A la segona sessió es van abordar també els progressos i obstacles de les accions derivades de la Declaració d'Emergència Climàtica en relació amb el model cultural i educatiu i el model de consum i residus a la ciutat.
El passat 27 d’abril va tenir lloc, a l’Escola Pere Vila, la segona sessió de l’Assemblea Ciutadana pel Clima, que va aplegar 44 persones de 31 organitzacions diferents.
L’Assemblea és l’espai de participació resultant de l’ampliació de la Taula per l’Emergència Climàtica a totes les persones i entitats de la ciutat interessades a aportar solucions a aquesta crisi que ens afecta a totes i tots. El seu objectiu és ser l’espai de referència per fer balanç de les mesures contemplades a la Declaració d’Emergència Climàtica a Barcelona.
Sota el títol “La crisi climàtica a través nostre”, Gisela Torrents va oferir una ponència per estudiar els principals reptes climàtics i de sostenibilitat ambiental actuals. Torrents és especialista en justícia climàtica de l’Observatori DESC i ha estat observadora internacional en totes les negociacions de les Nacions Unides contra la Crisi Climàtica des de la COP22.
“La crisi climàtica funciona com a catalitzador i factor agreujant d’injustícia i desigualtat socials”, va afirmar, apuntant que actualment existeixen quatre grans eixos de desigualtat. “El primer eix fa referència a les diferències entre nord i sud. Els països del nord són els grans emissors de gasos contaminants, a molta distància de les baixes emissions que emeten els països del sud”, va recordar. 
El segon eix se centra en les desigualtats de classe i l’enorme diferència d’emissions per càpita en funció de l’estatus: de les 14,2 tones anuals de residus generats per habitant a països desenvolupats com el Canadà, a les 0,07 tones anuals en el cas d’una persona a Nigèria. “Avui de mitjana, una persona dels EUA emet 474 vegades el que emet una persona de República Democràtica del Congo”, va destacar Torrents.
El tercer eix de desigualtat fa referència al gènere. “Les dones pateixen més les conseqüències de la crisi climàtica, tant al sud com al nord global: violència sexual en casos de desastres ambientals, malalties femenines agreujades, i un llarg etcètera”, va denunciar.
Finalment, el quart eix: la desigualtat intergeneracional. “El que emetem o no emetem ara té repercussions a llarg termini”. En aquest sentit, va fer èmfasi en la responsabilitat col·lectiva per garantir que les generacions futures puguin gaudir d’un planeta sostenible. “Les decisions que es prenen a Europa i a Barcelona són claus per reduir les emissions, garantir el futur i permetre el desenvolupament dels països empobrits”, va concloure.
Els grups de discussió
En la segona part de l’acte, reproduint el format de l’anterior Assemblea, els i les assistents van dividir-se en diferents grups de treball per abordar les següents temàtiques: Model cultural i educatiu i Model de consum i residus. Irma Ventayol, directora de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat, va ser la referent municipal per al grup de discussió sobre consum i residus. Helena Barracó, cap del departament de Programes i Equipaments de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat, va ser la referent per al grup sobre educació i cultura.
Quant al model de consum i residus, Ventayol va traslladar que la fita de Barcelona és una ciutat que faci un consum crític i responsable i avanci cap a una economia social i solidària, amb un model circular on els residus no hi tinguin cabuda. Per a assolir-ho, identifiquen com a reptes i propers passos el desplegament de l’estratègia de residu zero de la ciutat, l’anàlisi de la petjada de carboni dels diferents consums i produccions de Barcelona i el foment dels productes ecològics i de proximitat així com dels mercats d’intercanvi, entre d’altres.
Per la seva banda, Barracó va explicar que en el cas del model educatiu i cultural la fita és que les persones, organitzacions, institucions i empreses de la ciutat assumeixin la seva responsabilitat, estiguin implicades i tinguin clar que amb la seva acció poden canviar la realitat i protegir el futur per a les generacions que vindran. Alguns dels reptes i propers passos per a assolir-ho que va mencionar són l’increment del coneixement social de la crisi global i la necessitat de nous valors i estils de vida per afrontar-la i revertir-la, l’augment de la massa crítica d’agents i persones de la ciutat compromeses i la consolidació de l’educació per la sostenibilitat i l’acció climàtica.
Més de 20 aportacions sobre temes com l’eliminació dels residus de plàstic en punts clau com els mercats municipals, el desplegament de la recollida porta a porta i la informació i comunicació en temes de prevenció i gestió de residus, en un grup; i la necessitat d’arribar a la part de la societat reticent al canvi, de tenir en compte la interculturalitat i el pluralisme religiós i treballar amb grups específics com les comunitats de veïns i veïnes, en l’altre; van enriquir els debats entre participants i les referents municipals.
Propera sessió
La tercera i última sessió d’enguany està programada pel dia 19 d’octubre, també a l’Escola Pere Vila, i els grups temàtics que s’hi tractaran seran:
Model urbà.
Model per tenir cura de l’aigua i del verd.
Model per afrontar les desigualtats.
> Podeu recuperar la ponència “La crisi climàtica a través nostre” de la Gisela Torrents en aquest vídeo.
> Podeu consultar la informació de la primera sessió de l’Assemblea, del 23 de març, a la crònica: L’Assemblea Ciutadana pel Clima arrenca amb força per avivar les mesures per fer front a l’emergència climàtica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario