Pep Canadell comparteix la seva visió sobre el canvi climàtic

“El canvi climàtic no és responsable de tots els desastres naturals, però els fa més intensos i severs”, el director executiu del Global Carbon Project i un dels autors de l'IPCC, Pep Canadell, comparteix la seva visió sobre el canvi climàtic amb una audiència de més de 130 persones.

Poc a poc es va anar omplint la sala de l’Espai Francesca Bonnemaison, on el doctor Pep Canadell es preparava per realitzar la conferència “Canvi climàtic: històries del futur avui”. L’objectiu de la sessió era presentar la situació climàtica global de la mà d’un dels principals experts internacionals sobre el clima, i debatre entorn a propostes i solucions presents i futures. Pep Canadell és un dels investigadors principals a la Commonwealth Scientific and Industrial Research Organization (CSIRO) d’Austràlia, un dels autors de l’IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change) i director executiu del Global Carbon Project.

L’acte va començar amb la benvinguda de Teresa Franquesa, directora d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat de l’Àrea d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, la qual va agrair l’assistència al ponent, vingut des d’Austràlia per compartir la seva expertesa. Franquesa va fer un apunt per explicar els criteris de sostenibilitat amb els que es va concebre l’acte, que, com ja és habitual en els esdeveniments de Barcelona + Sostenible, incloïa un espai que comptabilitzava les emissions de CO2 dels desplaçaments de les persones assistents que es compensaran amb la iniciativa Clean CO2, al Brasil.

A continuació, va prendre la paraula Frederic Ximeno, comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona, que va recalcar la relació de Barcelona amb el canvi climàtic: “El compromís de la ciutat és absolut. El Pla Clima l’hem fet totes i tots plegats i respon a un compromís ciutadà per fer front al canvi climàtic.“, apuntava el comissionat.

Seguidament es va donar pas a l’esperada intervenció de Pep Canadell, que va començar la seva ponència anunciant “no parlaré de res de que he estudiat durant 25 anys“. Amb una posada en escena a l’estil “TED Talk”,Canadell combinava les seves reflexions amb imatges i vídeos impactants que cridaven l’atenció de l’audiència. A la primera part de la conferència, el científic va exposar tres exemples d’escenaris extrems que es van produir fa només tres anys a Austràlia.

El primer va ser un devastador incendi a l’illa de Tasmània, que va arrasar amb 11.000 hectàrees de sistemes alpins en una zona catalogada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO: “Aquest és un dels exemples més clars d’un sistema en col·lapse causat pel canvi climàtic”. Un altre dels impactes que ha afectat aquest país i un dels més coneguts es va produir durant entre el 2015 i el 2016: la mundialment coneguda Gran Barrera de Corall, va patir els efectes d’una potent onada de calor que va deixar blanquejats uns 1.000 Km de corall. Canadell apuntava que s’ha d’actuar amb immediatesa per revertir la situació “pensar que en el futur conservarem els coralls que tenim ara és impensable. No hi hauran coralls si pugem més de dos graus la temperatura planetària”. Altrament, i com a últim exemple dels estralls que està produint el canvi climàtic en aquest continent, el doctor Canadell va compartir la menys coneguda però no menys important notícia esfereïdora “Un total de 1.000 Km de manglars al nord d’Austràlia van morir el 2016.”, a causa d'una combinació d'efectes de pujades de temperatura i baixada de precipitacions.

Un cop exposats aquests impactants exemples dels efectes del canvi climàtic, el doctor Canadell feia referència als avenços que s’estan donant en l’anomenada “Ciència de detecció i atribució d’extrems climàtics”, per tal de fer estudis i prediccions de com poden esdevenir aquests fenòmens. “Els models i les simulacions es fan dues vegades, una amb l’impacte dels gasos amb efecte d’hivernacle i l'altre sense. Aquests generen una nova distribució i fan entre 8 i 100 vegades més provables els fenòmens climàtics extrems.” En base a aquesta afirmació, Pep Canadell concloïa “El canvi climàtic no és responsable en sí de tots els desastres naturals, però és segur que els fa més intensos i severs”.

“Però... què podem fer amb tot això?”, preguntava. Existeixen les anomenades “oportunitats de descarbonització”. Aquestes passen per una sèrie de mesures que inclouen sistemes d’electricitat 100% renovables, mobilitat de zero emissions, el tancament prematur de centrals elèctriques, el canvi en l’alimentació per a la disminució de la ingesta de carn, l’acceleració de l’educació per disminuir la població mundial i la transformació cap a una economia circular, en especial de les grans indústries. Tot i que hi ha sectors en què aquestes mesures són més difícils d'aplicar, totes elles s’estan treballant amb els 17 Objectius del Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Ha quedat demostrat que els canvis poden produir-se de forma ràpida i exponencial. El ponent va posar com a exemple l’augment de les democràcies al món per fer palès que cal actuar amb el que està al nostre abast l’abans possible. ”El nombre de democràcies existents al món s’han disparat de forma més que notòria a partir del 1970. La sostenibilitat ha de seguir el mateix camí”.

Per finalitzar la conferència, Canadell va fer referència al paper clau de les ciutats i va posar Barcelona com a exemple: “L’Ajuntament vol una ciutat neutra en carboni el 2050, això és exactament el que s’ha de fer. Si totes les grans ciutats es posicionen d’aquesta manera, anem per bon camí”.

Un cop acabada la presentació, es va obrir un torn de preguntes que van abordar diferents temes com la responsabilitat legal de les empreses causants del canvi climàtic, com es pot revertir l’excés d’emissions acumulades i l’efecte rebot que produeix l’augment de l’eficiència dels electrodomèstic i aparells, entre d'altres.

Finalment i per concloure l’acte, Teresa Franquesa va agrair a les persones assistents la seva presència i en especial la intervenció de Pep Canadell, que va aportar nous relats i perspectives sobre el canvi climàtic i el futur que, tot i ser incert, encara és a les nostres mans.