El río sigue fluyendo

 

El 4 de octubre, festividad de San Francisco de Asís, cerramos el Tiempo de la Creación de este año.

Durante semanas, el Agua Viva ha conectado a comunidades de todo el mundo a través de la oración, la acción y las historias de esperanza. Desde los ríos y los bosques hasta las iglesias y las calles de las ciudades, cada encuentro se ha convertido en un nuevo arroyo que se une a un río mucho más grande. Y ese río sigue creciendo. Desde comunidades que preparan huertos en Angola y participan en debates públicos en Brasil, hasta la solidaridad con los migrantes en Irlanda, la oración franciscana en Inglaterra, el cuidado de los arrecifes de coral en Papúa Nueva Guinea y los jóvenes que defienden la creación en Kenia, «Agua Viva» está tomando muchas formas. Diferentes lugares. Diferentes acciones. Un solo río. Al celebrar a San Francisco y acercarnos al final del Tiempo de la Creación, recordamos que la temporada puede terminar, pero nuestro camino de conversión ecológica continúa. ¿Por dónde fluirá el Agua Viva a través de ti?

‘Si penso, no llenço’: Gairebé deu anys reduint el malbaratament al menjador escolar

Cinc grams per alumne, menys d’una cullerada. Aquesta és la quantitat de malbaratament alimentari que sovint es registra al menjador de l’Escola Josep Maria de Sagarra.

El 2017, el servei de menjador de l’Escola Josep Maria de Sagarra va decidir fer un estudi sobre els residus generats per l’ús de tovallons de paper del menjador. Durant aquell curs se'n van utilitzar 36.000, l’equivalent al consum de dos arbres. Arran d’aquest estudi, l’escola va substituir-los per tovallons de tela i va comprometre’s a continuar reduint el seu impacte ambiental.

Ens ho mengem tot

En aquella època començava la microxarxa Ens ho mengem tot, un projecte d’acompanyament a centres educatius que Escoles + Sostenibles continua oferint avui dia. Els centres participants quantifiquen simultàniament el percentatge de malbaratament de cinc aliments protagonistes diferents al llarg del curs. Durant tot aquest procés reben suport pedagògic i tècnic per conèixer millor els aliments que es serveixen al menjador i reduir-ne el malbaratament. Si sou de la xarxa d'Escoles + Sostenibles, encara sou a temps d'inscriure-us a l'edició del curs 2026-27, emplenant aquest formulari.

L’Escola Josep Maria de Sagarra s’hi va adherir des del primer moment, però van anar més enllà: van decidir fer un seguiment diari del malbaratament dels aliments generats al menjador de l’escola, durant tot l’any. I així ho han continuat fent cada curs escolar, des del 2017-18. En aquest temps, han aconseguit reduir els residus generats a gairebé la meitat.

L’alumnat, protagonista del canvi

L’Aldara, la persona responsable de menjador, ens explica que la clau de l’èxit és convertir l’alumnat en protagonistes de la iniciativa. Els infants paren i desparen taula, classifiquen i pesen els residus, porten el registre de dades, ho comuniquen a l’equip de monitoratge, i escombren i netegen les taules. Cada dia hi ha tres responsables diferents de 4t, 5è i 6è encarregats d’aquestes tasques.

Una eina per fomentar l’autoconeixement i l’autonomia

L’alumnat se serveix les racions del menjar segons la seva sensació de gana, una pràctica que contribueix a reduir el malbaratament. Cada etapa educativa disposa d’una cullera de la mida adient a la seva edat, i la ració mínima és una cullerada. L’Aldara explica que “s’han convertit en els gestors del menjador, tenen la llibertat de triar. Això els ensenya a escoltar el seu cos i guanyar autonomia.”

Com es pot replicar el projecte a altres centres?

L’Aldara recomana començar a petita escala, intentar crear hàbits més enllà de l'escola, i utilitzar equivalències perquè l’alumnat pugui entendre l’impacte de les seves accions fàcilment. 

Així, a final del curs passat es va explicar a l’alumnat que, malgrat haver continuat reduint el malbaratament, al llarg de l’any s’havia llençat menjar per valor de 1.758 euros. La petjada ambiental va ser equivalent a les emissions d’un cotxe recorrent uns 12.000 km i la petjada hídrica, corresponia a l'aigua necessària per omplir quatre piscines petites. A més, amb la quantitat de menjar que es va llençar, vint-i-quatre infants haurien pogut fer dos àpats al dia durant un mes. 

Aquestes equivalències fan més comprensibles les conseqüències de malbaratar aliments i motiven l’alumnat a implicar-se i a reflexionar sobre l’impacte social, ambiental i econòmic de les accions diàries. 

Green Portfolio: Educació bilingüe per a la sostenibilitat a educació infantil

 L'Escola Galí Bellesguard ha participat en el projecte Erasmus+, que ha unit escoles d’Espanya, Alemanya i Eslovènia amb l’objectiu de combinar la sostenibilitat amb l’aprenentatge de llengües i cultures des de l’educació infantil.

30/09/2026 - 10:57 h - Emergència climàtica 

“Green Portfolio dona als infants l’oportunitat de conèixer i compartir experiències amb alumnat d’altres països, i ajuda els centres participants a adquirir experiència en la cooperació internacional. 

Al llarg del projecte es van crear 10 tallers pràctics sobre sostenibilitat, disponibles en forma de catàleg gratuït en línia. Els tallers són bilingües o trilingües: català–castellà–anglès per als socis barcelonins. 

Intercanvis internacionals

Es va celebrar una trobada de mestres a Barcelona durant l’octubre de 2025, convidant també a entitats locals, i també una estada d’observació a Alemanya per a docents el març de 2026. Alhora, es va proporcionar mentoratge per treure el màxim profit de les activitats internacionals. 

Els nostres infants van participar en videoconferències amb els de les escoles dels altres països per a compartir els resultats dels tallers. Un tast d’aquests resultats es va presentar en una exposició al centre cívic de Vil·la Florida, per donar a conèixer el projecte al barri. 

El projecte i la metodologia de la Forest School

El projecte va seguir la línia de treball sobre sostenibilitat que duem a terme a l’escola Galí Bellesguard des de fa anys, tot ajudant a nodrir-la i consolidar-la a l’etapa d’educació infantil. 

En aquest sentit, la proposta combina perfectament amb la Forest School, i alhora ens ha donat l’impuls necessari per aredissenyar els espais dels patis de l’escola tot pensant en la biodiversitat, la gestió de l’aigua i l’ombreig, és a dir, en un treball de la sostenibilitat que perduri en el temps. 

La proposta resultant, disponible per a altres centres, vol ajudar els infants a créixer com a persones curioses, responsables i obertes al món, alhora que ofereix als mestres recursos i experiències tant per a la seva pràctica docent diària com per al seu desenvolupament professional en general.”

Begoña Vendrell,

No esperes....

 Seguro que te ha pasado:

Son frases, pensamientos, que muchos tenemos cuando queremos hacer algo pero no encontramos el mejor momento para hacerlo. 

Por eso te escribimos cada semana. Y por eso te escribo hoy, precisamente para que leas este email ahora y no lo guardes para volverlo a abrir dentro de seis meses. Porque ahora mismo:

• El aguilucho cenizo podría perder la mitad de su población y aproximarse peligrosamente a su extinción. Estamos a tiempo de hacer algo.

• Muchos vencejos, aviones o golondrinas que volverán la próxima primavera a nuestros pueblos y ciudades se encontrarán sus nidos destruídos. Estamos a tiempo de hacer algo.

• El envenenamiento de tres milanos reales en un coto de caza hace unos meses evidencia lo importante que es denunciar y acudir a los tribunales para evitar la impunidad. Estamos a tiempo de hacer mucho más.

España roza las 300.000 hectáreas quemadas en 2026. Así responde la Iglesia

 Los incendios forestales han arrasado en España 299.501 hectáreas desde el 1 de enero hasta el 24 de septiembre. Esta superficie que triplica la media histórica para ese periodo, situada en torno a las 95.000 hectáreas, según datos del Sistema Europeo de Información Sobre Incendios Forestales(EFFIS).

Dicho informe, perteneciente al programa europeo Copernicus, refleja además, que la mayor parte de la superficie quemada se concentra en los meses de verano. Especialmente entre julio y agosto, cuando se produjo un fuerte incremento tanto de las hectáreas afectadas como del número de incendios.

Con estos datos, 2026 queda todavía lejos del año pasado, cuando ardieron alrededor entre 354.000 y 391.000 hectáreas pero ya está cerca de 2022, cuando ardieron cerca de 307.000. Así, se sitúa entre los tres peores años recientes.

Emisiones acumuladas de CO2

El citado portal, que emplea una metodología basada en estimaciones a partir de imágenes tomadas por satélite, muestra, además, que las emisiones acumuladas de dióxido de carbono (CO2) asociadas a los incendios superan ampliamente la media histórica del periodo 2003-2025.

Sin embargo, el episodio de incendios ha perdido intensidad durante este septiembre. Así, en la última semana contabilizada se han quemado 472 hectáreas y se han registrado dos incendios, cifras inferiores a las de la semana precedente.

Los datos difundidos por EFFIS se apoyan en imágenes tomadas vía satélite que deben ser confirmadas sobre el terreno y no siempre coinciden exactamente con las cifras que divulga el Ministerio para la Transición Ecológica (Miteco), que con datos hasta el 13 de septiembre cifra en 273.420, las hectáreas quemadas.

Ya a finales de julio se sabía que «va a ser un año malo», como lamentaba en declaraciones a Alfa y Omega Marta Jerez, jefa del Servicio de Incendios Forestales de la Comunidad de Madrid. «Se han registrado muchos más incendios que en años anteriores», explicaba en particular en relación con los incendios de Burgohondo (Ávila) y la sierra oeste de Madrid.

¿Por qué aumentan así los fuegos?

En un artículo científico publicado en julio Eduardo Agosta, director del Departamento de Ecología Integral de la CEE, explicaba que en buena parte de España «el verano típico de los últimos cinco años», de 2021 a 2025, es hasta 4 ºC más caluroso que el promedio histórico desde 1951. Y el conocido como «verano térmico» ha adelantado su inicio de finales de junio o principios de julio a inicios de junio.

A este aumento sin precedentes de las temperaturas se suma un segundo factor crítico: la pérdida de la «precipitación útil» que realmente logra empapar la tierra y recargar nuestros embalses», explica Agosta. «Si a un bosque que recibe menos agua le sumamos un verano que dura un mes más», la naturaleza «se seca de forma prematura, ampliando peligrosamente la ventana de tiempo en la que cualquier pequeña chispa puede transformarse en un incendio devastador».

La solución: bosques más resistentes

Frente a este fenómeno, desde la doctrina social de la Iglesia Agosta pedía al final del verano acabar con «el abandono del mundo rural», además de reforestar «con sabiduría». No se trata de «llenar las montañas de nuevo con pinos o eucaliptos en fila, sino que hay que recuperar el paisaje natural en mosaico, diversificar con especies autóctonas», además de con terrenos de agricultura y ganadería.

Además, se debe «proteger la humedad del suelo seleccionando las especies que mejor se puedan adaptar a la sequía» y «ayudar al bosque a renacer en un mundo más cálido» y en el que, cuando llueve, lo hace «más violentamente y el suelo apenas puede absorber esa agua».