Tota la comunitat educativa de l’escola s’implica en la diagnosi per començar el camí escolar i ens ho expliquen breument per contagiar-nos la il·lusió.
Un dels eixos vertebrals de l’Escola Patufet és ser una escola de proximitat; una escola de proximitat geogràfica i humana, integrada al barri de Gràcia de Barcelona des de fa més 48 anys. Entre els nostres objectius hi ha, per una banda, donar a conèixer i fer créixer el teixit associatiu del barri i, de l'altra, fomentar l’autonomia dels nostres alumnes. És en aquest sentit que neix la voluntat de desenvolupar el Camí Escolar ja que encaixa de manera natural i es complementa amb aquestes dues finalitats. Aquest és el motiu principal pel qual ens vam decidir a tirar endavant aquest projecte. L’AMPA va estar al costat de l’escola des del primer moment donant suport a la iniciativa.
El projecte Camí escolar, espai amic promogut per l’IMEB ens va emocionar molt, ja que vam ser coneixedors que podíem participar en una prova pilot. El programa prenia volada i des de l’organització en volien modificar l’eina que fins ara s’havia utilitzat a la fase de diagnosi. Volien passar d’una enquesta a un instrument que generés debat i diàleg entre les famílies: entre pares i fills. La idea ens va semblar fantàstica i ens vam posar a caminar. En una primera fase unes quantes famílies van fer de conillets d’índies per testar l’eina de diagnosi. Les seves observacions van servir per modificar i ajustar aquesta eina. Un cop superada aquesta etapa, tocava demanar la implicació del personal docent, sense la qual el projecte podia no arribar a bon port. Calia, doncs, explicar bé de què anava el projecte i quina era la funció i participació de les mestres en tot aquest procés per poder assolir l’èxit desitjat.
Cada mestre era responsable de treballar, mitjançant un dossier per recollir les dades, el projecte amb el seu grup classe i es responsabilitzava de fer de connector amb les famílies per resoldre els dubtes que anessin sorgint. Igual que dels mestres, en aquest cas és necessària la participació de les famílies. El projecte va ser presentat en una reunió del claustre on es van marcar les directrius generals del seu desplegament. Calia treballar el dossier a classe amb els alumnes i calia regular la càrrega de feina que els alumnes s’emporten a casa per tal que les famílies disposessin del temps que es mereix el debat familiar.
Actualment, acabem de recollir tots els dossiers i ens trobem en la fase de buidatge. Encarem aquesta etapa més mecànica amb la il·lusió de poder extreure resultats i conclusions sobre tot el que ens aportarà el fet d’haver treballat amb el debat familiar.
Nota: Un dels grups per presentar el debat familiar va fer una activitat a peu de carrer amb la Guàrdia Urbana. Us passem un vídeo que ho recull.
El projecte Camí escolar, espai amic promogut per l’IMEB ens va emocionar molt, ja que vam ser coneixedors que podíem participar en una prova pilot. El programa prenia volada i des de l’organització en volien modificar l’eina que fins ara s’havia utilitzat a la fase de diagnosi. Volien passar d’una enquesta a un instrument que generés debat i diàleg entre les famílies: entre pares i fills. La idea ens va semblar fantàstica i ens vam posar a caminar. En una primera fase unes quantes famílies van fer de conillets d’índies per testar l’eina de diagnosi. Les seves observacions van servir per modificar i ajustar aquesta eina. Un cop superada aquesta etapa, tocava demanar la implicació del personal docent, sense la qual el projecte podia no arribar a bon port. Calia, doncs, explicar bé de què anava el projecte i quina era la funció i participació de les mestres en tot aquest procés per poder assolir l’èxit desitjat.
Cada mestre era responsable de treballar, mitjançant un dossier per recollir les dades, el projecte amb el seu grup classe i es responsabilitzava de fer de connector amb les famílies per resoldre els dubtes que anessin sorgint. Igual que dels mestres, en aquest cas és necessària la participació de les famílies. El projecte va ser presentat en una reunió del claustre on es van marcar les directrius generals del seu desplegament. Calia treballar el dossier a classe amb els alumnes i calia regular la càrrega de feina que els alumnes s’emporten a casa per tal que les famílies disposessin del temps que es mereix el debat familiar.
Actualment, acabem de recollir tots els dossiers i ens trobem en la fase de buidatge. Encarem aquesta etapa més mecànica amb la il·lusió de poder extreure resultats i conclusions sobre tot el que ens aportarà el fet d’haver treballat amb el debat familiar.
Nota: Un dels grups per presentar el debat familiar va fer una activitat a peu de carrer amb la Guàrdia Urbana. Us passem un vídeo que ho recull.
Subvencions pel curs 2014-15
No hay comentarios:
Publicar un comentario