Els animals de companyia i la seva relació amb les persones

Els animals de companyia no haurien de ser mai espècies salvatges que podrien viure pel seu compte en llibertat, ja que els animals tenen dret a viure ina reproduir-se en el seu entorn natural.

El fet d'integrar un animal de companyia en una llar significa que es compta amb el comportament responsable i racional de lanpersona que s'en responsabilitza, i que aquesta persona compleix les obligacions que això comporta.

Tenir un animal d'una manera responsable pot ser una experiència gratificant que pot aportar molts beneficis per a l'educació dels infants com per a la prevenció i el tractament de transtorns físics i emocionals.

D'un temps ençà, els animals han entrar a formar part d'una dinàmica en què es minva la seva condició d'éssers vius per passar a ser considerats només com uns objectes. Hem d'evitar comprar l'animal com si fos una mercaderia o un accesori de moda utilitzat per potnciar la imatge personal que volem transmetre. La manca d'informació sobre què comporta la tinença d'un animal ha donat origen a un increment dels abandonaments i, en el ca dels gossos ingats, a nombrosoa conflictes de convivència ciutadana, de salut, d'higiene i de neteja urbana. Hem de recordar que un animal és un esser viu que pot gaudir, patir i exprimentar sofriment i alegria.

Un animal de companyia no és una joguina ni un objecte que es pugui manipular de manera irracional o cruel. Ha de ser una mascota estimada i respectada, sobretot pel que fa a les necessitats més vitals, i hem de tenir el compromís moral de protegir-la fins al seu final.

Nacho Padró

El declive de las mariposas

La Maculinea arion, también llamada hormiguera de lunares, es una mariposa muy peculiar. Se la llama así porque sus orugas viven en los hormigueros, donde se alimentan de larvas de hormigas. Se convierten en crisálidas dentro del nido y salen por sus propios medios hasta que, ya en el exterior, extienden las alas. También es una especie singular porque para protegerla --está en peligro de extinción-- se creó en 2009 la primera micro reserva de mariposas en España, en Revilla (Huesca), a las puertas del parque nacional de Ordesa y Monte Perdido. "La especie estaba perdiendo su hábitat porque se estaba abandonando la ganadería tradicional", explica el entomólogo Enrique Murria, coordinador del proyecto. "Si no pace el ganado, los pastos se ven colonizados por arbustos primero y por el bosque después. Las zonas despejadas, que son fundamentales para las mariposas, desaparecen", añade.

El caso de la hormiguera de lunares ejemplifica uno de los dos problemas con los que se encuentran las mariposas de pradera en Europa, cuyas poblaciones han disminuido cerca de un 50% en las últimas dos décadas, según detalla un informe de la Agencia Europea del Medio Ambiente que se publica hoy. El número de ejemplares de 17 especies de este tipo de mariposas se ha reducido a la mitad entre 1990 y 2011. El informe alerta de que esta caída es especialmente preocupante puesto que se las considera excelentes bioindicadores de las tendencias del resto de insectos terrestres --si se produce cualquier cambio en su hábitat son las primeras en notarlo-- y de la biodiversidad y la salud de los ecosistemas en general. 

¿Por qué se reducen tan drásticamente las poblaciones de estas mariposas? El informe apunta a dos explicaciones: el aumento de la agricultura intensiva (con sus monocultivos, pesticidas...) y, como en el caso de la hormiguera de lunares, el abandono de los pastos, que se ha producido sobre todo en el sur y el este de Europa. La suma de las dos tendencias resulta en la degradación, o la pérdida, de los hábitats de las mariposas de pradera. "Este drástico declive debería hacer sonar las alarmas: los hábitats de pradera se están reduciendo en toda Europa. Si no conseguimos mantenerlos podríamos perder muchas de estas especies para siempre. Debemos ser conscientes de la importancia de las mariposas y de otros insectos: la polinización que realizan es esencial tanto para los ecosistemas naturales como para la agricultura", asegura el director de la agencia, Hans Bruyninckx.

De las 17 especies estudiadas en el informe, ocho mostraron un declive a lo largo de las dos décadas que cubren los datos; cinco se mantuvieron estables; dos aumentaron ligeramente sus poblaciones y en dos casos se desconoce el estado de las poblaciones. "Eso es porque no se estudian, tal y como recomendó Europa hace años en la directiva de hábitats", asegura Murria. Una de las dos especies de la última categoría es precisamente la Phengaris arion, también llamadaMaculinea arion. El estudio señala que en algunas zonas de Europa los cambios en el uso de la tierra empezaron antes de 1990, por lo que la reducción a la mitad de las poblaciones de mariposas podría ser solo la muestra más reciente de un declive a mucho más largo plazo.

Ya en 2010 la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza(IUCN, en sus siglas en inglés) alertó de que un tercio de las 435 especies de mariposas europeas había disminuido su población y cerca del 9% de ellas se encontraba en peligro de extinción, tal y como recogía la Lista Roja de Especies Amenazadas que elabora esta organización en colaboración con la Unión Europea. Durante la presentación del documento la IUCN alertó de que la pérdida de hábitat natural estaba teniendo un "serio impacto" sobre la población de mariposas, pero también sobre la de escarabajos y libélulas. La directora del grupo de Conservación de la Biodiversidad de la IUCN, Jane Smart, explicó que las mariposas juegan un papel muy importante como elementos polinizadores en los ecosistemas en los que viven.

"Este estudio sobre mariposas coincide con nuestros datos sobre seguimiento de aves en el medio agrario", asegura Ramón Martí, director de coordinación territorial de SEO/BirdLife. Hace unas semanas su organización hizo públicos los últimos datos del programa Sacre, que estudia la tendencia de las poblaciones de las aves en primavera con estadísticas acumuladas desde 1998. Los datos muestran que las aves ligadas a medios agrícolas también están en declive. "Las razones son las mismas que en el caso de las mariposas: la intensificación de la agricultura con la uniformización de cultivos y la necesidad de pesticidas y plaguicidas; y el abandono rural y la desaparición de la cabaña ganadera", explica Martí. Así, las estadísticas sobre abundancia y distribución de especies muestran que desciende la población de aves agrarias como la codorniz común, el mochuelo europeo o la tórtola común, mientras aumenta la de aves relacionadas con ambientes humanizados, como la tórtola turca y la paloma torcaz, y las ligadas a ambientes forestales como el pinzón vulgar y el pico picapinos.   

Diario El País

AIRE NET. FES EL PAS!

Del 22 al 29 de setembre se celebra a Catalunya la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Enguany el lema proposat és 'Aire net. Fes el pas!', amb l’objectiu de fomentar un transport més sostenible, segur i saludable a través de l’aposta per formes de mobilitat menys contaminants. Segons la forma de desplaçar-nos que escollim, podem augmentar els nostres nivells d’activitat física, contribuir a millorar la qualitat de l’aire que respirem a les ciutats i ajudar a prevenir els accidents de trànsit. Escollir el transport públic col·lectiu per anar a la feina, caminar o moure’s en bicicleta per anar de compres en comptes d’agafar el cotxe pot ser una bona forma de protegir i millorar la salut. Els objectius principals de la Setmana són els següents: - Estimular un comportament ciutadà, en relació amb l’ús del vehicle, compatible amb el desenvolupament urbà sostenible, en particular amb la protecció de la qualitat de l’aire, la prevenció d'accidents de trànsit, la reducció d’emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle i el consum racional dels recursos energètics. - Sensibilitzar la ciutadania sobre els impactes ambientals del transport i informar-la sobre les seves diferents modalitats. - Impulsar l’ús dels mitjans de transport sostenibles i, en particular, el transport públic, la bicicleta, la mobilitat a peu i els vehicles elèctrics. - Potenciar un retrobament de la ciutadania amb la ciutat, la seva gent i el seu patrimoni cultural, en un entorn saludable i relaxat. - Reflexionar sobre com afecta a la nostra salut l’ús excessiu del transport motoritzat. Per una banda, la contaminació atmosfèrica i la congestió que generen tenen un impacte negatiu sobre els sistemes respiratori i cardiovascular. Per una altra, propicien el sedentarisme i la inactivitat física. Més informació

Publicat el 11/07/2013

DEL CAMP AL MERCAT

Fins al proper 15 de setembre es podrà visitar al Palau Robert de Barcelona l’exposició "Del camp al mercat. El valor de l'agricultura de proximitat", organitzada pel Departament d’Agricultura, amb el suport del Departament de la Presidència. Els comissaris de l’exposició són el Grup d’Investigació Habitar de la Universitat Politècnica de Catalunya. L’objectiu de l’exposició és reivindicar el valor de l’agricultura de proximitat o agricultura periurbana des del punt de vista econòmic, social i paisatgístic, i alhora proposar una reflexió sobre la relació que manté el camp amb la ciutat i el territori metropolità.  A la mostra es poden descobrir els espais agrícoles productius dels afores de les grans ciutats, els avantatges dels circuits curts de comercialització i de consumir productes locals i de temporada, i també el valor d’aquestes àrees verdes per a la conservació del paisatge. La proposta expositiva posa en relleu que el camp i la ciutat no són realitats separades: el camp es mostra com un element més de la ciutat, present en la quotidianitat a través del menjar. També cal destacar el valor del camp en l’economia productiva i el desenvolupament rural necessari per aconseguir el reequilibri territorial. L'exposició s'inspira en el documental Plou i fa sol, un treball en què es reflecteix la tasca d'un grup de pagesos que mantenen els seus camps de producció en el Parc Agrari del Llobregat, prop de Barcelona. Vegeu el documental. Més informació

Publicat el 11/07/2013

AJUTS A L’ECOINNOVACIÓ

El Departament d’Empresa i Ocupació, a través de l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana (ACC1Ó), ha convocat la línia d’ajuts del Programa de suport a la innovació de les petites i mitjanes empreses 2007-2013 “InnoEmpresa”: http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/innovacio-tecnologica/innovacio-empresarial/ajut-innoempresa/. La finalitat de la convocatòria és impulsar la R+D+i a les empreses, especialment entre la petita i mitjana empresa per tal que es desenvolupin productes innovadors i diferencials. El període de presentació de sol·licituds finalitzarà el 6 de setembre de 2013. Consulteu les bases. D’altra banda, la Comissió Europea també ha convocat uns ajuts per a la innovació en sostenibilitat “Eco-innovation”, que estaran oberts fins al 5 de setembre de 2013. Les petites i mitjanes empreses tindran prioritat en l’atorgament dels ajuts. Els vectors que més punts obtindran són: - Materials reciclats - Productes per la construcció sostenibles - Sector de l’alimentació - Aigua - Negocis “verds” Més informació

Publicat el 11/07/2013

NATURA, CIVISME I CONSUM RESPONSABLE

Encara estan vigents tres convocatòries de premis: Premi Natura La XIX edició d’aquest premi de les botigues Natura està oberta fins al 30 de novembre de 2013. Es premiaran projectes d’ajuda humanitària i protecció de la natura. Consulteu els guanyadors d’altres edicions:http://www.naturaselection.com/v1/es/premio-natura Descarregueu-vos les bases. Premi Civisme L'objectiu d’aquests Premis és promoure el civisme i potenciar totes aquelles actituds i tots els valors que estimulen i afavoreixen una bona convivència. Al document del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 es recull aquesta referència a l’objectiu 2 “Espai públic i mobilitat” i al 7 “Benestar de les persones” Els Premis de Civisme estan formats per tres categories: Premi Serra i Moret, Premi Jaume Ciurana a l'actuació cívica juvenil i Premi Civisme als Mitjans de Comunicació. El conjunt de tots tres pretén arribar a un espectre social al més ampli possible. Aquests Premis s'organitzen i coordinen des de la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària i es convoquen en el DOGC. El termini per a la presentació dels formularis de sol·licitud és del 15 de juny al 30 de setembre de 2013. Més informació Premi “Consume con cabeza” La Fundación Entorno, Empresa y Desarrollo Sostenible lidera aquesta iniciativa amb la finalitat de trobar persones que reflecteixin l’esperit de vida sostenible i saludable. Graveu tots aquells moments del dia a dia que reflecteixin aquesta actitud i envieu-los abans del 21 de juliol. Per exemple: Com aprofites les restes del menjar? Com ho fas per estalviar llum, aigua, gas a la llar? Què fas amb els objectes que ja no et serveixen? Consulteu les bases. Més informació

BONA NIT, BARCELONA!

Neix Bona Nit Barcelona, un festival de música que incorpora criteris de sostenibilitat amb l’objectiu de deixar petjada en el públic, no en el medi ambient. Durant el festival, que tindrà lloc el proper 20 de juliol al Poble Espanyol, es duran a terme una sèrie d’accions destinades a minimitzar el consum energètic i dels residus, optimitzar el reciclatge de la brossa, aportar informació útil sobre bones pràctiques, i en definitiva intentar implicar a tot el personal, col·laboradors, proveïdors, en una manera de gaudir de la música més amable per a l´entorn. Trobareu més informació del festival i les accions que duen a terme en matèria de sostenibilitat a la sevaweb.

Publicat el 11/07/2013

MONEDES SOCIALS EN ALÇA

La crisi econòmica ha provocat l’aparició de sistemes alternatius al model econòmic actual, com és el cas de les monedes socials. Des del 2009, a la UE s'han creat prop de dos milers de monedes socials, generalment d'àmbit molt local. A Catalunya n'hi ha més d'una vintena, entre les quals l'ecoseny del Montseny, la turuta de Vilanova i la Geltrú, l'eco de la Cooperativa Integral Catalana, el res de Girona i la joveníssima ebre, implantada a les Terres de l'Ebre i el Maestrat.  Hi ha altres monedes sense valor legal, però acceptades en algunes botigues i actes solidaris i socials, com ara l’ecosol, impulsat per la Xarxa d'Economia Solidària i que disposa d'un portal en línia amb productes i serveis en venda. Si voleu recolzar el desenvolupament de l’ecosol, podeu fer-ho a través del microfinançament: http://goteo.org/project/ecosolidaritzat?lang=es Una altra iniciativa és la que impulsen estudiants de disseny i enginyeria d’Elisava, que han creat The Social Coin gràcies al crowdfunding (22 cofinançadors han recolzat la proposta). En aquest cas, es tracta d’intercanviar monedes per accions desinteressades. Aquestes cadenes d’accions es poden mesurar i seguir ja que cada moneda té un codi únic que, introduint-lo al web de The Social Coin (http://thesocialcoin.org) permet saber en quina part del planeta es troba i així comprovar l’efecte que aquella acció desinteressada està tenint en d’altres persones. La iniciativa és, a més, responsable amb el medi ambient ja que cada peça és biodegradable i conté al seu interior una llavor que podrà ser plantada al final del seu recorregut. La compra d'aquest objecte va dirigida especialment a empreses i grans corporacions.

Publicat el 11/07/2013

EDUCACIÓ PER A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL

Fins al 20 de juliol podeu presentar les vostres experiències d’educació per a la transformació social. Les ponències seleccionades es presentaran a la la III Trobada d’Experiències Transformadores durant els dies 6, 7 i 8 de desembre de 2013 a Barcelona. Els organitzadors d’aquest esdeveniment, Entrepobles, Ecologistas en Acción, la Societat Catalana d’Educació Ambiental, entre d’altres, tenen el convenciment que al carrer, als pobles i a les ciutats és on estan sorgint les iniciatives educatives per donar resposta a les diferents crisis: econòmica, social, alimentària, energètica, climàtica, de la biodiversitat, de la cura personal i de la reproducció social de la vida humana. Quan es parla d’educació no es fa referència només a l’educació a l’escola, a la universitat, a les famílies, etc. sinó també a la que es genera en les experiències col·lectives, que es construeixen entre persones, entre la comunitat, entre els pobles. Per tant, hi són convidats professorat, escoles, espais d'educació no formal, entitats, associacions, mitjans de comunicació, comunitats, centres cívics, xarxes socials, organitzacions ecologistes, de dones, plataformes i moviments socials... La trobada serà al desembre, però des d'ara mateix podeu participar en aquest blog: http://experienciasdetransformacion.entrepueblos.org/es

Publicat el 11/07/2013

V4LORS

El 6è objectiu del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 cita "les organitzacions que incorporen criteris de bon govern i responsabilitat social  en el seu funcionament busquen assolir la prosperitat social i el benefici col·lectiu, preservant l’interès general per sobre dels interessos particulars i procurant les millors condicions de qualitat de vida per als treballadors i els col·laboradors, les seves famílies i la societat en general”. La inserció laboral de col·lectius amb risc d’exclusió social és una tasca imprescindible en el marc social actual, i hi tenen un gran paper tant les entitats que la impulsen -empreses d’inserció i centres especials de treball (CET)- com les empreses i organitzacions que obren les seves ofertes de feina a persones amb discapacitats físiques, psíquiques, o amb situació d’exclusió social. Podeu saber-ne més al documentalV4lors de TV3 emès el passat 24 de juny. Les empreses i organitzacions no acostumen a estar gaire obertes a contractar aquests col·lectius per desconfiança en la seva capacitat per desenvolupar la feina, però si s’estudia acuradament quines són les capacitats d’aquestes i les habilitats requerides per a cada lloc de treball no té per què sorgir cap incompatibilitat. Can Cet Centre d’inserció socio-laboral cerca ofertes de feina que puguin desenvolupar persones amb algun tipus de discapacitat física o psíquica, i un cop al lloc de treball ofereix un seguiment dels mateixos, tant a nivell productiu com social. Només cal saber “qui pot fer què”, entendre què pot fer cadascú. Això fa que la tasca es desenvolupi perfectament i que l’empresa contractant se senti segura. Altres signants del Compromís, com la Fundació Institut de Reinserció Social IRES, Femarec, Kapacity & Diversity i Mescladís (Fundació Privada Ciutadania Multicultural) també realitzen una tasca important en aquest àmbit. Per tal d’afavorir la contractació de col·lectius amb risc d’exclusió social, l’any 1982 es va aprovar la llei LISMI (Ley de Integración Social de los Minusválidos), la qual obliga les empreses, tant públiques com privades, de més de 50 treballadors i treballadores a reservar un mínim del 2% de la seva plantilla a personal amb discapacitat. Tot i tenir tres alternatives per complir-la (contractació de serveis en un CET, donacions a projectes d’inserció sociolaboral i enclavament laboral) actualment encara hi ha moltes empreses que no s’hi atenen, i és per això que aviat es formalitzarà a Barcelona un decret d’alcaldia amb l’objectiu d’aconseguir una millor integració social de persones amb capacitats especials.

Publicat el 11/07/2013

60 años de anillamiento científico de aves reunidos en una sola web

El conocimiento sobre la avifauna y el mundo ornitológico ya está al alcance de todo ciudadano al que le interese de manera rápida y sencilla, así como para todos aquellos profesionales y científicos que trabajen en este campo. Siete millones de datos de anillamiento y 400.000 de recuperaciones generados por los anilladores es la riqueza a la que la web www.anillamientoseo.org nos permite ya el acceso.

Por si no lo conocíais, el anillamiento consiste en marcar las aves silvestres con la colocación de una anilla metálica en la pata en cada una de ellas, lo que permite estudiarlas y seguir de cerca sus movimientos y actividad. Actualmente, existen en España alrededor de1.000 personas dedicadas a ello, de las cuales 650 pertenecen a SEO/BirdLife y que llevan a cabo el marcaje anual de unas 400.000.

Es importante conocer que el anillamiento es una excepción dentro de la ley que prohíbe la captura intencionada de aves en nuestro país, “para fines de investigación o de enseñanza, repoblación…”. Por tanto, el marcaje de fauna, según explican desde Seo/Bird Life:

Se realiza bajo unos objetivos concretos que justifican su manipulación y el riesgo potencial que supone para cada ejemplar objeto del marcaje y justifica su anillamiento científico

Por primera vez en la historia, se ha creado una página web donde poder consultar todo elbanco histórico de datos que los ornitólogos han ido recopilando a lo largo de seis décadas, permitiendo su consulta de manera online.

Además, ha firmado un convenio con el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente (Magrama), por el cual han cedido la gestión del anillamiento con remite“ICONA-Ministerio de Medio Ambiente”, lo que significa que SEO/BirdLife llevará a cabo el envío de anillas a los anilladores y se encargará de todos los datos generados y recuperaciones de las aves.

Asimismo, se ha especificado que será la organización conservacionista quien mantenga y cuide el contacto a nivel europeo con las existentes oficinas de anillamiento, coordinadas por Euring (European Union for Bird Ringing).

Por ello, si os dedicáis a estudiar las aves o estáis interesados en conocer más el exótico y fascinante mundo que esconde la ornitología, no dudéis en entrar en esta web. Allí, podréis encontrar tanto gráficos, como mapas y tablas, así como realizar comunicados de recuperaciones en el caso de que encontréis algún ave anillada herida o muerta. Además, existirá la opción de petición y gestión de datos, dirigida a profesionales del sector.

De esta manera, se pretende concienciar más acerca de la importancia de la conservación de las aves y su repercusión en el medio ambiente, haciendo más sencillo el acceso al conocimiento sobre sus especies, formas de vida y peculiaridades. Algo tan cotidiano como el vuelo de un pájaro, esconde detrás toda una historia de riqueza y diversidad.

http://www.blogdemedioambiente.com/biodiversidad-ecosistemas/60-anos-de-anillamiento-cientifico-de-aves-reunidos-en-una-sola-web/

El aullido del lobo ibérico es cada vez más escaso en nuestro país

¿Sabías que el lobo es una de las especies másamenazadas de nuestro país? Según nos cuentan desde la Asociación para la Conservación y Estudio del Lobo Ibérico (ASCEL) no existe un censo reciente ni decente de la población de este animal en España; no obstante calculan que la cifra total está en torno a los 3.000 ejemplares.

Este dato aumenta la preocupación sobre la viabilidad a medio plazo de la población ibérica de lobos debido a que la especie consta de muchos menos reproductores de los que indicaría la cifra anterior. A falta de un valor específico para la población ibérica, el valor promedio del porcentaje de individuos que contribuye a la reproducción en poblaciones de animales salvajes es del 11%.

Los estudios genéticos actuales sobre la población de lobos en España y Portugal sugieren que estos animales han estado mucho más cerca de la extinción en tiempos relativamente recientes de lo que inicialmente se consideraba.

A pesar de estos alarmantes datos, en nuestro país se siguen cazando ejemplares de lobo, tal y como afirman desde ASCEL y WWF España, organizaciones que han pedido explicaciones a la Junta de Castilla y León por los controles de lobos que se han ejecutado en plena época de cría en espacios protegidos de la Red Natura 2000, terrenos amparados por la Directiva europea de Hábitats 92/43/CEE.

La denuncia de estas dos asociaciones supone una acusación muy grave, ya que el lobo es una especie escasa y nativa, y al tener esta catalogación, se debería garantizar su protección estricta en todo el territorio, como ocurre con otras especies.

Desde el punto de vista legal, el lobo ibérico está incluido en la Directiva Europea 92/43 de la que hablábamos antes y la correspondiente ley española que la traspone (42/2007). En el caso concreto de Castilla y León, esta normativa establece que el lobo al sur del Duero es una de las “especies animales y vegetales de interés comunitario que requieren protección estricta”. Al norte del Duero, el lobo figura junto con especies que pueden ser objeto de medidas de gestión, aunque deben prevalecer siempre criterios científicos que aseguren un estado de conservación favorable.

Las variadas interpretaciones de la ley

Es en este punto donde surgen las diferentes interpretaciones de la Ley, que permiten la caza de estos animales como mecanismo de control. A juicio de estas organizaciones ecologistas, para aplicarla con rigor, tendrían que ser evaluados el estatus de la población, los efectos de la extracción de individuos sobre la dinámica de la misma y la eficacia de la gestión.

Ante estas acusaciones, la Junta de Castilla y León explica que “acata y respeta” las sentencias del Tribunal Supremo dictadas en relación al Plan de Conservación y Gestión del Lobo, pero recalca que el ejecutivo autonómico “sólo fija la caza del lobo en el norte del Duero”.

Desde ASCEL explican que todas las especies de carnívoros terrestres y aladas de este país están virtualmente protegidas menos una: el lobo. Animales con un estatus reproductor similar al lobo, como la amenazadísima águila imperial ibérica (en torno a los 800 adultos reproductores distribuidos en casi 400 parejas), están estrictamente protegidas.

Por todo esto cualquier actuación de control de ejemplares debería estar supeditada a minuciosos análisis de impacto y justificación, y es algo a lo que obliga la legislación comunitaria, que dice que el lobo es una Especie de Interés Comunitario en todo el territorio de los 28 países de la Unión Europea. Los Estados miembros deben asegurar un estado de conservación favorable ante todo y, según denuncian las organizaciones ecologistas, España ni siquiera ha definido cuál es el Estado de conservación favorable para el lobo.

En conclusión, la legalidad de matar lobos en España es más que dudosa desde hace mucho tiempo; la legitimidad, inexistente. Acabar con la vida de individuos durante el periodo de cría como mecanismo de control de la especie amparándose en una dudosa interpretación de la ley no hace sino perjudicar a la cada vez más escasa población de lobo ibérico.

http://www.blogdemedioambiente.com/

PER UN ESTIU RESPONSABLE

A l’estiu se solen concentrar gran part de les activitats d’oci que fem durant l’any. Per gaudir de les vacances amb el menor impacte ambiental possible, els signants ens faciliten alguns consells. A més, el 27 de setembre és el Dia Mundial del Turisme, que girarà al voltant del tema “Turisme i aigua: protegir el nostre futur comú”. - CADS Publicació “Ecoturisme a Catalunya. Una alternativa de turisme a la natura” 2010:http://www15.gencat.cat/cads/AppPHP/images/stories/publicacions/altrespublicacions/2010/ecoturisme_a_catalunya_juliol2010.pdf 2009: http://www15.gencat.net/cads/AppPHP/images/stories/publicacions/ecoturismecatalunya_webredut.pdf - Accionatura Apartat al web amb consells per al viatgers: http://www.accionatura.org/explora/ecoturisme/consells-per-al-viatger/ - Centro de Documentación del Agua y el Medio Ambiente Disposen d’una publicació dedicada al turisme i la sostenibilitat, amb una gran varietat de referències de publicacions. En destaquem: “10 recomendaciones para un turismo sostenible” de la Fundación Biodiversidad http://www.turismo-sostenible.org/docs.php?did=2“Turismo sostenible Zaragoza: Guía de buenas prácticas” de la Fundación Ecología y Desarrollo http://consultoradeturismo.com/pdf/GUIA_BUENAS_PRACTICAS_ECODES.pdf Veure tot el document.  - ECO-UNION Lideren el projecte “ecoTURAL” que pretén fomentar el desenvolupament sostenible i l’ocupació verda en el sector del turisme rural, natural i cultural en 4 comunitats ubicades en la regió mediterrània.http://www.eco-union.org/formacion/informe_final_ecotural.pdf - Ajuntament de Barcelona Web amb recomanacions per a l’estiu de 2013: http://estiu.bcn.cat/ca - UAB Ofereixen cursos d’especialització en ecoturisme. http://www.eutdh.cat/articles-mostra-4412-cat-cursos_despecialitzacio_en_ecoturisme_2a_edicio_.htm

Publicat el 11/07/2013

FEU CRÉIXER EL VERD DE LA CIUTAT

De la iniciativa d’un grup de treball, format per signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat i diverses persones interessades, va sorgir un projecte de creació conjunta d’un mapa que integrés les experiències d’horts que hi ha a la ciutat de Barcelona i que connectés aquests espais d'intercanvi, d'aprenentatge, de transformació i comestibles. El Mapa d'Horts inclou un cercador que permet diferenciar pel tipus de gestor de l’espai (comunitat o col·lectiu, escola, administració o particular), pel districte, pel tipus d'hort (balcó, pati, terrat, espai públic...) i, fins i tot, pel suport (terra, jardinera, taula de cultiu, etc). Si encara no hi heu posat el vostre hort, no espereu més! http://www.bcn.cat/agenda21/horts/

Publicat el 11/07/2013