiu del barri i col·laborar amb petits gestos a demostrar que no només un altre món és possible, sinó que un altre món és imprescindible. “
 
Professorat i alumnat de l’Escola dels Encants

L'Skamot verd torna a l'acció

Després de l’èxit de la Revolució Verda, l’Eskamot projecta una orginal Eco-obra amb ombres xineses a l’alumnat de p3 i primària de l’Escola Sant Ramón Nonat.

Si a hores d’ara no et sona l’Eskamot Verd de l’escola Sant Ramón Nonat, potser et resultarà familiar la seva Campanya de la Revolució Verdaque va tenir molt ressò el curs passat. Amb aquesta iniciativa es buscava que tan l'alumnat, el professorat i tota la ciutadania dués a terme petites accions quotidianes per fer front al canvi climàtic i en fes difusió a les xarxes socials. 
Aquesta vegada, l’Eskamot ha reaparegut per ensenyar-nos una "Eco-obra" amb ombres xineses, el premi que ha rebut p3 i tercer de primària de l’escola. A continuació, us deixem amb el relat de com s’ha viscut la jornada a l’escola:
 
 

"L'Eskamot Verd ha entregat avui el premi mensual a les Aules + Sostenibles. En aquest cas, els nens i nenes de p3 B i 3r de primària B han triat com a premi una obra de teatre representada pel propi Eskamot amb un cargol com a protagonista. I els seus desitjos són ordres per l'Eskamot. Els nois i noies de color verd així ho han fet. Després, han representat una “Eco-obra” amb ombres xineses que ha fet les delícies dels més menuts de la casa. Els de 6è de primària en canvi han triat 30 minuts més de pati, que també els han pogut gaudir avui.”
Alumnat i professorat de l’escola Sant Ramón Nonat

 


Els “Camins de natura” arriben a Nou Barris

L’exposició “Camins de natura. Itineraris vitals” arriba a Nou Barris. I ho fa en un espai que és tot un tresor a descobrir: la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova. Del 12 de setembre al 18 de desembre, tots els dies de la setmana, l’equipament i l’exposició estan oberts a visites. En paral·lel, s’han dissenyat dos programes d’activitats gratuïtes, un adreçat als centres educatius de la ciutat, que ha comptat amb el suport d’Escoles + Sostenibles i l’altre a la ciutadania.
Aprendre a valorar la natura propera

El programa escolar consta de 7 activitats pensades per a les diferents etapes educatives (infantilprimària i secundària). Permetran als alumnes descobrir la Casa de l'Aigua i el seu entorn únic, i aprendre a valorar la natura més propera. El Rec Comtal, els horts de la Casa de l’Aigua, els espais verds urbans que envolten l’equipament o la pròpia exposició “Camins de natura” seran els escenaris on els alumnes duran a terme diversos exercicis basats en la descoberta i els sentits. L’aigua i la biodiversitat seran les temàtiques que actuaran com a fil conductor de les activitats.
Les activitats estan conduïdes per un equip de quatre educadors ambientals i es podran dur a terme del 12 de setembre al 18 de desembre. Aquestes activitats han estat dissenyades a partir d'unes trobades que es van fer el mes de maig passat amb escoles del districte de Nou Barris. Aquestes van comptar amb el suport d’Escoles + Sostenibles i el CRP de Nou Barris.
Tota la informació sobre l’oferta d’activitats educatives i les vies per inscriure-s’hi la trobareu en aquesta pàgina web. Cada activitat consta d’una fitxa-resum amb informació sobre els objectius, els destinataris, la durada i els materials a portar.
Un extens programa d’activitats ciutadanes

Durant els caps de setmana que duri l’exposició s’han programat unes sortides guiades per descobrir diversos indrets d’interès natural propers a la Casa de l’Aigua. Aquestes sortides són gratuïtes, guiades per educadors ambientals, i van dirigides a tot tipus de públics: famílies amb nens, gent gran, etc.
El programa de sortides és molt variat i us permetrà conèixer, entre d’altres, la Collserola més desconeguda, la biodiversitat del riu Besòs i del parc urbà de Can Zam, o la història de l’abastiment d’aigua a Barcelona, amb un sistema complex d’aqüeductes i cases de l’aigua. Les sortides dels diumenges, amb places limitades, requereixen inscripció prèvia (a través d’aquest formulari en línia o trucant al 93 463 77 71).
D’altra banda, entre setmana la Casa de l’Aigua acollirà diverses activitats ciutadanes amb la natura com a fil conductor. També són gratuïtes i inclouen, entre d’altres, conferències, projeccions i una sessió de dibuix científic per aprendre a il·lustrar la vida de la ciutat.

12 de septiembre de 2016

Tower Flower / Edouard François

Tower Flower / Edouard François, Cortesía de Edouard françois
Cortesía de Edouard françois
  • Arquitectos

     Edouard François
  • Ubicación

    Rue Hérold, Paris, Francia
  • Área

    2600.0 m2
  • Año Proyecto

    2004
  • Fotografías

    Cortesía de Edouard françois
Descripción por los arquitectos. The Flower Tower se completó en el año 2004.
Cortesía de Edouard françois
Cortesía de Edouard françois
Christian de Portzamparc, arquitecto encargado de la regeneración urbana de Hauts Malesherbes, nos ha dado la carta blanca.
Cortesía de Edouard françois
Cortesía de Edouard françois
La torre es la continuación vertical de un parque adyacente. Sus macetas gigantes, colgando de los balcones, se inspiraron en las ventana parisinas que a lo largo de los años se han transformado en sí mismas en tesoros botánicos. La vivienda de interés social se libera de todos los muros de carga.
Cortesía de Edouard françois
Cortesía de Edouard françois
Los habitantes pueden gozar de la rusticidad del bambú y de la luz filtrada a través del follaje. El ascensor está en una fachada acristalada en ambos lados, permitiendo que la luz penetre en las zonas comunes. La planta baja, que se abre al exterior, transforma el exterior en un espacio habitable.
Cortesía de Edouard françois
Cortesía de Edouard françois
The Flower Tower encarna y expresa nuestra deseo de llenar de naturaleza la ciudad.
Cortesía de Edouard françois
Cortesía de Edouard françois
Cortesía de Edouard françois
Cortesía de Edouard françois
Cortesía de Edouard françois
Cortesía de Edouard françois
Cortesía de Edouard françois
Cortesía de Edouard françois
Cortesía de Edouard françois
Cortesía de Edouard françois
Cortesía de Edouard françois
Cortesía de Edouard françois