Un nou informe presentat aquesta setmana per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i les Nacions Unides (ONU) posa de manifest que, malgrat l’aturada de l’activitat per la pandèmia sanitària del coronavirus, les emissions dels gasos d’efecte hivernacle no paren d’augmentar i estan arribant a uns nivells sense precedents. La petita reducció de les emissions durant la pandèmia no ha servit per frenar la crisi climàtica i tot apunta que el període 2016-2020 serà el quinquenni més càlid mai registrat.
Segons l’estudi, s’espera que aquest 2020 les emissions globals de CO2 disminueixin entre un 4% i un 7% a conseqüència de les mesures de confinament per combatre el covid-19. En el moment àlgid del confinament, a principis d’abril, les emissions mundials diàries de CO2 van disminuir un 17% respecte al 2019, una caiguda sense precedents fins a la data. Tot i això, aquests registres no són esperançadors, ja que aquests nivells enregistrats són equivalents a les xifres del 2006, un fet que demostra el gran increment experimentat els últims 15 anys.
Seguint aquesta línia, tan sols cal recordar que durant el 2019 es va establir un nou rècord de 36,7 gigatones de CO2 emeses, cosa que suposa un 62% més que les registrades quan van començar les negociacions sobre el canvi climàtic el 1990. Aquest estudi confirma novament que els actuals nivells d’emissions no són compatibles amb la trajectòria que hauríem de seguir per arribar als objectius de l’Acord de París, un pacte que pretén aturar l’augment de la temperatura mundial per sota dels 2ºC respecte als nivells preindustrials.
L’estudi també assenyala que s’espera que la temperatura mitjana mundial del període 2016-2020 sigui la més càlida des que hi ha registres, aproximadament d'1,1 ºC per sobre de la mitjana de 1850-1900, el període que s’agafa com a referència per avaluar el canvi que la temperatura ha experimentat des de l’era preindustrial, i 0,24 ºC més càlida que la temperatura mitjana mundial del període 2011-2015.
Per altra banda, l’informe alerta que l’extensió de gel marí a l’Àrtic no para de reduir-se. Una disminució que ha tingut lloc en tots i cada un dels mesos entre el 1979 i el 2018. En aquest sentit, també ressalta que la pèrdua sense precedents de la massa de gel de les glaceres ha fet augmentar el nivell del mar, que s’ha vist accelerat en l’últim decenni, al mateix temps que els oceans han vist com la seva temperatura no ha parat de pujar de manera continuada, cosa que afecta la seva biodiversitat i provoca conseqüències meteorològiques arreu del planeta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario