S.O. S., SALVEM L'AIGUA

A l'àrea de Ciencies de la naturalesa Trobem molts camins per fer una veritable relació entre Fe i
Cultura.

Conéixer el món que ens envolta, ens compromet a estimar-lo i tenir-ne cura. Com deia la declaració d'Estocolm del 1972 : la persona "té el deure solemne de protegir i de millorar l'entorn per a les generacions presents i futures. Aquesta preocupació per al futur  el fonament d'un dels aspectes més essencials de la protecció de l'entorn: la gestió dels recursos naturals en la prespectiva de no esgotar-los i no privar les generacions futures del seu benefici."

Tot en la natura està unit, formant un equilibri harmònic, on ningú és més que l'altre i on tots
ens necessitem: "Es necessita l'aigua, la terra, el sol. el fred, la calor, l'aire, les plantes, els animals,
l'home. la dona,... la naturalesa ens fa adonar-nos que la GERMANOR és possible, perquè tots
som fills de Déu, tots som éssers que hem sortit del seu amor."

Tota la natura ens parla de: vida, amor, esperança i solidaritat. lio podem permetre que desapareguin éssers vius, perquè trencarien l'equilibri natural, com ja està passant. La naturalesa ens ensenya a compartir, a esperar que neixi el nou fruit. a donar i rebre, perquè no és possible la vida sense la relació mútua entre tots els ecosistemes.

La naturalesa ens ensenya a estar sempre en actitud de servei gratuït, però també ens fa responsables de les nostres accions. La ciència i la tècnica poden esclavitzar la persona humana i convertir-la en un robot carent de sensibilitat, que funcioni, sense pensament critic i que només busqui el pragmatisme, la funcionalitat i el poder tecnològic, oblidant el sentit gratuït de la vida.

El progres científic i tecnològic està contribuint a la destruccció de la natura, però hem de tenir en
compte que serà la persona humana la que més patirà els seus efectes. Si destruïm els recursos
naturals, treurem la possibilitat de tenir una vida sana. perquè tancar els camins a la natura, és tancar-
los a la vida humana.

Com a professor de ciències he de contribuir que els meus alumnes tinguin molt clares aquestes
idees) que som la base per a una convivencia en pau amb totes les persones, amb Déu i amb la natura.

Considero que l'escola ha d'ajudar a crear unes adeqüades actituds ecològiques que portin a protegir i defensar la vida tant de la natura com de la mateixa persona humana, perquè tota la natura és la casa de tots els homes i totes les dones.

Crear actituds écologiques és una exigència de la Fe cristiana: tenir cura del món és un managent que Déu va donar a la humanitat (Gn 1, 26-31), o com diu el llibre de la Saviesa 1, 26, "tractes amb mirament totes les coses, perquè totes son teves, Senyor, que estimes la vida". Crec que si ajudem els alumnes perquè visquin unes actituds d'estimació a la natura estem complint el manament.

També des de l'àrea de Ciències podem posar les bass d'una cultuta humanista o d'una cultura científico-tècnica on la raó sigui el més important i l'ùnica veritat. Jo crec que cal apostar per una cultura humanitzadora, on els nostres alumnes puguin anar descobrint tots els valors que humanitzen la persona.

Mª Carmen Sendino Páramo