Plastisfera, el bestial continente de plástico que amenaza la vida marina

La plastisfera es el nombre que emplea en los círculos científicos para referirse a un ecosistema marino caracterizado por la presencia de desperdicios de plástico en grandes áreas oceánicas. Un foco de contaminación con una terrible destrucción ambiental ya casi imposible de recuperar.

La cantidad de plástico que se tira a la basura o simplemente a cualquier parte cada día en todo el mundo es incalculable. Ese plástico tiene y va a tener un impacto medio ambiental en el planeta que sufrirán muchas generaciones después de la nuestra, y lo peor de todo es que no parece ser reversible.

Tenemos la sensación en nuestra vida diaria que el plástico no es un gran problema, simplemente desaparece de nuestras vidas una vez que lo usamos, no nos preocupamos de saber que pasa con él después, si se recicla, si no se recicla, si se quema, si se entierra en un vertedero, o simplemente si se acumula en los océanos hasta formar auténticas islas de plástico.

Algunos estudios en este tema, han descubierto que diversos organismos diminutos, desde algas a bacterias, prosperan aposentados en los desechos plásticos, transformándolos en ricos “arrecifes microbianos”, que son ecológicamente muy diferentes de las comunidades acuáticas de su entorno. Aunque algunos de los habitantes en tan singulares “arrecifes” pueden degradar el plástico, éste aún provee un hogar relativamente estable para los microbios. Pero lo que puede ser bueno para los microbios, puede ser malo para los peces, otros animales marinos y para los seres humanos. La plastisfera sirve de hogar para un grupo de bacterias llamadas Vibrio. Algunas especies del género Vibrio pueden causar enfermedades tales como el cólera, cuando entran en contacto con humanos.

En 1997 Charles Moore fue el descubridor de una de estas islas de plástico, a la vuelta a casa de uno de sus viajes marinos decidió tomar una ruta que normalmente nadie suele tomar, a través de la esquina nororiental de una zona de 16 millones de Km2 conocida como el giro subtropical del Pacífico Norte. El giro es un enorme círculo oval que abarca todo el Pacífico y comprende 4 fuertes corrientes que se desplazan entre las costas de Washington, México y Japón antes de volver al punto de partida. Moore dirigió su barco hacia una parte alejada del giro y allí, una masa perpetua de altas presiones cubre la zona obligando a las corrientes a girar formando un vórtice lento en la dirección de las agujas del reloj, pero el vórtice no se detiene nunca. Moore nunca había visto nada como lo que encontró ese día: montones de plástico hasta donde alcanzaba la vista. No importa a que hora del día mirara, los residuos de plástico flotaban por todas partes: botellas, tapones, envoltorios y fragmentos.

En los días tranquilos el vórtice no está lleno de deshechos y las aguas suelen tener un color azul y transparente. Pero si se observa de cerca la realidad supera a la ficción: toneladas de minúsculos trocitos en suspensión, como copos de nieve, flotando por toda la columna de agua desde la superficie hasta las profundidades visibles. Una isla de basura flotante sería un problema mucho más fácil de resolver. Todo se complica porque además el vórtice no es un entorno estático, cambia cada estación y sus límites no están definidos. No se puede sacar todo el pequeño plástico del océano sin sacar también especies de fitoplacton y zooplacton, organismos que son la base de la red alimentaria marina.

El vórtice del Pacífico Norte no es el único punto del globo donde se acumula el plástico. Hay al menos 5, todos ellos centrados alrededor de los trigésimos paralelos norte y sur.

En el vídeo Charles Moore explica en primera persona su experiencia:

Algunos datos sobre los desechos plásticos marinos.

Manuel Maqueda, de la ONG Plastic Pollution Coalition, señala diversos datos preocupantes al respecto:

• Los residuos plásticos matan más de un millón de aves marinas y más de 100.000 mamíferos marinos y tortugas cada año.
• El plástico es un material que tarda hasta mil años en biodegradarse, y enseguida se fragmenta en trocitos que absorben y acumulan contaminantes tóxicos. Por ello, no se puede hablar de islas flotantes de residuos, sino más bien de zonas con mayores concentraciones en una especie de sopa. Se calcula que hay cien millones de toneladas en suspensión en el mar.
• La contaminación marina por residuos plásticos es un problema global: todos los ecosistemas del planeta, hasta la Antártida, sufren sus efectos nocivos. Los científicos alertan en especial sobre los disruptores endocrinos.
• Millones de animales de cientos de especies comen plástico. El problema llega así de nuevo a quienes lo han provocado, ya que la cadena alimentaria de la que dependen los seres humanos se contamina.

Hace poco veía un vídeo donde grababan por primera vez plancton devorando plástico del océano, todo este plástico se incorpora a la cadena alimenticia de los humanos, así que al final acabamos comiéndonos nuestra propia basura plástica.

Vía ecointeligencia.com, consumer.es

El agua y el fuego, dos extremos del cambio climático

MILAGROS PÉREZ OLIVA

28 JUL 2018 - 00:00 CEST

Varios bomberos y voluntarios luchan contra las llamas en un incendio en Verori, cerca de Loutraki (Grecia). VASSILIS PSOMAS EFE

En unos sitios se queman y en otros se ahogan. En unos sitios hay sequía y en otros inundaciones. Es normal, porque si hace más calor, se evapora más agua y en algún lugar tiene que descargar.

 El fuego. Hemos visto cómo Grecia ardía sin piedad. Hemos visto a gente calcinada que había muerto abrazándose. Hemos visto la desolación y la impotencia frente a una ola de incendios que avanzaba como bombas rodantes y que en solo dos días se llevó la vida de más de ochenta personas en la región de Atenas. No era un hecho aislado. La tragedia griega era el último de una cadena de episodios de calor extremo que comenzó a principios de julio en Escandinavia.

Hasta 52 incendios forestales quemaban simultáneamente el 21 de julio a lo largo de Suecia, algunos de ellos por encima de la línea que delimita el círculo polar ártico. Una ola de calor sin precedentes en Escandinavia había prendido unos bosques que creían inmunes al calor.

El mes de mayo había sido ya el más caluroso desde que se tienen registros. El 18 de julio la helada Laponia alcanzó los 33 °C y en Makkaur, en el círculo polar ártico, los termómetros registraban 25,2 °C… de noche. Algunos días de este mes de julio hacía más calor en el norte de Noruega que en Alicante.

También en la fría Siberia hubo incendios forestales cuyo humo llegó hasta Canadá y Estados Unidos. En algunos lugares, además de bosques, las altas temperaturas se cobraban vidas por golpes de calor y deshidratación. A principios de julio Canadá llegó a registrar ya más de 70 muertes. Dos semanas después era Japón la que sufría los rigores del calor extremo: 80 personas murieron y 22.000 tuvieron que ser hospitalizadas. En la zona de Kumayaga se alcanzó el récord de 41,1 °C.

El agua. En junio hubo inundaciones en Francia, Polonia, Austria, Grecia y Bulgaria. En julio, el agua hacía estragos en Asia. El 24 de julio se contabilizaban 27 muertos y decenas de desaparecidos en Son Tinh (Vietnam). Ocurría justo un mes después de que otra tormenta tropical se cobrara más de treinta muertos. En Laos la llegada de una enorme avenida causada por las intensas lluvias hizo ceder la presa de una central en construcción y 5.000 millones de metros cúbicos de agua se precipitaron sobre las poblaciones vecinas. Los muertos y desaparecidos se estiman por cientos.

Lo que ocurre encaja perfectamente con las previsiones que los expertos del panel científico de Naciones Unidas sobre Cambio Climático habían pronosticado: habrá más fenómenos extremos y serán más frecuentes. El tiempo no está loco. Lo hemos vuelto loco. Y ahora el loco tiempo mata más y con más frecuencia.

Pero el negacionismo sigue con su negociado, ajeno a toda esta muerte y este dolor. Y su negociado es negar la evidencia para crear confusión y evitar así que prosperen las medidas que deberían aplicarse para impedir que todo esto vaya a más. Cuando piensen en la economía, piensen también en los que han muerto abrasados o ahogados.

Día de la Sobrecapacidad de la Tierra: Hemos devorado el mundo en 212 días

Foto: nmedia /Shutterstock

Un día antes que en 2017, el día 1 de agosto de 2018 ya habremos agotado todos los recursos que la naturaleza puede regenerar este año. Para mantener nuestro apetito actual de recursos, necesitaríamos el equivalente a 1.7 Tierras.

El 1 de agosto, la humanidad ya habrá consumido todos los recursos producidos por el planeta en un año. Esto es lo que los expertos llaman el día de la sobrecapacidad de la Tierra, el punto exacto en el que el uso de recursos como el agua, los alimentos, la tierra y la madera excede la capacidad de regeneración de la naturaleza.

Este factor ha sido registrado desde los años 70 (entonces se le llamaba Día de la Deuda Ecológica) y a lo largo de todo este tiempo ha mostrado una tendencia casi constante: aparte de una ligera disminución en los años de la crisis financiera y económica, nuestro “apetito” por los recursos naturales aumenta de año en año. En 1987 el día cayó el 19 de diciembre, en 2000 llegó al 1 de noviembre y el año pasado fue el 2 de agosto.

En esta espiral descendente, el día de la sobrecapacidad de la Tierra continúa acelerándose y a este ritmo es probable que el próximo año la fecha caiga en julio.

“Nuestras economías actuales operan un esquema Ponzi con nuestro planeta“, comentó Mathis Wackernagel, director gerente y cofundador de Global Footprint Network (organización informática sin ánimo de lucro). “Estamos tomando prestados los recursos futuros de la Tierra para hacer avanzar nuestras economías en el presente. Como cualquier esquema Ponzi, funciona por un tiempo. Pero a medida que las naciones, las empresas o los hogares se endeudan cada vez más, se desmoronan.”

Deforestación. Foto: Volodymyr_Dyrbavka /Shutterstock

El día de la sobrecapacidad de la Tierra se calcula dividiendo la biocapacidad mundial (la cantidad de recursos naturales generados por la Tierra ese año) por la huella ecológica global (el consumo de la misma por la humanidad), multiplicando el resultado por 365, es decir, los días del año. Lo que el cálculo no dice explícitamente, pero que surge de una rápida reflexión, es que, a este ritmo, necesitaríamos el equivalente a 1,7 Tierra. No sólo eso. El coste de un desembolso ecológico tan desenfrenado se hace cada vez más evidente con el paso del tiempo. El cambio climático es el resultado más visible y generalizado, junto con la pérdida de biodiversidad, el colapso de la pesca, el aumento de los precios de las materias primas y todos los derechos civiles perdidos asociados a él.

Varios estudios científicos han revelado que una tercera parte de la tierra está ahora profundamente degradada, mientras que los bosques tropicales se han convertido en una fuente y no en un sumidero de carbono. Los científicos también han mostrado su preocupación por las tendencias climáticas cada vez más irregulares, en particular en el Ártico, y por la preocupante disminución de las poblaciones de abejas y otros insectos polinizadore

La biodiversidad es fundamental para la estabilidad de los ecosistemas

Un equipo internacional de investigadores, liderado por la Universidad Rey Juan Carlos, ha comprobado que la diversidad vegetal tiene un efecto positivo en la capacidad de los ecosistemas para proporcionar servicios a la humanidad de manera estable a lo largo del tiempo. El estudio identifica qué aspectos de la diversidad vegetal determinan la estabilidad de los ecosistemas bajo distintos escenarios climáticos.

Toma de muestras en Argentina. / Laboratorio de Zonas Áridas y Cambio Global, URJC

Para nuestra supervivencia, los seres humanos dependemos de los servicios que nos proveen los ecosistemas como, por ejemplo, la producción de biomasa por parte de la vegetación. En países en vías de desarrollo, la dependencia de servicios relacionados con esta producción, como la de alimento para las personas y el ganado, el uso de madera como combustible o la fertilidad del suelo, es muy acusada. Para que un agricultor o un ganadero puedan planificar su actividad es necesario poder contar con una producción vegetal estable a lo largo de los años.

Sin embargo, se espera que el cambio climático aumente la variabilidad temporal de esta producción vegetal. Los modelos predicen un incremento de la aridez para la segunda mitad del siglo XXI en las zonas secas del planeta, que comprenden más del 45% de la superficie del mismo.

Un estudio, liderado por Pablo García-Palacios, investigador del Laboratorio de Zonas Áridas y Cambio Global de la Universidad Rey Juan Carlos y publicado en la revista PNAS, ha estudiado la variación de la cobertura vegetal a lo largo de 14 años en 123 sitios de 13 países de varios continentes, salvo la Antártida, y ha identificado los aspectos de la diversidad vegetal que determinan la estabilidad de los ecosistemas.

“En este trabajo nos hemos centrado en las zonas áridas porque en ellas vive el 38% de la población humana, y porque su naturaleza dinámica los convierte en un sistema de estudio relevante a escala mundial para el estudio de la estabilidad de los ecosistemas”, afirma García-Palacios. 

Los resultados de esta investigación indican que los efectos positivos de la diversidad vegetal en la estabilidad de los ecosistemas son detectables a escala mundial, y tienen una influencia tan importante como las que ejercen el clima o el tipo de suelo.

“Mientras que los políticos y los medios de comunicación siempre ponen el énfasis en los impactos del cambio climático, nuestros resultados destacan que la actual pérdida de biodiversidad mundial también afecta negativamente al funcionamiento de los ecosistemas”, mantiene Nicolas Gross, investigador del Institut National de la Recherche Agronomique (Francia) y coautor del estudio.

“Nuestros resultados destacan que la actual pérdida de biodiversidad mundial también afecta negativamente al funcionamiento de los ecosistemas”, dice Gross

Por lo tanto, esta investigación destaca que conservar y restaurar la diversidad vegetal es fundamental para que la provisión de servicios por parte de los ecosistemas sea estable a lo largo del tiempo.

Indicador de la estabilidad

Además, el estudio indica que, en el actual contexto de cambio climático, la estabilidad de las zonas áridas se puede manipular a través de dos mecanismos diferentes. “En zonas subhúmedas, la diversidad de rasgos funcionales controla la estabilidad del ecosistema; sin embargo, en zonas áridas y semiáridas este papel lo desempeña principalmente el número de especies presentes en el sitio”, afirma Gross.

La variación temporal en la cobertura vegetal se ha utilizado como indicador de la estabilidad del ecosistema y se ha relacionado con la diversidad vegetal medida en condiciones de campo. 

“La combinación de datos proporcionados por satélites, junto con campañas de muestreo mundiales utilizando el mismo protocolo, es una herramienta muy poderosa para estudiar la naturaleza a escala global y a lo largo del tiempo”, afirma Juan Gaitán, investigador del Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria de Argentina, que participa en el trabajo.

En los últimos 20 años, múltiples estudios han comprobado la importancia que tiene la diversidad vegetal (el número de especies presentes) en el mantenimiento de la estabilidad de los ecosistemas. Sin embargo, estos estudios han sido realizados utilizando experimentos en lugares concretos y bajo condiciones muy controladas.

“En este trabajo hemos abordado la relación entre la diversidad vegetal y la estabilidad de los ecosistemas utilizando una red mundial de 123 sitios distribuidos en todos los continentes menos la Antártida", informa García-Palacios. Esta red es el resultado del proyecto BIOCOM, liderado por Fernando T. Maestre, catedrático de Ecología de la URJC, y financiado por el programa Starting Grants del Consejo Europeo de Investigación (ERC).

Además del número de especies vegetales, los científicos han estudiado aquellos atributos de las plantas que, como su tamaño o el tipo de hoja, les permiten sobrevivir bajo determinadas condiciones ambientales.

Referencia bibliográfica: 

Pablo García-Palacios, Nicolas Gross, Juan Gaitán y Fernando T. Maestre. "Climate mediates the biodiversity-ecosystem stability relationship globally" PNAS 30 de julio de 2018

Plasticworld

Barcelona Energia encén l’interruptor

Barcelona Energia, l’operador elèctric metropolità, va començar a operar l’1 de juliol, amb la intenció de tenir un paper actiu en el mercat energètic per fer-lo més just, eficient i sostenible.

La companyia va iniciar el passat 1 de juliol l’activitat per satisfer les necessitats d’electricitat de l’Ajuntament i la resta d’empreses municipals, així com de l’enllumenat públic, i a partir del gener del 2019, s’obrirà a tota la ciutadania. S’estima que el seu ús permetrà un estalvi anual de prop de 710.000 euros.

Més enllà de l’estalvi econòmic, la posada en marxa de la comercialitzadora pública persegueix liderar la transició cap a la sobirania energètica de la ciutat, l’aposta per la generació renovable local i el foment d’un consum més responsable i racional de l’energia.

Barcelona Energia comercialitza la producció que genera des de les plantes que actualment gestiona i explota, que són: 41 plantes fotovoltaiques instal·lades en edificis municipals, la planta de valorització energètica de Sant Adrià de Besòs i la planta d’aprofitament energètic de biogàs de l’abocador del Garraf.

Independència de les grans elèctriques

La comercialització d’energia de proximitat suposa deixar de dependre de l’oligopoli elèctric actual i combatre els efectes del canvi climàtic amb la reducció dels gasos amb efecte d’hivernacle que es produeixen pel transport de l’energia que consumim, a més de reduir les pèdues energètiques que es produeixen en aquest transport.

Quan s’obri a la ciutadania, a partir del gener del 2019, també suposarà un pas endavant en la promoció d’una nova cultura energètica a la ciutat, oferint assessorament entre els usuaris i les usuàries per a una millor eficiència en el consum i també promovent l’autogeneració d’energia fotovoltaica. Es preveu que podrà donar subministrament a unes 20.000 famílies de l’àrea metropolitana.

Barcelona Energia és la comercialitzadora elèctrica cent per cent pública més gran de l’Estat, que ja està inspirant altres administracions locals, com els ajuntaments de Cadis o Pamplona.

Presentem Barcelona Energia

Economia circular contra la fractura digital

La cooperativa Alencop recull 360 ordinadors i 90 monitors de l’lnstitut Municipal d’Informàtica per reciclar-los, allargar-ne la vida útil, reduir l’impacte mediambiental i cedir-los a entitats socials i col·lectius vulnerables.

El conveni signat entre l’Ajuntament i l’associació Pangea de cessió de dispositius tecnològics en desús al circuit eReuse.org permetrà que, anualment, al voltant d’un miler de dispositius municipals es reciclin i s’actualitzin amb programari lliure per donar-los una segona vida i cedir-los a entitats, associacions, cooperatives, escoles i fundacions.

Un total de 18 entitats s’encarregaran de la logística i restauració dels dispositius electrònics i rebran una compensació econòmica dels col·lectius, entitats o beneficiaris finals, a fi de fomentar una economia circular, social i solidària al voltant de la recuperació dels aparells. La cooperativa Alencop, membre de la xarxa Barcelona + Sostenible, s’ha encarregat de la recollida, el transport i la restauració dels primers 360 ordinadors i dels 90 monitors municipals.

Els beneficiaris finals dels equips reciclats seran també entitats, cooperatives, fundacions, associacions i entitats sense afany de lucre amb el requisit de no poder fer-ne un ús comercial. La mediació d’Abacus Cooperativa permetrà que alguns també puguin destinar-se a escoles o infants de famílies ateses pels serveis socials que no disposen d’ordinador ni connexió a internet a casa. Aquesta iniciativa, impulsada pel comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum amb la col·laboració de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI), és un exemple de l’impuls municipal a l’economia col·laborativa.

L’acció es duu a terme conjuntament amb les organitzacions Pangea i eReuse.org, integrades a Barcola, un espai de col·laboració entre activistes, recercadors i persones emprenedores i l’Administració per generar projectes conjuntament.

> Veure notícia completa
 

Voleu donar o rebre materials?

La xarxa Barcelona + Sostenible també impulsa l’economia circular amb l’espai al web “Materials en donació” , una pàgina on podreu trobar excedents de materials que s’ofereixen des de les organitzacions així com oferir els vostres que no necessiteu. Allarguem la vida útil dels productes!

Las aves consumen entre 400 y 500 millones de toneladas de insectos al año

Junto con las arañas, las aves insectívoras desempeñan una función vital al alimentarse de insectos que, de otro modo, destruirían bosques y cultivos.

The Science of Nature

Las aves de todo el mundo consumen entre 400 y 500 millones de toneladas métricas al año de escarabajos, moscas, hormigas, polillas, áfidos, saltamontes, grillos y otros artrópodos. Estas cifras han sido calculadas en un estudio dirigido por Martin Nyffeler, de la Universidad de Basilea. La investigación, publicada en la revista The Science of Nature, destaca el importante papel que cumplen las aves para mantener bajo control a las poblaciones de insectos que atacan a las plantas.

Nyffeler y sus colaboradores dedujeron sus datos a partir del análisis de 103 estudios que habían calculado el volumen de presas consumidas por las aves insectívoras de siete de las comunidades ecológicas más importantes del mundo, conocidas como biomas.

«La población mundial de aves insectívoras consume anualmente tanta energía como una megaciudad del tamaño de Nueva York. Consiguen esta energía capturando miles de millones de insectos herbívoros y otros artrópodos potencialmente dañinos», comenta Nyffeler.

Las aves que habitan en los bosques consumen alrededor del 75 por ciento de todos los insectos atrapados por aves, unos 300 millones de toneladas por año. Otros 100 millones de toneladas son consumidas por aves de las sabanas, los pastizales y las tierras de cultivo, así como de los desiertos y de la tundra ártica. Las aves cazan activamente insectos sobre todo en la temporada de cría, cuando necesitan presas ricas en proteínas para alimentar a sus polluelos.

Además, los investigadores estimaron que la biomasa de todas las aves insectívoras juntas solo asciende a unos 3 millones de toneladas. Nyffeler comenta que ese valor relativamente bajo puede explicarse en parte por la escasa eficiencia de producción en las aves. Ello significa que su respiración exige mucha energía y solo entre un 1 y un 2 por ciento del consumo se convierte en biomasa.

«Las estimaciones presentadas en este trabajo ponen de relieve la importancia ecológica y económica de las aves insectívoras en el control de las plagas de insectos potencialmente dañinos a escala global, en especial en las regiones forestales», apunta Nyffeler, quien explica que ello se atañe en especial a los ecosistemas forestales tropicales, templados y boreales.

«Solo otros grupos de depredadores, como las arañas y los insectos entomófagos (en particular, las hormigas depredadoras), junto con las aves insectívoras, tienen la capacidad de mantener a raya, a escala mundial, a las poblaciones de insectos fitófagos», agrega.

Un estudio de 2017, también dirigido por Nyffeler, demostró que las arañas se alimentan de entre 400 y 800 millones de toneladas de insectos cada año. Otros grupos de depredadores, como los murciélagos, los primates, las musarañas, los erizos, las ranas, las salamandras y los lagartos, parecen ser también enemigos naturales de los insectos fitófagos, aunque resultan menos eficaces. Según Nyeffeler, su influencia parece ser más específica del bioma donde actúan, y no tanto a escala mundial. Por ejemplo, los lagartos ayudan a suprimir los insectos en las islas tropicales, pero a una mayor escala su contribución es menor.

«Las aves son una clase de animales en peligro porque están muy amenazadas por factores como la deforestación, la intensificación de la agricultura, la aplicación de pesticidas sistémicos, la depredación por los gatos domésticos, las colisiones con estructuras artificiales, la contaminación lumínica y el cambio climático. Si estas amenazas globales no se resuelven pronto, los servicios ecosistémicos vitales que nos proporcionan, como la supresión de las plagas de insectos, se perderán», sostiene Nyffeler.

Fuente: Springer

Referencia: «Insectivorous birds consume an estimated 400-500 million tons of prey annually». M. Nyffeler et al. en The Science of Nature, 105:47, publicado en línea el 9 de julio de 2018.

Un gorrión (Passer domesticus) alimenta a su polluelo con larvas de escarabajo. [Maurice Baker]

La pesca con bombas

Una técnica que localiza la procedencia de disparos detecta una práctica de pesca devastadora.

Los pescadores sin escrúpulos de muchas partes del globo arrojan explosivos al mar para recoger a manos llenas los peces aturdidos o muertos. Esta práctica, ilegal en numerosos países, destruye los arrecifes coralinos y causa estragos en la diversidad marina. Atrapar a los delincuentes en la inmensidad de la mar resulta casi imposible, pero un grupo de investigadores que trabaja en Malasia ha modificado sensores acústicos —destinados originalmente a localizar la procedencia de los disparos de armas de fuego en entornos urbanos— para que localicen con precisión las detonaciones marinas en un radio de decenas de metros.

El crecimiento de la población mundial y la demanda internacional de pescado empuja a los pescadores a aumentar sus capturas. La pesca con explosivos, que no solo se practica en Malasia, sino en Nicaragua, Tanzania y otros lugares, es un modo «brutalmente eficaz», asegura George Woodman, fundador de la organización conservacionista Teng Hoi, con sede en Hong Kong. La onda expansiva generada por la explosión revienta la vejiga natatoria de los peces, que quedan inmovilizados y afloran inermes a la superficie. La fabricación de los artefactos no entraña dificultades: basta con mezclar nitrato de amonio (un fertilizante corriente) con gasóleo en una botella vacía y cerrarla con un detonador y una mecha resistente al agua, explica Woodman.

Él y sus colaboradores detonaron 19 bombas en una bahía arrasada y virtualmente desprovista de vida en Sabah, estado del este de Malasia. Registraron los sonidos de las explosiones con sensores diseñados por ShotSpotter, una empresa de California que emplea una técnica similar para localizar la procedencia de disparos de armas en las ciudades. El equipo usó los datos cronometrados que registraron cuatro aparatos montados en muelles y dos instalados en embarcaciones para triangular las posiciones de 16 explosiones en un radio de 60 metros en unos 10 segundos. Asimismo, localizaron explosiones incontroladas provocadas por los pescadores locales y fotografiaron las barcas situadas en las cercanías de las mismas, según relataron el pasado marzo en Marine Pollution Bulletin.

Devastación sufrida por los corales a causa de la pesca con explosivos. [BOB HALSTEAD/GETTY IMAGES]

Esas demostraciones —es la primera vez que se consigue localizar con precisión las explosiones de ese modo— son un paso importante para perseguir el delito, asegura el equipo, porque permite vincular la detonación con una embarcación en el espacio y el tiempo.

Pero la erradicación de la pesca con explosivos exigirá algo más que la persecución de los infractores, advierte Elizabeth Wood, bióloga marina que desempeña su labor en Sabah y que no ha formado parte del nuevo estudio. «Es esencial que las comunidades de pescadores locales reconozcan las ventajas inmediatas y a largo plazo de la pesca sostenible», asegura. Las autoridades malayas apuestan por una iniciativa que promueva la piscicultura, comenta Ming Yuk Pang, ministro adjunto de turismo, cultura y ambiente de Sabah y presidente del comité local contra la pesca con explosivos: «Queremos explicarles que hay mejores formas de ganarse la vida».

• Kornei, Katherine

Pep Canadell comparteix la seva visió sobre el canvi climàtic

“El canvi climàtic no és responsable de tots els desastres naturals, però els fa més intensos i severs”, el director executiu del Global Carbon Project i un dels autors de l'IPCC, Pep Canadell, comparteix la seva visió sobre el canvi climàtic amb una audiència de més de 130 persones.

Poc a poc es va anar omplint la sala de l’Espai Francesca Bonnemaison, on el doctor Pep Canadell es preparava per realitzar la conferència “Canvi climàtic: històries del futur avui”. L’objectiu de la sessió era presentar la situació climàtica global de la mà d’un dels principals experts internacionals sobre el clima, i debatre entorn a propostes i solucions presents i futures. Pep Canadell és un dels investigadors principals a la Commonwealth Scientific and Industrial Research Organization (CSIRO) d’Austràlia, un dels autors de l’IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change) i director executiu del Global Carbon Project.

L’acte va començar amb la benvinguda de Teresa Franquesa, directora d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat de l’Àrea d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, la qual va agrair l’assistència al ponent, vingut des d’Austràlia per compartir la seva expertesa. Franquesa va fer un apunt per explicar els criteris de sostenibilitat amb els que es va concebre l’acte, que, com ja és habitual en els esdeveniments de Barcelona + Sostenible, incloïa un espai que comptabilitzava les emissions de CO2 dels desplaçaments de les persones assistents que es compensaran amb la iniciativa Clean CO2, al Brasil.

A continuació, va prendre la paraula Frederic Ximeno, comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona, que va recalcar la relació de Barcelona amb el canvi climàtic: “El compromís de la ciutat és absolut. El Pla Clima l’hem fet totes i tots plegats i respon a un compromís ciutadà per fer front al canvi climàtic.“, apuntava el comissionat.

Seguidament es va donar pas a l’esperada intervenció de Pep Canadell, que va començar la seva ponència anunciant “no parlaré de res de que he estudiat durant 25 anys“. Amb una posada en escena a l’estil “TED Talk”,Canadell combinava les seves reflexions amb imatges i vídeos impactants que cridaven l’atenció de l’audiència. A la primera part de la conferència, el científic va exposar tres exemples d’escenaris extrems que es van produir fa només tres anys a Austràlia.

El primer va ser un devastador incendi a l’illa de Tasmània, que va arrasar amb 11.000 hectàrees de sistemes alpins en una zona catalogada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO: “Aquest és un dels exemples més clars d’un sistema en col·lapse causat pel canvi climàtic”. Un altre dels impactes que ha afectat aquest país i un dels més coneguts es va produir durant entre el 2015 i el 2016: la mundialment coneguda Gran Barrera de Corall, va patir els efectes d’una potent onada de calor que va deixar blanquejats uns 1.000 Km de corall. Canadell apuntava que s’ha d’actuar amb immediatesa per revertir la situació “pensar que en el futur conservarem els coralls que tenim ara és impensable. No hi hauran coralls si pugem més de dos graus la temperatura planetària”. Altrament, i com a últim exemple dels estralls que està produint el canvi climàtic en aquest continent, el doctor Canadell va compartir la menys coneguda però no menys important notícia esfereïdora “Un total de 1.000 Km de manglars al nord d’Austràlia van morir el 2016.”, a causa d'una combinació d'efectes de pujades de temperatura i baixada de precipitacions.

Un cop exposats aquests impactants exemples dels efectes del canvi climàtic, el doctor Canadell feia referència als avenços que s’estan donant en l’anomenada “Ciència de detecció i atribució d’extrems climàtics”, per tal de fer estudis i prediccions de com poden esdevenir aquests fenòmens. “Els models i les simulacions es fan dues vegades, una amb l’impacte dels gasos amb efecte d’hivernacle i l'altre sense. Aquests generen una nova distribució i fan entre 8 i 100 vegades més provables els fenòmens climàtics extrems.” En base a aquesta afirmació, Pep Canadell concloïa “El canvi climàtic no és responsable en sí de tots els desastres naturals, però és segur que els fa més intensos i severs”.

“Però... què podem fer amb tot això?”, preguntava. Existeixen les anomenades “oportunitats de descarbonització”. Aquestes passen per una sèrie de mesures que inclouen sistemes d’electricitat 100% renovables, mobilitat de zero emissions, el tancament prematur de centrals elèctriques, el canvi en l’alimentació per a la disminució de la ingesta de carn, l’acceleració de l’educació per disminuir la població mundial i la transformació cap a una economia circular, en especial de les grans indústries. Tot i que hi ha sectors en què aquestes mesures són més difícils d'aplicar, totes elles s’estan treballant amb els 17 Objectius del Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Ha quedat demostrat que els canvis poden produir-se de forma ràpida i exponencial. El ponent va posar com a exemple l’augment de les democràcies al món per fer palès que cal actuar amb el que està al nostre abast l’abans possible. ”El nombre de democràcies existents al món s’han disparat de forma més que notòria a partir del 1970. La sostenibilitat ha de seguir el mateix camí”.

Per finalitzar la conferència, Canadell va fer referència al paper clau de les ciutats i va posar Barcelona com a exemple: “L’Ajuntament vol una ciutat neutra en carboni el 2050, això és exactament el que s’ha de fer. Si totes les grans ciutats es posicionen d’aquesta manera, anem per bon camí”.

Un cop acabada la presentació, es va obrir un torn de preguntes que van abordar diferents temes com la responsabilitat legal de les empreses causants del canvi climàtic, com es pot revertir l’excés d’emissions acumulades i l’efecte rebot que produeix l’augment de l’eficiència dels electrodomèstic i aparells, entre d'altres.

Finalment i per concloure l’acte, Teresa Franquesa va agrair a les persones assistents la seva presència i en especial la intervenció de Pep Canadell, que va aportar nous relats i perspectives sobre el canvi climàtic i el futur que, tot i ser incert, encara és a les nostres mans. 

Introducing CitiesWithNature

Barcelona + Sostenible assisteix al Congrés Mundial de l'ICLEI

Del 19 al 23 de juny va tenir lloc a Montreal el Congrés Mundial de l’ICLEI, xarxa de governs locals per la sostenibilitat. Aquest se celebra cada tres anys per mostrar els avenços dels governs integrants d’aquesta xarxa en el desenvolupament urbà sostenible arreu del món.

Van ser presents a la trobada 177 ciutats i regions, amb més de 1000 persones, incloent 120 líders polítics. Els principals resultats del congrés s’han plasmat en forma de compromís i visió estratègica. Entre les noves iniciatives anunciades per l’ICLEI i la seva aliança de ciutats, en destaca el llançament de CitiesWithNature, una plataforma global d'intercanvi i aprenentatge en xarxa per reconèixer i potenciar el valor de la natura i integrar-la a les nostres ciutats.

La ciutat de Barcelona va participar als actes, representada per la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, i el comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno. Van intervenir en diverses sessions i van abordar, entre altres temes, les solucions innovadores de Barcelona relacionades amb el dret  de les persones a la ciutat i les estratègies per  a la naturalització.

Durant els dies del congrés, Janet Sanz es va entrevistar amb l’alcaldessa de Montreal, Valérie Plante, per compartir experiències de les dues ciutats i unir esforços en polítiques de sostenibilitat, mobilitat i contra la gentrificació.

D’altra banda, la Universitat de Waterloo (Ontario) va presentar al congrés de l’ICLEI els resultats més actuals de les seva línia de recerca sobre estratègies comunitàries de desenvolupament sostenible. Els investigadors Amelia Clarke i Eduardo Ordóñez van donar a conèixer l’estudi sobre les aliances per la sostenibilitat de Barcelona, Gwangju i Montreal. Per completar la presentació, la Universitat de Waterloo va convidar representants de les tres ciutats perquè expliquessin la seva experiència. En el cas de Barcelona, va intervenir Marta Cuixart com a coordinadora del programa Barcelona + Sostenible. Nombrosos membres de la xarxa B + S van col·laborar en el seu dia en l’enquesta realitzada per la Universitat de Waterloo i han contribuït així a aquesta interessant recerca.

El Premi Medi Ambient reconeix dues entitats de B+S

El passat 5 de juny el jurat va distingir les organitzacions de la xarxa Depana i Espigoladors per la seva trajectòria ambiental i va fer una menció especial honorífica a Paco Muñoz, impulsor de la Plataforma Aprofitem els Aliments.
 

Coincidint amb la commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient, el saló Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya es va omplir per atorgar els Premis Medi Ambient d’enguany. L’acte va comptar amb la presència del president de la Generalitat Quim Torra i el Conseller de Territori i Sostenibilitat Damià Calvet. El Premi, que reconeix públicament la tasca de persones, entitats, organitzacions i institucions a favor del medi ambient, s'ha centrat enguany en les modalitats de recerca i innovació i iniciatives en l’economia circular. En la modalitat de trajectòria, el premi reconeix a persones o institucions dedicades a la protecció i millora del medi ambient.

D’una banda, el Premi a la trajectòria de protecció i millora del medi ambient ha estat per la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural DEPANA, pels seus més de 40 anys treballant a favor de la natura i el medi ambient, com a primera entitat ecologista de Catalunya. El jurat ha destacat “el seu ressò mediàtic, i la seva participació i organització de bona part de campanyes de salvaguarda del medi natural a tot Catalunya”, així com el seu treball amb la ciutadania amb projectes d’educació ambiental. DEPANA és una de les organitzacions més veteranes de Barcelona+Sostenible, van signar el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat l’any 2001.

Per altra banda, el jurat ha distingit una altra organització membre de B+S: l’Associació Espigoladors. Aquesta ha dut a terme el projecte i marca social “Es im-perfect”, que ofereix paquets de productes reaprofitats, promovent, alhora, una economia social. I és que l’associació dona feina a persones amb situació de risc d’exclusió social de manera transformadora, participativa, inclusiva i sostenible.

Per últim, ressaltar la menció honorífica a títol pòstum en la modalitat de trajectòria a Paco Muñoz Gutiérrez, geògraf i tècnic de l’Oficina de Medi Ambient de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) durant més de 20 anys. El jurat ha valorat el seu lideratge en la lluita contra el malbaratament alimentari, mitjançant la Plataforma Aprofitem els Aliments, que va fundar. També el seu compromís amb la natura, promovent iniciatives innovadores, liderant projectes de millora de gestió de residus, i apostant per l’ambientalització de màquines de venda automàtica i de festes majors.

Ecoserveis impulsa el projecte "Assist" per combatre la pobresa energètica

Prop de 90 professionals podran identificar i gestionar situacions de vulnerabilitat energètica en el marc d’aquest projecte que busca solucions tècniques i socials per aquest problema.
 

El Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) de l’Ajuntament de Barcelona comptarà per primera vegada amb professionals formades com a agents energètics, un perfil de suport ciutadà especialitzat en la identificació i gestió de la pobresa energèticadesenvolupat a través del projecte europeu ASSIST, del programa H2020 i que proposa l’abordatge simultani dels aspectes tècnics i socials d’aquesta problemàtica.

L’associació membre de Barcelona + Sostenible Ecoserveis és l’encarregada de coordinar aquesta prova pilot que, en la seva primera fase, contempla la capacitació de les professionals a través d’un curs de 40 hores. La formació, que acaba aquest divendres, va començar el passat 7 de maig i hi participen 8 coordinadores de zona i 80 treballadores familiars del SAD.

En acabar la fase formativa, les professionals posaran en pràctica els coneixements adquirits per a donar suport a la ciutadania, ajudant-la a ampliar els seus coneixements i optimitzar els seus hàbits d’ús de l’energia i a millorar l’eficiència energètica de les seves llars. Aquesta segona etapa s’estendrà fins a desembre de 2018. 

Un cop finalitzada la prova pilot, s’avaluarà el seu impacte per tal de mesurar-ne l’efectivitat i valorar si les persones ateses efectivament coneixen els seus drets energètics, estan protegides davant dels abusos de les companyies i fan un ús eficient de l’energia a les seves llars. La valoració d’aquests aspectes permetrà aplicar millores en les actuacions de lluita contra la pobresa energètica.

A través d’aquesta i d’altres activitats, el projecte ASSIST busca ampliar el coneixement sobre la vulnerabilitat i la pobresa energètica a Europa, per a facilitar el disseny de polítiques a tots els nivells i promoure la participació directa de les persones usuàries dins del mercat energètic. El consorci del projecte està integrat per 11 organitzacions de 6 països (Itàlia, Espanya, Regne Unit, Finlàndia, Polònia i Bèlgica) i una associació europea

Entrevista: Gremi d'instal·ladors de Barcelona

“Som un sector clau en la generació de residus mediambientals i implicats totalment amb el seu reciclatge.” Daniel Carrasco, de GremiBCN, Associació Empresarial d’Instal·ladors d’Electricitat, Fontaneria i Afins de Barcelona.


A què es dedica la teva organització?

El GremiBCN aglutina a prop de 900 empreses instal·ladores de les activitats d’electricitat, fontaneria, gas, calefacció, climatització, telecomunicacions i afins. En els més de 110 anys d’història oferim un ampli conjunt de serveis i avantatges al col·lectiu d’instal·ladors, entre els que destaquem l’assessorament tècnic, fiscal, laboral i jurídic; possibilitat d’aparcament en horari extraordinari a l’ÀreaDum i importants descomptes en altres aparcaments de la ciutat de Barcelona;  formació qualificada i a preus especials pels associats a l’Escola Gremial d’Instal·ladors, enviament trimestral de la revista i quinzenal de la newsletter informativa, tramitació i assessorament de la documentació oficial de la Generalitat de Catalunyaper el desenvolupament de l’activitat d’instal·lacions, jornades informatives amb contingut rellevant per al desenvolupament de i molts altres serveis que els associats gaudeixen. Un dels acords que vull destacar és l’adhesió del GremiBCN al Pla d’acció de Barcelona + Sostenible, mitjançant el qual des de l’associació es promouen accions per a la sensibilització del col·lectiu d’instal·ladors en la sostenibilitat de la ciutat, i aquest acord redunda en les empreses adherides en una reducció del 10% del preu públic de Recollida de Residus, així com en descomptes del 50% en els Punts Verds de Zona mitjançant la Targeta Residu Zero gestionada pel GremiBCN.
 

Per què ha d’existir una organització com la teva a Barcelona? Quina és la seva aportació?

El GremiBCN exerceix un control professional de les empreses instal·ladores en el moment de donar d’alta una empresa en el registre d’empreses autoritzades de la Generalitat, reduint l’intrusisme professional i reforçant a la vegada la imatge de les empreses autoritzades. Formar part del GremiBCN permet negociar amb més força les noves normatives que apareixen, les variacions i propostes que ajuden al nostre col·lectiu, davant l’administració som un interlocutor molt ben considerat. I vull destacar la nostra Escola Gremial, un espai de més de 1.500 metres quadrats al carrer Mallorca, 462 on disposem de aules de formació, tallers de pràctiques i laboratoris per a la formació i reciclatge del personal dedicat al món de les instal·lacions, una activitat clau en la nostra societat del benestar.

Quan i com vau conèixer B+S? Què us va fer participar-hi?

El GremiBCN va ser un dels primers gremis de la ciutat de Barcelona en formar part de l’Acord Civic, des de l’any 2009 promovem accions entre els nostres associats per ajudar a la ciutat de Barcelona en la millora de la seva Sostenibilitat. L’any 2017 l’Acord Civic va modificar-se pel Pla d’Acció Barcelona + Sostenible i des de el seu primer moment ens hem implicat amb aquest nou Pla, ja que som un sector clau en la generació de residus mediambientals i implicats totalment amb el seu reciclatge.

De què us serveix formar-ne part? Què trobeu a faltar o milloraríeu?

Ens serveix per conscienciar al nostre associat de l’importància de reciclar correctament els residus que es generen i d’aquesta manera deixar pels nostres fills un món millor. Trobem a faltar més subvencions i/o bonificacions per a les empreses que es comprometen amb la millora de la sostenibilitat des de l’administració en general, tant local com autonòmica o nacional.

On creus que el teu sector té més marge de millora?

Som un sector polivalent, en electricitat per exemple, promovent el vehicle elèctric i la seva xarxa de punts de recarrega, en el apartat de climatització, amb la correcta recollida i reciclatge tant dels equips com dels gasos fluorats que contenen i que son summament perjudicials per l’atmosfera, en definitiva, un ampli marge de millora.

Com convenceries a un comerciant per introduir mesures sostenibles en el seu negoci?

Sens dubte apel·lant a la seva conscienciació per la millora del medi ambient futur, però sent més pràctics, oferint bonificacions i subvencions que el beneficiïn econòmicament en el seu dia a dia.

A la pràctica, com treballeu per ser més sostenibles? Quins són els vostres principals eixos de treball en aquest sentit?

Establim acords amb diferents entitats del sector com per exemple Ambilamp i Ecotic per tal de que l’instal·lador associat disposi de tota l’informació i eines necessàries per a la correcta gestió dels residus.

Quin eslògan o notícia t'agradaria sentir en un futur sobre sostenibilitat?

M’agradaria publicar en les nostres plataformes informatives a l’associat com son la nostra web www.gremibcn.cat, newsletter quinzenal  i revista trimestral Sac de Notícies, i les nostres comunicacions puntuals INFORMA que el 100% dels nostres associats es troba adherit al Pla d’Acció B+S promogut per GremiBCN, aquesta seria la millor notícia que podríem publicar sobre sostenibilitat des de el gremi, sens dubte.

Ens podries proposar una acció de millora en el present per arribar a un futur més sostenible?

I tant, la renovació de les flotes de vehicles de les nostres empreses associades per vehicles i furgonetes híbrids o elèctrics.