Cinc grams per alumne, menys d’una cullerada. Aquesta és la quantitat de malbaratament alimentari que sovint es registra al menjador de l’Escola Josep Maria de Sagarra.
El 2017, el servei de menjador de l’Escola Josep Maria de Sagarra va decidir fer un estudi sobre els residus generats per l’ús de tovallons de paper del menjador. Durant aquell curs se'n van utilitzar 36.000, l’equivalent al consum de dos arbres. Arran d’aquest estudi, l’escola va substituir-los per tovallons de tela i va comprometre’s a continuar reduint el seu impacte ambiental.
Ens ho mengem tot
En aquella època començava la microxarxa Ens ho mengem tot, un projecte d’acompanyament a centres educatius que Escoles + Sostenibles continua oferint avui dia. Els centres participants quantifiquen simultàniament el percentatge de malbaratament de cinc aliments protagonistes diferents al llarg del curs. Durant tot aquest procés reben suport pedagògic i tècnic per conèixer millor els aliments que es serveixen al menjador i reduir-ne el malbaratament. Si sou de la xarxa d'Escoles + Sostenibles, encara sou a temps d'inscriure-us a l'edició del curs 2026-27, emplenant aquest formulari.
L’Escola Josep Maria de Sagarra s’hi va adherir des del primer moment, però van anar més enllà: van decidir fer un seguiment diari del malbaratament dels aliments generats al menjador de l’escola, durant tot l’any. I així ho han continuat fent cada curs escolar, des del 2017-18. En aquest temps, han aconseguit reduir els residus generats a gairebé la meitat.
L’alumnat, protagonista del canvi
L’Aldara, la persona responsable de menjador, ens explica que la clau de l’èxit és convertir l’alumnat en protagonistes de la iniciativa. Els infants paren i desparen taula, classifiquen i pesen els residus, porten el registre de dades, ho comuniquen a l’equip de monitoratge, i escombren i netegen les taules. Cada dia hi ha tres responsables diferents de 4t, 5è i 6è encarregats d’aquestes tasques.
Una eina per fomentar l’autoconeixement i l’autonomia
L’alumnat se serveix les racions del menjar segons la seva sensació de gana, una pràctica que contribueix a reduir el malbaratament. Cada etapa educativa disposa d’una cullera de la mida adient a la seva edat, i la ració mínima és una cullerada. L’Aldara explica que “s’han convertit en els gestors del menjador, tenen la llibertat de triar. Això els ensenya a escoltar el seu cos i guanyar autonomia.”
Com es pot replicar el projecte a altres centres?
L’Aldara recomana començar a petita escala, intentar crear hàbits més enllà de l'escola, i utilitzar equivalències perquè l’alumnat pugui entendre l’impacte de les seves accions fàcilment.
Així, a final del curs passat es va explicar a l’alumnat que, malgrat haver continuat reduint el malbaratament, al llarg de l’any s’havia llençat menjar per valor de 1.758 euros. La petjada ambiental va ser equivalent a les emissions d’un cotxe recorrent uns 12.000 km i la petjada hídrica, corresponia a l'aigua necessària per omplir quatre piscines petites. A més, amb la quantitat de menjar que es va llençar, vint-i-quatre infants haurien pogut fer dos àpats al dia durant un mes.
Aquestes equivalències fan més comprensibles les conseqüències de malbaratar aliments i motiven l’alumnat a implicar-se i a reflexionar sobre l’impacte social, ambiental i econòmic de les accions diàries.
No hay comentarios:
Publicar un comentario