Fem escola, fem barri

“Fem escola, fem barri” és un projecte de l’Escola Fort Pienc, però també és un bon lema per molts altres projectes. "Habitem l'escola" i “Fem, escola, fem barri” són un conjunt d’accions que fa temps que es porten a terme a l'Escola Fort Pienc: propostes per donar continuïtat al projecte de sostenibilitat de l’escola més enllà de les parets de l’escola, consolidr la relació entre les famílies i el claustre per millorar els espais escolars i l’entorn del barri. I, evidentment, són propostes que s’integren en el projecte educatiu i curricular de l’escola. Es tracten d’intervencions estratègiques sobre la planta física del centre, realitzables a curt termini i a baix cost: jardins verticals, patis verds, zones de joc i descans. També hi ha propostes de millora de la mobilitat (millores en la distribució dels espais comuns per a algunes de les noves necessitats) i intervencions en l’espai exterior més proper a l’escola (la plaça i el carrer Ribes, eix del camí escolar). Us annexem un dossier on trobareu un grapat de bones idees! En aquest sentit, l’alumnat de l’Escola Reina Violant, amb l'ajut dels mestres i de l’AMPA, ha fet un treball per explicar als gestors del districte com els agradaria que fos la plaça de les Dones del 36, on surten a jugar cada dia. El districte ha recollit les seves propostes, les quals s’estan exposant aquests dies a la seu del districte, fins demà divendres 15. A poc que pugueu, no us ho perdeu! Us annexem tota la informació en aquest recull.

13/06/2013

Resiliència i responsabilitat planetària

La resiliència és la capacitat que tenen els ecosistemes a recuperar-se després d'haver rebut una pertorbació o interferència. En els darrers anys, aquest concepte guanya significat sobretot en l'aplicació als ecosistemes urbans i forma part, a Barcelona, d'una de les línies estratègiques del Compromís 22.    A Ciutats Resilients, plans estratègics d'adaptació al canvi climàtic, la Fundació Ersília, ens presenta un mapa temàtic de les ciutats que disposen d'un pla específic per a la gestió energètica, de salut, de coneixement sobre el canvi climàtic, governança o de verd urbà, espai públic i infraestructures. A partir de cada enllaç accedirem als documents, sistemes d'informació, vídeos, estratègies globals, etc. Si el que volem és treballar la resiliència a l'aula amb alumnat de secundària us recomanem el recurs Designing a Resilient Community (dissenyant una comunitat resilient). El recurs es basa en activitats d'aprenentatge basades en projectes en les quals els estudiants avaluen la capacitat d'una comunitat per respondre a les crisis que amenacen els sistemes naturals i humans, tot generant idees per al seu redisseny i fer-los més resilients. Tots els materials són descarregables. Aquest recurs ha estat desenvolupat per Ecoliteracy, una organització sense ànim de lucre dedicada a l'educació per a una vida sostenible.

17/06/2013

Compostatge al zoològic

El Zoo de Barcelona, entitat signant de l’Agenda 21, va demanar a l’A21E poder participar en el programa “Compostem i aprenem” i instal·lar, en primera instància, dos punts de compostatge a les àrees visitables del Punt Verd i de la granja. D'aquesta manera, es donava exemple d'una bona pràctica als visitants sobre el compostatge de les restes orgàniques dels animals i les vegetals de la poda dels jardins per a l'obtenció de compost d’alta qualitat, el qual es podia fer servir de nou en les zones enjardinades.     D'aquesta manera, una vegada evidenciada la utilitat d'aquesta estratègia i amb l'ajuda d'altres entitats, estan implementant el compostatge als espais dels animals. Des del zoològic, ens comuniquen que per aquest projecte, anomenat "El Zoo millora la Terra", han estat premiats en la Setmana Europea de Prevenció de Residus. Amb aquest vídeo, l'Agència de Residus de Catalunya, va presentar la seva candidatura a Europa. Us animem a que visiteu el Zoo, conegueu aquests espais i expliqueu a l’alumnat  la gestió dels residus orgànics. També volem donar l'enhorabona a l’Equip Verd del Zoo, un equip de voluntaris i voluntàries que ha proposat i tirat endavant totes aquestes millores!

17/06/2013

Els delegats fan sentir la seva veu

Durant la Trobada Catalana del procés Tinguem Cura del Planeta (TCP) els joves delegats representants van elaborar unes conclusions on explicaven el que havien estat treballant al llarg de la jornada i unes peticions per als representants polítics en què es concretaven tres punts:     • Suport per dur a terme trobades perquè l’alumnat intercanviï accions que estan realitzant en els seus municipis.     • Que les autoritats polítiques presents en l'acte es comprometessin a explicar a la resta de polítics en què estan treballant el joves del Tinguem Cura del Planeta.     • Una audiència pública amb polítics per tal d'explicar directament les demandes concretes sobre sostenibilitat dels centres educatius catalans fruit del treball que han estat realitzant els darrers mesos. En aquest sentit, el dijous 13 de juny, els representants dels delegats del procés es van reunir amb el secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat del Dept. de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Josep Enric Llebot, a qui van comunicar les demandes recollides per tots els joves catalans. Ell va encoratjar-los a seguir treballant i va donar dos consells als joves: d'una banda que la feina del dia a dia sigui el màxim de divertida possible i, de l’altra, que es formin tan bé com puguin. D'altra banda, el proper 19 de juny, en el marc de la Trobada Ibèrica de Joves per la Sostenibilitat i el Paisatge que es farà a Pontevedra (Galícia), cinc joves delegats catalans escollits en la Trobada Catalana, traslladaran els resultats obtinguts amb la resta de joves delegats a totes les representacions que hi assistiran. En total, seran més de 200 joves de 40 centres educatius procedents de diverses comunitats autonòmiques, entre els quals hi haurà en Marc Sare, de l'Institut Josep Pla, que representarà els centres de l'Agenda 21 Escolar de Barcelona. En aquesta trobada, els joves posaran en comú els processos engegats en els seus centres, aprofundiran en les temàtiques tractades a través de seminaris, participaran en tallers variats, mercats d'intercanvi i altres activitats. Us n’informarem en el següent butlletí!

14/06/2013

CHELIABINSK: la ciudad más contaminada del Mundo.

Cheliabinsk, una ciudad situada en los montes Urales, a unos 1450 km al este de Moscú, tiene el nada envidiable título de lugar más contaminado del planeta. Así lo calificaron los científicos americanos Thomas Cochran y Robert Standish, autores de un informe titulado "Producción soviética de cabezas nucleares". En Cheliabinsk construyó la Unión Soviética bombas nucleares durante los años 40 y 50.
El complejo militar llamado Cheliabinsk-40 fue construido a finales de 1946 y allí trabajaron los mejores científicos del país en el secreto más absoluto. Los residuos nucleares eliminados por la factoría provocaron un nivel de radioactividad en el cercano lago Karachay de 120 millones de curios, 2 veces  y media más que el total provocado por Chernobil. Harán falta 600 años para que este nivel disminuya hasta 120 curios, una cifra todavía peligrosa.

Complejo nuclear de Cheliabinsk-40

Nacho Padró
A partir de un artículo de
Ciencia y Tecnología de la Vanguardia.

Projecte "Viure del aire del Cel": L'aerogenerador de tots.

L'objectiu principal del projecte Viure de l'aire del cel és instal·lar un aerogenerador de propietat compartida, que permeti generar electricitat neta i verda, tot fent possible la solidaritat entre les persones que viuen a zones urbanes i les que viuen a zones rurals.

Un objectiu addicional és fer possible que les persones i/o famílies puguin manifestar que l'energia que utilitzen en la seva vida quotidiana és verda i neta, generada en l'emplaçament on hi ha instal·lat l'aerogenerador.

El cost d'instal·lació i posada en funcionament es cobreix amb la participació de la gent: tant persones i/o famílies que viuen en entorns urbans o rurals, com entitats sense ànim de lucre.

L'emplaçament escollit és dins el terme municipal de Pujalt (l'Alta Anoia), per les bones condicions eòliques, d'accés i de connexió a la xarxa de mitjana tensió.

L'aerogenerador escollit és el model ECO-122 d'Alstom, una màquina eòlica especialment dissenyada per a zones de vents baixos. 

Hi pot participar qualsevol persona física, família o entitat sense ànim de lucre, amb l'aportació econòmica que correspongui per disposar del nombre de participacions que decideixi. El projecte també està obert a la participació de petites empreses que vulguin contribuir a la democratització dels sistemes energètics.

El dia 10 de març de 2009 es va obrir el termini per començar a formalitzar les preinscripcions, que es guarden en una base de dades per rigorós ordre d'arribada.

La preinscripció es confirma quan s'ha fet una primera aportació de 100 € (persones físiques), 250 € (famílies) o 500 € (entitats). Aquesta quantitat es descomptarà en el moment que es formalitzi l'aportació de capital.

La inversió mínima per poder participar en el projecte serà la necessària per generar 1.000 kWh/any d'electricitat neta i verda. A partir d'aquesta inversió mínima, es podran fer inversions superiors, sempre amb quantitats que siguin múltiples sencers de la inversió mínima.

La inversió que cada persona i/o família vulgui fer es pot calcular a partir del seu nivell de consum actual d'energia elèctrica, energia tèrmica i energia per a desplaçaments motoritzats.

Un exemple

Una família que tingui un consum domèstic d'energia de 20.950 kWh/any, quina inversió hauria de fer per cobrir les seves necessitats d'energia elèctrica, tèrmica i d'automoció? 

Consum d'energia d'una família en un any	Inversió necessària per a produir aquesta energia en l'aerogenerador
Energia elèctrica 3.100 kWh (862 kg CO2)	1.268 €
Energia tèrmica 7.850 kWh (1.565  kg CO2)	3.212 €
Vehicle privat 10.000 kWh (2.527 kg CO2)	4.091 €
TOTAL 20.950 kWh (4.954 kg CO2)	8.572 €

http://www.viuredelaire.cat

Mercats de Menjar

Els mercats del menjar busquen potenciar la venda directa dels productes d'agricultura i elaboracions artesanals eliminant intermediaris ja que uns dels factors que més compliquen la subsistència de la gent en el medi rural és el control de tota la cadena agroalimentaria que està concentrada en molt poques grans superfícies (els supermercats) on avui gairebé tothom ho comprem gairebé tot. Amb aquesta acció es permeten establir uns preus molt baixos als proveidors.
Aquesta tornada als mercats de tota la vida (comerços de poblñe i barri, mercats de municipi, mercats de pagesos setmanals a carrers i places) permetría disposar d'una millora en els ingresos dels productors, reforçariem tota l'economía agrària i rural, generariem llocs de treball al camp i s'impulsaria la producció d'aliments frescos i locals a més els aliments podrien ser saludables. sans i produits en harmonia amb el medi ambient. En tot cas és una forma de reduir riscos alimentaris ja que els productes locals, de productors coneguts, donen la cara, aporten més confiança que els productes que hi ha a les lleixes dels supermercats.

Nacho Padró

Incredible Edible a Todmorden

A Todmorden, un poble britànic d'uns 15.000 habitants està tenint lloc una revolució anomenada Incredible Edible (Increible i Comestible) que consisteix a plantar herbes medicinals, verdures, hortalisses i arbres fruiters a setanta espais públics. La plantació i el manteniment d'aquests espais són a càrrec de prop de 300 voluntaris i tot el poble pot servir-se de la collita de manera gratuïta. Todmorden s'ha convertir en l'epicentre d'un moviment que s'està propagant ràpidament pel Regne Unit; és reconegut pel Príncep Carles en persona i ja s'està reproduint a França.

Incredible EDIBLE es defineix a si mateix com un "Moviment constituït per gent apassionada que treballa unida per un món on tots compartim la responsabilitat pel benestar futur del planeta i de nosaltres mateixos. Els nostres objectius són facilitar a tothom l'accés a la bona alimentació local gràcies a la feina comuna, aprendre (del camp a la cuina passant per les aules) i donar suport als negocis locals".  Si bé no creuen que puguin aconseguir l'autosuficiència alimentaria, almenys caminen en aquesta direcció i revindiquen els valors del menjar local.

Tot va començar a l'inici de la primavera del 2008, quan la Pam Warhurst va escoltar un seminari de Tim Lang (professor de Política Alimentaria de la Ciutat Universitaria de Londres) i junt amb la Mary Clear van convocar una reunió en un bar per veure la gent disposada a fer alguna cosa... 59 persones s'hi van apuntar.

Aquestes persones van decidir que no odien esperar que els governs fessin alguna cosa: van deixar de ser víctimes per fer quelcom per elles mateixers. Es van adonar que podíen construir un entorn més segur, més amable i més sostenible per si mateixos i per als seus filos i nets, fent del mejar la clac.

Van començar a plantar menjar destinat a ser compartir en espais públics destacats, van celebrar esdeveniments gratuïts, com el Festival de l'Ou i van cuinar al carrer menjar que s'oferia als vianans sense cobrar-los res... ara compten amb un viver de llavors, plantes i verdures, així com amb recursos d'aprenentatge i capacitació laboral..

Han convertit àrees en desús en iniciatives per conreus, tant mitjançant horts comunitaris com per mitjà de conreus en sòls situats en espais públics. D'aquí que el lema del moviment és: "si menges, en formes part" i ningú és massa jove o gran per no participar-hi. La Major part de les plantacions es duen a terme per tot el oble en jaços de conreu elevat. Gràcies a això es pot fer servir terra fresca, lliure de contaminants i s'evita conrear en terres brutes. A més s'organitzen cursos per a adults, no en escoles sinó en negocis locals, on els experts fan de professors per un dia.

A les escoles es busca educar els joves en el conreu i la cuina per crear una comunitat resilient de cara a un futur incert, tot fent una promoció de la cuina i la nutrició.

Nacho Padró

Estratègies de Soberania Alimentaria

La soberania alimentaria posa aquells qui produeixen, distribueixen i necessiten aliment nutritiu al cor mateix dels sistemes agrícoles i pesquers, per devant de les demandes del mercat i les corporaciones, que redueixen l'aliment a trossos de mercaderia comercialitzables internacionalment. Ofereix una estratègia per a resistitr i desemmascarar els sistemes desiguals i insostenibles que maliciosament provoquen tant la desnutrició crónica com l'agment de l'obesitat.

Las caracteristiques principals de la soberania alimentaria són que s'ensfoca en l'aliment per al pible, valora els qui proveeixen aliments, localitza sistemes d'alimentació, protegeix dels proveïdors del malbaratament alimentari i dels consumidors del menjsar de baixa qualitat, apodera localment la soberania alimentaria ajudant als proveidors locals d'aliments, desenvolupa el coneixement i destreses dels proveidors d'aliments, i treballa amb la natura.

Per aquest motiu això implica tot un nombre d'accions per a potenciar la sobirania alimentària com poden ser l'enfortir els mercats locals dormals i informals així com els llaços directes entre els consumidors i els proveidors, potenciar la saviesa local a favor de la presenrvació natural, impulsar l'ensenyament de la saviesa local a les escoles, la producció i collita agroecológica (sensible amb el medi ambient), l'ús de programes i instruments internacionals, fer una reforma agrària que asseguri la prioritat en l'ús del medi natural i un control comunitari dels territoris per tal de produir els aliments i les altres necessitats locals  en lloc de prioritzar l'exportació..

A més hi ha tot un conjunt de les anomenades "accions de resistència" com poden ser lluitar contra les polítiques governamentals que faciliten el control corporatiu de la producció i distribució d'aliments, lluitar contra el control corporatiu de la cadena alimentaria promovent la producción ecológica, denunciar l'agricultura industrial que contribueix al canvi climàtic i adoptar la diversitat davant dels efectes i impartes del canvi climàtic fan sobre l'agricutura

Nacho Padró