Butlletí:
“La resiliència no es pot dur a terme sense la ciutadania” Pau Soler i Freixa, d’Opticits.
A què es dedica la teva organització?
A Enginyeria Urbana, ens dediquem a implantar la resiliència urbana a diferents ciutats i municipis. Com ho fem? Tenim dues eines bàsiques: un curs de formació (un dels nostres objectius és formar tècnics als ajuntaments perquè sàpiguen com practicar la resiliència urbana), i un software que estructura la informació del municipi per mirar i mesurar la resiliència d’aquest. Analitzar això ajuda a que la ciutat estigui més preparada. Determinem l’evolució davant de l’impacte, i així podem treballar en prevenir-los. Això és el software, però nosaltres, de forma més general, entenem la resiliència com a una col·laboració entre entitats (públiques i privades). Té un punt molt transversal sobre com funciona la ciutat, i realment la col·laboració entre els diferents elements de la ciutat és el punt clau de la resiliència perquè és la manera d’encarar els problemes, els impactes, no d’una forma individual, com s’havia fet fins ara, sinó des d’una vessant col·laboracionista entre les empreses i administracions públiques. Creiem en les accions conjuntes per millorar la seguretat de la ciutadania.
Per què ha d’existir una organització com la teva a Barcelona? Quina és la seva aportació?
Fem que la ciutadania estigui més segura en situacions de crisi, i sobretot per fixar-nos en ella en situacions més vulnerables ja que són qui pateixen més. El nostre projecte assegurarà la seva seguretat.
De què us serveix formar part de la Xarxa B+S?
Et serveix per promocionar la resiliència urbana dins la ciutat: fa d’altaveu urbà. Avui dia està molt de moda, però tot i així encara hi ha molt terreny per aconseguir que “la gent s’ho cregui”. La resiliència es duu a terme entre tots i no es pot fer sense la ciutadania.
En quin àmbit o davant de quins desafiaments ambientals, econòmics, socials el vostre projecte construeix una ciutat més resilient?
Realment és davant de qualsevol tipus d’impacte: un accident geològic o climatològic, d’origen tecnològic o també des d’un punt de vista social. Per exemple, en una vaga garantir uns serveis mínims a la ciutadania. No només impactes negatius, sinó també positius. Un concert al fòrum, per exemple, és una activitat anormal de la ciutat que provoca un impacte que s’ha de gestionar. Davant aquestes situacions, la resiliència aconsegueix que estiguem més segurs i que no es produeixen alteracions. La resiliència, a més, és un projecte de millora contínua.
Quin seria l’eslògan/noticia que t’agradaria sentir en el futur en clau de sostenibilitat?
“Participem en la resiliència: la resiliència es construeix amb l’esforç i la progressió de tots i totes”.
Si tornessis a néixer/començar, a què et dedicaries?
Potser periodista: sempre m’ha agradat el tema social i polític i els mitjans de comunicació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario