12 de septiembre de 2016

¿Es posible salvar un arrecife de coral dañado?

Así lo ponen de manifiesto varios proyectos de restauración de arrecifes presentados en el Congreso Mundial de la Naturaleza de la UICN, que se celebra en Hawai. 
“Los arrecifes coralinos forman barrera frente a la costa de las zonas tropicales protegiéndolas del impacto de tormentas y otros fenómenos extremos; albergan la “despensa” de pescado del planeta; limpian el agua del océano y constituyen una fuente importante de ingresos turísticos”, explicó a Efe el investigador cubano Reinaldo Estrada. 
Las estimaciones de la ONG The Nature Conservancy apuntan a que los servicios que aportan los arrecifes de coral proporcionan beneficios económicos de 365.000 millones de dólares al año
A pesar de ello, los “bosques de los mares” -como los denominan muchos expertos- están considerados los ecosistemas más deteriorados del planeta por su alta sensibilidad a alteraciones como el aumento de la temperatura causado por el cambio climático, o la acidificación del océano (debido a que cada vez tiene que absorber más CO2 emitido por el hombre). 
Esos factores, junto con otros como la contaminación que viene de tierra, la proliferación de especies invasoras o la sobreexplotación pesquera (en algunos casos con técnicas tan nocivas como el uso de explosivos), han acabado con el 27 % de la superficie de arrecifes de coral del planeta, y, si no se toman medidas, el porcentaje alcanzará el 60 % en 30 años, según WWF
Esas amenazas “hacen enfermar el coral” -un organismo fascinante mezcla de animal y planta- “que manifiesta sus dolencias mediante un blanqueamiento de sus ramas, que de no detenerse a tiempo, le causa la muerte”, detalló a Efe Rold Salm, científico experto en estos ecosistemas. 
El peor episodio de blanqueamiento conocido se produjo en el mes de septiembre de 1998, cuando el aumento de la temperatura del océano acabó con el 16 % de los arrecifes del mundo; seguido muy de cerca por el mismo mes de los dos últimos veranos (2014 y 2015) dónde “solo la conservación para la resiliencia ha evitado porcentajes de mortalidad tan catastróficos”, subrayó Salm.
¿Cómo se restaura un arrecife?Un ejemplo de que los planes de preservación constituyen la mejor medicina para “curar” un arrecife y proteger su “sistema inmunológico” frente a las amenazas es el de la bahía de Kanehone, al noreste de Honolulu (Hawai), sobre la que caen las faldas de las imponentes montañas volcánicas que hizo famosas la película Parque Jurásico
Hank Lynch, uno de los ecólogos que trabaja en la zona relata a Efe que las lluvias, cada vez más torrenciales, arrastran todo al mar y llenan de sedimentos la bahía lo que, junto a la subida de temperatura del agua, ha dado lugar a la expansión de un alga invasora que estaba acabando con el arrecife, y afectando a las especies que viven de él (tortugas marinas, mantas gigantes, tiburones martillo o delfines). 
Con el fin de salvar esta joya de la biodiversidad, The Nature Conservancy inició un innovador plan de recuperación en 2012, para el que un equipo de biólogos marinos se sumerge varias veces por semana para arrancar del arrecife las algas invasoras y recolectarlas en un aspirador gigante sumergible que las acumula para luego depositarlas en tierra
Esta técnica permite arrancar el 90 % de las algas nocivas (los biólogos han recogido 230 toneladas desde que empezaron el proyecto en 2012). 
Para acabar con el 10 % restante, los científicos crían en sus laboratorios un erizo depredador de ese tipo de alga con el fin de plantarlo luego en el arrecife y que se coma la parte restante. 
El material fotográfico fruto del seguimiento científico del arrecife durante los últimos cuatro años “demuestra que su salud ha mejorado, y que la conservación lo ha hecho tan fuerte que en gran parte es capaz de reponerse de los episodios de blanquemiento ocurridos en los dos últimos veranos”, asegura Lynch. 
Algo similar ocurre en el arrecife de coral del Parque Nacional de la Ciénaga de Zapata, en Cuba, donde la protección de la zona, junto con controles estrictos de las actividades agrícolas y la prohibición de la pesca han dado lugar a una preservación de la biodiversidad tan extraordinaria que los locales se refieren a este lugar como “El Nirvana”. EFE
Caty Arévalo
Una tortuga marina nadando en el arrecife de coral de la bahía de Kanehone (Hawai). EFE/Heather Kuhlken
Una tortuga marina nadando en el arrecife de coral de la bahía de Kanehone (Hawai). EFE/Heather Kuhlken
Esta foto muestra cómo uno de los corales del arrecife de Kanehone (Hawai) muestra síntomas de recuperación: la parte superior está blanca, pero el color marrón de la inferior indica que el coral se está reponiendo tras un episodio de blanqueamiento. En esta foto también puede apreciarse uno de los erizos plantados por los científicos en el arrecife para que deprede las algas invasoras. EFE/Heather Kuhlken
Esta foto muestra cómo uno de los corales del arrecife de Kanehone (Hawai) muestra síntomas de recuperación: la parte superior está blanca, pero el color marrón de la inferior indica que el coral se está reponiendo tras un episodio de blanqueamiento. En esta foto también puede apreciarse uno de los erizos plantados por los científicos en el arrecife para que deprede las algas invasoras. EFE/Heather Kuhlken

Aspiradoras usadas por los científicos de TNC para limpiar el arrecife de coral de Kanehone (Hawai) de especies invasoras. Foto de The Nature Conservancy
Aspiradoras usadas por los científicos de TNC para limpiar el arrecife de coral de Kanehone (Hawai) de especies invasoras. Foto de The Nature Conservancy

Milloren els indicadors de sostenibilitat de Barcelona

D’acord amb l’informe publicat referent a 2014, un 70% dels indicadors de sostenibilitat de la ciutat han millorat. Consulteu el document i algunes bones pràctiques que il·lustren aquests resultats.

Ja està publicat el document Indicadors de sostenibilitat de Barcelona de 2014. A l’informe podreu comprovar que la majoria d’indicadors (un 70%) milloren i 3 es mantenen estables, mentre que 5 indicadors mostren tendències que cal redreçar. Un balanç global que ens encoratja a seguir treballant, enfortint el principi de coresponsabilitat i estimulant la creativitat col·lectiva per avançar en els objectius compartits.
Des de 2003, cada any s’ha publicat un informe de seguiment dels Indicadors de Sostenibilitat de la ciutat. Durant el 2013 els indicadors es van actualitzar d’acord amb els nous objectius i línies d'acció del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022.
Aquests indicadors volen ser un instrument de coneixement dels progres­sos de la ciutat des de la perspectiva del desenvolupament sostenible, atès que permeten recopilar de manera sintètica i global informació sobre els diferents àmbits d’activitat, tot detectant les prin­cipals dades i tendències.
La propos­ta d’indicadors es va fer a partir de la participació activa de re­presentants d’institucions, entitats i col·lectius de la ciutat membres de la xarxa Barcelona + Sostenible, així com del diàleg amb experts dels diferents àmbits analitzats.
L’informe incorpora un apartat de bones pràctiques per a cada objectiu per donar més protagonisme a l’esforç i la contribució dels membres de la xarxa a la sostenibilitat de la ciutat. Les bones pràctiques han d’ajudar a comprendre tant l’abast real dels objectius com els assoliments concrets en cada àmbit.

Cerquem les bones pràctiques de 2015
Hem començat a treballar en l’informe d’indicadors de sostenibilitat de 2015 i ens agradaria conèixer de primera mà les vostres bones pràctiques!
Si voleu participar, podeu omplir la fitxa de descripció de la iniciativa i fer-la arribar a la Secretaria Barcelona + Sostenible abans del 30 de setembre.
La Secretaria i l’equip tècnic de l’elaboració de l’Informe de Sostenibilitat valoraran les propostes rebudes i faran la selecció de les que seran incorporades a l’informe.
Es valoraran, entre d’altres aspectes, que les bones pràctiques siguin col·laboratives; transversals; que tinguin repercussió i impacte econòmic, ambiental i social; que s’aporti una mesura quantitativa de l’impacte positiu que generen; que siguin innovadores; comunicatives; duradores; exemplificadores, replicables, escalables, aplicables; pedagògiques; que siguin eficients amb l’ús dels recursos; que tinguin un impacte sobre un nombre elevat de beneficiaris, o bé sobre un grup sensible i que siguin transformadores en el context actual.

Mobilitat intel·ligent. Economia potent.

Mobilitat i espai públic són els protagonistes d’aquest mes. Del 16 al 22 de setembre té lloc la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, a la qual us hi podeu adherir com a entitats i empreses. Participeu a activitats com el Park(ing)day o la Cursa de Transports!

Un any més, del 16 al 22 de setembre se celebra arreu de Catalunya la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible i Segura.  Amb l’objectiu de fomentar una mobilitat més sostenible i de donar a conèixer altres usos de l’espai públic, Barcelona s’ha unit a aquesta commemoració que culminarà amb el Dia Mundial Sense Cotxes, el 22 de setembre.

El dissabte, 17 de setembre, des de La Fàbrica del Sol s'impulsa un "Matinal en moviment" format per tres activitats gratuïtes, però amb inscripció prèvia!
TRIA EL TEU TRANSPORT. Inici a les 10 h. Coorganitzada amb l’Aula Ambiental de la Sagrada Família.
CUSTOMITZA’T LA BICI I PEDALA SEGUR. De 10.30 a 13.30 h. A càrrec de l’Ateneu de Fabricació de La Fàbrica del Sol i la Saboga.
UN FUTUR SENSE PETROLI. D’11 a 12.30 h. A càrrec de Jordi Solé.

Park(ing)day Barcelona 
El divendres 16 de setembre se celebra la 3a edició del Park(ing) day Barcelona. Encara podeu participar-hi activament des de la vostra organització, transformant places públiques d’aparcament de cotxes en parcs, jardins i altres formes d’espai públic. Tan sols heu de seguir uns senzills passos i unir-vos a aquesta acció global per una ciutat més sostenible!
Cursa de Transports Urbana 

L’associació Promoció del Transport Públic (PTPorganitza en el marc de la Setmana de la Mobilitat la 23a edició de la Cursa de Transports, una comparativa cívica entre diferents mitjans que es fan servir per desplaçar-se a la ciutat. L’objectiu és calcular temps de viatge i costos per a l'usuari (costos directes) i per a la societat i el medi (costos externs).
El 22 de setembre a les 18h surten els recorreguts des de diferents punts de la ciutat cap a una destinació comuna. Escolliu l’origen i el mitjà de transport que més us convingui i passeu una divertida tarda!

Jornada “Gestió de flotes de vehicles i mobilitat en el marc dels sistemes
El Club Emas us convida a reflexionar sobre la mobilitat en el marc dels sistemes de gestió ambiental (EMAS i ISO 14001). La jornada té lloc el proper dijous, 22 de setembre a les 9 h, al Departament de Territori i Sostenibilitat (Av. Josep Tarradellas, 2-6). Reserveu la vostra plaça i consulteu el programa.

Els “Camins de Natura” arriben a Nou Barris

Si encara no la coneixeu, l’exposició Camis de Natura estarà del 12 de setembre al 18 de desembre a la Casa de l’Aigua. Alhora, podreu visitar aquest equipament d’estil modernista que va deixar de funcionar l’any 1989 com a punt d’abastiment d’aigua.

L’exposició “Camins de natura. Itineraris vitals” arriba a Nou Barris. I ho fa en un espai que és tot un tresor a descobrir: la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova (carrer de Garbí, 2). Del 12 de setembre al 18 de desembre, tots els dies de la setmana, l’equipament i l’exposició estan oberts a visites. En paral·lel, un programa de sortides guiades i d’activitats ciutadanes (totes elles gratuïtes) us endinsarà en la natura que amaga aquest districte de la ciutat.
Aprendre mentre caminem. Aquest és el fil conductor d’aquesta exposició que ens apropa al territori i ens fa interessar-nos per conèixer l’entorn natural on vivim. I és que la natura no només és la base de la nostra vida, sinó que l’enriqueix i en reforça els valors fonamentals. La mostra també vol reconèixer el paper que ha tingut l’educació ambiental al nostre país durant els darrers 40 anys.
Aquesta exposició és una iniciativa de la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) que ha comptat amb el patrocini de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Fundació La Caixa. La mostra va estar al Palau Robert de Barcelona del 10 de setembre de l’any passat fins al 31 de gener d’enguany, i va comptar amb un notable èxit de visites. Ara l’Ajuntament de Barcelona fa itinerar l’exposició i la trasllada al districte de Nou Barris per a un període de tres mesos.
Un extens programa d’activitats gratuïtes

Durant els caps de setmana que duri l’exposició s’han programat unes sortides guiades per descobrir diversos indrets d’interès natural propers a la Casa de l’Aigua. Aquestes sortides són gratuïtes, guiades per educadors ambientals, i van dirigides a tot tipus de públics: famílies amb nens, gent gran, etc.
El programa de sortides és molt variat i us permetrà conèixer, entre d’altres, la Collserola més desconeguda, la biodiversitat del riu Besòs i del parc urbà de Can Zam, o la història de l’abastiment d’aigua a Barcelona, amb un sistema complex d’aqüeductes i cases de l’aigua. Les sortides dels diumenges, amb places limitades, requereixen inscripció prèvia (a través d’aquest formulari en línia o trucant al 93 463 77 71).
D’altra banda, entre setmana la Casa de l’Aigua acollirà diverses activitats ciutadanes amb la natura com a fil conductor. També són gratuïtes i inclouen, entre d’altres, conferències, projeccions i una sessió de dibuix científic per aprendre a il·lustrar la vida de la ciutat.
La Casa de l’Aigua, un equipament sorprenent

El punt neuràlgic de l’exposició i el programa d’activitats associat serà la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova. Aquest equipament d’estil modernista va deixar de funcionar l’any 1989 com a punt d’abastiment d’aigua i el març de 2015 es va reobrir després d’un projecte de rehabilitació per adequar-lo a nous usos.
Durant el període de l’exposició s’han organitzat visites guiades a la Casa de l’Aigua. Seran gratuïtes i tindran lloc tots els dissabtes a les 11h i a les 17h. Entre setmana també es podrà visitar l’equipament, si bé no s’han fixat horaris específics.

L’entrevista dels membres de la xarxa

“Comprem productes fets amb materials contaminants i no pensem que ens puguin fer mal”. Descobreix l’entrevista a Olga Barrachina, de ZeroHub.

A què es dedica la teva organització?
Som una cooperativa sense ànim de lucre que es dedica a elaborar, dissenyar i promocionar estratègies per tenir ambients construïts més saludables, tant per les persones com per al planeta.
 
Per què ha d’existir una organització com la teva? Quina és la seva aportació?
El nostre valor afegit és que ens centrem en aspectes poc tractats a casa nostra, tot recolzant-nos en el coneixement a Europa i al món. La qualitat ambiental interior és important perquè a  dins dels edificis poden generar-se problemes associats a la salut. Per exemple, comprem productes  que estan al mercat i no creiem que ens puguin fer mal, però alguns compostos es poden acumular a casa i es converteixen en tòxics, fins a donar lloc en alguns casos a  determinades malalties.
D’altra banda, la nostra feina és contribuir a obtenir edificis que no consumeixin energia d’origen fòssil i, fins i tot, que puguin generar excedents, a fi d’aturar el canvi climàtic.
 
De què us serveix  formar part de la xarxa B+S?
Ens serveix per conèixer persones amb inquietuds semblants o complementàries i, així, cobrir necessitats mútues.
 
Quin seria l’eslògan/noticia que t’agradaria sentir en el futur en clau de sostenibilitat?
Que hi ha un canvi real en la cosmovisió, en com entenem la nostra relació amb el planeta. La paraula sostenibilitat s’ha pervertit molt (es fa servir per tot) i algunes organitzacions l’han fet servir sense canviar el seu model.
 
Si tornessis a néixer/començar, a què et dedicaries?
Sempre faria alguna cosa relacionada amb la sostenibilitat, però no sé si seria enginyera, potser treballaria des d’un altre vessant.
 
Digues 3 objectes t’emportaries a un planeta per descobrir?
Primerament, no aniria a cap planeta per descobrir! Si al final hi acabés anant, no m’enduria res de fora per no alterar-lo, intentaria aprendre a viure amb el que trobés.