Tot i que els romans ja els utilitzaven per als seus circs, la pitjor persecució del tigre es va donar desprès, quan era atormentat pel gran valor que es donava a un sol expemplar en el mercat. La matança va començar amb els Mongols i a caball o en elefant es va convertir en l'esport favorit. En el passat, els prínceps hindús posseien vastes extensions de terreny dedicats a la caça en les quals s'organitzaven terribles caceries.
També els Maharajà del segle XII donaven caça al animal. Aquestes caceries anaven acompanyades d'un gran nombre d'ajudans i elefants, que és l'únic animal que s'enfronta sense por al tigre. Els ulladors que anaven amb el Maharajà tocaven el tambor, cridaven i disparaven trets a l'aire per tal d'atraure a les preses i posar-les a mà del príncep. De vegades, per tal que l'animal es veiés imposibilitat, posaven unes grans xarxes, d'uns 4 metres d'alçada que desplegaven amb l'ajuda de bambús i posaven en forma de con per tal que una vegada estiguesin dintre no poguesin tornar a sortir. En una ocasió, l'emperador de Xina va organitzar una enorme batuda, a la qual va assistir amb tot el seu exèrcit, a la província de Leo-tang en la que van resultar morts més de 21.000 cèrvols, nombrosos óssos i 60 tigres. El Maharajà Sarguja va matar 1.150 tigres al llarg de la seva vida i el de Shanser uns 433, el primer ministre de Nepal 300 i els Maharajàs de Rewa van acabar amb més de 500 incloent-hi tigres blancs.
Els Nababs eren un altre perill per als tigres ja que anaven amb les seves esposes, assegudes en palanquis, a les quals també agradava la caça, acompanyats de tota la cort, així com cantorns, bufons, servidos, falconers, carros, caballs, camells, bous de càrrega, cantants, saltimbànquis, pantenres i galls de baralla. Tot això exigia un gran desplegament de forces i de material per donar caça al major nombre possible de tigres.
Está descrita una caceria que va organitzar el nabab de Auah on desprès de matar una gran quantitat d'animals salvatges, entre ells tigres, van trobar la petjada d'un tigre i van seguir-lo fins al seu refugi on va ser rodejat per més de 1000 elefants i van aconseguir ferir-lo, pocs minuts desprès, el nabab li donava el cop de gràcia.
També eren sonades les caceries aislades en les que els caçadors més valents, com els indígnes, que coneixien molt bé les zones, costums i amagatalls del tigre, trepaven als arbres i recorrien en silenci i en grups nombrosos tota la selva, de manera que en veure'ls pasar en massa, els tigres mai atacaven. Poc a poc el portaven fins a les clarianes de la selva on finalment podrien disparar-li amb armes de foc.
Però la disminución desmesurada dels tigres va venir realmente amb la colonització britànica. Al arribar els anglesos van veure que eera una activitat de gran valor i valentia. Els caçadors europeus, principalmente britànics i holandesos que residien en Asia caçaven com a pura diversió i els ajudava a pasar el temps. Es diu que durant el període victorià un home va matar 400 tigres en 25 anys.
Aquests tambè utilitzaven centenars de tiradors, però tenien una tècnica que va ser sonada. Utilitzaven grans lones de tela blanca, d’un metre d’alt amb les que rodejaven les zones i els tigres que l’havitaven quedaven ben paralitzats, ja que es veu que el color blanc deixa fora de combat al tigre. Una vegada rodejats els disparaven mortalment.
Quan es van adonar de l’alt valor que tenien els tigres al mercat, es colocaven en torretes des de les quals seguien la caça dels indígenas, als quals venien la presa per tal de treure’n diners. La colonització britànica va ser el motiu més arrollador que va haver per als tigres desprès de la destrucción del seu medi.
Maria Rodriguez Sanz
No hay comentarios:
Publicar un comentario