Las sociedades contemporáneas están alienadas. Los humanos ya no se sienten parte del ambiente. El agua, base de la vida, de los ecosistemas, de los ciclos naturales terrestres, ha pasado a ser an sólo un recurso. Y un recurso devaluado. La presencia generalizada de agua líquida en nuestro planeta ha permitido la implantación y desarrollo de los procesos vitales, cosa que no siempre ha sido, hasta ahora, identificado en ningún otro astro.
La vida está intrínsecamente relacionada con el agua. El ADN, gigantesca molécula que constituye la base de todos los organismos conocidos, requiere para su metabolismo y reproducción, estar en contacto con una solución acuosa de características apropiadas.
El crecimiento demográfico acelerado a nivel planetario y la mayor "eficacia" tecnológica de las sociedades humanas han aumentado el impacto que estas tienen sobre ls sistemas hídricos en particular. Este impacto se relaciona, en primer lugar, con el uso y sobreuso directo del agua con fines productivos, higiénicos o fisiológicos. En segundo lugar, las actividades humanas generan impactos indirectos de diverso tipo sobre los ecosistemas acuáticos, la dinámica geológica y geomorfológica y otros elementos del ambiente.
La forma como se produce esta influencia depende del tipo de organización social de los sistemas productivos, de los valores y formas de sentir y de los comportamientos , tanto individuales como sociales. Los conjuntos de estos elementos eón normalmente denominados "las culturas humanas", por lo que deducimos de esta sencilla ecuación que la crisis del ambiente es un problema de cultura.
Los problemas ambientales contemporáneos no eón meramente tecnológicos. En realidad, son ante todo una emanación de la cultura. la crisis ambiental es un problema de nuestro tiempo. Su profundización y aparente irreversibilidad se relaciona con un tipo de cultura capitalista y globalizante que ha olvidado la noción de esencias y no ha comprendido la existencia de "límites en lo real", los límites efectivos del crecimiento económico, los límites determinados por los desequilibrios ecológicos y de capacidad de sustentabilidad vital del planeta. La crisis ambiental mundial es sobre todo un problema de conocimiento.
Los antecedentes de este tipo de enfoque son antiguos. Si bien es con la expansión industrial y los procesos de globalización recientes que sus efectos más críticos empiezan a sentirse a nivel planetario. Las raíces del paradigma antinatural se pueden encontrar en algunos de los "grandes pilares" de la filosofía occidental. La codificación del mundo, que terminaría en tiempos más recientes con su economización, yace en la escisión entre sujeto y objeto.
De esa forma se "olvidó" el ser de la complejidad, creándose una racionalidad que tiende a descubrir la complejidad desde sus límites, desde su negatividad, desde la alienación y la incertidumbre del mundo económico, arrastrado por un proceso incontrolable e insustentable de producción.
La importancia de la cultura es la visión ambiental contemporánea es vertebral. Por esa razón, cualquier cambio que se pretenda en esta última requerirá una revisión de las pautas culturales en las que se sostiene.
"El agua un recurso necesario para la vida"
AUPPER
31 de marzo de 2014
23 de marzo de 2014
Zona vedada al vuelo
En los terrenos del aeropuerto internacional John F. Kennedy (JFK), los técnicos de control de fauna mataron 10.123 aves durante 2012. Situado al noreste de la reserva natural Bahía de Jamaica, en el distrito neoyorquino de Queens, el censo de caza del JFK incluye miles de gaviotas, cientos de estorninos y tórtolas, y una minoría de especies más majestuosas, como el águila pescadora y el cernícalo americano. El programa de control de fauna del aeropuerto, que se aplica desde hace tiempo, es uno más de los muchos que velan por evitar las peligrosas y costosas colisiones de aves con las aeronaves en todo el mundo.
En esta situación, las modernas técnicas forenses tal vez tengan algo que decir para poner freno a esa mortandad. Un equipo de investigación australiano afirma que el ADN hallado en los restos de los pájaros siniestrados puede arrojar luz sobre nuevas estrategias para el control de la avifauna en los aeropuertos.
El estudio forense comenzó tras una llamada del personal del aeropuerto de Perth a Michael Bunce, entonces en la Universidad Murdoch. «Tenemos un congelador lleno de pájaros: ¿los querrían?», le preguntaron. Pronto él y sus colaboradores contaron con 77 cadáveres de aves y se pusieron manos a la obra.
Comenzaron por extraer el contenido digestivo de las aves y secuenciar el ADN de este. En un estudio publicado el año pasado en Investigative Genetics señalaban que las secuencias génicas halladas pertenecían a especies comunes de ratones, cangrejos de río y saltamontes, así como a plantas gramíneas.
Los análisis genéticos de este tipo podrían informar sobre el tipo de gestión ambiental más adecuada para disuadir a las aves. «¿Qué hacer si los pájaros hallan alimento en la proximidad?», se pregunta Bunce. ¿Hay que controlar las poblaciones de peces de las aguas cercanas, envenenar los roedores o fumigar la zona con insecticidas? En Perth, los resultados de sus investigaciones hicieron que el aeropuerto instalara redes en los cursos de agua para controlar la gambusia, un pez invasor introducido como medio de control de los mosquitos. A su juicio, el estudio ya habrá valido la pena si consigue evitar siquiera una o dos colisiones.
Investigación y Ciencia
Ventanas inteligentes que modulan la luz solar
En Estados Unidos, cerca del 40 por ciento de la energía consumida y alrededor del 30 por ciento de la energía relacionada con emisiones de carbono se contabiliza en edificios residenciales y comerciales. Para reducir esta demanda energética, se necesitan materiales capaces de interaccionar con la radiación solar que entra por las ventanas, de modo que puedan regularse la iluminación y la temperatura según las condiciones ambientales. En concreto, ventanas con recubrimientos electrocrómicos (que cambian de color, transparencia o ambos, cuando se hallan sometidos a un campo eléctrico) podrían reducir de forma notable el consumo de energía en edificios [véase «Materiales electrocrómicos», por Roger J. Mortimer; Investigación y Ciencia, diciembre de 2013].
El pasado mes de agosto, Anna Llordés, del Laboratorio Nacional Lawrence Berkeley, y sus colaboradores publicaron un gran avance en el desarrollo de dichos materiales. Este equipo ha creado un material compuesto (composite), a base de nanocristales de óxido de indio dopado con estaño (OIE) embebidos en una matriz amorfa de óxido de niobio (vidrio de NbOx), que absorbe de forma selectiva radiación solar visible e infrarroja. Las prestaciones electrocrómicas de este material son mucho mejores que las que ofrecería la simple suma de los dos componentes por separado; ello se debe a reordenamientos estructurales e interacciones sinérgicas en la interfase entre los nanocristales y la matriz.
Investigación y Ciencia
Los residuos del papel crean energía
Los residuos producidos a partir de la fabricación del papel podrían convertirse en una nueva fuente de energía que, incluso, podría llegar a comercializarse. Según un trabajo publicado en la revista Energy & Fuels, un grupo de investigadores ha logrado convertir estos desperdicios en un combustible sólido similar al carbón, gracias a un proceso que descompone estas sustancias mediante la aplicación de calor y presión. Los ensayos, llevados a cabo en una planta piloto, han demostrado que la energía generada por el nuevo combustible es mayor que la utilizada para su producción.
Hoy en día existe un amplio abanico de posibilidades para el procesamiento de los residuos derivados de la producción del papel. Y uno de los más innovadores es el tratamiento hidrotérmico (HTT, por sus siglas en inglés), que puede convertir estos desechos en combustibles o abonos orgánicos.
De acuerdo con los resultados obtenidos en investigaciones anteriores, los científicos aplicaron el método del HTT al caso de una muestra de residuos (lodo) de papel. En una primera fase, estudiaron en el laboratorio las propiedades de combustión del compuesto sólido obtenido y lo caracterizaron mediante un microscopio electrónico de barrido y un espectrómetro infrarrojo por transformada de Fourier. Posteriormente, analizaron la capacidad del tratamiento para eliminar el agua (deshidratación mecánica y secado térmico) del lodo de papel y, por último, evaluaron el consumo y rendimiento energético del proceso en el laboratorio.
De esa manera, pudieron evaluar las mejores condiciones para aplicar el mismo método en una planta piloto. Allí, determinaron el efecto del HTT en las propiedades del combustible sólido, así como en la deshidratación y el secado del lodo. Finalmente, calcularon el balance energético del proceso de producción del «nuevo carbón», con el objetivo de evaluar su viabilidad en una planta industrial.
Tanto los resultados del laboratorio como los de la planta piloto mostraron que el tratamiento hidrotérmico mejora las propiedades de combustión de los residuos del papel. En particular, el compuesto obtenido presentó un valor ligeramente más alto en términos de calefacción y una mayor capacidad de deshidratación mecánica tras la aplicación del HTT. Por otro lado, en el caso de la planta piloto, el proceso de producción puso de manifiesto altos valores en la proporción entre creación y consumo de energía, lo que garantiza su sostenibilidad. Los responsables del estudio concluyen que el tratamiento hidrotérmico no tan solo es capaz de obtener un nuevo combustible sólido a partir del lodo de papel, sino que su producción podría un día llegar a ser comercializada.
Más información en Energy & Fuels.
Levadura y cambio climático
La levadura se utiliza, por ejemplo, para que el pan o los pasteles ganen volumen, mientras que el cambio climático se refiere principalmente al calentamiento global, que entre otras cosas puede amenazar las poblaciones costeras o los cultivos. Son, pues, dos cuestiones aparentemente muy distantes entre sí. Mezclarlas parecería peor que confundir la "gimnasia" con la "magnesia", como a menudo se dice, aunque al menos éstas son dos palabras con alguna similitud.
El nexo de unión entre los dos fenómenos es el compuesto que los origina, el dióxido de carbono, también identificado mediante la fórmula CO2. La levadura que incorporamos al pan o los pasteles desprende CO2, como consecuencia de su actividad vital, y es el responsable del tacto esponjoso. Por otra parte, el cambio climático se origina, en parte, por la acumulación de dióxido de carbono en la atmósfera, hecho que provoca una mayor retención del calor desprendido por la corteza terrestre.
Puede parecer un poco forzado hablar a la vez de los dos temas, pero realmente no lo es. Que una misma sustancia pueda protagonizar fenómenos tan aparentemente dispares es más frecuente de lo que se pueda pensar. Sin ir más lejos, el oxígeno del aire que respiramos muestra una dualidad de comportamientos similar, pues nos es imprescindible, para la mayor parte de los seres vivos, para obtener energía. Pero, a la vez, puede quemar a todos estos seres vivos, si se dan ciertos cambios en las condiciones ambientales.
Otro ejemplo lo constituye el ozono, que a 30 kilómetros de altura nos protege de los efectos nocivos de la radiación ultravioleta, que nos envía el Sol. En cambio, su acumulación en la superficie terrestre nos irrita las vías respiratorias. No obstante este efecto nocivo, muy sorprendentemente nuestro cuerpo genera ozono en su interior. Es un recurso de nuestro sistema inmunológico, para luchar contra los agentes invasores, creando así una especie de misil molecular. Vaya unos contrastes, con el ozono.
Las levaduras fueron clasificadas por primera vez como seres vivos por Louis Pasteur, en 1857. Son hongos que consumen hidratos de carbono, o azúcares, y generan o bien alcohol, o dióxido de carbono, u otros compuestos similares, según los casos. El hombre ha aprovechado esta actividad de fermentación, creando múltiples formas de cocinar o de fabricación de licores, desde hace miles de años. Y más que llegarán. Se puede imitar una parte de la acción de las levaduras, mediante lo que se conoce como levadura química. Esta no es más que una mezcla de bicarbonato sódico, una o más sales y un almidón, normalmente de maíz o patata. El almidón, entre otras funciones, absorbe la humedad y permite que los demás componentes actúen durante más tiempo.
Las levaduras forman una gran y compleja familia, con más de 1500 especies diferentes. La levadura más conocida es la que provoca la fermentación de la cerveza o el vino, pero otros parientes pueden llegar a provocar enfermedades en los humanos, sobre todo aquellos con el sistema inmunitario débil o deprimido. En cambio, otras especies son utilizadas por la biotecnología, para fabricar etanol en grandes cantidades y permitir así su uso como combustible. Una variante de la levadura de la cerveza ha sido modificada genéticamente, para fermentar los azúcares presentes en los residuos agrícolas, de la madera y del papel, y obtener así un alcohol que es más barato que las gasolinas procedentes del petróleo.
Hablar del petróleo nos permite conectar con el otro papel destacado que desempeña el dióxido de carbono, el cambio climático. En las combustiones, sobre todo de los derivados del petróleo, se libera dióxido de carbono que se expulsa a la atmósfera. Es ciertamente mucho más gas que el que burbujea en el pan y los pasteles, y proporciona así el tacto y el gusto que tanto apreciamos. Lanzamos tanto dióxido de carbono, que no nos queda más remedio que tratar de reducir su cantidad. Por ello, las estrategias de lucha contra el cambio climático se basan, de una manera u otra, en disminuir la cantidad de CO2 que está presente en la atmósfera. Esta es una línea de trabajo activísima, sobre la que se están vertiendo, actualmente, muchos recursos económicos y humanos.
Una posibilidad es capturarlo antes de que se disperse en la atmósfera. Una vez capturado, se puede almacenar en formaciones geológicas subterráneas. Por ejemplo, si hay depósitos de petróleo o de gas cercanos, se puede utilizar el CO2 para ayudar en el proceso de bombeo, sobre todo en los estadios finales de explotación del yacimiento, y finalmente rellenar el pozo con el dióxido de carbono. Esta tecnología, conocida como recuperación mejorada del petróleo, ha recibido no pocas críticas, por el peligro de escape a través de hipotéticas grietas o, incluso, por la salida masiva en caso de movimiento sísmico suficientemente intenso. Puesto que el CO2 es más pesado que el aire, el escape masivo se concentraría en la superficie, con lo que se asfixiarían animales o personas allí donde tuviera lugar.
Una alternativa al secuestro en grandes depósitos consiste en capturar el CO2, inmediatamente después de ser generado en la central térmica, mediante el uso de un compuesto químico de aspecto inofensivo, un polvillo blanco, de nombre carbonato amónico. Cuando éste se incorpora al conducto por donde se expulsan los gases de la combustión, la mezcla del carbonato amónico con CO2 y H2O forma bicarbonato amónico, un sólido que se deposita en las paredes de la chimenea.
La recuperación de este sólido puede tener entonces varios usos. Si se calienta, se recupera el carbonato amónico original y el CO2, que se puede almacenar más fácilmente, por ejemplo en forma de líquido a alta presión, mientras que el carbonato amónico se recicla para volver a utilizar en el secuestro original. La tecnología, por lo tanto, no consume carbonato amónico y así sólo tiene el coste del almacenamiento del CO2. Si este tiene entonces otro uso, su rentabilidad queda garantizada.
Esta discusión apunta a que el dióxido de carbono, que en principio es el residuo estrella en las combustiones, e importante molestia atmosférica es, en realidad, una oportunidad de recurso, de fuente de nuevas funcionalidades y, en último término, de riqueza. Un ejemplo, en el ámbito de colaboración publico-privada, del trabajo que se está llevando a cabo en esta dirección es la Plataforma Tecnológica Española del CO2 (PTECO2) Se trata de un consorcio formado por veinticinco entidades, algunas de las cuales multinacionales, en una iniciativa que persigue el desarrollo integral de las aplicaciones del dióxido de carbono.
Han trabajado en el desarrollo de nuevas tecnologías de captura, en técnicas de aprovechamiento del CO2 para transformación química y biológica y en tecnologías de aprovechamiento en los campos de las energías renovables, tratamiento de aguas, alimentación y materiales. La doctora Lourdes Vega, directora de I + D + I de Carburos Metálicos, experta de primera línea en el ámbito, es autora de una completa monografía: El CO2 como recurso, publicada por la Fundación Gas Natural. Además, es la coordinadora de la sección de usos del CO2 de la PTECO2. Una rápida revisión de la memoria del 2013 de la Plataforma, así como de la monografía mencionada, permite apreciar el inmenso abanico de posibilidades que el CO2 está generando, y puede generar en un futuro cercano.
Mencionamos aquí algunos de los usos actuales del CO2. Destaca, sobretodo, la utilización del CO2 en estado supercrítico. Este estado del CO2 se obtiene cuando se somete a más de 73 atmósferas de presión, y se calienta por encima de los 31 grados centígrados. El estado supercrítico describe así un fluido que se caracteriza por mostrar propiedades intermedias entre un líquido y un gas. De esta forma, el CO2 supercrítico muestra una fluidez cercana a un gas, con una densidad cercana a la del líquido.
En cambio, la capacidad para disolver substancias se incrementa muy notablemente. Por este motivo, puede utilizarse en la extracción de diversas substancias, como la cafeína del café, la grasa del cacao, diversos aceites de los neumáticos, o el lúpulo para la posterior fabricación de cerveza.
La principal ventaja que muestran los procesos que utilizan CO2 supercrítico es la capacidad de eliminar el disolvente, el propio CO2, por simple disminución de la presión. Es por tanto una alternativa limpia a los disolventes orgánicos, muchos de ellos clorados, que tantos problemas genera su gestión como residuos.
Dióxido de carbono. Una simple molécula que cumple una función muy compleja dentro de nuestra tecnificada sociedad. Copias idénticas de esta molécula protagonizan las burbujas que lentamente ascienden en la copa de cava, hasta llegar a la superficie y desaparecer en contacto con el aire. Hermanas suyas se encuentran, en cambio, en las emisiones de los tubos de escape, de los mil millones de automóviles que circulan por las carreteras de todo el mundo. Mientras el cava nos inspira alegría o celebración, las emisiones de los coches nos preocupan, sugiriendo así una dualidad que reproduce la esencia misma de la existencia, en un sentido muy literal de la palabra.
Xavier Gimenez
Investigación y Ciencia
Els centres educatius de Barcelona, per un món millor
L'A21E convida als centres que no hi formen part a conèixer els avantatges que suposa la xarxa per treballar a favor de l'educació per la sostenibilitat.
El proper 1 d'abril, l'Agenda 21 Escolar organitzar dues sessions informatives dirigides als centres educatius de Barcelona que no formen part de la xarxa, per explicar aquest marc comú d'aprenentatge i treball. Tots aquests centres han rebut en els darrers dies el tríptic informatiu del programa (Escoles + Sostenibles), en el qual hi consten la importància de la participació de l'alumnat, la voluntat de millora constant i el compromís per transformar i aprendre de l'entorn.
A canvi, l'A21E us ofereix un marc comú de treball, servei d'assessorament virtual, telefònic i presencial, informació, formació tècnica i pedagògica, dinamització de grups de treball, suport tècnic especialitzat i espais d'intercanvi. Les sessions informatives es faran a l'aula de l'A21E (c/ Nil Fabra, 20) i podeu escollir un dels següents horaris: de 13 a 15 hores o de 18 a 20 hores.
A canvi, l'A21E us ofereix un marc comú de treball, servei d'assessorament virtual, telefònic i presencial, informació, formació tècnica i pedagògica, dinamització de grups de treball, suport tècnic especialitzat i espais d'intercanvi. Les sessions informatives es faran a l'aula de l'A21E (c/ Nil Fabra, 20) i podeu escollir un dels següents horaris: de 13 a 15 hores o de 18 a 20 hores.
Si sou un centre que no esteu a l'A21E i us agradaria conèixer més de prop aquest programa, reserveu la vostra plaça trucant al 93 256 25 99 o escrivint a agenda21escolar@bcn.cat.
Tinguem Cura del Planeta
La Conferència Internacional de Joves Tinguem Cura del Planeta és un procés que convida joves de tot el món a reflexionar i actuar per millorar el planeta. És un procés educatiu que busca el compromís i la responsabilitat dels joves per superar la crisi social i ambiental que pateix el nostre planeta, mitjançant un procés interactiu dut a terme per joves d’entre 13 i 16 anys de diferents localitats, regions, països i continents que aprenen i actuen units per un objectiu comú: tenir cura del planeta.
A Catalunya, la Conferència Internacional de Joves es concreta en el procés Tinguem Cura del Planeta, el qual apropa la dimensió de la política ambiental a l’educació reglada. Mobilitza i compromet els i les joves a analitzar i debatre, amb la resta de la comunitat educativa, els principals reptes socioambientals actuals. És un procés de construcció de l’aprenentatge en el qual els i les joves es reuneixen, deliberen sobre els temes proposats i escullen representants que han de comunicar les idees acordades en diferents espais d’intercanvi. Aquest procés inclou la realització de conferències escolars, conferències de comunitats autònomes i regionals i, finalment, d’àmbit internacional.
El seguiment d’aquest procés és realitza des de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC) i la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA), amb el suport principal de l'Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, així com la col·laboració de la Fundació Vincles i UNESCO.cat.
|
Curs 2013-2014
Si sou un centre de secundària i voleu afavorir la participació de l'alumnat us animem a participar en aquest projecte internacional. Poseu-vos en contacte amb nosaltres i us n'informarem ( agenda21escolar@bcn.cat).
|
En què consisteix?
El procés es planteja al llarg de tres cursos escolars. Aquest període de temps, per una banda, permet comprometre’s a desenvolupar accions realment transformadores i, per l’altra, permet implicar altres agents en la realització d’aquestes accions: govern, administració local, comunitat educativa, organitzacions o altres centres educatius. És doncs un procés que encaixa amb la temporalitat dels processos educatius i que es pot avaluar, analitzant l’estat del centre al principi del procés i observant de nou els mateixos paràmetres en finalitzar-lo, al cap de tres cursos.
Per tal de facilitar el seguiment del procés, s’ha establert una proposta dels passos que cal seguir, en la qual es detallen un seguit d’objectius i fites que s’han d’aconseguir per a cadascun dels tres cursos.
Cal conèixer el nostre centre i l’entorn, i decidir quines responsabilitats i accions transformadores hi desenvoluparem.
Analitzem les actuacions que encara no hem assolit o que es poden millorar i ens centrem a implicar els actors del nostre entorn en les accions.
Avaluem el canvi que ha fet el centre respecte de les accions que s’havien avaluat i diagnosticat durant el primer curs. Així doncs, i mitjançant indicadors, comparem l’estat del centre al llarg d’aquests tres cursos. És un bon moment per comunicar dins i fora del centre les millores que s’han aconseguit gràcies a la implicació de tots i totes.
Aquest procés és internacional i, per tant, estan previstes trobades d’intercanvi entre joves a escala catalana, estatal, europea i internacional. Aquestes conferències són un punt rellevant de motivació per a l’alumnat i de millora de la qualitat de les propostes.
Material didàctic per aquest curs
Per a la dinamització de les Conferències als centres escolars catalans a crear la Guia metodològica Tinguem Cura del Planeta amb informació històrica del procés i propostes de dinàmiques per fer els passos de la Conferència. També disposeu del vídeo resum del procés.
|
Què hem fet fins ara?
Curs 2009 - 2010
Durant els anys 2009 i 2010, 52 països van participar en aquest procés celebrant conferències per debatre i consensuar les responsabilitats i accions que els i les joves volien assumir.
Aquest procés va concloure el juny del 2010 a la Conferència Internacional (CONFINT) de Brasília, en la qual més de 400 joves es van trobar per redactar conjuntament la Carta Internacional de Responsabilitats "Tinguem Cura del Planeta", que podeu trobar a l’annex. Aquest document és el full de ruta del jovent compromès a construir un món més sostenible. A l’estat espanyol 57 escoles d’Aragó, Galícia, el País Basc i Catalunya van participar en diferents trobades. I una delegació de 8 joves els van representar anant al Brasil. Per conèixer de prop l’experiència dels joves participants a la CONFINT 2010, es pot veure el vídeo Els joves tenim cura del planeta. Vegeu aquí un vídeo que mostra l'ambient i l'experiència a Brasil.
Curs 2010 - 2011
El pas següent es va dur a terme durant el curs 2010-2011, en què es va fer difusió als instituts d’arreu de l’Estat tant de la Carta Internacional com de l’experiència dels delegats i delegades que van participar a la Conferència. I també es van celebrar diverses trobades territorials. En el cas català, aquestes trobades es van emmarcar en els fòrums de la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC) i en diferents actes de les Agendes 21 escolars. En aquests espais de debat es va reflexionar sobre la Carta Internacional de Responsabilitats i es van seleccionar els 40 centres que participarien en tot el procés el següent curs.
|
Curs 2011 - 2012
Al llarg del curs 2011-2012, aquests 40 centres de Catalunya van celebrar conferències escolars i trobades a escala catalana i estatal; van posar en comú els reptes relacionats amb les responsabilitats internacionals i compartir les actuacions que s’hi van portar a terme. Aquest camí es va iniciar a les escoles amb l’organització de les conferències escolars i va continuar a l’àmbit de les comunitats autònomes, amb la participació a la Conferència Catalana celebrada a Barcelona, la posterior Conferència Estatal de Vitòria, la Conferència Europea celebrada a Brussel·les i la participació a la Cimera de la Terra de Rio + 20, el juny del 2012.
|
Curs 2012 - 2013
Al finalitzar el curs 2011-2012 es du a terme un procés de reflexió el qual finalitza amb la reformulació del projecte al llarg de tres cursos, amb els quals els centres tenen més temps per implementar les actuacions que es proposen i involucrar més actors. Durant el curs 2012-2013 40 centres participen al projecte, alguns que ja havíen participat altres anys i d'altres de nous. El camí comença amb la realització de les conferències escolars, continua amb la Trobada Catalana, el 29 d'abril i finalitza amb la Trobada Estatal a Pontevedra (Galícia), el 19 de juny. Durant tot el procés els joves segueixen debatent i intercanviant accions que poden dur a terme des dels centres educatius per canviar l'entorn més proper i el planeta, sempre sota la premisa de Jove educa a jove i Jove escull a jove.
|
Pàgines relacionades |
Tinguem Cura del Planeta prepara la conferència catalana
El proper 2 d’abril més de 140 joves d’arreu de Catalunya es trobaran per intercanviar les accions que estan duent a terme per transformar el seu entorn i escolliran els delegats que participaran en la conferència estatal.
El proper 2 d’abril el Parc Central del Vallès a Sabadell s’omplirà de joves d’arreu de Catalunya que han estat escollits com a delegats representants dels seus instituts participants en el projecte Tinguem Cura del Planeta.
Els centres de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que participen en aquest projecte internacional són els instituts Narcís Monturiol, Joan Brossa i Josep Pla, el Col·legi Sant Ramon Nonat i les escoles Pia de Sant Antoni, Pia de Sarrià - Calassanç, Frederic Mistral/Tècnic Eulàlia, FEDAC Sant Andreu - Mare de Déu de la Mercè i Els Arcs. En aquesta trobada els centres intercanviaran les accions que s’han proposat dur a terme responent a uns reptes socioambientals locals detectats prèviament. En aquesta trobada, també reflexionaran sobre el concepte de canvi, faran tallers comunicatius i s’escolliran els delegats que participaran en la Conferència Estatal que se celebrarà el novembre de 2014 a Barcelona. L’horari de l’acte serà el següent:
Els centres de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que participen en aquest projecte internacional són els instituts Narcís Monturiol, Joan Brossa i Josep Pla, el Col·legi Sant Ramon Nonat i les escoles Pia de Sant Antoni, Pia de Sarrià - Calassanç, Frederic Mistral/Tècnic Eulàlia, FEDAC Sant Andreu - Mare de Déu de la Mercè i Els Arcs. En aquesta trobada els centres intercanviaran les accions que s’han proposat dur a terme responent a uns reptes socioambientals locals detectats prèviament. En aquesta trobada, també reflexionaran sobre el concepte de canvi, faran tallers comunicatius i s’escolliran els delegats que participaran en la Conferència Estatal que se celebrarà el novembre de 2014 a Barcelona. L’horari de l’acte serà el següent:
09.30 - 10.00 Inscripcions 10.00 - 10.30 Obertura 10.30 - 11.30 Intercanvi 11.30 - 12.00 Esmorzar 12.00 - 13.30 Reflexió sobre el canvi 13.30 - 14.30 Dinar 14.30 - 15.30 Tallers comunicatius 15.30 - 16.00 Escollim 16.00 - 16.30 Cloenda |
Estigueu atents als propers butlletins on s’explicarà com ha anat l’acte, les conclusions a les que s’ha arribat, els delegats escollits i els resultats dels tallers comunicatius.
Els centres educatius no deixen res al plat
La tercera setmana del projecte Ens ho mengem tot, dedicada al consum de carn en els menjadors escolars, manté l'índex de malbaratament ben baix.
Les actuacions en els menjadors educatius dels centres participants en aquest projecte sobre el malbaratament de menjar, estan sent diagnosticats des de gener. Si en butlletins anteriors us vam informar sobre el pa i el iogurt, la setmana passada va arribar el torn de la carn.
El dimarts passat, tots els centres alhora, van pesar la quantitat de carn servida entre els joves comensals i, en acabat, van fer el mateix amb les restes comestibles que van quedar. D'aquestes restes no es van pesar els ossos o els tendrum sinó només la part comestible que no havia estat consumida. Sobre aquest valor, el pes de carn malbaratada, vam calcular la petjada ecològica, és a dir, l'impacte en l'entorn de la producció d'aquest aliment.
El dimarts passat, tots els centres alhora, van pesar la quantitat de carn servida entre els joves comensals i, en acabat, van fer el mateix amb les restes comestibles que van quedar. D'aquestes restes no es van pesar els ossos o els tendrum sinó només la part comestible que no havia estat consumida. Sobre aquest valor, el pes de carn malbaratada, vam calcular la petjada ecològica, és a dir, l'impacte en l'entorn de la producció d'aquest aliment.
Hi ha moltes maneres de descobrir el malbaratament de recursos naturals però en el cas dels aliments, podem tenir en compte la superfície conreada equivalent, els litres d'aigua gastats per produir-li o l'energia consumida. Tots ells ens serveixen de referència per mesurar el grau d'impacte. Finalment, també podem avaluar el grau de sostenibilitat mitjançant la superfície per persona i any. En el cas de la carn, es van repartir prop de 470 kg de carn entre gairebé 5.400 comensals. El malbaratament mig va ser del 6'19%, el qual equival a gairebé 325.000 litres d'aigua, 1.400 Kw/h o 115.000 m2/pax any. No hi ha dubte que la producció de carn comporta un impacte impressionant en el medi i cal ser molt conscient a l'hora d'adquirir hàbits sostenibles quan la comprem i ens la mengem.
En properes actuacions d'Ens ho mengem tot, l'alumnat diagnosticarà el malbaratament del peix i de la patata. Us seguirem informant!
L’hort de l’Institut Príncep de Girona en marxa
Dissenyem i tirem endavant l’hort del centre seguint el mètode de les parades en crestall i amb la col·laboració de tothom.
Els nostre hort està organitzat en parcel·les o parades en crestall. Les parades en crestall són un mètode ideat per Gaspar Caballero de Segovia que es basa en 6 punts essencials: les parades (rectangles de terra de 1'5 m), no trepitjar, els fems, sembrar (que es fa més densament del que és habitual), el reg exudant i la rotació alternant de les famílies que es planten a cada parada.
Amb llavors i planter proporcionats pel professor Maurici d'anglès i el seminari de l'hort de l'Agenda 21 Escolar, hem anat bastint el nostre hort en cinc parcel·les:
- Parcel·la 1: plantes aromàtiques (curri, coriandre, romaní, menta, camamilla, melissa, etc.) i maduixeres.
- Parcel·la 2: lleguminoses i crucíferes (ruques, tirabecs, mongeteres d'en Juanes, pèsols, pèsols negres, faves i cols de Brussel·les d'en Maurici.
- Parcel·la 3: solanàcies (patates i remolatxes). Al costat, en neumàtics de cotxe, patates agres del seminari de l’hort de l'Agenda 21 Escolar.
- Parcel·la 4: compostes i quenopodiàcies (alls, bledes, espinacs i enciams).
- Parcel·la 5: umbel·líferes i liliàcies (cebes i calçots).
L’hort està adobat amb compost proporcionat per l'Agenda 21 Escolar i amb compost líquid procedent del vermicompostador d'en Tomàs, company del seminari de l'hort de l'A21E.
L'estació meteorològica del CE Montseny
Com mesurem la velocitat del vent, la pluja o la temperatura màxima? L'alumnat s'encarrega d'aprendre la importància d'aquests valors en el temps de cada dia.
Enguany hem estrenat la nostra pròpia estació meteorològica al Centre d'Estudis Montseny. questa eina ens facilita moltes dades de la meteorologia del nostre entorn i des d'aquest enllaç hi podeu accedir per consultar-les.
De moment, l'alumnat de 2n de primària s’encarrega de consultar i treballar sobre la temperatura, la velocitat del vent i la quantitat de pluja caiguda. El resultat d'aquest treball, en forma de gràfics elaborats pels infants, està exposat en el racó del CEM+Sostenible, en el vidre del vestíbul, perquè tothom estigui informat.
L'alumnat pren consciència sobre la gestió dels residus
A l'Escola Sadako l'alumnat de segon ha tractat la importància de conèixer els residus i l'adquisició de bons hàbits sobre la seva gestió.
Els nens i nenes de 2n de primària de l'Escola Sadako hem estudiat els residus i la seva gestió. Primer hem hagut de decidir què considerem què és residu i després saber on l'hem de posar i on anirà a parar finalment per transformar-se en un altre objecte que es tornarà a utilitzar. Ha anat molt bé que vingués la Isabel de l'Àrea Metropolitana de Barcelona a fer-nos una xerrada/taller.
Després n'hem seguit parlant una bona estona i també hem anat a veure tots els contenidors que tenim al voltant de l'escola. Al final hem pensat com podíem fer un gran mural que expliqués, als pares i les mares, tot el que havíem après. Aquest racó del passadís de la nostra escola ha servit per debatre sobre el tema i prendre consciència de tot el que podem arribar a fer per generar menys residus.
El canvi climàtic a les nostres aules
Una bateria de llibres, DVDs, recursos educatius, aplicacions d'Internet i articles són algunes de les propostes que us presentem per tractar la problemàtica del canvi climàtic.
El Servei de Documentació d'Educació Ambiental (SDEA) proposa una sèrie de recursos en préstec per debatre sobre les causes i les conseqüències del canvi climàtic. Hi podem trobar DVDs com La Hora 11, Informe Tierra o Somos capaces, llibres per a infants i joves i materials didàctics per al professorat. D'aquests últims, podem tractar-ho des de diferents enfocament com, per exemple, la problemàtica de l'aigua, l'educació ambiental, la comunicació i/o la participació.
Per altra banda, experts de la Universitat d'East Anglia (Regne Unit) han desenvolupat una senzilla aplicació informàtica lliure i gratuïta que permet veure l'evolució del canvi climàtic a tot el món a través dels mapes de Google Earth. Per accedir-hi, primer cal instal·lar-se el paquet de Google (anglès) i després l'aplicatiu i executar-lo. Per a més informació consulteu aquest article de premsa.
Per altra banda, experts de la Universitat d'East Anglia (Regne Unit) han desenvolupat una senzilla aplicació informàtica lliure i gratuïta que permet veure l'evolució del canvi climàtic a tot el món a través dels mapes de Google Earth. Per accedir-hi, primer cal instal·lar-se el paquet de Google (anglès) i després l'aplicatiu i executar-lo. Per a més informació consulteu aquest article de premsa.
En el darrer número de la revista EsPosible també hi ha un article molt interessant que relaciona les emissions de carboni amb el sector agroalimentari. Com es calcula el seu impacte? Quina relació tenen els productes que mengem amb les emissions de carboni? Un text útil per tractar amb segon cicle d'ESO i batxillerat i que posa de manifest les mancances comunicatives dels etiquetatges dels productes sobre aquesta qüestió.
Finalment, aprofitant l'avinentesa, per informar-vos que properament una representant de l'A21E i uns quants joves participants en el projecte Tinguem Cura del Planeta viatjaran a Munich a mitjans de maig per assistir al l'Enviromental Conference of the Regions of Europe (ENCORE). Els joves es reuniran en la conferència internacional climàtica de joves amb l'objectiu de tractar les actuacions per la protecció contra el canvi climàtic i fer una declaració que inclogui un major compromís polític.
Què ha de tenir en compte una bona pràctica educativa?
El GreeNET és un projecte d'intercanvi europeu en el que estan participant alguns centres de formació professional de l'A21E per identificar bones pràctiques.
El Centre FP Arco i els instituts Narcís Monturiol i Rubió i Tudurí han mostrat interès en el projecteGreeNET i, en les darreres setmanes, estan portant a terme una dinàmica de valoració i anàlisi de bones pràctiques ambientals educatives de Grècia, Àustria, Alemanya i Bèlgica. Aquest projecte, pretén avançar cap a l'establiment d'una estratègia d'educació ambiental que faciliti la transició dels joves estudiants cap a sortides professionals relacionades amb el desenvolupament sostenible.
A més de tenir la possibilitat de donar visibilitat a algunes de les seves actuacions, aquests centres analitzen altres pràctiques educatives a partir d'uns criteris consensuats entre les entitats encarregades de representar cada territori. I quins són aquests criteris amb els que treballen? Una bona pràctica hauria de:
A més de tenir la possibilitat de donar visibilitat a algunes de les seves actuacions, aquests centres analitzen altres pràctiques educatives a partir d'uns criteris consensuats entre les entitats encarregades de representar cada territori. I quins són aquests criteris amb els que treballen? Una bona pràctica hauria de:
- relacionar la sostenibilitat amb el currículum educatiu,
- ser interdisciplinària,
- tenir rellevància per a la vida quotidiana dels estudiants,
- comptar amb experiències professionals contrastades,
- establir vincles amb el món laboral (en el cas del cicles formatius),
- promoure l'aprenentatge mitjançant la investigació,
- estimular els estudiants amb l'experiència directa,
- introduir l'ús de les eines TIC,
- donar suport al desenvolupament d'habilitats socials i
- tenir la capacitat d'adaptar-se a diverses circumstàncies.
L'establiment de criteris que s'ajustin als nostres objectius de centre és el pas previ per poder planificar actuacions. Com més col•lectius de la comunitat educativa participin en l'establiment d'aquests criteris, més partícips se sentiran en l'assoliment dels objectius. Sense aquests criteris, ens és impossible poder definir indicadors i avaluar allò que anem aconseguint. I si desconeixem com anem avançant, no podem plantejar-nos nous objectius.
Des de l'A21E us animem a que introduïu en les vostres reunions de centre el debat sobre aquestes qüestions i us informeu sobre les activitats formatives que oferim al llarg del curs i que faciliten l'adquisició de criteris d'avaluació i indicadors.
Aplicació de Recursos al Currículum
L'ARC és un espai al servei del professorat per compartir propostes docents de qualitat, associades a les competències bàsiques i al currículum.
La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) disposa d'aquest portal web específic per facilitar l'intercanvi d'activitats entre professorat segons les competències tractades. Mitjançant propostes educatives elaborades pel mateix professorat, es promou el desplegament de les competències bàsiques en educació primària i secundària obligatòria.
Entre les propostes que hi podem trobar, n'hi ha de fàcilment relacionades amb la millora del coneixement de l'entorn, l'educació per la sostenibilitat i el medi natural. Alguns exemples són l'estudi de la transmissió del so, la conservació del paisatge, matemàtiques al jardí vertical,analitzem egagròpiles, etc. Us animem a navegar per les propostes d'educació infantil (147), primària (408), secundària (1.353) i batxillerat (398). Disposeu d'un cercador temàtic i un afinador segons els eixos de capacitats i àrees que us permeten acotar les vostres cerques.
16 de marzo de 2014
Ens torna a visitar el PVME
Va ser el passat dijous 13 de març i gràcies a l'ajuda dels ecodelegats i direcció, vam poder reciclar material que era molt complicat de reciclar: tonners d'impresiora, tubs de llums, pots de pintura i material del laboratori.
Motes gràcies a tots els que ens vau ajudar.
Nacho
Motes gràcies a tots els que ens vau ajudar.
Nacho
12 de marzo de 2014
Rastreo de atunes mediante el cesio de Fukushima
Un equipo de investigadores ha hallado trazas de isótopos radiactivos procedentes del accidente nuclear
de Fukushima en atunes rojos cercanos a las costas de California. Aunque
parecen malas noticias, los niveles de radiación resultan demasiado bajos para
dañar a humanos o peces. Sin embargo, sí podrían ayudar a los conservacionistas
a rastrear las espe- cies amenazadas por la sobreexplotación y diseñar
programas para protegerlas.
La pasada primavera, Dan Madigan, estudiante de
doctora- do de la Universidad Stanford, y otros colaboradores hallaron trazas
de cesio 137 y cesio 134 en atunes rojos pescados en las proximidades de San
Diego. Lo más probable era que los peces hubiesen incorporado dichos isótopos a
su organismo tras in- gerir plancton o peces contaminados cerca de la costa
japonesa. Los científicos diseñaron un método para estudiar las migraciones del
atún a partir de la cantidad almacenada de isótopos radiactivos. El cesio 134
tiene un período de semidesintegración de 2,1 años; el cesio 137, de 30,1 años.
Así pues, verificaron si la proporción de cada isótopo presente en los peces
reflejaba el momento de su llegada a las costas californianas. En general, una
mayor abundancia del primero indicaría un tiempo de lle- gada más reciente.
Los resultados se mostraron conformes con lo que
los expertos ya sabían acerca de la especie. Los atunes rojos del Pacífico
desovan cerca de las costas de Japón. Las crías pasan allí su primer año de
vida y, después, o bien permanecen en la zona, o bien se dirigen hacia la costa
californiana para engordar antes
de aparearse. El equipo de Madigan halló que todos
los peces con una edad igual o inferior a 1,6 años habían migrado y que el
viaje desde Japón les habría llevado unos dos meses. Estos datos les
permitieron validar su método. Los resultados aparecieron publicados el pasado
mes de marzo en la revista Environmental Science & Technology.
La nueva técnica se muestra prometedora para
rastrear los patrones migratorios de otras especies del Pacífico, como
tiburones, ballenas y tortugas. Aunque los niveles de cesio 134 pronto serán
demasiado bajos para resultar útiles, el equipo de Madigan logró correlacionar
las tasas de radiactividad con la abundancia de otros isótopos estables, como
los de carbono y nitrógeno. Ello permitirá emplearlos a modo de indicadores.
«Uno de los métodos es finito, pero el otro no. Una vez que hemos establecido
una relación entre ambos, podremos usar el segundo en el futuro», explica Madigan.
—Marissa Fessenden
Suscribirse a:
Entradas (Atom)