La Protecció del Tigre

A començaments del segle passar, la caça esportiva, el coleccionisme de trofeus i el comerç de pells, van portar l'abús del tigre fins al màxim.
Només alguns naturalistas, com ara F.W. Champion, J. Corbett i E.P Gee es preocupaven per la seva situació. Gràcies a ells, en 1910, es van publicar les primeres observacions de l'animal en la naturalesa, i en 1917 i 1933 les primeres fotografies.
Més tard, en 1964 E.P Gee va anunciar l'extinció del tigre per a finals de segle si la cosa continuava.
Degut a aquestes dades, Guy Montfort, que era membre del consell del WWF (Fons Mundial per a la Natura) i Kailash Sanjala, director del zoo de Nova Delhi van demanar a la Assamblea de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) que el tigre de Bengala fos inscrit en el llibre de les espècies en perill d'extinció.
A partir d'aquí, el govern Indi, amb Indira Gandhi com a capdavantera es va començar a prendre les coses seriosament. En 1970 es va prohibir la seva caça i l'exportació de pells. En 1972 es va fer un inventari oficial: 5.000 homes van recòrrer tots els boscos dels país durant mesos comptabilitzant fins a 1827 tigres.
Les perilloses dadas van ser els detonants del més famós esforç per a la salvació del tigre: El Projecte Tigre. Aquest només va durar 6 anys però va ser molt important per donar empenta a la creació de noves reserves i el proseguiment d'aquest en diferentes maneres.
Es va començar nombrant Parc Nacional a la reserva de Corbett amb un presupost inicial de 5 milions de $ més el militó que aportar al projecte la WWF.  L'Éxit de la campanya va ser massiu, es van arribar a recaudar 2 milions de $ en 18 mesos.
Desprès de la creació del Parc Nacional de Corbett altres reserves es van unir al projecte: Bandipur (Katmandú), Khana (Madya Pradesh), Manas (Assam), Melghat (Maharashtra), Palamau (Bihar), Ranthambhor (Rajasthán), Simlipal (Orissa) i Sunderbands (Bengala).
L'ordre de les rarees que es va seguir en el proyecte van ser desenvoluparment del parc (uns 5 millions $), protecció de la caça furtiva i prevención d'incendis,
Posteriorment, en 1979 es van afegir Periyar (Kerala) i Sariska (Rajastán). I per últim en 1983 es van crear las reserves de Buxa (Bengala), Indravati (Madhya Pradesh), Nagarjunasagar (Andhra Pradesh) i Namdapha (Arunachai Pradesh).
Per tal de crear totes aquestes reserves, es precisa la voluntat del govern, que ens els últims anys ha posat força de la seva part. Com que les extensions de territoris són extensísimes de vegades fallaven els nombres ja que allà in es pretenia construir una reserva hi havia situats petits poblets habitats,
Aquests, amb la voluntat dels seus habitants, eren desplaçats cap a altres zones on com a gratitud per la seva ajuda se'ls donaven construccions que els facilitaven la vida com ara grans canals per on pasar l'aigua en l'época del Monzó. En total es van desplaçar uns 6.000 pobles.
El conjunt de reserves cobreix una superfície de 24.700 Km2, dels que 8.600 eón zones de protección total allunyades completamente de toga activista i presència humana. Els aproximadamente 16.000 restante só les anonades zines tampón en les que es limiten les activitats humanes smb objete de respetar les necessitats ecológiques dels animals.
Tot això ha servit força per a la recuperació del tigre.

Maria Rodríguez Sanz