La solució per eliminar les deixalles de les òrbites LEO seria desviar la seva trayectoria per a que entran a l'atmosfera i es deintegrin. Però aquesta tècnica, igual que la de l'òrbita cementiri, nomès és aplicable als elements que encara poden ser maniobras, que tenen una mica de combustible útil, no es pot utilitzar ambs els objectes petits, inoperables i generalment desconeguts.
Una altra teoria és la desviació dels cossos mitjançant un làser de molta potència situat a la Terra, i fer que entrin a l'atmosfera. Perì pers als residus petits no s'ha trobat cap solució.
La reentrada dels residus de les òrbites baixes també presenta els seus inconvenients. Primer de tot, s'ha de decidir prèviament el lloc d'entrada, vigilant que durant la sortida de l'òrbita que no hi pugui haver cap col.lisió amb un altre cos en òrbita. En segon lloc, la deintegració de l'objecte, per tant, la seva incineració a l'atmosfera. Finalment, si els elements són massa grans, quan arriben a la superficie terrestre encara no s'han desintegrat del tot, i cauen a terra o al mar. Per això tambè s'ha de controlar on caurà, si en zones poblades o a l'oceà.
De vegades, alguns satèl.lits, entren per si mateixos a l'atmosfera, degut a un canvi de trajectoria produït, possiblement, per l'impacte amb un altre objecte de grans dimentsions. Aleshores, com que la reentrada no es fa de manera controlada, pot provocar accidents depenent de la zona on caigui.
La part sud de l'oceà Pacífic, ha estat el destí final de diversos satèl.lits i estacions espacials tant per part de Rússia com d'Estats Units, com és el cas de les estacions Mir i Skylab. Per`no tot s'enfonsa a l'oceà, també han caigut peces a terra, en aquests casos a Australia, que és la zona més propera, tot i que només en algunes ocasions puntuals.
On sí que acostumen a caure moltes parts d'elements aeroespacials i la majoria pertanyents a llançadores, és a l'estepa del Kazahastan, al sud de Rússia. Aixó es degut a que el centre de llançaments de Rússia està situat allà, i a que les etapes dels llançadors russos cauen directament a terra un cop no són útils. L'arribada d'aquestes peces és rebuda positivament pels habitats de la zona, ja que poden vendre el material a bons preus, perquè, a part de ser valuosos (alumini, titani, magnesi), per aquella zona no hi ha gaires matèries primeres. Però en realitat, aquest objectes acostument a tenir elements tòxics, residus de combustible, i molts cops són radioactius.
Elisenda Suarez
TR "Disseny i Construcció d'un coet".
No hay comentarios:
Publicar un comentario