La población de tigres aumenta un 74% en 13 años

 

No obstante, la especie sigue amenazada por el tráfico ilegal y la destrucción de sus hábitats

La población de tigres aumenta un 74 % en 13 años pero sigue amenazada por el tráfico ilegal y la destrucción de sus hábitats, según WWFWWFEuropa Press

Con motivo de la celebración del Día Internacional del Tigre, este lunes, 29 de julio, WWF celebra el gran éxito de conservación de los tigres, que aumenta su población mundial un 74% en solo 13 años con 5.574 ejemplares. Sin embargo, la especie sigue amenazada por el tráfico ilegal y la destrucción de sus hábitats.

El objetivo de conservación de la especie para WWF es que, para 2034, las poblaciones de tigres salvajes y el número de lugares donde viven se mantengan estables o aumenten en 22 zonas de toda el área de distribución actual e histórica del tigre. Aunque la recuperación de la especie a nivel global avanza a buen ritmo, tal como muestra el último censo presentado en el Foro Mundial del Tigre el pasado 2023, durante los últimos 25 años los tigres se extinguieron en Camboya, Laos y Vietnam, y hubo una disminución significativa en Malasia, Myanmar y, en menor medida, en Tailandia, informa Servimedia.

Actualmente, hay presencia de 6 subespecies de tigre (panthera tigris) en Bután, China, India, Indonesia, Malasia, Nepal, Rusia y Tailandia. Su población se duplicó en Nepal y también se está recuperando en China, India, Rusia y en Bután, donde ahora viven 131 tigres (un 27% más que en 2015). Sin embargo, el tráfico ilegal y las trampas lo están llevando a su extinción en la mayoría de los países del sudeste asiático.

A pesar de ser una especie protegida, entre 2000 y 2018 fueron incautados más de mil tigres en el sudeste asiático. Las trampas, el tráfico ilegal y la destrucción de sus hábitats son sus mayores amenazas, colocando al tigre en la categoría de "en peligro", según la UICN.

WWF trabaja desde hace más de 60 años en la protección y recuperación de las poblaciones de tigre en todo el mundo, así como en la restauración de sus hábitats. Además, durante este tiempo la organización ambiental creó reservas y corredores para reconectar poblaciones aisladas en los 13 países donde sobrevive, logrando que existan más de 100 áreas de conservación de tigres.

Por otro lado, WWF lucha contra el tráfico de especies apoyando a los guardas que se enfrentan a los furtivos, trabajando con los gobiernos de los países donde tiene presencia la especie para endurecer la persecución de este crimen y vigilando la venta ilegal en mercados clandestinos.

WWF tiene en marcha una campaña de concienciación y recogida de firmas bajo el lema "Stop Tráfico: Ponte en su piel" para animar a la ciudadanía a que participe en la conservación de esta emblemática especie.

La Caça dels Tigres

El tigre ha estat sempre objecte de moltes llegendes i supersticions a més de la intensa caça furtiva a la que ha estat sotmés. Tots els seus òrgans tenen una utilitat en el mercat oriental, i són peces molt ben pagades. Ha estat present en totes les civilitzacions asiàtiques, desde la Vall de Indo, fa uns 4.500 anys fins a Xina. Ja els romans l'utilitzaven en els seus espectacles a l'amfiteatre. Tot iaixò ha arribat fins a tal punt que lèspècie està avui dia en perill d'extició.
Tot i que els romans ja els utilitzaven per als seus circs, la pitjor persecució del tigre es va donar desprès, quan era atormentat pel gran valor que es donava a un sol expemplar en el mercat. La matança va començar amb els Mongols i a caball o en elefant es va convertir en l'esport favorit. En el passat, els prínceps hindús posseien vastes extensions de terreny dedicats a la caça en les quals s'organitzaven terribles caceries.
També els Maharajà del segle XII donaven caça al animal. Aquestes caceries anaven acompanyades d'un gran nombre d'ajudans i elefants, que és l'únic animal que s'enfronta sense por al tigre. Els ulladors que anaven amb el Maharajà tocaven el tambor, cridaven i disparaven trets a l'aire per tal d'atraure a les preses i posar-les a mà del príncep. De vegades, per tal que l'animal es veiés imposibilitat, posaven unes grans xarxes, d'uns 4 metres d'alçada que desplegaven amb l'ajuda de bambús i posaven en forma de con per tal que una vegada estiguesin dintre no poguesin tornar a sortir. En una ocasió, l'emperador de Xina va organitzar una enorme batuda, a la qual va assistir amb tot el seu exèrcit, a la província de Leo-tang en la que van resultar morts més de 21.000 cèrvols, nombrosos óssos i 60 tigres. El Maharajà Sarguja va matar 1.150 tigres al llarg de la seva vida i el de Shanser uns 433, el primer ministre de Nepal 300 i els Maharajàs de Rewa van acabar amb més de 500 incloent-hi tigres blancs.
Els Nababs eren un altre perill per als tigres ja que anaven amb les seves esposes, assegudes en palanquis, a les quals també agradava la caça, acompanyats de tota la cort, així com cantorns, bufons, servidos, falconers, carros, caballs, camells, bous de càrrega, cantants, saltimbànquis, pantenres i galls de baralla. Tot això exigia un gran desplegament de forces i de material per donar caça al major nombre possible de tigres.
Está descrita una caceria que va organitzar el nabab de Auah on desprès de matar una gran quantitat d'animals salvatges, entre ells tigres, van trobar la petjada d'un tigre i van seguir-lo fins al seu refugi on va ser rodejat per més de 1000 elefants i van aconseguir ferir-lo, pocs minuts desprès, el nabab li donava el cop de gràcia.
També eren sonades les caceries aislades en les que els caçadors més valents, com els indígnes, que coneixien molt bé les zones, costums i amagatalls del tigre, trepaven als arbres i recorrien en silenci i en grups nombrosos tota la selva, de manera que en veure'ls pasar en massa, els tigres mai atacaven. Poc a poc el portaven fins a les clarianes de la selva on finalment podrien disparar-li amb armes de foc.
Però la disminución desmesurada dels tigres va venir realmente amb la colonització britànica. Al arribar els anglesos van veure que eera una activitat de gran valor i valentia. Els caçadors europeus, principalmente britànics i holandesos que residien en Asia caçaven com a pura diversió i els ajudava a pasar el temps. Es diu que durant el període victorià un home va matar 400 tigres en 25 anys.
Aquests tambè utilitzaven centenars de tiradors, però tenien una tècnica que va ser sonada. Utilitzaven grans lones de tela blanca, d’un metre d’alt amb les que rodejaven les zones i els tigres que l’havitaven quedaven ben paralitzats, ja que es veu que el color blanc deixa fora de combat al tigre. Una vegada rodejats els disparaven mortalment.
Quan es van adonar de l’alt valor que tenien els tigres al mercat, es colocaven en torretes des de les quals seguien la caça dels indígenas, als quals venien la presa per tal de treure’n diners. La colonització britànica va ser el motiu més arrollador que va haver per als tigres desprès de la destrucción del seu medi.

Maria Rodriguez Sanz

El mercat dels tigres

El tigre és una presa valoradísima al mercat oriental. Totes les seves parts són aprofitables i costa molt aconseguir-les. I més ara quan les autoritats investiguen a fons la seva caça i venda. Moltes vegades, les botigues tenen productes falsos que venen a un preu mes baix com si verdaderamente es tractés de productes originals. Es diu que en Manxhúria s’ha creat un parc per a la seva protecció, però alguns reforcen la idea de que només serveix per a una explotación medicinal.

Mentrestant les botigues esperen que la seva extinción arribi aviat per tal de que els preus es disparin desmesuradamente.

Quan es dona mort a un tigre se li arranca la pell per vendre-la al mercat, cosa que fan amb un tall al ventre, de banda a banda del cos verticalmente, de manera que l’animal queda propiamente dividit en dos parts. Desprès es va tirant i fent talls fins que surt sensera i es deixa assecar lentamente. Posteriorment es vendrà a capritxosos que vulguin exposar una pell com catifa a la seva casa.

Dels ossos es fabrica vi que dicen que cura la lumbalgia, el reumatisme i augmenta la potència sexual, de la grasa es fabrica un bálsamo que cura les hemorroides, el morro es fa servir per curar l’epilèpsia, els ulls eliminen les catarates i ajuden a curar la malària, la carn és molt apreciada com a menjar, el fetge s’utilitza com a talismà, la cua cura les malalties de la pell, les clavículas porten molta sort, les dents i urpes s’utilitzaven per fer fetitxes i per decorar, el pelatge pot treure els paràsits, la sang dóna més força de voluntat, amb el penis es fa una sopa que augmenta la virilitat (320$) i els bigotis curen el mal de queixal i es fa servir per produir un verí potentíssim.

Però no només el tigre s’ha caçat per aprpfitar les seves parts, sinò per tal de guanyar diners amb ell, com als circs, inclús hi va haver una moda de tenir felins a casa, com panteras, tigres, lleopards… com si fosin animals de companyia. Nombrosos personatges famosos han tingut algun animal salvatge peruè es podien perpetre el luxe. Un exemple és l’actriu Nord-americana Deen Arlen que va asegurar que preferia els tigres als homes. O Jesulín de brique que també va tenir un tigre anomenat Curru-pipi, tancat en una gàvia. No obstant encara que alguns aseguren que es pot conviure sense problemas, mai acaben d’estar domesticats del tot ja que són completamente salvatges i viuen en estat solitari, no com els llenos del que potser és més fácil la seva domesticació.

Alguns Experts aseguren que les creences populars en les propietats curatives del tigre estàn tan arraigades que seria impossible detenir-les ja que el tigre s’extingiria abans d’acabar amb elles.

La demanda és tal que fins i tot s’ha exposat la possibilitat de crear “granjes” de tigres per tal d’acabar amb ella. Cada día, més barbaritats.

Maria Rodriguez Sanz