Aniversari del Notícies!

El Notícies va néixer juntament amb el programa Agenda 21 Escolar de Barcelona el curs 2001-2002 com a nota informativa sobre aspectes pràctics i informació de subvencions a la ciutat. En el primer número, de l'1 de maig de 2001, no es recollia cap proposta d'activitats interessants a la ciutat, cosa que sí farà en números posteriors. En el primer número del curs següent, la xarxa prenia forma i alguns centres sol·licitaven informació sobre temes concrets però no va ser fins el 2 de setembre de 2002 que apareixeria la primera notícia d'un centre: l'Escola Súnion. Es tractava d'un oferiment per ajudar a altres escoles a desenvolupar projectes de compostatge, jardineria i residus.

Mica en mica, el butlletí va anar creixent i convertint-se en un espai d'informació sobre el programa, de difusió sobre recursos per a les escoles i, sobretot, un altaveu per fer ressonar les experiències que els centres de la xarxa volien compartir. Durant els primers anys, el Notícies es publicà en un processador de textos i es difonia mitjançant el correu electrònic.

El 5 de setembre del 2005 hi va haver el primer canvi rellevant: va publicar-se en el lloc web del programa en pdf i va passar a ser consultable des d'Internet. Els apartats, ja definits, augmentaven continguts i ja hi podíem trobar recursos, informació dels centres, propostes d'activitats, un espai d'intercanvi i la informació genèrica del programa, estructura del qual es mantindria amb petites variacions fins a l'actualitat. L'abril de 2011, un canvi en el gestor del web, va permetre accedir a les notícies per separat; i, el juny del 2012, estrenàvem el format de revista electrònica, la qual conservem actualment.

El número de subscriptors augmenta any rere any i ja sou més de 2.100 persones que el rebeu cada quinze dies. Mestres, professorat, alumnat, personal no docent, algunes associacions i empreses, CRPs, tècnics de districte, polítics i administració local i nacional.

Són 250 números publicats a través dels quals centenars de centres han donat visibilitat a les seves accions. Si des del maig del 2011 hem publicat més de 370 articles de centres educatius ens podem imaginar la gegantina aportació que heu fet al llarg dels 14 anys d'història. El Notícies és el vostre butlletí i no hagués estat possible arribar fins aquí sense la vostra participació. En aquest moment tan especial us agraïm emotivament la vostra confiança inesgotable i ens felicitem tots plegats: enhorabona!

  

Notícies número 249 del gener de 2015 on s'informa que, després de més d'una década 

a Gràcia, BcnE+S passa a ubicar-se a la Barceloneta

Ens ho mengem tot comença deixant empremta

Tots els centres participants han malbaratat un 7,82% de la taronja que es va servir. Quina petjada ecològica té aquest malbaratament? Què suposa això en aigua, en energia i en sòl conreat?

La primera setmana del projecte Ens ho mengem tot d’aquest curs ha acabat amb un percentatge de malbaratament superior als percentatges obtinguts el curs passat. Mentre els percentatges anteriors de malbaratament van rondar els 4-6%, enguany el primer aliment protagonista ja ha tingut una mitjana de percentatge de malbaratament d'un 7,82%.
   
Tot i que les dades no són definitives –hi ha alguns centres que no han pogut fer el pesatge– els 24 centres que sí el van poder fer van servir  821,28 kg de taronges i en van malbaratar 64,43 kg. Això suposa una petjada ecològica de 372,05 m2/persona i any.

Per produir aquests 64,43 kg de taronges malbaratades han calgut 25,77 m² de sòl conreat, 63,14 kW/h d’energia, 5,15 L de gasoil i 32.215,74 L d’aigua. Veure tots els resultats, aquí.

Enguany els centres participants compten amb una guia didàctica en la que es poden trobar activitats per dur a terme durant l’estona de menjador així com activitats per dur a terme a l’aula i així donar continuïtat i transversalitat el projecte. Podeu consultar la guia aquí.

La primera setmana de febrer, del 2 al 6, l’aliment protagonista seran les llenties, amb les qual els centres hauran de seguir el mateix procés que en el cas de la taronja. Frisem per veure els resultats, saber quines activitats han fet els centres i compartir les experiències comunicatives.
.

  

Presentació d’un nou model pedagògic

Espais flexibles, agradables, amplis, oberts, lluminosos, amb color configuren el nou model pedagògic que ha inaugurat el Col·legi Jesuïtes Gràcia – Kostka. Ho voleu conèixer?

El dijous 22 de gener a la tarda vam obrir les portes al nou espai d’educació infantil dels primers 6 anys. No només vam presentar uns nous espais sinó també una nova metodologia i organització per ensenyar als nostres infants.
   
El MOPI és un model pedagògic fruit del compromís d’una profunda transformació de l’educació en el centre: construir entre tots una nova escola amb un nou model basat en els principis i valors de la pedagogia ignasiana i en el diàleg permanent amb els darrers avenços de la pedagogia, la psicologia i la neurociència. Tot això per educar persones amb un fort projecte vital, capaces de conduir la seva pròpia vida en el present i el futur del segle XXI.

Són espais flexibles que permeten la mobilitat, agrupar els alumnes de diverses maneres, agradables, amplis, oberts, lluminosos i amb color. Estan pensats per afavorir hàbits d’ordre, fomenten la compartició, les relacions, faciliten l’atenció individualitzada i també les activitats per grups grans. Altres característiques a destacar del MOPI són la implicació de les famílies, els recursos digitals, els continguts en valors, el  temps flexibles, l’educació ambiental amb el nostre hort urbà i l’avaluació dinàmica.

Creiem fermament en aquest projecte de canvi  i ho estem duent a terme amb la màxima implicació i il·lusió.

En aquesta notícia publicada a La Vanguardia podreu conèixer-ne més detalls.

  

La diagnosi de l’Escola Patufet per fer el camí escolar

Tota la comunitat educativa de l’escola s’implica en la diagnosi per començar el camí escolar i ens ho expliquen breument per contagiar-nos la il·lusió.

Un dels eixos vertebrals de l’Escola Patufet és ser una escola de proximitat; una escola de proximitat geogràfica i humana, integrada al barri de Gràcia de Barcelona des de fa més 48 anys. Entre els nostres objectius hi ha, per una banda, donar a conèixer i fer créixer el teixit associatiu del barri i, de l'altra, fomentar l’autonomia dels nostres alumnes. És en aquest sentit que neix la voluntat de desenvolupar el Camí Escolar ja que encaixa de manera natural i es complementa amb aquestes dues finalitats. Aquest és el motiu principal pel qual ens vam decidir a tirar endavant aquest projecte. L’AMPA va estar al costat de l’escola des del primer moment donant suport a la iniciativa.

El projecte Camí escolar, espai amic promogut per l’IMEB ens va emocionar molt, ja que vam ser coneixedors que podíem participar en una prova pilot. El programa prenia volada i des de l’organització en volien modificar l’eina que fins ara s’havia utilitzat a la fase de diagnosi. Volien passar d’una enquesta a un instrument que generés debat i diàleg entre les famílies: entre pares i fills. La idea ens va semblar fantàstica i ens vam posar a caminar. En una primera fase unes quantes famílies van fer de conillets d’índies per testar l’eina de diagnosi. Les seves observacions van servir per modificar i ajustar aquesta eina. Un cop superada aquesta etapa, tocava demanar la implicació del personal docent, sense la qual el projecte podia no arribar a bon port. Calia, doncs, explicar bé de què anava el projecte i quina era la funció i participació de les mestres en tot aquest procés per poder assolir l’èxit desitjat.
   
Cada mestre era responsable de treballar, mitjançant un dossier per recollir les dades, el projecte amb el seu grup classe i es responsabilitzava de fer de connector amb les famílies per resoldre els dubtes que anessin sorgint. Igual que dels mestres, en aquest cas és necessària la participació de les famílies. El projecte va ser presentat en una reunió del claustre on es van marcar les directrius generals del seu desplegament. Calia treballar el dossier a classe amb els alumnes i calia regular la càrrega de feina que els alumnes s’emporten a casa per tal que les famílies disposessin del temps que es mereix el debat familiar.

Actualment, acabem de recollir tots els dossiers i ens trobem en la fase de buidatge. Encarem aquesta etapa més mecànica amb la il·lusió de poder extreure resultats i conclusions sobre tot el que ens aportarà el fet d’haver treballat amb el debat familiar.

Nota: Un dels grups per presentar el debat familiar va fer una activitat a peu de carrer amb la Guàrdia Urbana. Us passem un vídeo que ho recull. 

 

Subvencions pel curs 2014-15

EL PAISATGE A LA METRÒPOLI DE BARCELONA

Una trentena d'indrets de la Regió Metropolitana de Barcelona requereixen una atenció especial segons el Catàleg del Paisatge del Departament de Territori i Sostenibilitat. El document fixa objectius de qualitat, criteris i accions per tal d’assolir-los.

Recentment s'ha publicat el Catàleg del paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona*, un document que analitza tots els valors paisatgístics d’aquest àmbit i proposa els objectius de qualitat que n’hauran de guiar l’evolució.

 

Al Catàleg es reconeixen 27 unitats de paisatge i s'identifiquen cinc paisatges que requereixen una atenció especial. També es fixen 11 objectius generals de qualitat paisatgística i es proposen una sèrie de criteris i accions per tal d’assolir-los.

 

Els principals trets que caracteritzen el paisatge d’aquest àmbit són: el fet urbà, amb una extensa xarxa de ciutats; la urbanització de baixa densitat; la densitat d’infraestructures viàries, logístiques, industrials i de serveis; els patrons d’assentament i nuclis de població singulars, com ara l’Eixample de Barcelona, els veïnats rurals formant carrers o els nuclis estructurats pel sistema de rieres al Maresme; la xarxa d’espais naturals; el patrimoni arquitectònic, principalment modernista, medieval, noucentista i contemporani; la singularitat dels paisatges de vinyes i de la pedra seca; les valls al·luvials i deltes de tradició agrària del Llobregat i de la Tordera; el mosaic agroforestal, i els fons escènics formats per les muntanyes més emblemàtiques.

 

*L'abast territorial són les comarques del Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental, el Barcelonès, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf.

+ informació