Ferran Campillo és pediatre i responsable de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Garrotxa (PEHSU Garrotxa) dins de l’Hospital d’Olot, referent a tot Catalunya.
Es tracta d’una emergent subespecialitat pediàtrica que posa el focus en la rellevància que té l’entorn per a la salut dels infants, des d’on es treballa en equip amb sanitaris i professionals de diversos àmbits per oferir assistència clínica, educació comunitària, formació i capacitació de professionals, assessorament d’agències i entitats, i recerca.
Treballa de forma coordinada amb la PEHSU Múrcia, que va ser pionera a l’Estat Espanyol, i és coordinador del Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria, des d’on ja van emetre un “Posicionament sobre salut i medi ambient de la infància i adolescència en temps de COVID-19”.
També és membre del Comité de Salud Medioambiental de la Asociación Española de Pediatría, des d’on han fet una crida per a la prescripció de natura per a la infància i adolescència, i han creat, recentment, l’Alianza Global para Renaturalizar la Salud de la Infancia y Adolescencia (GRSIA), una iniciativa oberta a noves adhesions que pretén arrelar la salut dels joves amb la biodiversitat i la salut del planeta, especialment a les ciutats.
Quina importància té la natura en la salut mediambiental?
Ara ens trobem amb problemes de salut relacionats justament amb el dèficit de contacte amb la natura. Cada vegada més persones i, molt particularment nens, passen més temps en espais tancats. Tenim unes dades esfereïdores pel que fa al sedentarisme (l’oci no actiu). Segons les últimes Enquestes de Salut (ESCA) de la Generalitat de Catalunya, el 40% dels nens tenen un problema d’excés de pes. És una bomba de rellotgeria, són les diabetis del futur, els infarts del futur… que vindran en edats molt més precoces.
Al mateix temps, cada vegada hi ha una major exposició a pantalles, per tant, els nens cada vegada menys tenen un oci actiu, com pot ser passar 1 hora diària jugant al carrer, jugant en un parc i, en canvi, cada vegada n’hi ha més que passen més de 2 hores jugant amb tablet, mòbils o ordinadors. Aquest contrast provoca problemes de salut importants.
Què proposeu des de la PEHSU?
Tots els infants haurien de passar almenys una hora al dia a l’entorn verd o blau més proper per afavorir-ne el desenvolupament saludable. Els efectes beneficiosos del contacte amb la natura en la salut i el benestar es noten des de petites dosis de 2 hores a la setmana.
Ja fa molts anys que coneixem estudis sobre aquests efectes positius en la salut de les persones. Aquest contacte (jugar, passejar, fer exercici…) aporta uns beneficis directes, però també té uns beneficis indirectes.
Quan estem més connectats amb la natura som conscients de les problemàtiques que envolten els ecosistemes on vivim: la contaminació de l’aire, el canvi climàtic, la qualitat de l’aigua que bevem… que ens fa emprendre accions individuals o col·lectives, o fins en l’àmbit polític, per cuidar el nostre entorn que acaben beneficiant la nostra salut també. Hi ha molts estudis que expliquen que aquesta connexió des de la infantesa pot generar adults més vinculats a moviments mediambientals, a l’activisme o professions que tinguin cura de la natura.
El que volem fomentar són les dues coses: aquests beneficis directes que poden millorar la salut d’aquesta generació d’infants, però, a més a més, els indirectes que, a més llarg termini, poden revertir en una millor cura de l’entorn i, per tant, una millor prosperitat col·lectiva. En llenguatge de pediatria, nosaltres diem que estem posant una vacuna. Estem posant una dosi de natura que acabi marcant l’actitud cap al medi natural en individus adults.
“Tots els infants haurien de passar almenys una hora al dia a l’entorn verd o blau més proper, per afavorir-ne el desenvolupament saludable”
Cada vegada hi ha més ecoansietat entre els més joves…
Els adults ara han de treballar perquè les generacions futures d’infants i adolescents tinguin unapossibilitat de prosperar en aquest planeta com hem tingut nosaltres o els milers de generacions d’Homo sapiens, abans de les nostres.
A les escoles es fan activitats de contacte amb la natura, de conscienciació sobre aspectes mediambientals, de sostenibilitat, però quan deixen l’escola amb el canvi a l’adolescència, xoquen amb un món on els adults fan una cosa totalment diferent. Calen moltes vacunes de dosi de natura, però també el clima polític o social de vegades no els ajuda a poder fer aquests canvis necessaris.
Al mateix temps, la infància és la més vulnerable davant dels efectes del canvi climàtic?
Sí, i encara és més greu perquè es concentren en els menors de 5 anys. Són els que se’n ressentiran més per les característiques pròpies de la infància, d’immaduresa a nivell biològic, funcional… però també per l’esperança de vida més llarga. Hi ha moltes malalties que es poden manifestar en edat adulta per haver estat exposat de petit.
Un estudi de l’OMS exposa que fins el 88% d’aquestes malalties es concentren en aquesta franja d’edat, i és especialment greu en els països en vies de desenvolupament. Al final, els que acaben patint són els mateixos, aquells que tenen pocs recursos i aquells que no tenen dret a vot com són els nens i adolescents.
Quin paper hi podeu tenir els pediatres?
No podem treballar per la salut dels infants només des de les consultes. No podem assumir només els costos, sabent que hi ha una sèrie d’accions que poden arribar a prevenir tots aquests impactes en salut.
Per això, posem molt èmfasi fora de l’àmbit purament assistencial, sanitari. I aquí entrem en un terreny molt interessant que és el que té aquest treballar multidisciplinari des d’entitats naturalistes, ecologistes, associacions de veïns, entitats locals, però també és molt important saber transmetre i fer propostes a l’administració local, regional, nacional…
Des de l’Asociación Española de Pediatría acabem de crear l’Alianza Global para Renaturalizar la Salud de la Infancia y Adolescencia (GRSIA) juntament amb investigadors i organitzacions civils per promoure la reconnexió dels infants i adolescents amb la natura.
La pediatria és aquella finestra per on nosaltres estem veient i començant a tractar aquests problemes i la millor manera de protegir la salut dels infants és emprendre accions per evitar tots aquests danys.
“L’Alianza Global para Renaturalizar la Salud de la Infancia y Adolescencia (GRSIA) pretén arrelar la salut dels joves amb la salut del planeta“
Fins i tot abans de néixer?
Hem implantat el Full Verd en el programa de seguiment de l’embaràs de la Garrotxa.
Li diem així de manera afectuosa, però també perquè és el nom que va encunyar l’OMS per descriure una petita entrevista que busca detectar factors de risc mediambientals en la infància.
És una eina que el meu company el Dr. Juan Antonio Ortega de la PEHSU Múrcia i el seu equip va adaptar en l’embaràs perquè és l’etapa més vulnerable i, alhora, és quan la família està especialment sensibilitzada i podem establir hàbits que perdurin. Treballar des de l’embaràs ens dona la possibilitat de prevenir molts danys abans que apareguin i treballar amb la família per tenir un entorn saludable per a la criatura.
També hi registreu la freqüència amb què la família té contacte amb la natura?
Sí. Aquí a la Garrotxa vivim en un parc natural, envoltats d’un paisatge impressionant, i – tot i que potser tenim dades un pèl millors que els dels companys de Múrcia- encara tenim moltes parelles embarassades que viuen totalment d’esquena al parc natural. Famílies que en tot un any no trepitgen la muntanya, un parc urbà, la platja… això té un impacte en la salut d’aquesta família, però també en la connexió amb la natura que pugui fer aquesta criatura en néixer.
Per això, fem activitats com el projecte Boscos per la salut.
“Estem posant als infants una vacuna, una dosi de natura, que pot generar adults més implicats en la cura de l’entorn”
Amb boscos per la Salut vinculeu cada nadó que neix a l’Hospital d’Olot amb un arbre…
Ara, l’11 de novembre, farem la quarta plantada. I és bonic perquè vas veient com en un parell d’anys els arbres, a poc a poc, van creixent. Van venint les famílies…
Ara hem aconseguit millorar l’accés al bosquet i hi podran entrar persones amb cadires de rodes. Això ens obre un arc amplíssim de possibilitats. Per exemple, els nostres companys de rehabilitació podran incorporar-lo en la cartera de serveis del nostre hospital.
Tot i això, fins i tot en aquesta iniciativa, estem veient els efectes del canvi climàtic. Amb les onades de calor d’aquest estiu, s’han mort uns quants plançons. Els tornarem a plantar i continuarem ampliant aquesta zona de bosc al costat de l’hospital. Nosaltres ens esverem, però la natura de vegades troba maneres de sobreviure i veiem com un arbre que s’havia assecat torna a fer brots la primavera següent. I això és una oportunitat. Si posem la reconnexió amb la natura en un primer pla, ella farà el seu camí per restaurar un ambient més saludable.
Quins són els reptes que tenim a Catalunya perquè els metges prescriguin natura?
Ara fa poc, hem creat un grup de salut mediambiental dins el programa “Suma Salut” de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. La primera tasca que ens hem posat és fer una revisió sobre la prescripció de natura i fer-ne un document que esperem que sigui de referència i que, a partir d’aquí, es generin proves pilot, com ja s’estan fent en alguns territoris.
El primer que necessitem -i espero que així ho puguem treballar, publicar i compartir amb els professionals sanitaris de Catalunya- és definir molt bé com hauria de ser aquesta prescripció de natura a través d’una guia de pràctica clínica, com tenen els professionals de la salut per a la majoria de malalties, on tenen molt definit com han d’actuar.
La majoria d’estudis que tenim es donen en l’àmbit preclínic (com altera la tensió arterial, si augmenta o disminueix el cortisol…), però m’interessa saber si aquest contacte amb la natura ajuda als nens amb asma o obesitat en el tractament que els hi pot recomanar el pediatre o en altres patologies d’adults.
M’agradaria que aquesta guia servís per definir també en quina població la podem prescriure, per començar a pilotar-ho i generar més evidència científica. Es podria començar en alguns llocs que no estan tan acostumats a fer recerca en l’àmbit sanitari, com la Garrotxa o Ribera d’Ebre que podrien ser uns bons motors.
Quines fites ens hauríem de proposar com a Taula Salut i Natura?
Un tema molt important són els recursos. Per fer aquests estudis o proves pilot anem darrere de subvencions, ajudes per a la recerca… tenim molta gent entusiasmada que no podem contractar ni hi poden estar treballant al 100%, i aquests recursos ajudarien a accelerar tots aquests projectes. I contribuir a difondre’ls, aquest és un altre aspecte que seria interessant realitzar des de la Taula.
I, per últim, la feina que ja s’ha començat a fer de treballar amb l’administració per incorporar aquests aspectes en la cartera de serveis normals. En els pressupostos de la Generalitat de Catalunya, el departament que té més diners és el de Salut i ha augmentat, i s’estan dedicant molt especialment a la cronicitat, a la patologia, a atendre malalts i a fer-ho cada cop millor, però la prevenció és encara una ínfima part d’aquests pressupostos. Caldria dedicar uns fons estructurals per treballar temes de salut i natura o salut i medi ambient. Ens ajudaria a treballar amb molta més tranquil·litat.
“Cal dedicar uns fons públics estructurals per treballar temes de salut i natura.”
I el vostre proper projecte?
Estem preparant la II Jornada de Salut Mediambiental Pediàtrica. Vam fer la primera el 2019 amb la idea que fos bianual, però va venir la pandèmia. Quatre anys més tard, farem la segona, on la natura té un paper molt important. Parlarem de canvi climàtic, de contaminació atmosfèrica, dels refugis climàtics a les escoles i hi haurà una taula especial de natura i un apartat més de prescripció de natura en pediatria. Serà el 24 de març del 2023.
