Com organitzar actes i celebracions + sostenibles?

A través de la xerrada “Festes + Sostenibles” del 29 de gener, descobrirem quins aspectes s’han de tenir en compte per aplicar criteris de sostenibilitat en l’organització d’esdeveniments a les entitats i als centres educatius.​

Les dates, el públic, els recursos, el pressupost, els espais, la comunicació, el personal...  per tal que un esdeveniment sigui un èxit cal tenir en compte aquestes i moltes altres peces, sense oblidar la sostenibilitat en cada un d’aquests passos. Promoure l'accés en transport públic, els gots i la vaixella reutilitzable, la selecció d'empreses d'inserció com a proveïdores són alguns exemples de les accions que podeu emprendre per fer-ho, però n’hi ha moltes més. 

Xerrada "Festes + Sostenibles"

Escoles + Sostenibles organitza aquesta sessió amb l’objectiu de facilitar la tasca d’organització d’actes i celebracions a les entitats de la xarxa B+S i als centres educatius considerant els aspectes ambientals. S’informarà de quines mesures es poden prendre per reduir aquest impacte, posant el focus principal en la prevenció de residus i la recollida selectiva. Durant la sessió, es donaran a conèixer els serveis que l'Ajuntament de Barcelona ofereix per aquests casos així com un recull d'altres recursos existents. També es presentaran bones pràctiques ambientals de la mà dels mateixos centres escolars que ja han treballat aquesta qüestió, i que vindran a compartir les llums i ombres de les seves experiències. Finalment hi haurà un espai per poder resoldre dubtes i fer reflexions o aportacions.

Dirigida a: les organitzacions de la xarxa Barcelona+Sostenible i a les AFA dels centres educatius d’Escoles+Sostenibles i d’Escoles Verdes.

Data: 29 de gener del 2020
Hora: de 19.30 a 21 h
Lloc: Jesuïtes Gràcia – Col·legi Kostka. Mare de Déu de la Salut 19-27, Riera de Can Toda, 29, Barcelona.
> Inscripcions

Enllaços relacionats:

> Recursos per a organitzar esdeveniments + sostenibles
> Bona pràctica de la Fira d’Economia Solidària: ambientalització d’esdeveniments
 

Donar, intercanviar i demanar en préstec

L’emergència climàtica en què ens trobem fa que sigui imprescindible reduir la quantitat de residus que generem. Però, com podem fer-ho? Us presentem alguns llocs web i iniciatives que treballen l’economia circular en aparells electrònics, mobles i altres materials.
 

Circula.cat: llarga (i útil) vida als dispositius electrònics

Una iniciativa que permet allargar la vida útil dels dispositius electrònics, al mateix temps que promou l’economia circular i crea nous llocs de treball per a persones en risc d’exclusió social. Aquesta plataforma està destinada a entitats sense ànim de lucre o de l’economia social, escoles, cooperatives o persones individuals en situació de vulnerabilitat. Alguns dels productes que s’ofereixen són ordinadors, impressores, tòners, entre altres. Fes-hi un cop d’ull i descobreix tot el que pots estalviar, tant econòmicament com en l’emissió de residus!

 

Espai de materials en donació

Des de la xarxa Barcelona + Sostenible, disposem d’un espai de materials en donació. Algunes organitzacions tenen excedents de materials, fan canvi de mobiliari o viuen altres situacions que generen objectes susceptibles d’esdevenir recursos per a altres membres de la xarxa. Altres vegades, les organitzacions s’adrecen a la xarxa per sol·licitar allò que necessiten específicament per a activitats o serveis. Avancem cap a l’objectiu residu 0 a través d’aquest espai de materials en donació, un portal per facilitar l'aprofitament de recursos, allargar-los la vida útil i promoure un consum responsable. Aquest principi queda recollit a l'objectiu 5 del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022, "L'ús racional dels recursos, de la societat del consum al consum responsable".

Ajuda a fer possible la Biblioteca de les Coses

El projecte de la Biblioteca de les Coses és una iniciativa pionera d’economia col.laborativa que consisteix en un servei de préstec d’objectes obert a tothom. La idea va ser proposada per les entitats Rezero i Nusos i ha estat impulsada per un grup promotor de veïnes del barri. Des de l’organització, fan una crida a persones, entitats i empreses per a la donació d'objectes. Cada dimarts i dijous de 17:00 a 19:00 podeu portar al Casal Ca l'Isidret els objectes que vulgueu donar.

El projecte SCRAP STORE 22@

Es tracta d’un punt de trobada per a l'aprofitament dels recursos sobrants de les empreses del districte 22@ i de tota Barcelona. Un espai on mostrar, intercanviar i reutilitzar aquells materials que les empreses llencen i que encara poden ser útils. Des de l’organització, parlen de ‘la botiga de subproductes de Barcelona’. A més, apunten que la iniciativa pot ser una oportunitat per crear sinergies entre empreses i potenciar l'economia circular al 22@. 

+ INFO 

ALTRES WEBS D'INTERÈS

Espai d'intercanvi Barceloneta: 

L'Espai d'intercanvi Barceloneta , ubicat a La Fàbrica del Sol, és un nou servei basat en l'intercanvi de múltiples materials i objectes orientat a la ciutadania i a les entitats del barri de la Barceloneta i del seu entorn. Coordinat per l'Ajuntament de Barcelona, s'emmarca en el Compromís de Barcelona pel Clima, on mitjançant l'acció col·lectiva es vol aconseguir la reducció dels nivells d'emissions de CO2 pel 2030.

Espais de materials en donació i intercanvi o préstec:

Donació de materials a ONG (Donalo.org) 

Taulell d'anuncis i recursos i cessió gratuïta de materials (CRAJ) 

Guanyem-hi tots (Federació de Voluntariat Social de Catalunya) 

Millor Que Nou i Blog del Millor que Nou (Àrea Metropolitana de Barcelona) 

Pont Solidari (Fundació Banc de Recursos) 

Projecte R-R (Club EMAS)

Residu Recurs Borsa de subproductes i matèries primeres (Agència de Residus de Catalunya) 

Crosses, cadires de rodes i altres materials per a l'ajuda de la mobilitat (Banc del Moviment) 

El Menjador de Ca La ROsa

“El que més m’enorgulleix de la meva feina és la possibilitat de remoure consciències, generar preguntes i qüestionar els models de consum”, Rosa Batalla, sòcia treballadora fundadora del Menjador Ca La Rosa.

A què es dedica el Menjador Ca La Rosa?

Som una cooperativa de treball sense afany de guany i d’iniciativa social. L’objectiu de l’organització és fomentar el producte ecològic atenent a famílies en el nostre menjador. Sobretot ens centrem en infants i gent gran. L’activitat es desenvolupa sobretot en el barri de La Sagrera.

Com sorgeix aquest projecte? 

Un grup de famílies vam decidir treure els fills i filles de l’escola per tal de promoure el menjar ecològic. Jo mateixa vaig començar acollint-los a casa meva, al principi eren entre 8 i 12 infants. Aquest és el motiu pel qual el nom s’ha mantingut com ‘Ca La Rosa’. Després vam decidir formalitzar la iniciativa i constituir-nos com a cooperativa. A més, tenim un espai pel menjador, ja no venen a casa meva. Avui en dia hi participen desenes de persones, així que, òbviament, a casa meva ja no hi cabrien. Tot i haver mantingut el nom pels orígens de la iniciativa, ara es tracta d’un projecte més gran amb moltes més famílies.



Quins són els valors que destaquen en la vostra feina? 

Nosaltres entenem l’ecologia com quelcom integral i transversal: així doncs, l’entenem com a cuidar-nos a nosaltres mateixes, cuidar el barri, la ciutat i el planeta en general. El producte ecològic és un dels nostres aspectes clau, i també volem evitar productes contaminants i tòxics. No fem servir plàstic a no ser que les normes d'higiene ho requereixin. Gaudim d’una vaixella reutilitzable pels esdeveniments; quan preparem pícnics, no oferim una ampolla de plàstic, ja que s’avisa que han de dur cantimplores. Treballar l’ecologia des d’una mirada transversal ens duu a evitar fer-nos mal a nosaltres mateixes i a l’entorn.

Quines accions dueu a terme més enllà del menjador?

Més enllà del menjador escolar, ara mateix estem promovent al barri la difusió d’un mercat de pagès. A més, també organitzem i donem suport a mercats d’intercanvi per tal de donar una segona vida a roba o diferents objectes que ja no utilitzem.
 

  

Com i quan vau conèixer la xarxa B+S?

El primer contacte amb la xarxa Barcelona + Sostenible es va produir perquè vam necessitar una vaixella de gots i ens la vau oferir. A partir d’aquí, vam començar a vincular-nos-hi. A més, nosaltres treballem a nivell micro, només a La Sagrera. Vam considerar que treballar de costat amb una xarxa a escala municipal seria una gran idea.

De què us serveix formar part de la xarxa?

Ens aporteu material de reflexió i podem conèixer altres iniciatives que ens permeten inspirar-nos. Més enllà d’això, és evident que visualitzar-nos és important. Fem una tasca sense afany de guany, ja que el que volem és promoure hàbits de consum i de vida diferents dels habituals. Quina millor forma de promoure’ls que difonent la nostra acció i mirar de fer-la el més estesa possible?

Teniu algun projecte de futur en què estigueu treballant?

Sí, volem fer una cuina compartida. Engegar un obrador, amb altres entitats que estan treballant en projectes similars. No hi ha cuines disponibles al barri i, les que n’hi ha, estan agafades per altres plataformes que no ens convenen. D’aquí a tres anys esperem tenir-la llesta.

Què és el que més t’enorgulleix de la teva feina? 

El que més m’enorgulleix de la meva feina és la possibilitat de remoure consciències, generar preguntes i qüestionar els models de consum.

> Per a conèixer més informació sobre el projecte del Menjador Ca La Rosa o per a donar un cop de mà, consulteu el seu lloc web.

¿Cuándo surgió el concepto de ecología?

Ecología. Concepto que está en boca de todos. Pero ¿realmente sabes cuando empezó a tener forma y contenido? La ecología surgió como el estudio de ecosistemas y hábitats locales, y no fue hasta principios del siglo XX, cuando el científico ruso Vladimir Vernadsky amplió este concepto para incluir la organización biológica y geológica del Planeta como un todo.

El término ökologie fue acuñado en 1866 por el naturalista y filósofo alemán prusiano Ernst Haeckel a partir de las palabras griegas oikos (casa, vivienda, hogar) y logos (estudio o tratado), por ello ecología significa el estudio del hogar». Pero fue Vernadsky el que, apartándose del pensamiento científico convencional de la época, , dio un nuevo sentido al término.

Hasta la llegada de los postulados de Vernadsky se afirmaba que los procesos geológicos de la Tierra habían evolucionado con independencia de sus procesos biológicos, proporcionando el medio para la evolución de la vida

Este investigador publicó un libro fundamental en el que proponía la teoría radical de que los procesos geológicos y los biológicos habían evolucionado en una relación simbiótica. Su libro La Biosfera (1926), presenta a la vida como la fuerza geológica que da forma a la Tierra. Vernadsky fue fundador de varias nuevas disciplinas como la geoquímica, la biogeoquímica y la radiogeología.

Habiéndole dado al concepto de Biosfera su contenido actual, es considerado como uno de los fundadores de la ecología y el padre de la visión moderna de los ecosistemas de la Tierra

Vernadsky proponía que la calidad y la cantidad de la materia viva inciden en los ciclos de los compuestos químicos inertes de la Tierra. A su vez, la materia viva se ve afectada por la cantidad y calidad de los ciclos de estos compuestos químicos. A esto lo denominó la Teoría de la Biosfera.

Concebía la Tierra como la superposición de 5 realidades integradas: la litosfera, entendida como esfera sólida de la Tierra; la atmósfera; la biosfera; la tecnosfera, el resultado de la alteración producida por el hombre; y la noosfera, la esfera del pensamiento. A la vez veía la historia del Planeta como una evolución autónoma con 3 etapas dominadas respectivamente por la evolución geológica, la evolución biológica y la evolución de la cultura. Vernadski observó la dependencia de la composición atmosférica con respecto a la actividad biológica.

Sus ideas sobre la evolución de la Tierra cambiaron el marco de referencia para el estudio del funcionamiento del Planeta, considerando que la Biosfera es un sistema que incluye el espacio donde se desarrolla toda la vida que hay en la Tierra. Está constituido por la vida y por su área de influencia, desde el subsuelo hasta la atmósfera.

La Biosfera abarca unos 65 kilómetros, desde el fondo de los océanos habitados por formas de vida más primitivas hasta la estratosfera. En este estrecho espacio, los procesos biológicos y geológicos interactúan con una coordinación que determina el camino evolutivo de la vida en la Tierra.

La ciencia de la Biosfera adquirió más importancia en la década de los 70, cuando la opinión pública empezó a concienciarse de la contaminación mundial y la destrucción de los ecosistemas. Es precisamente en ese tiempo cuando surge la Hipótesis de Gaia por parte de James Lovelock.

La hipótesis de Gaia es un conjunto de modelos científicos de la biosfera en el cual se postula que la vida fomenta y mantiene unas condiciones adecuadas para sí misma, afectando al entorno

La humanidad esta empezando a ser consciente de que la Biosfera es la comunidad superior e indivisible a la que todos pertenecemos, y que su buen estado es fundamental para nuestro bienestar y nuestra supervivencia.

Esta conciencia lleva aparejada un nuevo sentido de responsabilidad ligada a vivir en lo personal y en lo colectivo de una manera que favorezca la buena salud de la Biosfera, es decir, de una manera ecointeligente

Las bolsas de leche de las escuelas se convierten en muebles en La Paz

Yolanda Salazar / La Paz (EFE).- Las bolsas de leche que la Alcaldía de La Paz reparte en las escuelas se convierten en una innovadora materia prima para fabricar asientos y pupitres para las aulas de los niños y así fomentar el reciclaje de estos residuos.

El resultado es la plastimadera, un material que se hace con base a las bolsas de polietileno desechadas generalmente en el desayuno escolar que la Alcaldía paceña reparte a las escuelas públicas y de convenio, que pasan por un proceso para ser reutilizadas y convertirse, especialmente, en mobiliario escolar.

Todo este proceso se realiza en una planta en la Empresa Municipal de Áreas Verdes (Emaverde), dependiente de la Alcaldía, que es pionera en la fabricación de este material.

“Estamos en una revolución verde y estamos tratando de concientizar a las personas, la gente, los niños, para que puedan entender el reciclado y así alargar la vida del planeta”, comentó a Efe el gerente de operaciones de Emaverde, Carlos Tapia.
Ahora ya trabaja para que además de los colegios sirvan para mobiliario urbano como bancos y papeleras.

El proceso

Todo comienza con la recolección de las bolsas de leche y los residuos plásticos de baja densidad que las personas dejan en los puntos verdes del Gobierno Municipal, para luego ser seleccionadas por color y tipo de material y pasar a ser lavadas.

El siguiente paso es el picado de las bolsas para pasar ese material a unos moldes y llevarlos al horno a una temperatura de doscientos grados por un par de horas, explicó a Efe el encargado de talleres de Emaverde, Hugo Lamas.

Luego este material pasa por una prensa hidráulica para comprimirlo y salen unos tableros de más de dos metros de largo, que son utilizados para fabricar una diversidad de muebles.

Lamas comentó que por día realizan al menos cuatro de estos tableros, que sirven para fabricar al menos cuatro piezas.
Esta planta procesa anualmente un estimado de siete a diez toneladas de material de baja densidad, que también puede incluir las botellas pet que pasan por el mismo procedimiento, acotó el gerente de Emaverde.

Desde pupitres a meceteros

Tras pasar por todo ese procedimiento, los trabajadores utilizan esos tableros para hacer pupitres y asientos para las escuelas públicas y concertadas del municipio.

Esta entidad tiene convenios para realizar este innovador mobiliario y cada año fabrica cientos de estos muebles.
Solo el año pasado realizó más de doscientos pupitres y un centenar de taburetes para equipar los laboratorios de esas escuelas, según Lamas.

Ese material es ideal para ser utilizado en centros educativos ya que “es tres veces más resistente que la madera”, es impermeable y nuevamente puede ser reutilizado, comentó Tapia por su parte.

Además de equipar a las escuelas, la plastimadera es utilizada para hacer maceteros de diversos tamaños que son requeridos por empresas privadas.

Tapia sostuvo que ahora realizan pruebas para fabricar basureros, bancas de plazas y letreros por la “durabilidad y resistencia” de ese material.

El reciclaje

El asombro es general de los niños que se dan cuenta que los asientos donde estudian están fabricados de residuos y poco a poco toman conciencia de la importancia del reciclaje.

Varias escuelas realizan campañas para recolectar esa materia prima y contribuir de alguna manera a la reutilización del plástico, subrayó Tapia. En tanto, Lamas, quien trabaja más de cinco años con la plastimadera, destacó lo reconfortante de ser parte de este proyecto que ayuda a promover el reciclaje.

“El saber que sus bolsas de desayuno se transforman en muebles, realmente es una oportunidad para ellos de tomar conciencia de que pueden reciclar y contribuir a tener muebles de este material”, señaló.

Además las escuelas visitan la planta y a veces dan charlas para que los niños y jóvenes conozcan la importancia del reciclaje.

“Estoy muy contento de ser parte de este proyecto que ayuda a eliminar la contaminación y que beneficia a los niños”, enfatizó.
La Alcaldía de La Paz trabaja para que el municipio sea “sustentable y ecoeficiente” con medidas para conservar los recursos naturales, la disminución de la contaminación y la preservación de áreas verdes. EFE
ysm/lar/dsc