Un pi i un roure centenari del jardí de l’escola han estat el centre de les darreres activitats. Voleu veure què vam fer?
A l’escola hem vist com talaven un dels arbres més grans del nostre jardí. Era un pi i ja havia arribat al final de la seva vida. Estava sec, i corria perill de caure... Així doncs, van venir un equip de tècnics i el van talar. Amb gran expectació vam veure com els llenyataires tallaven el tronc. Per molts de nosaltres, era la primera vegada que veiem un fet així i estàvem molt emocionats. Vam sortit tots, grans i petits, al pati per veure-ho millor.
Van tallar l’arbre de mica en mica, des de les branques fins al tronc. Després, vam demanar que ens tallessin en trossos més petits per tal de donar-los diferents usos a l’escola. I així ho hem fet!
L’hem estudiat: l’hem mesurat, l’hem pintat, n’hem observat les anelles del tronc... Ara tenim un nou tió per a cada 25 de desembre!
Amb els trocs que han sortit, a l’hort hem fet una passera per tal d’arribar millor a l’hora de tenir-ne cura. El podem regar, treure males herbes i observar des del centre sense trepitjar allò que s’ha plantat. Tenim nous espai de joc a la zona de sota el roure centenari: troncs per fer rodar, per saltar de l’un a l’altre, per traginar, per construir... Així l’Arbre Negre (com li deien molts alumnes) sempre continuarà amb nosaltres a l’escola.
Al pati també tenim un arbre centenari l’obra del qual ens ha servit aquesta vegada per comparar el volum d'embolcalls no reutilitzables recollits durant la primera i la segona diagnosi del projecte Embolcalls + Sostenibles.
Després de la primera diagnosi els embolcalls van ser escampats al costat de l'arbre, i es va portar a terme una reflexió sobre la repercussió negativa en la natura fent ús d'aquests embolcalls. Després de la segona diagnosi vam seguir el mateix procediment i vam ensenyar als alumnes la foto de la primera perquè comparessin com havíem reduït els residus. Clarament hi ha hagut una disminució en l'ús d'embolcalls no reutilitzables, ja que han estat substituïts pels embolcalls sostenibles.
Van tallar l’arbre de mica en mica, des de les branques fins al tronc. Després, vam demanar que ens tallessin en trossos més petits per tal de donar-los diferents usos a l’escola. I així ho hem fet!
L’hem estudiat: l’hem mesurat, l’hem pintat, n’hem observat les anelles del tronc... Ara tenim un nou tió per a cada 25 de desembre!
Amb els trocs que han sortit, a l’hort hem fet una passera per tal d’arribar millor a l’hora de tenir-ne cura. El podem regar, treure males herbes i observar des del centre sense trepitjar allò que s’ha plantat. Tenim nous espai de joc a la zona de sota el roure centenari: troncs per fer rodar, per saltar de l’un a l’altre, per traginar, per construir... Així l’Arbre Negre (com li deien molts alumnes) sempre continuarà amb nosaltres a l’escola.
Al pati també tenim un arbre centenari l’obra del qual ens ha servit aquesta vegada per comparar el volum d'embolcalls no reutilitzables recollits durant la primera i la segona diagnosi del projecte Embolcalls + Sostenibles.
Després de la primera diagnosi els embolcalls van ser escampats al costat de l'arbre, i es va portar a terme una reflexió sobre la repercussió negativa en la natura fent ús d'aquests embolcalls. Després de la segona diagnosi vam seguir el mateix procediment i vam ensenyar als alumnes la foto de la primera perquè comparessin com havíem reduït els residus. Clarament hi ha hagut una disminució en l'ús d'embolcalls no reutilitzables, ja que han estat substituïts pels embolcalls sostenibles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario