15 de abril de 2017

PlasticWorld

Les bosses i els envasos de plàstic, de pagament

Entra en vigor l’anomenat “Pacte per la bossa”, el qual prohibeix a tot tipus de comerços l’entrega al consumidor de material plàstic de forma gratuïta.
 
Des del 31 de març, en el marc de la llei 5/2017 i l'anomenat "El Pacte per la Bossa", queda prohibit el lliurament gratuït de bosses o de qualsevol material plàstic a domicili, incloent-hi el plàstic en general, el plàstic oxodegradable i el plàstic biodegradable. La mesura, que no estableix un preu mínim com té previst fer l'Estat espanyol, permet als comerços adaptar-la segons considerin, pel que poden establir un preu per bossa o bé oferir altres alternatives de substitució. Tot i així, es presenten excepcions que no han d'aplicar la mesura: queden lliures de pagament les bosses compostables que compleixin els requisits de la norma UNE-EN 13432 (o equivalent) o les anomenades "bosses de secció", que els clients fan servir, per exemple, per emportar-se la fruita de forma separada a la fruiteria o al supermercat.
El Pacte de la Bossa, que des del 2007 ha aconseguit reduir en un 50% l'ús de les bosses de nanses no-reutilitzables, s'ha marcat un nou objectiu: arribar a reduir-lo en un 90% pel 2020.

Encara que les grans superfícies comercials han rebaixat considerablement la distribució d'aquestes bosses en fer pagar als clients el seu import, molts petits i mitjans comerços de proximitat han tingut dificultats a l'hora d'aplicar de forma voluntària aquesta mesura. És per això que la nova normativa estipula l'obligatorietat de compliment per a tots els comerços i negocis, independentment de la seva tipologia, per tal d'arribar a l'objectiu del 2020.
L'Agència de Residus de Catalunya (ARC) continuarà comunicant públicament la importància de reduir aquests residus i, en aquest sentit, iniciarà aviat una campanya informativa adreçada als comerços -i a la ciutadania en general- per comunicar-los que a partir d'ara les bosses de plàstic deixen de ser gratuïtes i, a més, plantejaran alternatives per dur la compra.
Aquesta mesura pretén reduir el consum de bosses perquè, a més de consumir recursos en la fase de producció, comporten d’altres impactes sobre el medi ambient. Degut al seu poc pes, són fàcilment transportables pel vent i poden arribar a ser consumides pels animals o obstruir canonades i conductes i fins i tot arribar al mar amb greus conseqüències sobre els ecosistemes marins. Es calcula que al fons de la Mediterrània hi ha uns 250 mil milions de petites peces de plàstic i 500 tones addicionals de residus de plàstic dissolts flotant per la superfície.

Celebrem el Dia de la Terra

Per commemorar el Dia de la Terra el pròxim 22 d’abril us animem a consultar el recursos que ofereix el Servei de Documentació i a visitar la Fira per la terra emplaçada al passeig Lluís Companys i al Parc de la Ciutadella els dies 29 i 30 d'abril.
 
El 22 d’abril és el Dia mundial de la Terra, una efemèride promoguda per les Nacions Unides per recordar que tothom té quelcom a aportar en la lluita contra els problemes ecològics, tant és si localment com nacionalment o individualment com col·lectivament. El Dia de la Terra és, doncs, un dia per retre homenatge al nostre planeta a més de plantejar alternatives en la nostra forma de viure que respectin els ecosistemes i que combatin els principals problemes ambientals.
Per participar en aquesta assenyalada data i aportar el vostre gra de sorra a la causa, l’SDEA (Servei de Documentació d'Educació Ambiental) té un gran nombre de recursos a l’abast dels membres de la xarxa: recursos informatius (guies, assajos, manuals, còmics, contes, etc.), pedagògics (maletes temàtiques, guies didàctiques, etc.) i experimentals (propostes de recerca, activitats, aparells de mesura, etc). A continuació hem volgut destacar una lectura ben lleugera sobre biodiversitat i una altra de ben completa per aquelles persones que volgueu aprofundir en la sostenibilitat urbana i local.
  • Treinta  y pico curiosísimos temas de conversación con la biodiversidad como protagonista.
Recull de textos i frases significatives  acompanyades de dades anecdòtiques extretes de diverses fonts documentals. Per exemple, expliquen que si desapareguessin les abelles, la vida es faria gairebé impossible; diuen també que els dispositius d’infrarojos que permeten a alguns teclats, impressores o ratolins comunicar-se amb els ordinadors, estan inspirats en l’òrgan sensorial de la serp de cascavell.
  • RUEDA, S. Libro verde de sostenibilidad urbana y local en la era de la información.
Document molt complet que pretén ser un marc conceptual que recull principis, objectius, directrius i mesures que permetin avançar en la direcció d’una major sostenibilitat urbana i local.
 
A més, els dies 29 i 30 d’abril té lloc al Parc de la Ciutadella i el Passeig Lluís Companys la 22ena Fira pel Dia de la Terra - Mercat de la Terra, una activitat organitzada per l'Associació Dia de la Terra. L’objectiu de la fira és “cridar l'atenció de les agressions que la societat moderna fa als sistemes naturals i socials i proposar formes de comportament respectuosos, cooperatius i solidaris”. La fira, a més, potencia la producció artesanal i local de béns i serveis realitzats amb respecte a les persones i als sistemes naturals ja que, segons l’organització, aquesta és “la base perquè els humans puguin disposar d'una vida digna”.
 



L'entrevista: Ecoserveis

“Volem apoderar l’usuari perquè sigui capaç de decidir com vol gestionar l’energia”. Oriol Giménez, coordinador de projectes a Ecoserveis.
 
A què és dedica la teva organització?
Ecoserveis és una organització sense ànim de lucre que va néixer l’any 1992 per divulgar aspectes relacionats amb l’energia: eficiència energètica, energies renovables, pobresa energètica, protecció al consumidor...
 
Per què ha d’existir una organització com la teva a Barcelona? Quina és la seva aportació?
La nostra entitat vol acostar el coneixement tècnic a la societat i també les demandes socials cap al món professional. Hi ha un gap o espai entre el coneixement més especialitzat i el coneixement del públic. Els temes d’energia tenen molta relació amb temes ambientals, però sobretot afecten molt al nostre dia a dia. La nostra aportació és fer social l’energia.

De què us serveix  formar part de la Xarxa B+S?
La xarxa Barcelona + Sostenible agrupa totes aquelles entitats que d’alguna manera tenen una incidència en l’entorn urbà de Barcelona cap a una mirada més ambiental, sostenible i socialment justa... Quan ens trobem amb entitats com la nostra, d'aquesta xarxa comparteix una visió de la ciutat, podem aportar el nostre granet de sorra per crear sinèrgies. Bàsicament serveix per fer networking, és un espai de coneixença i de trobada i també per veure entitats afines que estan com nosaltres, és com fer coaching ambiental urbà.

De quina manera el vostre projecte/proposta contribueix al canvi de model energètic?
La mirada social de l’energia, és una mirada que inclou aspectes de generació, de gestió i també de consum. El canvi de model energètic o cultura energètica és bàsicament acostar l’energia a diferents actors o agents que intervenen en aspecte energètic. De quina manera hi contribuïm? Promovem l’ús de l’energia procedent de fonts renovables. A nivell de gestió volem apoderar l’usuari perquè sigui capaç de decidir com vol gestionar l’energia, que no decideixin per ell o ella i que sigui capaç de proporcionar solucions a les condicions del seu habitatge, sense dependre de l’administració i/o entitats privades. Per últim, a nivell de consum hem de ser conscients que les accions que fem tenen una repercussió ja sigui individualment com col·lectivament. Hem d’entendre que cada vegada que no som eficients estem fent que es consumeixi més energia, que amb el model energètic que tenim actualment implica unes emissions i que ens fa més dependents de les empreses grans, comercialitzadores de referència, de l’oligopoli que es diu.

Quin seria l’eslògan/notícia que t’agradaria sentir en el futur en clau d’energia?
Hi ha bàsicament tres notícies que m’agradaria sentir:
  • “Catalunya és 100% renovable” la qual cosa només cal anunciar i dir perquè és plenament viable.
  • “L’usuari pot escollir la seva distribuïdora d’energia” es a dir, s’ha descentralitzat la xarxa distribuïdora d’energia.
  • “No s’ha fet cap tall de subministrament a cap usuari vulnerable” sobretot tenint en compte que l’energia s’ha reconegut com a un dret bàsic. 

Si tornessis a néixer o començar a què et dedicaries?
A intentar canviar el món com l’estem canviant, potser intentant fer més coses amb les mans, a promoure iniciatives de suport mutu, fer més coses de tu a tu i menys informes. L’aspecte de l’energia és central, o a qualsevol cosa pel pro comú i de la transformació social.

Digues 3 objectes t’emportaries a un planeta per descobrir?
El que necessitem per viure i ser autosuficients és sol, vent i aigua que és el que ja tenim al nostra planeta. Unes fonts d’energia, de vida i plenament renovables.
 

10 medidas para salvar a las abejas (y otros polinizadores)


Asegurar el futuro de polinizadores como las abejas, las moscas y las avispas es vital para la producción de frutas y cultivos, y por ello investigadores de la universidad británica de Anglia del Este apuntan a diversas medidas que pueden ayudarnos en este objetivo y que deberían poner en práctica los gobiernos de los distintos países: desde una mayor regulación de los plaguicidas, a la instauración de sistemas agrícolas diversificados o la monitorización, a largo plazo, de los polinizadores en todo el mundo para tener un conocimiento más profundo sobre su situación real (especialmente en África, Suramérica y Asia, donde existe poca información al respecto).
Hay razones de más para preocuparse por un asunto como este. Un informe de la Plataforma Intergubernamental Científico-Normativa sobre Biodiversidad y Servicios de los Ecosistemas (IPBES) confirmaba hace unos meses que en el norte de Europa y en Norteamérica se están produciendo reducciones a gran escala de los polinizadores silvestres.

Científicos de la universidad de Anglia del Este, dirigidos por la doctora Lynn Dicks –que también participó en el informe de la IPBES–, exponen hasta diez sugerencias para abordar este problema y proteger y asegurar la polinización.

“El informe de la IPBES ha dejado claro que los polinizadores son importantes para las personas de todo el mundo, a nivel económico y cultural. Los gobiernos entienden esto, y muchos han tomado ya medidas sustanciales para salvaguardar estos hermosos e importantes animales. Pero hay mucho más por hacer. Instamos a los gobiernos a examinar nuestras propuestas y a considerar si pueden llevar a cabo estos cambios para apoyar y proteger a los polinizadores, como parte de un futuro sostenible y saludable para la humanidad”, destaca la doctora Dicks.

La agricultura, causa y solución del problema

“La agricultura juega un papel importante. Aunque en parte es responsable del declive de los polinizadores, también puede formar parte de la solución. Deben promoverse y apoyarse las prácticas que apoyan a los polinizadores, como por ejemplo la gestión de entornos para proporcionarles alimento y refugio. También debemos centrar la investigación financiada con fondos públicos en la mejora de los rendimientos de sistemas agrícolas como la agricultura orgánica, que se sabe que apoyan a los polinizadores”, añade.

La doctora Dicks también considera que debe ser una prioridad “presionar para elevar los estándares regulatorios de los plaguicidas a nivel internacional. La Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura (FAO) lleva muchos años trabajando para desarrollar un código de conducta mundial sobre la gestión de plaguicidas, pero aún hay muchos países que no lo siguen”. Y eso significa que los pesticidas se usan de una manera extendida que es "inaceptablemente tóxica para las abejas, las aves e incluso los seres humanos”, continúa.

Las diez medidas que se sugieren son las siguientes:

  1. Aumentar los estándares reguladores de los plaguicidas.
  2. Promover el manejo integrado de plagas (MIP).
  3. Incluir los efectos indirectos y subletales (estos no provocan la mortalidad de los polinizadores, pero pueden ocasionar efectos fisiológicos o de comportamiento a largo plazo) en las evaluaciones del riesgo de los cultivos transgénicos.
  4. Regular el movimiento de los polinizadores gestionados.
  5. Desarrollar incentivos para ayudar a los agricultores a beneficiarse de los servicios de los ecosistemas en lugar de los agroquímicos.
  6. Reconocer la polinización como una contribución agrícola.
  7. Apoyar los sistemas de cultivo diversificados.
  8. Conservar y restaurar la infraestructura verde –una red de hábitats entre los que los polinizadores puedan moverse– en los entornos agrícolas y urbanos.
  9. Desarrollar la monitorización a largo plazo de los polinizadores y la polinización.
  10. Financiar la investigación que contribuya a mejorar los rendimientos de la agricultura orgánica, diversificada y ecológica.