- Recuperació del màxim possible: Una manera d'abaratir costos és reutilitzant patts d'altres coets. Però per aixo cal recuperar-los. Un sistema és incorporar un paracaigudes a les etapes, seria molt interessant poder reutilitzar un motor de combustible líquida i no haver de fabricar un altre d'igual.
- No participar en la contaminació i col.lapse de les òrbites: Es pot afegir un sistema de reentrada a l'atmosfera a les etapes superiors, de fet ja hi ha coets que en tenen. Per no haver de posar un motor adicional amb aquesta funció, cal guardar una mica de combustible per fer la maniobra, però això implica que ha de ser un motor de combustible líquid, el sòlid no es pot apagar i encendre.
- Utilitzar pintures per a la protecció de la superfície: Tot i que suposi un cost més elevat, permetria tornar a utilitzar les diverses parts un cop recuperades, no es necessari cap altre sistema d'aïllament tèrmic. A més, pintar de blanc els dispositius de LH2 redueix l'evaporació del combustible durant el procés d'emmagatzematge.
- Estudiar la possibilitat de fer llançadors més potents: No per portar un instrument més pesat, sino per poder posar els satèl.lits en òrbita de dos en dos. Així s'abarateixen costos, perquè és més barat fer un coet més gran que no dos de més petits, ja que el nou coet no serà el doble de del petit, sinó que només aurà d'ampliar algunes parts (més combustiblem còfia més gran). Aquest sistema ja és utilitzat pels llançadors Ariane 5, de l'empresa Arianespace.
Elisenda Suarez
TR "Disseny i Construcció d'un coet".
No hay comentarios:
Publicar un comentario