The Paper

Painless Paper Cuts

For most of its history, paper existed as a precious and rare commodity. Today, it covers the planet. From the contents of our in-boxes to the currency in our wallets to the containers for our frozen dinners, paper is never far from reach. Global paper use increased more than six-fold over the latter half of the 20th century, and has doubled since the mid-1970s.

About 93 percent of today’s paper comes from trees, and paper production is responsible for about a fifth of the total wood harvest worldwide. A sheet of writing paper might contain fibers from hundreds of different trees that have collectively traveled thousands of kilometers from forest to consumer. Though invented as a tool to communicate, about half the paper in today’s consumer society serves another purpose—packaging. This and other rapidly discarded paper now represents a big chunk of the modern waste stream, accounting for roughly 40 percent of the municipal solid waste burden in many industrial countries.

Challenge yourself and others:
See if you can go a week without printing out any new e-mails. Try instead to archive your e- mails and other information electronically, using a computer-based filing system.

Simple things you can do:
✓Buy paper with at least 30 percent post- consumer recycled content, and encourage your school or workplace to do the same.
✓Seek out nonwood paper alternatives made from kenaf, cotton, or other fibers. Many “agrifibers” yield more pulp-per-acre than forests or tree farms, and they require fewer pesticides and herbicides.
✓Recycle your junk mail, and tell vendors to stop sending it. For an overview of how to get off junk mail (as well as e-mail and telephone) lists in the U.S., go to www.newdream.org/junkmail
✓Encourage your local or national government officials to introduce legisla- tion requiring manufacturers to take back the packaging waste from their products.

Did you know...?
✱  The United States produces and uses a third of the world’s paper. Forests in the southeastern U.S. now supply a quarter of the global total.
✱  The average U.S. citizen uses more than 300 kilograms of paper annually, and the average Japanese uses 250 kilograms. People in developing countries, in contrast, use only 18 kilograms of paper a year on average—in India, the figure is 4 kilos, while in 20 countries in Africa, it’s less than 1 kilo. (The United Nations estimates that 30–40 kilos is the minimum needed to meet basic literacy and communication needs.)
✱  Producing one ton of paper requires 2-3 times its weight in trees. Newly cut trees account for 55 percent of the global paper supply, while 38 percent is from recycled wood-based paper, and the remaining 7 percent comes from non-tree sources.

✱ The pulp and paper industry is the world’s fifth largest industrial consumer of energy and uses more water to produce a ton of product than any other industry.
✱ Making paper from recycled content rather than virgin fiber creates 74 percent less air pollution and 35 percent less water pollution. Yet the share of total paper fiber coming from recycled material has grown only modestly from 20 percent in 1921 to 38 percent today.
✱ The group Environmental Defense estimates that if the entire U.S. catalog industry switched its publications to just 10-percent recycled content paper, the savings in wood alone would be enough to stretch a 1.8-meter-high fence across the United States seven times.
✱ The Gutenberg Bible, the first and second drafts of the U.S. Declaration of Indepen- dence, and the original works of Mark Twain were all printed on hemp-based papers.

FOR MORE INFORMATION

☛ Conservatree (www.conservatree.org), an organization dedicated to building markets for envi- ronmentally sound papers, offers useful tips on buying recycled, tree-free, and chlorine-free papers.
☛ The U.S. government’s Web-Based Paper Calculator (www.ofee.gov/gp/papercal.html) allows users to compare the environmental impacts of papers made with different levels of recycled content, from virgin paper to 100% recycled.
☛ Rethink Paper (www.rethinkpaper.org) is an organization dedicated to rethinking and replac- ing current paper consumption and production practices with environmentally preferable alterna- tives, including nonwood papers.
☛ ForestEthics’ Paper Campaign (www.forestethics.org/paper/) is a U.S. campaign that aims for systemic change in the paper industry by targeting the largest retail paper sellers via pressure, protests, and other grassroots efforts.

Success stories
❖ In 1991, Germany passed a law requiring packaging producers and distributors to take back certain packaging materials for reuse or recycling—including paper. Within three years, wastepaper recycling shot up to 54 percent, after stagnating at 45 percent for nearly 20 years.
❖ The European Union Parliament recently adopted a law requiring member governments to set waste paper recycling goals of 60 percent by 2008.
❖ A pulp and paper mill on the Androscog- gin River in Maine dramatically reduced its hazardous waste generation from 6 million pounds in 1990 to 300,000 pounds in 1998, and slashed the amount of solid waste going to landfills by 91 percent, largely through pollution prevention measures.
❖ In November 2002, more than 50 environmental groups across North America agreed on a set of common environmental criteria for environmentally preferable paper, and released detailed guidance to advise paper buyers about their choices.
❖ On a limited scale, paper is returning to its nonwood roots. Alternative fibers now on 

El Papel

El papel ha sido una mercancía escasa y preciosa durante la mayor parte de su historia. Ahora, en cambio, inunda el planeta. En la actualidad apenas nos fijamos en las montañas de papel que utilizamos a diario. Desde la correspondencia acumulada en el buzón hasta el dinero que llevamos en la billetera, pasando por los múltiples envoltorios de los congelados para una cena, estamos manejando papel constantemente.

Durante la segunda mitad del siglo XX, el consumo mundial de papel se multiplicó por más de seis. El mayor usuario es Estados Unidos —con un gasto anual de 331 kilos de papel por persona y aproximadamente el 30% del consumo mundial total. En términos de consumo por habitante le sigue Japón, con 250 kilos por persona. Aunque fue inventado como un medio para comunicarse, la mitad del papel utilizado por la sociedad de consumo de nuestros días tiene otro destino: el embalaje. El papel se ha transformado de bien preciado a un articulo de usar y tirar, y constituye actualmente una considerable porción del ingente caudal de desechos de la sociedad moder- na, suponiendo aproximadamente el 40% del cúmulo de residuos sólidos urbanos de muchos países industriales.

El nombre del papel viene de «papyrus», un junco cosechado en el antiguo Egipto, que se machacaba y prensaba para obtener las láminas sobre las que se reproducían los jeroglíficos. Pero el papel de fibra que hoy conocemos se inventó en China hace menos de 2.000 años. Durante los dos mile- nios siguientes el cáñamo y los trapos fueron los materiales más usados para fabricar papel. La Biblia de Gutenberg, el primer y el segundo borrador de la Declaración de Independencia de EE UU y los escritos originales de Mark Twain fueron impresos en papel fabricado a base de cáñamo. El método para hacer papel a partir de madera no fue concebido hasta 1850, por el alemán Friedrich Gottlob Keller. Y aun tuvieron que pasar varias décadas para que los árboles pasaran a convertirse en la materia prima preferida, a medida que otros perfeccionaban la técnica de Keller, descubriendo la forma de producir papel masivamente a base de madera.

En el siglo XXI pensamos casi siempre en el papel como un derivado de la madera. Un 93% del papel que utilizamos hoy en día procede efectivamente de los árboles, y la producción de papel absorbe aproximadamente la quinta parte de la madera extraída en el mundo. El 55% de la materia prima utilizada en la fabricación del papel proviene de la tala de árboles, mientras que el 38% es papel usado derivado también de la madera y sólo el 7% viene de otras fuentes.

La producción mundial de papel se nutre de árboles de todo el planeta. Los bosques de EE UU son los mayores suministradores de materia prima, aportando un 30% del total, pero este porcentaje ha disminuido durante las últimas décadas a medida que China y otros países en desarrollo aumentaban su producción. En el interior de Estados Unidos la producción de papel también se ha ido trasladando. Cuando se restringió la tala de los bosques primigenios de la costa norte del Pacífico, las papeleras se trasladaron al sudeste, explotando masas forestales secundarias y menos excepcionales aunque con una gran riqueza biológica. Estos bosques suministran actual- mente materia prima para la cuarta parte del papel del mundo. Los bosques secundarios de todo el planeta abastecen el 54% de la producción mundial de papel a partir de madera virgen, siendo las plantaciones de árboles (frecuentemente en zonas recién deforestadas) la segunda fuente de materia prima con un 30%, y extrayéndose el 16% restante de bosques primarios, principalmente boreales.

Convertir la madera en papel es un largo proceso que comienza en las plantas astilladoras, donde unas cuchillas rotatorias reducen los troncos a astillas del tamaño de una ficha de poker. Estas astillas se transportan a las fábricas de celulosa, que pueden estar a miles de kilómetros de distancia, donde se mezclan con productos químicos en enormes ollas a presión, transformándolas en una pasta húmeda con la consistencia de un puré de legumbres. Esta pasta es lavada y blanqueada varias veces, prensándola y secándola finalmente para salir convertida en bobinas de papel listas para la venta. Una cuartilla de papel de escribir puede contener fibras de cientos de árboles distintos, que han viajado miles de kilómetros desde el bosque originario hasta llegar al consumidor.

La fabricación de papel consume gran cantidad de recursos. Para producir una tonelada de papel se requieren dos o tres toneladas de troncos, así como grandes cantidades de agua y de energía. La industria papelera y de celulosa ocupa el quinto lugar del sector industrial en consumo mundial de energía, y utiliza más agua por cada tonelada producida que cualquier otra industria. Una papelera puede ser un vecino odioso, emitiendo olores fétidos y generando grandes cantidades de residuos sólidos así como de contaminantes atmosféricos y del agua. Aunque las papeleras de los países indus- triales han tomado algunas medidas para evitar la contaminación, en el resto del mundo continúan vomitando cantidades pavorosas de residuos tóxicos sin tratar a la atmósfera, a la tierra y a los cursos de agua.

Todos los usuarios, tanto individualmente como las grandes instituciones, pueden contribuir de diversas maneras a reducir el impacto que supone el uso de papel —desde ser más cuidadosos con el papel en la oficina hasta ser más diligentes con el reciclado. Reciclar papel no sólo ayuda a conservar los bosques. La utilización de papel usado para fabricar papel en lugar de celulosa virgen genera un 74% menos de contaminación atmosférica y un 35% menos de contaminación de las aguas.

Las grandes instituciones pueden desempeñar en particular un papel clave en la creación de mercados para el papel reciclado. Los 270 miembros de la Coalición por el Papel Reciclado (Recycled Paper Coalition) —una asociación de grandes industrias, organizaciones no gubernamentales e instituciones del gobierno creada en EE UU con el fin utilizar su poder adquisitivo para promover el mercado de papel reciclado— compraron en el año 2002 cerca de 150.000 toneladas de papel reciclado, con un contenido medio del 24% de papel usado.

Una buena gestión de los embalajes usados puede reportar asimismo gran- des beneficios. Alemania ha sido un país pionero en este aspecto, estableciendo en 1991 una ordenanza que obligaba a los fabricantes de embalaje y a los distribuidores a hacerse cargo de su recogida y a reutilizar o reciclar los materiales usados, incluido el papel. En los tres años siguientes, el reciclado de papel usado en Alemania se disparó, alcanzando el 54% tras casi veinte años de estancamiento en el 45%. El Parlamento Europeo aprobó en el año 2003 una ley que obligaba a los estados miembros a establecer para el año 2008 una meta de reciclado de papel del 60%.

El papel también está regresando a sus orígenes de usar materias primas que no sean la madera, si bien a pequeña escala todavía. En la actualidad se pueden encontrar en el mercado varias fibras alternativas —desde el cáñamo de toda la vida, hasta el kenaf (una malvácea pariente del hibisco), residuos agrícolas (paja de cereal, residuos de las desfibradoras de algodón, pie- les de plátano, cortezas de coco y otros), e incluso recortes de tela vaquera. Muchos cultivos de «fibras agrícolas» tienen una producción de celulosa por hectárea superior a la de un bosque o un cultivo forestal, y necesitan menos pesticidas y herbicidas. La transformación de estas fibras agrícolas en pasta de papel requiere además menos productos químicos, menos tiempo y me- nos energía, debido a que contienen menos lignina, la sustancia pegajosa que hace que las plantas y los árboles se sostengan en pie. En el futuro es posible que algunas de estas fuentes se conviertan en una importante materia prima para la producción de papel.

Dave Tilford,

Centro por un Nuevo Sueño Americano

UNESCO 2002

La Caça dels Tigres

El tigre ha estat sempre objecte de moltes llegendes i supersticions a més de la intensa caça furtiva a la que ha estat sotmés. Tots els seus òrgans tenen una utilitat en el mercat oriental, i són peces molt ben pagades. Ha estat present en totes les civilitzacions asiàtiques, desde la Vall de Indo, fa uns 4.500 anys fins a Xina. Ja els romans l'utilitzaven en els seus espectacles a l'amfiteatre. Tot iaixò ha arribat fins a tal punt que lèspècie està avui dia en perill d'extició.
Tot i que els romans ja els utilitzaven per als seus circs, la pitjor persecució del tigre es va donar desprès, quan era atormentat pel gran valor que es donava a un sol expemplar en el mercat. La matança va començar amb els Mongols i a caball o en elefant es va convertir en l'esport favorit. En el passat, els prínceps hindús posseien vastes extensions de terreny dedicats a la caça en les quals s'organitzaven terribles caceries.
També els Maharajà del segle XII donaven caça al animal. Aquestes caceries anaven acompanyades d'un gran nombre d'ajudans i elefants, que és l'únic animal que s'enfronta sense por al tigre. Els ulladors que anaven amb el Maharajà tocaven el tambor, cridaven i disparaven trets a l'aire per tal d'atraure a les preses i posar-les a mà del príncep. De vegades, per tal que l'animal es veiés imposibilitat, posaven unes grans xarxes, d'uns 4 metres d'alçada que desplegaven amb l'ajuda de bambús i posaven en forma de con per tal que una vegada estiguesin dintre no poguesin tornar a sortir. En una ocasió, l'emperador de Xina va organitzar una enorme batuda, a la qual va assistir amb tot el seu exèrcit, a la província de Leo-tang en la que van resultar morts més de 21.000 cèrvols, nombrosos óssos i 60 tigres. El Maharajà Sarguja va matar 1.150 tigres al llarg de la seva vida i el de Shanser uns 433, el primer ministre de Nepal 300 i els Maharajàs de Rewa van acabar amb més de 500 incloent-hi tigres blancs.
Els Nababs eren un altre perill per als tigres ja que anaven amb les seves esposes, assegudes en palanquis, a les quals també agradava la caça, acompanyats de tota la cort, així com cantorns, bufons, servidos, falconers, carros, caballs, camells, bous de càrrega, cantants, saltimbànquis, pantenres i galls de baralla. Tot això exigia un gran desplegament de forces i de material per donar caça al major nombre possible de tigres.
Está descrita una caceria que va organitzar el nabab de Auah on desprès de matar una gran quantitat d'animals salvatges, entre ells tigres, van trobar la petjada d'un tigre i van seguir-lo fins al seu refugi on va ser rodejat per més de 1000 elefants i van aconseguir ferir-lo, pocs minuts desprès, el nabab li donava el cop de gràcia.
També eren sonades les caceries aislades en les que els caçadors més valents, com els indígnes, que coneixien molt bé les zones, costums i amagatalls del tigre, trepaven als arbres i recorrien en silenci i en grups nombrosos tota la selva, de manera que en veure'ls pasar en massa, els tigres mai atacaven. Poc a poc el portaven fins a les clarianes de la selva on finalment podrien disparar-li amb armes de foc.
Però la disminución desmesurada dels tigres va venir realmente amb la colonització britànica. Al arribar els anglesos van veure que eera una activitat de gran valor i valentia. Els caçadors europeus, principalmente britànics i holandesos que residien en Asia caçaven com a pura diversió i els ajudava a pasar el temps. Es diu que durant el període victorià un home va matar 400 tigres en 25 anys.
Aquests tambè utilitzaven centenars de tiradors, però tenien una tècnica que va ser sonada. Utilitzaven grans lones de tela blanca, d’un metre d’alt amb les que rodejaven les zones i els tigres que l’havitaven quedaven ben paralitzats, ja que es veu que el color blanc deixa fora de combat al tigre. Una vegada rodejats els disparaven mortalment.
Quan es van adonar de l’alt valor que tenien els tigres al mercat, es colocaven en torretes des de les quals seguien la caça dels indígenas, als quals venien la presa per tal de treure’n diners. La colonització britànica va ser el motiu més arrollador que va haver per als tigres desprès de la destrucción del seu medi.

Maria Rodriguez Sanz

El mercat dels tigres

El tigre és una presa valoradísima al mercat oriental. Totes les seves parts són aprofitables i costa molt aconseguir-les. I més ara quan les autoritats investiguen a fons la seva caça i venda. Moltes vegades, les botigues tenen productes falsos que venen a un preu mes baix com si verdaderamente es tractés de productes originals. Es diu que en Manxhúria s’ha creat un parc per a la seva protecció, però alguns reforcen la idea de que només serveix per a una explotación medicinal.

Mentrestant les botigues esperen que la seva extinción arribi aviat per tal de que els preus es disparin desmesuradamente.

Quan es dona mort a un tigre se li arranca la pell per vendre-la al mercat, cosa que fan amb un tall al ventre, de banda a banda del cos verticalmente, de manera que l’animal queda propiamente dividit en dos parts. Desprès es va tirant i fent talls fins que surt sensera i es deixa assecar lentamente. Posteriorment es vendrà a capritxosos que vulguin exposar una pell com catifa a la seva casa.

Dels ossos es fabrica vi que dicen que cura la lumbalgia, el reumatisme i augmenta la potència sexual, de la grasa es fabrica un bálsamo que cura les hemorroides, el morro es fa servir per curar l’epilèpsia, els ulls eliminen les catarates i ajuden a curar la malària, la carn és molt apreciada com a menjar, el fetge s’utilitza com a talismà, la cua cura les malalties de la pell, les clavículas porten molta sort, les dents i urpes s’utilitzaven per fer fetitxes i per decorar, el pelatge pot treure els paràsits, la sang dóna més força de voluntat, amb el penis es fa una sopa que augmenta la virilitat (320$) i els bigotis curen el mal de queixal i es fa servir per produir un verí potentíssim.

Però no només el tigre s’ha caçat per aprpfitar les seves parts, sinò per tal de guanyar diners amb ell, com als circs, inclús hi va haver una moda de tenir felins a casa, com panteras, tigres, lleopards… com si fosin animals de companyia. Nombrosos personatges famosos han tingut algun animal salvatge peruè es podien perpetre el luxe. Un exemple és l’actriu Nord-americana Deen Arlen que va asegurar que preferia els tigres als homes. O Jesulín de brique que també va tenir un tigre anomenat Curru-pipi, tancat en una gàvia. No obstant encara que alguns aseguren que es pot conviure sense problemas, mai acaben d’estar domesticats del tot ja que són completamente salvatges i viuen en estat solitari, no com els llenos del que potser és més fácil la seva domesticació.

Alguns Experts aseguren que les creences populars en les propietats curatives del tigre estàn tan arraigades que seria impossible detenir-les ja que el tigre s’extingiria abans d’acabar amb elles.

La demanda és tal que fins i tot s’ha exposat la possibilitat de crear “granjes” de tigres per tal d’acabar amb ella. Cada día, més barbaritats.

Maria Rodriguez Sanz

La Protecció del Tigre

A començaments del segle passar, la caça esportiva, el coleccionisme de trofeus i el comerç de pells, van portar l'abús del tigre fins al màxim.
Només alguns naturalistas, com ara F.W. Champion, J. Corbett i E.P Gee es preocupaven per la seva situació. Gràcies a ells, en 1910, es van publicar les primeres observacions de l'animal en la naturalesa, i en 1917 i 1933 les primeres fotografies.
Més tard, en 1964 E.P Gee va anunciar l'extinció del tigre per a finals de segle si la cosa continuava.
Degut a aquestes dades, Guy Montfort, que era membre del consell del WWF (Fons Mundial per a la Natura) i Kailash Sanjala, director del zoo de Nova Delhi van demanar a la Assamblea de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) que el tigre de Bengala fos inscrit en el llibre de les espècies en perill d'extinció.
A partir d'aquí, el govern Indi, amb Indira Gandhi com a capdavantera es va començar a prendre les coses seriosament. En 1970 es va prohibir la seva caça i l'exportació de pells. En 1972 es va fer un inventari oficial: 5.000 homes van recòrrer tots els boscos dels país durant mesos comptabilitzant fins a 1827 tigres.
Les perilloses dadas van ser els detonants del més famós esforç per a la salvació del tigre: El Projecte Tigre. Aquest només va durar 6 anys però va ser molt important per donar empenta a la creació de noves reserves i el proseguiment d'aquest en diferentes maneres.
Es va començar nombrant Parc Nacional a la reserva de Corbett amb un presupost inicial de 5 milions de $ més el militó que aportar al projecte la WWF.  L'Éxit de la campanya va ser massiu, es van arribar a recaudar 2 milions de $ en 18 mesos.
Desprès de la creació del Parc Nacional de Corbett altres reserves es van unir al projecte: Bandipur (Katmandú), Khana (Madya Pradesh), Manas (Assam), Melghat (Maharashtra), Palamau (Bihar), Ranthambhor (Rajasthán), Simlipal (Orissa) i Sunderbands (Bengala).
L'ordre de les rarees que es va seguir en el proyecte van ser desenvoluparment del parc (uns 5 millions $), protecció de la caça furtiva i prevención d'incendis,
Posteriorment, en 1979 es van afegir Periyar (Kerala) i Sariska (Rajastán). I per últim en 1983 es van crear las reserves de Buxa (Bengala), Indravati (Madhya Pradesh), Nagarjunasagar (Andhra Pradesh) i Namdapha (Arunachai Pradesh).
Per tal de crear totes aquestes reserves, es precisa la voluntat del govern, que ens els últims anys ha posat força de la seva part. Com que les extensions de territoris són extensísimes de vegades fallaven els nombres ja que allà in es pretenia construir una reserva hi havia situats petits poblets habitats,
Aquests, amb la voluntat dels seus habitants, eren desplaçats cap a altres zones on com a gratitud per la seva ajuda se'ls donaven construccions que els facilitaven la vida com ara grans canals per on pasar l'aigua en l'época del Monzó. En total es van desplaçar uns 6.000 pobles.
El conjunt de reserves cobreix una superfície de 24.700 Km2, dels que 8.600 eón zones de protección total allunyades completamente de toga activista i presència humana. Els aproximadamente 16.000 restante só les anonades zines tampón en les que es limiten les activitats humanes smb objete de respetar les necessitats ecológiques dels animals.
Tot això ha servit força per a la recuperació del tigre.

Maria Rodríguez Sanz