Les escoles participants en el projecte Ens ho mengem tot van malbaratar un 5,3% del peix servit. Quin cost ambiental té aquest malbaratament?
La setmana del 2 al 6 de febrer els centres participants en el projecte Ens ho mengem tot van tractar com a aliment protagonista el peix. Van parlar del malbaratament alimentari que hi havia hagut dimarts i van aprendre el cost ambiental que havia suposat.
Entre totes les escoles participants es van servir 624,36 kg, del quals es van malbaratar 33,1 kg, és a dir, un 5,3%. Aquest malbaratament suposa una petjada ecològica de 79.109,57 m2/persona i any, molt més elevada que la petjada generada pel malbaratament de la taronja o les llenties. Si voleu veure tots els resultats podeu consultar aquest enllaç.
El peix com, per exemple, el verat, és ric en àcids grassos insaturats omega-3, proteïnes d’alt valor biològic, potassi, fòsfor i magnesi. Aporta vitamina A, que contribueix al manteniment i reparació de la pell, vitamina D, necessària per a la fixació del calci als ossos; vitamina E, gran antioxidant i vitamina B, que actua en el sistema nerviós central.
Ara bé, l’alumnat de les escoles ha descobert que per poder disposar d’aquest aliment als nostres plats sovint calen molt quilòmetres de transport i moltes hores de pesca amb embarcacions d’arrossegament, cosa que provoca un greu impacte en l’ecosistema. També comporten una despesa energètica elevada a causa de les càmeres refrigeradores i un risc de contaminació al mar degut a vessaments de petroli. Les plantes processadores generen una gran quantitat de residus orgànics. I tot això tenint en compte que el verat s’obté majoritàriament del mar Cantàbric, l'Atlàntic Nord i la Mediterrània. Us imagineu el que costa obtenir un altre tipus de peix com el salmó, que es pesca al nord d’Europa o el peix gat o «panga» d’Àsia?
Us convidem a esbrinar més sobre el peix que mengem consultant la campanya SOSpeix i utilitzant aquests recursos educatius.
Entre totes les escoles participants es van servir 624,36 kg, del quals es van malbaratar 33,1 kg, és a dir, un 5,3%. Aquest malbaratament suposa una petjada ecològica de 79.109,57 m2/persona i any, molt més elevada que la petjada generada pel malbaratament de la taronja o les llenties. Si voleu veure tots els resultats podeu consultar aquest enllaç.
El peix com, per exemple, el verat, és ric en àcids grassos insaturats omega-3, proteïnes d’alt valor biològic, potassi, fòsfor i magnesi. Aporta vitamina A, que contribueix al manteniment i reparació de la pell, vitamina D, necessària per a la fixació del calci als ossos; vitamina E, gran antioxidant i vitamina B, que actua en el sistema nerviós central.
Ara bé, l’alumnat de les escoles ha descobert que per poder disposar d’aquest aliment als nostres plats sovint calen molt quilòmetres de transport i moltes hores de pesca amb embarcacions d’arrossegament, cosa que provoca un greu impacte en l’ecosistema. També comporten una despesa energètica elevada a causa de les càmeres refrigeradores i un risc de contaminació al mar degut a vessaments de petroli. Les plantes processadores generen una gran quantitat de residus orgànics. I tot això tenint en compte que el verat s’obté majoritàriament del mar Cantàbric, l'Atlàntic Nord i la Mediterrània. Us imagineu el que costa obtenir un altre tipus de peix com el salmó, que es pesca al nord d’Europa o el peix gat o «panga» d’Àsia?
Us convidem a esbrinar més sobre el peix que mengem consultant la campanya SOSpeix i utilitzant aquests recursos educatius.
No hay comentarios:
Publicar un comentario