Barcelona+Sostenible presenta alguns dels seus projectes al primer Congrés Nacional d’Educació Ambiental 2018. Alguns centres educatius de la xarxa d’Escoles+Sostenibles també han explicat les seves experiències més transversals i emblemàtiques.
El passat 16 i 17 de novembre va tenir lloc a Girona el primer Congrés Nacional d’Educació Ambiental, amb més de 200 persones representants del món educatiu, universitats, entitats, societat civil i administració pública. L’objectiu d’aquest congrés va ser reflexionar i debatre sobre noves maneres de fer, pensar i crear aliances per implementar els Objectius pel Desenvolupament Sostenible (ODS).
El passat 16 i 17 de novembre va tenir lloc a Girona el primer Congrés Nacional d’Educació Ambiental, amb més de 200 persones representants del món educatiu, universitats, entitats, societat civil i administració pública. L’objectiu d’aquest congrés va ser reflexionar i debatre sobre noves maneres de fer, pensar i crear aliances per implementar els Objectius pel Desenvolupament Sostenible (ODS).
Representants de Barcelona+Sostenible, van explicar les tres propostes que van ser escollides per l’organització: les Microxarxes 
d’Escoles+Sostenibles, E3: el projete pilot sobre estalvi i eficiència energètica i els Projectes del Compromís de Barcelona pel clima. A més a més, alguns mestres del programa Escoles+Sostenibles, del Col·legi Sant Ramon Nonat, l’Escola Sant Josep Oriol, el Col·legi Santíssima Trinitat i l’Escola Voramar, van poder explicar els seus projectes, conèixer altres experiències i reflexionar sobre el paper de l’educació ambiental en un context obligat de crear aliances col·lectivament i com més transversal, millor. A més, 6 joves del Tinguem Cura del Planeta, alguns ja universitaris, van estar presents com a reporters del congrés, recollint opinions dels assistents i fent un relat de la jornada que van presentar a l’acte final.
d’Escoles+Sostenibles, E3: el projete pilot sobre estalvi i eficiència energètica i els Projectes del Compromís de Barcelona pel clima. A més a més, alguns mestres del programa Escoles+Sostenibles, del Col·legi Sant Ramon Nonat, l’Escola Sant Josep Oriol, el Col·legi Santíssima Trinitat i l’Escola Voramar, van poder explicar els seus projectes, conèixer altres experiències i reflexionar sobre el paper de l’educació ambiental en un context obligat de crear aliances col·lectivament i com més transversal, millor. A més, 6 joves del Tinguem Cura del Planeta, alguns ja universitaris, van estar presents com a reporters del congrés, recollint opinions dels assistents i fent un relat de la jornada que van presentar a l’acte final.
Per a la inauguració del congrés, vam comptar amb la conferència d’Eduardo García, biòleg i pedagog amb més de 40 anys d'experiència en l'educació ambiental, i amb José Manuel Gutiérrez, professor universitari en educació ambiental, coordinador del Tinguem Cura del Planeta a nivell Estatal i d’ESenRED (Escuelas hacia la Sostenibilidad en Red). L’Eduardo va ser molt crític amb els ODS, doncs són poc ambiciosos i fins i tot ingenus amb la situació en què ens trobem com a espècie ja a dia d’avui i a escala planetària i local: el decreixement i el col·lapse de les estructures socials, econòmiques i ecològiques tal com les coneixem. També va emfatitzar i proposar obrir un debat sobre per què no 
es posen sobre la taula les dades científiques de la termodinàmica i de l’ecologia, que existeixen i ho corroboren. En l'educació ambiental cal un canvi radical de continguts i un canvi de perspectiva en la nova metodologia d’ensenyar per capacitar l’alumnat per resoldre problemes de manera col·lectiva i amb visió crítica. Tot això per educar per a la resiliència i l’adaptació als canvis. El José Manuel ens va fer pensar en la frase que Ban Ki-Moon, secretari general de les Nacions Unides, va dir davant de 1.500 delegats de tot el món: “Tenim el peu travat a l’accelerador i anem cap a l’abisme”. Va plantejar l’educació ecosocial com a pilar fonamental de la nova societat de l’Antropocè.
es posen sobre la taula les dades científiques de la termodinàmica i de l’ecologia, que existeixen i ho corroboren. En l'educació ambiental cal un canvi radical de continguts i un canvi de perspectiva en la nova metodologia d’ensenyar per capacitar l’alumnat per resoldre problemes de manera col·lectiva i amb visió crítica. Tot això per educar per a la resiliència i l’adaptació als canvis. El José Manuel ens va fer pensar en la frase que Ban Ki-Moon, secretari general de les Nacions Unides, va dir davant de 1.500 delegats de tot el món: “Tenim el peu travat a l’accelerador i anem cap a l’abisme”. Va plantejar l’educació ecosocial com a pilar fonamental de la nova societat de l’Antropocè.
Durant el congrés, les persones assistents van participar d’un seminari de treball en el que, conjuntament, van mirar de trobar possibles accions per avançar en els ODS relacionats amb ciutats sostenibles, diversitat i ecosistemes i consum i economia circular. També hi va haver moments per poder escoltar més de 50 experiències educatives que s’han portat a terme a partir de l’aliança entre entitats diferents (universitats, institucions, centres educatius i entitats educatives).
La cloenda del congrés va ser presentada per la conferència de Lucie Sauvé, professora del Departament de Didàctica de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat de Quebec a Montreal. La Lucie ens va destacar la importància de treballar col·lectivament i transversalment en el context ecosocial i educatiu actual. Ens parla de l’ecociutadania, el ter
me per definir l’individu en relació al seu entorn i el què li comporta per aprendre a viure amb els altres, junts i aquí. L'educació ecociutadana és un repte de transversalitat educativa: curricular, institucional i social. I per últim, la Lucie ens va convidar a reflexionar sobre el nostre paper com a formadors/es ambientals i ens va animar a, davant de situacions socioambientals conflictives, crear espais públics de col·lectius diferents per dialogar, clarificar i crear visions i solucions col·lectives.
me per definir l’individu en relació al seu entorn i el què li comporta per aprendre a viure amb els altres, junts i aquí. L'educació ecociutadana és un repte de transversalitat educativa: curricular, institucional i social. I per últim, la Lucie ens va convidar a reflexionar sobre el nostre paper com a formadors/es ambientals i ens va animar a, davant de situacions socioambientals conflictives, crear espais públics de col·lectius diferents per dialogar, clarificar i crear visions i solucions col·lectives.
El tancament del congrés va finalitzar de manera emotiva amb la intervenció de la Cristina Giménez, el Nacho Sánchez i el Ferran Montero, 3 dels 6 joves reporters que hi van participar i un vídeo final, realitzat conjuntament amb l’Ariadna Cervera, l'Adrià Baselga i la Mariona Carreras, que recollia tot el que s’havia viscut durant els 2 dies. Les paraules que van voler compartir amb el públic assistent, van representar una porta oberta a l’esperança ja que expressaven el seu agraïment al projecte Tinguem Cura del Planeta per donar-los l’oportunitat de créixer amb aquesta mirada de la sostenibilitat i ser com són. També van agrair la tasca feta per tots els agents implicats en l’educació ambiental i els van animar a continuar en aquesta direcció. El congrés va començar amb la metàfora del xoc del titànic i va acabar amb les paraules emocionants dels joves i la música dels garrotins per donar un toc d’humor! Entremig, reflexionar, aprendre, compartir, teixir, conèixer, enraonar, intercanviar, pensar, crear... Fer créixer.
Més informació podreu llegir les conclusions, imatges i el vídeo al web del congrés
No hay comentarios:
Publicar un comentario