Ha aparecido un nuevo agujero en la capa de ozono del que debemos preocuparnos

El agujero de la capa de ozono es un problema que pareciera nunca desaparecer. Y ahora resulta que tenemos un segundo agujero del que preocuparnos sobre el Ártico.

El agujero de la capa de ozono que todos conocemos y queremos (o mejor dicho, odiamos) se ha estado recuperando de forma lenta pero segura. Las Naciones Unidas informaron que es probable que el agujero se cierre durante nuestras vidas, y en 2019 vimos el agujero más pequeño registrado en la Antártida, donde se forma tradicionalmente.

Es cierto que hemos hecho lo suficiente para mejorar una situación tan grave, y el clima ha sido uno de los que ha impulsado parte de la reciente recuperación. Sin embargo, también es el clima, o siendo más específicos el vórtice polar, lo que está abriendo un agujero nuevo y extraño en la capa de ozono sobre el Ártico.

Los niveles de ozono en la atmósfera sobre el Polo Sur fluctúan durante todo el año, y la cantidad de productos químicos que emitimos tiene mucho que ver con eso. Los humanos aún tienen que reducir adecuadamente nuestro uso de clorofluorocarbonos e hidroclorofluorocarbonos, los grupos de gases de efecto invernadero que se encuentran en los aires acondicionados antiguos y refrigerantes que causan la reducción del ozono en la atmósfera.

Pero las condiciones climáticas de la región también juegan un papel importante. Esto se debe a que la reacción entre estos químicos, las bajas temperaturas y la luz solar es lo que disminuye nuestra tan necesaria capa de ozono, que ayuda a evitar que la peligrosa radiación ultravioleta llegue a la superficie de la Tierra, lo que aumenta el riesgo de cáncer de piel y otras enfermedades.

Sin embargo, esta reacción química rara vez ocurre sobre el Polo Norte. La Antártida es, generalmente, más fría que el Ártico. La temperatura en primavera en la región suele caer a niveles que pueden influir en la reducción del ozono incluso cuando sale el sol. En el Ártico, las temperaturas de primavera suelen ser más cálidas y más variables debido a la influencia (relativamente) moderadora del Océano Ártico, que hace que sea más difícil que se produzcan las reacciones químicas que merman el ozono.

Sin embargo, este año fue diferente. El vórtice polar permaneció sobre el Ártico, donde se reunió el aire frío, creando la receta perfecta para que se forme un agujero en la capa de ozono. El fuerte vórtice polar que permanece en el Ártico es la razón de que este invierno haya sido tan leve en los Estados Unidos, y en otros lugares que han lidiado con sus incursiones en los últimos años.

En el año 2011 se formó un agujero similar sobre el Ártico debido a una combinación de factores, que incluyen temperaturas frías, una atmósfera estancada y productos químicos que merman el ozono. Ese año vio esta misma mezcla peligrosa, pero ese agujero en la capa de ozono era muy pequeño en comparación con el daño que se ve en la Antártida. Esta vez, desafortunadamente, el agujero podría ser más grande. Y aunque la reducción del ozono, medido por algo llamado Unidades Dobson, no es tan intensa como lo es en la Antártida, es bastante extraño tener un agujero sobre el Ártico. Cuanto menor es el número, peor es el agujero. Y en el Ártico todavía hay suficientes productos químicos en la atmósfera como para reducir aún más el ozono.

Hasta entonces, los científicos mantendrán su mirada sobre el agujero. Es un evento poco común, pero también es uno que ha empeorado por nuestras acciones. Mientras más químicos peligrosos enviemos a la atmósfera serán peores estos eventos.

El bosque (y el vertedero) como paisaje interior

Tomás Sánchez lleva años imaginando bosques. Los que él pinta tienen un poso onírico que no es casual. «He recorrido físicamente todo tipo de bosques. Aunque el bosque tropical ejerce un mayor impacto en mí, sobre todo por su diversidad. No obstante, la imagen de mi pintura es una síntesis de todos los bosques, probablemente a eso deba ese carácter onírico que identificas. Es el bosque recreado con los sentimientos que me despierta la naturaleza y los que se crean través de la experiencia de la meditación».

La vida que retrata Sánchez no es amenazadora ni asfixiante. De alguna manera, este artista cubano establecido en Costa Rica encuentra una salida que permite respirar al espectador. Y en todos ellos el agua está presente en alguna de sus formas: un río, una laguna, el mar…

«Desde pequeño tuve una relación intensa con el agua. Me críe muy cerca de la Ciénaga de Zapata y de la ciudad costera de Cienfuegos. Ríos y humedales eran parte de mi entorno inmediato. El agua es la vida, es impensable hablar de ella desde un lugar que no evoque la existencia», explica. «El agua carga con muchísimas lecturas simbólicas. En diferentes culturas, por ejemplo, el hinduismo, tiene muchas metáforas relacionadas con el fluir de los ríos y el fluir de la energía interior. El espacio calmo del agua en una laguna o del mar evoca la quietud de la mente en la meditación. Sin duda ella ofrece ese espacio de complejidad y misticismo del que tanto se ha hablado en mi trabajo».

Todo tiene un significado en sus cuadros. «Para mí la diversidad y la densidad del bosque establecen un paralelismo con la exuberancia de la mente», explica. «No solo el agua, también los espacios despejados –o los espacios blancos– simbolizan el silencio de la mente. Obviamente hay un mensaje esperanzador en el agua, por su mismo carácter vital del que hablábamos antes. Pero también esa idea de espacio abierto que puede ser constantemente reescrito».

Para Sánchez, las forestas son paisajes interiores, pero también expresan la relación del hombre con la naturaleza. La suya, cuenta, se hace cada vez más profunda y completa, sobre todo desde que vive en Costa Rica. Pero cree que esa relación entre hombre y naturaleza se ha polarizado. «Por una parte se destruyen continuamente bosques, ecosistemas, pero también ha crecido el movimiento de protección y vindicación de la misma. Ecología es un término casi cotidiano hoy día en cualquier ámbito humano. Esto es profundamente estimulante».

Frente a los bosques ensoñadores, Tomás Sánchez pinta también vertederos. «Los basureros también pueden ser paisajes interiores. No necesariamente la mente humana es siempre un lugar plácido». El artista cubano opina que el caos y la basura externa son proyecciones de nuestros estados mentales: los deseos insatisfechos, las emociones negativas. «Esa basura es una metáfora del consumismo, camino al que indefectiblemente se llega por carencias de otro orden, en el afán humano de completarnos. Y, por supuesto, el mensaje ecologista también está presente porque es uno de los statements permanentes de mi trabajo, una llamada de atención constante hacia la recuperación y la conciencia de la naturaleza».

¿Conoces las 6 medidas urgentes para combatir la crisis climática?

Un nuevo informe ha llegado a nuestras manos en el que se concreta una seria advertencia de lo que puede suponer en un futuro cercano la crisis climática en la que estamos envueltos.

Son, nada más y nada menos, 11.258 científicos y expertos de 153 países los que anuncian en un artículo en la revista BioScience un sufrimiento humano sin igual si no se actúa con cambios urgentes y radicales con el fin de reducir las emisiones de dióxido de carbono y otros factores nocivos.

Este es el escenario al que nos enfrentamos si no tomamos medidas urgentes (y radicales) para reducir las emisiones de CO2 y otros factores que determinan la emergencia climática que nos está amenazando.

Según se aparece en este informe, los científicos tienen una obligación moral de advertir a la humanidad acerca de cualquier gran amenaza. Sobre la base de la información que se tiene, es claro que encaramos una emergencia climática

Para llegar a estas conclusiones, de alguna manera catastrofistas, los científicos analizaron la información recogida y publicada durante más de 40 años sobre el uso de la energía, las temperaturas en la superficie terrestre, el crecimiento de la población, la extensión de cultivos, la deforestación, la pérdida de hielo polar, los índices de fertilidad, las emisiones de dióxido de carbono y el producto interior bruto de las naciones.

El punto de partida de estos estudios fue la Primera Conferencia sobre Cambio Climático, celebrada en Ginebra (Suiza) en 1979, a la que han sucedido asambleas similares hasta concluir en la actualidad que la amenaza de la crisis climática es real y que es necesario que gobiernos, corporaciones y ciudadanos adoptemos medidas para mitigar o eliminar sus consecuencias.

Es relevante que este informe incluya indicadores que los investigadores describen como señales vitales relacionadas con ese cambio y las áreas que requieren esa acción global inmediata que comentábamos.

Este manifiesto, además de plantear los problemas más acuciantes, esboza 6 medidas urgentes para combatir esta crisis climática. Vamos a repasarlas:

1.     Cambio en el modelo energético

Como primer punto a abordar se propone el cambio de modelo energético o transición energética, es decir, el paso del uso masivo e indiscriminado de combustibles fósiles a las energías procedentes de fuentes renovables y limpias.

Eso pasa principalmente por reducir hasta eliminar la extracción de recursos como carbón, petróleo y gas natural, eliminar cualquier tipo de ayuda o subsidio a las compañías que operan con estos combustibles fósiles, imponer tarifas disuasorias para restringir el uso de este tipo de fuentes de energía no renovables, fomentar los planes de eficiencia energética, e implantar de manera decidida el autoconsumo de energías limpias.

2.     Reducción de los gases contaminantes

Otra cuestión clave es la reducción de manera inmediata de las emisiones de gases contaminantes como el carbono, el metano y los hidrofluorocarbonos (HFC), que son unos compuestos responsables del efecto invernadero y el calentamiento global.

Esta medida, implementada de manera urgente y radical, podría reducir las preocupantes estimaciones de alza de las temperaturas medias globales en el Planeta para las próximas décadas.

3.     Protección de los ecosistemas

Es necesario un mayor compromiso con nuestro entorno y los recursos naturales. Entre las medidas propuestas destaca la restauración y protección de ecosistemas como bosques, praderas, mares y humedales.

La conservación de estos espacios naturales, además de su valor intrínseco para el mantenimiento del capital natural y su biodiversidad, contribuiría a la retención de CO2 atmosférico, gas clave en el efecto invernadero.

4.     Cambios en los hábitos de alimentación

Cada vez es más evidente que los insostenibles hábitos de alimentación occidental no pueden ser adoptados por el resto de la humanidad, por lo que tienen adaptarse para hacer frente a la crisis climática.

Recientemente, el IPCC (Panel Intergubernamental sobre Cambio Climático) propuso reducir el consumo de carne para mitigar la huella ecológica. Ahora, los expertos reclaman una dieta basada principalmente en vegetales y con un menor consumo de productos animales.

Este cambio podría reducir significativamente las emisiones de gases de efecto invernadero(GEI), liberando a su vez, tierras agrícolas para el cultivo de alimentos humanos en lugar de alimentos para el ganado.

Asimismo, los científicos piden frenar el desperdicio de alimentos, que supone el no aprovechamiento de un tercio de todos los alimentos producidos.

5.     Transición a una economía baja en carbono

En lo que se refiere a la economía, y en consonancia con la transición energética y la reducción de emisiones, es necesario abandonar la actual economía basada en los combustibles fósiles que emiten de carbono.

Para ello habrá que buscar alternativas para reducir la extracción de materiales y la explotación de los ecosistemas para mantener la sostenibilidad de la biosfera a largo plazo.

También será necesario cuestionar la tendencia actual de basar los objetivos de crecimiento en el producto interno bruto (PIB) y estudiar alternativas basadas en ciertos modelos de decrecimiento.

6.     Estabilización de la población humana

También hay consenso en que lo que sobra en el Planeta son humanos, por lo que las últimas medidas deben hacer frente al problema de la sobrepoblación.

Se propone estabilizar la población mundial, que según las estadísticas aumenta en más de 200.000 personas por día, utilizando enfoques que garanticen la justicia social y económica.

A pesar de lo importante de estas preocupaciones y de la magnitud de los esfuerzos que reclaman, científicos y expertos expresan esperanza y optimismo al constatar un reciente aumento de nuestra atención a la emergencia climática que tenemos en ciernes.

¡Lo siguiente es pasar de la atención a la acción antes de que sea demasiado tarde!

Ricardo Estevez

Objectiu: reduir a la meitat el malbaratament alimentari a Catalunya

La nova Llei contra el malbaratament alimentari és pionera a tota Europa, ja que prioritza la prevenció en origen al llarg de tota la cadena alimentària. L’objectiu és haver reduït el malbaratament en un 50% l'any 2030.​

La Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari a Catalunya s’emmarca dins de l’Objectiu de Desenvolupament sostenible de fam zero. La nova normativa imposa una sèrie d’obligacions a tots els agents de la cadena alimentària, amb el corresponent règim sancionador. Així doncs, algunes de les obligacions per a empreses de la cadena alimentària, entitats d’iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquin a la distribució d’aliments són: 

> Disposar d’un Pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari 

> Mesurar i informar anualment sobre els nivells de generació de pèrdues i malbaratament d’aliments 

> Aplicar la jerarquia de prioritats pel que fa al destí dels excedents: 

1. Primera destinació: l’alimentació humana. 

2. Si no és possible la humana, l’alimentació animal serà la segona opció.  

3. Si tampoc és possible, a compostatge o altres usos tècnics. 

El text també estableix deures específics a les empreses del sector de la restauració i l’hostaleria, entre els quals destaca facilitar al consumidor que es pugui endur, sense cap cost addicional, els aliments que no hagi consumit. A més, serà obligatori informar d’aquesta possibilitat de manera clara i visible al mateix establiment, preferentment a la carta o al menú. Els envasos en què s’entreguin els aliments hauran de ser reutilitzables, compostables o fàcilment reciclables, i també s’haurà d’admetre que el consumidor dugui el seu propi envàs. 

Malbaratament a les administracions públiques 

La nova normativa imposa a l’Administració i a les d’entitats del sector públic l’obligació d'incorporar en els contractes públics i els convenis de gestió de serveis relacionats amb la gestió d’aliments, clàusules per a prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris. A més, també hauran de recollir i analitzar les dades referents al malbaratament i elaborar un Pla estratègic de prevenció. 

L’ENTREVISTA: Son Canciones

“El planeta es troba en una situació d’emergència climàtica i la cultura no pot desentendre-se'n i mirar cap a un altre costat”, Mabel Alonso i Lieven Scheerlinck, direcció de ‘Son Canciones’.

A què es dedica ‘Son canciones’? Quin és l’objectiu de l’entitat?  

‘Son Canciones’ és un segell discogràfic i promotor de concerts. “Una altra música és possible” és el lema sota el qual portem organitzant concerts i gravacions en llocs inusuals des del 2014. Busquem noves maneres d'oferir bona música en directe, sempre de petit format, íntim i amb la consciència social i ambiental molt present. Volem treure la música dels seus llocs més habituals. Busquem sorprendre el públic, no només amb els espais, sinó també amb la programació, apostant pels joves valors de l'escena independent nacional i internacional.  

Com va néixer aquest projecte? 

Feia molt de temps que ens queixàvem per haver de veure els nostres músics preferits com puntets petits en escenaris enormes, d’haver d'escoltar els concerts envoltats de gent que parlava sense parar, d’haver d'aguantar els enormes panells de publicitat, de veure tocar les mateixes bandes a tot arreu i de la manca de detall en l'organització a les sales de concerts. Fins que un dia vam decidir deixar de queixar-nos i intentar solucionar tot plegat nosaltres. Tot més petit, més íntim, més independent. I així va néixer ‘Son Canciones’. 

Com són els concerts que organitzeu?  

Són concerts molt propers. El nostre principal objectiu és que el públic sempre pugui gaudir de la música en circumstàncies òptimes. Amb això volem dir: de molt a prop, sense barreres al mig, sense soroll, sense coses que distreguin. Més que simples concerts, volem oferir experiències. Per això busquem sempre espais diferents: pot ser un jardí privat, una antiga capella, un castell o una sala privada. La gent està tan a prop de les artistes que poden sentir els seus cors bategar. I el públic sempre compleix: sempre hi ha silenci i respecte màxim. A més, en tots els nostres esdeveniments volem transmetre un missatge. Creiem que és important que la cultura recuperi la consciència social i ambiental. El planeta es troba en una situació d’emergència climàtica i la cultura no pot desentendre-se'n i mirar cap a un altre costat. 

Un dels vostres valors és la sostenibilitat ambiental. Què feu perquè els vostres concerts siguin sostenibles? 

Aprofitem al màxim els recursos ja existents. No construïm escenaris ni espais de backstage ni res similar. Preferim utilitzar espais existents en els municipis, que moltes vegades estan desaprofitats. Tots els nostres projectes són de Km0, sostenibles i promouen el consum responsable. En els nostres festivals no hi ha food trucks ni grans barres. Potenciem el comerç local i de proximitat i fomentem l’ús del transport públic. El petit format ens assegura l'eficiència energètica i ens permet minimitzar la contaminació acústica. A més, la nostra campanya de comunicació és 100% digital.

Sempre que és possible, organitzem els esdeveniments durant el dia per tal d’aprofitar al màxim la llum natural. Generem la mínima quantitat de residus possible durant els concerts, quantitat que llencem als contenidors de reciclatge, evidentment. També hem començat a compensar la petjada de CO2, que és el repte més gran de qualsevol esdeveniment musical: els desplaçaments de les artistes, la mateixa producció del festival, etc. Són els assumptes en què encara hem de treballar més. 

Quants discos fabriqueu per cada disc que produïu? És a dir, en fabriqueu en grans quantitats o en funció de la demanda que hi hagi per tal de no malgastar recursos? 

Som una empresa molt petita amb molt poc espai d'oficina. Per això, el fet d'estalviar en la producció no és una elecció, és una necessitat. Tots els nostres discos estan fets a mà, amb segells, cartró que pleguem nosaltres mateixos, etc. I anem fent còpies segons les comandes que tenim. No produïm en grans quantitats, només les necessàries. Així no malgastem econòmicament ni tampoc generem residus innecessaris.  

Quins altres valors caracteritzen l’entitat?  

Per a nosaltres, la cultura no és oci, és una eina de transformació. Per això en tots els nostres projectes i mètodes de treball apliquem uns valors comuns: la paritat de gènere, la descentralització i la sostenibilitat, tant a escala ambiental com social. Alguns dels nostres projectes defensen específicament aquests valors: “FemPop, El Festival Que No Vol Existir” lluita per la igualtat de gènere, “Indies Keeping Secrets” per la descentralització i “Son Canciones Al Bosc” per la sostenibilitat i el consum responsable. I el nostre nou projecte "FilantroPop" vol demostrar que una altra petjada és possible: una petjada d'actes filantròpics. La gent només pot venir als concerts si ha donat sang, ha fet algun treball de voluntariat o alguna donació. Volem recompensar les persones que més donen, no les que més tenen. 

L’any 2019 vau rebre el premi de ‘Bona pràctica per a la Sostenibilitat’ a la ciutat de Barcelona. Què va suposar això per vosaltres?  

El camí per a les organitzacions petites no és fàcil. Vivim en una lluita diària només per tractar de mantenir la nostra empresa viva. Per això, qualsevol reconeixement ens ajuda a seguir endavant, a mantenir-nos en aquest rumb. 

Ens podríeu donar més detalls d’algun dels festivals que organitzeu? 

FemPop és un festival que va néixer amb la voluntat de morir. És un puny alçat per denunciar la terrible desigualtat que regna a la indústria musical: és molt més fàcil ser músic home que música dona a Espanya. Des que vam celebrar el primer ‘FemPop, El Festival Que No Vol Existir’ el 2017, les coses han canviat molt poc. La presència femenina en els cartells dels principals festivals segueix estancat en un miserable 19%, mentre que a les llistes de Spotify tampoc arriba al 20%. A més, només cal comparar les fotos de promoció de les noies amb les dels nois per adonar-se que el problema és d'arrel. 

A ‘Son Canciones’ organitzem concerts i festivals en llocs inusuals des del 2013. I ja ben aviat ens vam adonar de la gran xacra de la desigualtat en el món de la música. Per això va néixer FemPop: per inclinar la balança cap a l'altre costat, programant només dones. Les tretze edicions passades han sigut tot un èxit: festivals econòmics i sostenibles, de petit format però amb un gran missatge. 

Indies Keeping Secrets és un cicle de concerts secrets en llocs inusuals que va néixer a Barcelona el 2013. El públic mai sap qui toca ni on fins uns minuts abans del concert. Sempre es realitzen en llocs inusuals, on mai esperaries trobar-te música en directe. El projecte va néixer de la necessitat de descentralitzar la música en directe i d’oferir propostes i espais diferents en què  músics independents poguessin trobar-se amb un públic inquiet que vol viure noves experiències culturals. A través de la música, aquest públic entusiasta descobreix llocs i barris perifèrics de Barcelona que d'altra manera potser no visitarien.   

Des del 2013, hem Organitzat 34 concerts i 8 festivals secrets, amb un total de 84 actuacions. A més, també organitzem concerts secrets solidaris amb ONGs. El projecte ha estat exportat amb gran èxit a Brussel·les, on s'organitza Indies Keeping Secrets des del 2015. 

Among Horses és un projecte de col.laboració molt especial. Portem dues artistes que no es coneixen a una granja de cavalls al Nord de Catalunya. Els donem una setmana perquè es coneguin i perquè escriguin 6 cançons juntes. Omplim una habitació de la granja de micròfons i instruments, i gravem la versió estesa de les cançons allà mateix, tot amb energia solar, exclusivament. Ja hem editat 4 discos, i dos més que estan gairebé llestos per sortir. És un projecte meravellós. En un món bastant individualista com és el de la música, aparcar l’ego i simplement col·laborar és preciós. 

Per què és important la vostra acció a Barcelona? 

Creiem que és molt important crear un espai independent per a la música, lluny de l'enorme mercantilització de la música a la ciutat. Crear un lloc on poden tocar artistes que no estan en el circuit dels programadors de sempre, donar l'oportunitat a gent jove, independentment del seu passaport o de les seves connexions amb la indústria. Intentar treure la música en directe d'aquest espiral destructiu de "més, més i sempre més", en què tot ha de ser gran i espectacular. Nosaltres creiem que amb aquesta grandesa i espectacularitat es perd l'essència, per això apostem sempre per la proximitat de la cançó. I, a més, reduïm l’enorme petjada ecològica que deixen els macro esdeveniments. 

Com i quan vau conèixer la xarxa Barcelona + Sostenible (B+S)?  

Si no recordem malament, va ser per alguna cosa que vam veure en un mitjà de comunicació. Vam llegir en què consistia exactament i vam valorar que hi encaixàvem. 

Heu participat en activitats organitzades per B+S?  

Sí, i estem en constant contacte amb el personal tècnic del programa per a seguir desenvolupant els nostres projectes d'una manera més sostenible. 

Heu col·laborat amb altres entitats de la xarxa B+S? 

Això ocupa el primer lloc de la nostra llista de coses pendents. Quan ens reunim amb els ajuntaments del lloc en què organitzem el concert, sempre els aconsellem comptar amb organitzacions que pertanyen a la xarxa de Barcelona + Sostenible, abans que contractin altres empreses. Ara bé, encara volem treballar més en aquest sentit i teixir més vincles amb els membres del programa.  

Quins reptes o projectes de futur teniu? 

Estem en plena fase de desenvolupament del nou festival FilantroPop. És un projecte que ens fascina, en què podrem col·laborar amb ONGs i associacions locals amb l’objectiu que la música canviï el lloc on es realitzi el festival. Que quan s’acabi l’acte, quan ho desmuntem tot, volem deixar un lloc millor del que hi havia abans. És un repte enorme que ens té molt entusiasmats.  

Què és el que més t’enorgulleix de la teva feina?  

El que més ens enorgulleix és el fet que, després de tants anys lluitant, seguim creient que una altra música és possible. També estem orgulloses de la nostra independència: no ens hem lligat a cap 'booking agent' o mànager ni a cap gran patrocinador. Han sigut anys de molta feina, sovint sense nòmina. Però tenim la sensació que, a poc a poc, estem trobant el nostre petit lloc en el món musical de Catalunya, i això ens anima a seguir treballant.