Entrevista: Gremi Fusta i Moble

"O Barcelona és sostenible o no existirà en el futur". Salvador Ordóñez, del Gremi Fusta i Moble. 

A què es dedica la teva organització? 

La nostra tasca principal és conèixer les necessitats fonamentals de les empreses del món de la fusta i ajudar-les. Donem suport a empreses molt diverses, des d’aquelles que produeixen fusta fins a les que elaboren elements per a la construcció, mobles o estris. El món de la fusta és com un arbre. Comença al tronc, que seria el passat i la historia, i a partir d’una certa altura es ramifica i tecnifica.

Per què creus que ha d’existir una organització com la teva a Barcelona? 

Hem de trencar molts tabús, és una de les nostres missions. Durant anys s’ha estès una visió esbiaixada, segons la qual tallar un arbre és un pecat. Un pecat ecològic és arribar a un territori i arrasar-lo, però talar arbres seleccionats en un bosc de forma controlada és bo i necessari. El cert és que la fusta guanya per golejada a tots els altres materials en l’àmbit de la sostenibilitat. És l’únic material autoregenerable i reciclable, amb baixos costos en la producció. Quan la vida útil d’un objecte de fusta acaba pots cremar-lo (tot i que no sigui l’única opció). És a dir, la fusta és un magatzem de CO2 i quan la cremes l’elimines. Res més.

Com vas conèixer la xarxa B+S? 

El cert és que desconeixíem l’existència de la xarxa fins que vau tocar a la nostra porta. Prèviament, havíem format part de l’Acord Cívic per una Barcelona Neta i Sostenible. Quan aquest compromís va finalitzar i ens vau convidar a formar part de la xarxa no vam dubtar-ho en cap moment. Ara ja fa aproximadament un any que hi som.

Què t’agrada de la xarxa B+S i què creus que podríem millorar? 

M’ha agradat el fet que et trobes amb col·legues amb qui coincideixes en altres espais similars. En certa manera, aquí hi som els que ja estem convençuts. Seria maco que vinguessin detractors, gent que se’n riu de tot això i creu que és inútil. Així, podríem debatre qüestions de fons que actualment tots els membres de B+S compartim. Un altre aspecte és que com la xarxa és molt interdisciplinària sempre aprens de les altres organitzacions, és enriquidor. És el camí a seguir: O Barcelona és sostenible o no existirà en un futur.

En el teu sector, on creus que hi ha més marge de millora? 

Tenim un àmbit d’actuació molt gran. Treballem en l’àmbit català en general. Hi ha poques indústries de la fusta a la mateixa ciutat de Barcelona, la majoria han marxat. Queden fusters, petites indústries... Podríem treballar sobretot la conscienciació. Sovint les indústries que treballen amb productes naturals, amb molta tradició, reprodueixen hàbits poc saludables i sostenibles. “Porto tota la vida fent-ho així, què m’has de venir a dir tu a mi!”, pensen. Abans aquestes coses ni es pensaven. Les accions que hem sumat al pla van orientades a la conscienciació d’aquestes empreses. També és cert que quan es produeix un relleu generacional, la gent més jove hi entra amb una altra concepció.

De cara a un futur sostenible, quin és l’eslògan o notícia que t’agradaria llegir? 

M’agradaria llegir-ne més d’una. En primer lloc, que les ordenances municipals per la construcció d’edificis no penalitzen la construcció sostenible en fusta. Això actualment no és així pel desconeixement del material i la tecnologia. Hem de trencar el tabú del foc: la fusta es crema perquè tot es crema, però no és més perillosa que els altres materials. També m’encantaria llegir que el 30% de la fusta que s’utilitza a Catalunya prové de boscos catalans, quan la realitat és molt diferent. Tenim un 62% de superfície forestal i pràcticament tota la fusta que s’utilitza en l’àmbit industrial prové d’altres indrets de l’Estat.

Quin tres objectes t’enduries a una illa deserta? 

Paper i llapis, un ganivet i un recipient ben gran per contenir coses útils i maques.