Microxarxa ‘Ens ho mengem tot’: El malbaratament zero al menjador és possible

 L’Escola de les Aigües i l’Escola Pia Sarrià ens expliquen la seva experiència sobre com van reduir els residus generats al menjador durant el curs passat.

31/08/2026 - 10:17 h - Neteja i residus 

Ens ho mengem tot és una proposta educativa per tractar el malbaratament alimentari i el consum conscient amb relació a tot allò que se serveix en el menjador escolar.

La microxarxa va tancar el curs 25-26 amb una conclusió: treballar la procedència, els impactes i la informació nutricional dels aliments en redueix el malbaratament. Els 17 centres participants van pesar les racions i les sobres dels aliments protagonistes per calcular-ne l’impacte del malbaratament i analitzar i comparar les dades obtingudes. Va destacar el malbaratament zero de tres centres, en almenys un pesatge, i dades inferiors al 2% de diversos centres.

Hem parlat amb Sandra Ruiz, coordinadora pedagògica Espai del Migdia de l’Escola de les Aigües, i amb Pilar Buil, coordinadora de qualitat, menjador i transport escolar de l’Escola Pia Sarrià, sobre la seva participació.

1. Per què us va resultar interessant participar en la microxarxa?

Escola de les Aigües. Participar va ser molt positiu i enriquidor per al nostre centre. Des del primer moment ens va semblar una proposta molt interessant perquè connecta directament amb valors i objectius educatius que considerem essencials: la sostenibilitat, la responsabilitat, la consciència ambiental i el respecte pels recursos i pels aliments.

Escola Pia Sarrià. Com a centre inscrit des del primer any de funcionament de la microxarxa, ha estat una eina molt valuosa. El projecte ens va permetre treballar aspectes tan importants com el valor de tenir cada dia un plat a taula, amb recursos adequats i estimulants. L’intercanvi d’experiències amb altres escoles va ser enormement enriquidor. I el seguiment que se’ns va oferir, fonamental.

2. Quins canvis vau observar en l'alumnat el dia del pesatge?

Escola de les Aigües. Vam poder treballar el malbaratament alimentari d’una manera pràctica, vivencial i molt propera a la realitat dels infants. Sovint es parla de sostenibilitat de manera abstracta, però en aquest cas els alumnes van poder observar, analitzar i reflexionar gràcies al retorn on infants al mural visualitzaven la petjada de cada pesatge.

Escola Pia Sarrià. Any rere any, l’alumnat no deixa de sorprendre’ns. El dia del pesatge és un moment viscut amb una intensitat especial. Tothom fa l’esforç, fins i tot qui habitualment té més dificultat per acabar-se el plat. La il·lusió que mostren quan assoleixen l’objectiu és inqüestionable. I la manera com s’explica l’empremta ecològica d’allò malbaratat és molt encertada i entenedora.

3. Com valoreu la introducció del joc com a eina per treballar la prevenció del malbaratament alimentari? 

Escola de les Aigües. Treballar els aliments des de diferents perspectives —jocs, activitats més plàstiques, reflexions col·lectives— va ajudar molt a despertar l’interès i la motivació dels infants. Aquestes activitats van crear un clima molt favorable perquè els alumnes s’impliquessin. A més, van facilitat que el tema es pogués abordar des de les emocions, els hàbits i les experiències personals.

Escola Pia Sarrià. El joc és una eina didàctica de gran valor. Tant el joc de cartes com les activitats que nosaltres mateixos vam proposar, van demostrat ser recursos eficaços per fer arribar conceptes complexos als alumnes més petits d’una manera natural i significativa. Quan l’aprenentatge és lúdic, l’assimilació és molt més profunda.

4. Què és el que més us va sorprendre de participar en aquesta iniciativa?

Escola de les Aigües. Un dels aspectes que valorem més positivament van ser els dies de pesatge. Aquesta activitat va tenir un gran impacte en l’alumnat perquè els va ajudar a visualitzar la quantitat d’aliments que es llencen i també la repercussió en les diferents energies. Vam observar una actitud més responsable a l’hora de servir-se menjar i aprofitar-lo.

Escola Pia Sarrià. El que no deixa de sorprendre’ns és l’entusiasme i la il·lusió genuïna que mostra l’alumnat en cada activitat: quan elaboraven les preguntes per fer al cuiner o cuinera, quan participaven en la revisió del buidatge de les safates, quan confeccionaven murals amb receptes dels aliments protagonistes o quan s’interessaven pels resultats d’altres centres.

5. Quin consell donaríeu a un centre que volgués reduir el malbaratament alimentari?

Escola de les Aigües. A qualsevol escola que es plantegi treballar la reducció del malbaratament alimentari, li recomanaríem totalment participar en iniciatives com aquesta. Els infants connecten amb el tema perquè parteix de situacions quotidianes. A més, el fet de formar part d’una xarxa amb altres escoles permet intercanviar experiències, idees i bones pràctiques.

Escola Pia Sarrià. El projecte ajuda l’alumnat a entendre el concepte de malbaratament, a conèixer l’aliment en profunditat —d’on prové, per què és important consumir-lo. Però, sobretot, contribueix a entendre el valor del plat que tenim a taula. Ho hem treballat des de l’Espai de Migdia, però també és molt interessant incorporar-lo a l’aula per potenciar-ne l’impacte educatiu.

Anima't a combatre el malbaratament al teu centre

inicio al Tiempo de la Creación 🌊

 

Ayer, el Papa León XIV celebró la Misa por el Cuidado de la Creación en Borgo Laudato Si’, recordándonos que el cuidado de nuestra casa común está profundamente arraigado en nuestra fe.

Y apenas unas horas antes de la misa, cristianos de todo el mundo se reunieron en oración para dar inicio al Tiempo de la Creación 2026. Del 1 de septiembre al 4 de octubre, estamos invitados a orar, reflexionar y actuar juntos bajo el tema de este año: Agua Viva, inspirado en Ezequiel 47:9–12. I was especially moved by how our prayer began: simply by giving thanks for water. Guiados por Shawna Nemesia Rebello, de Don Bosco Green Alliance, y Tamás Kodácsy, de la Red Cristiana Europea por el Medio Ambiente, nos sumamos a este momento global de oración. Luego, en nuestra Acción de Gracias por el Agua, le dimos gracias a Dios por las aguas que sostienen y purifican toda la vida, y recordamos a Cristo como el Agua Viva, que purifica, refresca y renueva todas las cosas. Piensa por un momento en el agua en tu propia vida. La lluvia. Los ríos. Los océanos. El agua que bebemos. El agua que nutre los alimentos en nuestras mesas y sustenta bosques, animales y comunidades enteras. Qué regalo tan extraordinario se nos ha concedido. Luego escuchamos el pasaje bíblico que constituye el núcleo del Tiempo de la Creación de este año. Ezequiel describe cómo el agua fluye del santuario y transforma todo lo que toca. Las aguas se vuelven frescas. Las criaturas vivientes prosperan. Los árboles crecen y dan fruto, y sus hojas traen sanación. «Donde fluya el río, todo vivirá». ¿Y si esto también pudiera describir nuestra presencia en el mundo? Al reflexionar sobre esta imagen, el cardenal Fabio Baggio, pro-prefecto del Dicasterio para el Servicio del Desarrollo Humano Integral, nos planteó un hermoso desafío: «Pidamos la gracia de convertirnos en manantiales del agua de Jesús para nuestros hermanos y hermanas y para nuestra casa común». Esa frase se me quedó grabada. Porque el Agua Viva no es solo algo que recibimos. Estamos llamados a dejar que fluya a través de nosotros. La reverenda Mari Valjakka, una pastora indígena sami de Finlandia, nos recordó: «Formamos parte de la creación, y a través de ella recibimos la vida como un regalo de Dios». No estamos al margen de la creación. Formamos parte de ella. Recibimos de ella, dependemos de ella y tenemos la responsabilidad de proteger sus dones para quienes vendrán después de nosotros. Pero nuestra celebración no se limitó a la gratitud. También lamentamos los ríos contaminados, los océanos llenos de plástico, el calentamiento de los mares, las sequías y las inundaciones, las comunidades sin agua potable y los pueblos indígenas cuyas aguas sagradas y formas de vida se ven amenazadas. Juntos confesamos: «Ashamnu» —todos hemos sido culpables. Y luego vino una oración que espero que nos acompañe durante todo este tiempo litúrgico: «Convierte nuestra culpa en gracia y nuestra apatía en acción». Porque aquí es donde el Agua Viva se convierte en nuestra misión. Como reflexionó el reverendo Valjakka, estamos llamados a convertirnos en personas a través de quienes fluya la vida de Dios —llevando esperanza donde hay desesperación, sanación donde hay quebrantamiento y reconciliación donde las relaciones han sido heridas.

En este Tiempo de la Creación, convirtamos nuestra oración en acción.

Què és “Alimenta’t amb seny”? Impulsant l’educació alimentària

 L’alimentació és una oportunitat per educar, cuidar la salut i tenir cura del planeta.

28/05/2026 - 18:20 h - Comerç i mercats 

Amb aquesta mirada, la microxarxa “Alimenta’t amb seny” continua promovent accions als centres educatius de Barcelona per fomentar una alimentació saludable, sostenible i conscient entre infants i joves, implicant tota la comunitat educativa.

La microxarxa “Alimenta’t amb seny”, que forma part del programa Escoles + Sostenibles, acompanya els centres educatius membres de la Xarxa Barcelona + Sostenible en la incorporació de l’educació alimentària dins del projecte pedagògic, promou activitats vivencials i pràctiques perquè l’alumnat aprengui des de l’experiència, el cos i la participació activa i ofereix el suport de professionals especialitzats que orienten el treball educatiu en sostenibilitat i alimentació saludable.

En aquest marc, s’ha publicat una peça audiovisual testimonial que recull experiències i reflexions de centres participantsde la microxarxa, a fi de reivindicar el treball educatiu entorn de l’alimentació i la sostenibilitat. El reportatge evidencia com treballar amb escoles i instituts és treballar amb la base de la societat, generant consciència crítica i oferint espais perquè infants i adolescents puguin expressar i construir la seva opinió sobre el model agroalimentari de ciutat que volen per al futur.

En el vídeo participa l’Escola Gayarre, on Ariadna Peiró, mestra i membre de la Comissió de Sostenibilitat del centre, comparteix la seva experiència com a professional de la comunitat educativa i destaca el valor que ha tingut el projecte per treballar l’educació alimentària tant amb l’alumnat com amb les famílies i l’equip de monitoratge del temps de migdia.

També hi intervé Laura Ceraldi, responsable de projectes mediambientals dels Jesuïtes Gràcia-Col·legi Kostka, la qual remarca la importància de treballar l’alimentació des d’una perspectiva saludable, de proximitat i de temporada, per fomentar hàbits més sostenibles i conscients entre els infants i joves.

El vídeo recull igualment la veu de l’alumnat, que explica què aprèn a través de les activitats de la microxarxa i com aquestes experiències els ajuden a entendre millor la relació entre alimentació, salut i sostenibilitat.

Les experiències compartides evidencien la importància d’impulsar espais educatius que connectin alimentació, sostenibilitat i participació, i consoliden la microxarxa “Alimenta’t amb seny” com una eina de suport als centres per avançar cap a models educatius més transformadors i compromesos amb el benestar de les persones i del planeta.

Per a la microxarxa, alimentar-se amb seny és aprendre, compartir i transformar.

El Vaticano reclama un cambio de valores para frenar el deterioro del planeta: "Una mirada desinteresada, libre de la sed de poseer, dominar o agredir”

 El deterioro del medio ambiente es alarmante, por lo que es urgente tomar medidas para garantizar la sostenibilidad del planeta. Es el grito de ayuda que ha hecho el Vaticano en su documento 'Cuidar de nuestra Casa Común' a través de la Comisión Teológica Internacional. 

Un texto publicado este miércoles, 2 de septiembre, que es fruto de las reflexiones llevadas a cabo entre 2022 y 2025. En ella se afirma que la relación que mantengamos con la naturaleza estructura nuestro vínculo con Dios, y plantea la siguiente pregunta: ¿Cómo responder, desde una perspectiva cristiana, a la 'crisis ecológica y social', 'miope y suicida', en la que ha caído la humanidad?

EL DOCUMENTO ANIMA A LOS CRISTIANOS A “TENER UNA MIRADA DESINTERESADA, LIBRE DE LA SED DE POSEER, DOMINAR O AGREDIR”

En primer lugar, la Comisión Teológica Internacional demanda a los cristianos poner en práctica un equilibrio entre “la gratuidad filial hacia Dios”; “la solidaridad y la misericordia hacia el prójimo”; y “el cuidado de la Casa común”.

'Cuidar de nuestra Casa Común' recoge algunas visiones científicas y filosóficas del cosmos, ilustrando cómo la fe en Dios ofrece algo que la ciencia no puede aportar, aunque investigue “legítimamente” las primeras etapas del universo. 

A su vez, el documento vaticano recuerda que las diferencias de origen étnico, género, cultura, estatus social o económico no implican en modo alguno una jerarquía o una justificación para discriminar o someter al otro.

Por otro lado, destaca la importancia del 'principio sabático', que permite a la Tierra descansar un día a la semana, respetando sus ritmos originales, y a la humanidad dar gracias al Señor mediante la oración. Dicho principio enseña también a “tener una mirada desinteresada, libre de la sed de poseer, dominar o agredir”.

EL VATICANO PROPONE TOMAR MEDIDAS QUE FRENEN EL DETERIORO AMBIENTAL Y "UNA AUTÉNTICA CONVERSIÓN ECOLÓGICA EN EL MODO DE VIDA”

La Comisión Teológica Internacional incluye algunos datos que ponen de manifiesto el deterioro ecológico que se ha producido en los últimos años, y que ha provocado la desaparición de la diversidad biológica y lo que ello conlleva para la seguridad alimentaria; la contaminación atmosférica; el empeoramiento de la calidad del agua o las guerras, que aceleran la destrucción del medio ambiente. 

Todo ello ha tenido nefastas consecuencias para los más pobres, que ven cómo sus recursos naturales son explotados, obligando a buena parte de la población a abandonar sus países de origen.

De ahí que el Vaticano reclame, además de soluciones científicas y técnicas, “un cambio de valores culturales”, es decir, "una auténtica conversión ecológica en el modo de vida”.

En este sentido, vincula la relación con el prójimo a la sacralidad de la vida humana. Un derecho “incondicional e inalienable que los Estados deben proteger y promover, incluso mediante el rechazo de la guerra”, sostiene.

Tampoco olvida el cuidado del planeta “para las generaciones futuras” y la fraternidad como “antídoto contra la violencia, la injusticia y un individualismo "falso, egoísta, atroz y codicioso”

LA IGLESIA ABOGA POR UN “ANTROPOCENTRISMO SITUADO” QUE SITÚA AL SER HUMANO COMO “ADMINISTRADOR Y SERVIDOR DE LA CREACIÓN”

'Cuidar de nuestra Casa Común' también rechaza la premisa de que la humanidad es “dueña absoluta de toda la creación”, pero también el ecocentrismo que “absolutiza la naturaleza”. En este sentido, la propuesta cristiana aboga por un “antropocentrismo situado”, que sitúa al ser humano como “administrador y servidor de la Creación”. 

Traducido en la práctica, el hombre está llamado a cuidar de manera responsable la Casa Común sin “actitudes utilitaristas o temerosamente defensivas”.

El texto ofrece algunas pautas para ejercer este cuidado, entre los que incluye la solidaridad, la humildad, no caer en la tentación de acapararlo todo, la justicia social, una espiritualidad ecológica, no imponer ritmos frenéticos en el trabajo o en la vida personal, familiar, social y religiosa.