17 de diciembre de 2018

Basural petrolero tóxico en Argentina denunciado por Mapuches y ONGs

Vista aérea de un vertedero ilegal de desechos tóxicos en Vaca Muerta, provincia de Neuquén, en el sur de Argentina, denunciado por Greenpeace el 17 de diciembre de 2018© Greenpeace/AFP

Indígenas mapuches presentaron una denuncia penal ante la justicia por residuos contaminantes arrojados por empresas que explotan el rico yacimiento no convencional de petróleo y gas de Vaca Muerta, en la sureña Patagonia argentina.

La Confederación Mapuche, pueblo originario de Neuquén, lanzó la denuncia contra funcionarios de esa provincia ubicada 1.200 km al sudoeste de Buenos Aires y grandes empresas petroleras, a la que luego se sumaron otras entidades, entre ellas Greenpeace.
“La situación es bastante delicada. Se afecta a los vecinos de barrios populares porque las plantas de tratamiento de residuos están demasiado cerca”, dijo a la AFP Martín Álvarez, experto del Observatorio Petrolero Sur, una ONG que vigila el uso de la energía.
Greenpeace dijo el lunes en un comunicado que se trata de “un nuevo caso de negligencia en Vaca Muerta, que involucra a la empresa recolectora de los residuos industriales tóxicos Treater SA”.
La presentación judicial de los mapuches, el pasado 31 de octubre, alcanza a clientes de Treater SA, como la petrolera estatal argentina YPF y las multinacionales Total, Exxon, Pan American Energy y Pampa Energía.
Un vertedero ilegal de desechos, en el que se vuelvan químicos tóxicos, se aprecia en Vaca Muerta, provincia de Neuquén, Argentina, en una imagen distribuida por Greenpeace el 17 de diciembre de 2018© GREENPEACE/AFP HO
Por otra parte, Greenpeace señala a Shell, Total, Pluspetrol, BP, Pan American Energy e YPF. “La lista es diferente porque son investigaciones separadas. Greenpeace, sin embargo, difunde y apoya la denuncia de los mapuches”, dijo a la AFP una vocera de la ONG.
Un vocero de Pan American Energy dijo a la AFP que su compañía figuró por error entre las empresas denunciadas, pues no tiene contrato con Treater.
Sin embargo, Pan American Energy figura como cliente en la página web de Treater (http://www.treater.com.ar/#clientes)
Las otras firmas no formularon comentarios respecto de la denuncia.

“Ecosistema en riesgo”

Greenpeace aseguró que el basural “pone en riesgo el ecosistema patagónico”. La empresa recolectora “fue allanada esta semana en el marco de una investigación por contaminación”, agregó la entidad.
Según la denuncia, hay “ilegalidades en un vertedero tóxico de 13,6 hectáreas, equivalente a 15 canchas de fútbol, con residuos peligrosos que no están siendo tratados con las regulaciones de la ley”.
Greenpeace comprobó que “los lodos que conforman los residuos de la perforación hidráulica contienen metales pesados y elementos radioactivos como radón o uranio”.
En Vaca Muerta, uno de los mayores yacimientos del mundo de ‘shale-gas y shale-oil’ se aplica el método de fractura hidráulica de los pozos (fracking), que genera grandes volúmenes de residuos. El yacimiento ocupa unos 30.000 km2.
“Compañías petroleras internacionales vierten sus residuos tóxicos del fracking en un basural ilegal”, dijo Greenpeace en su declaración.
“Estos daños ya los hemos visto con la explotación del petróleo convencional. El no convencional (de esquisto) es mucho más agresivo”, señaló por su lado Álvarez.
En octubre, el Comité de Derechos Económicos, Sociales y Culturales (DESC) de Naciones Unidas alertó sobre la necesidad de “reconsiderar la explotación a gran escala de combustibles fósiles no convencionales con fracking en Vaca Muerta”.

Enfermedades

En la vecina y pequeña localidad de Añelo se han registrado casos de cáncer y otras enfermedades, según testimonios de habitantes a medios locales.
Un vertedero ilegal de desechos, en el que se vuelvan químicos tóxicos, se aprecia en Vaca Muerta, provincia de Neuquén, Argentina, en una imagen distribuida por Greenpeace el 17 de diciembre de 2018© GREENPEACE/AFP HO
“En el aire flota un polvillo irritante, se respiran gases, hay un olor nauseabundo, las napas de agua se contaminan. No sabemos si hay control. Es un hecho grave”, sostuvo Álvarez.
El experto dijo que el cáncer es la primera causa de muerte en Neuquén, pero aún no hay investigaciones científicas que lo relacionen directamente con los hidrocarburos.
“Los basureros tampoco tienen membranas de aislación suficiente ni hay alrededor un cinturón verde. La situación es irregular”, advirtió el especialista del Observatorio.
En Vaca Muerta hay aproximadamente 830 pozos y cada uno genera entre 600 y 850 m3 de residuos por mes que circulan hasta las plantas de tratamiento, atravesando ciudades, comunidades, zonas productivas y cuerpos de agua.

3 de diciembre de 2018

Teixint aliances per avançar en l’educació ambiental

Barcelona+Sostenible presenta alguns dels seus projectes al primer Congrés Nacional d’Educació Ambiental 2018. Alguns centres educatius de la xarxa d’Escoles+Sostenibles també han explicat les seves experiències més transversals i emblemàtiques.

El passat 16 i 17 de novembre va tenir lloc a Girona el primer Congrés Nacional d’Educació Ambiental, amb més de 200 persones representants del món educatiu, universitats, entitats, societat civil i administració pública. L’objectiu d’aquest congrés va ser reflexionar i debatre sobre noves maneres de fer, pensar i crear aliances per implementar els Objectius pel Desenvolupament Sostenible (ODS).
Representants de Barcelona+Sostenible, van explicar les tres propostes que van ser escollides per l’organització: les Microxarxes d’Escoles+Sostenibles, E3: el projete pilot sobre estalvi i eficiència energètica i els Projectes del Compromís de Barcelona pel clima. A més a més, alguns mestres del programa Escoles+Sostenibles, del Col·legi Sant Ramon Nonat, l’Escola Sant Josep Oriol, el Col·legi Santíssima Trinitat i l’Escola Voramar, van poder explicar els seus projectes, conèixer altres experiències i reflexionar sobre el paper de l’educació ambiental en un context obligat de crear aliances col·lectivament i com més transversal, millor. A més, 6 joves del Tinguem Cura del Planeta,  alguns ja universitaris, van estar presents com a reporters del congrés, recollint opinions dels assistents i fent un relat de la jornada que van presentar a l’acte final.
Per a la inauguració del congrés, vam comptar amb la conferència d’Eduardo García, biòleg i pedagog amb més de 40 anys d'experiència en l'educació ambiental, i amb José Manuel Gutiérrez, professor universitari en educació ambiental, coordinador del Tinguem Cura del Planeta a nivell Estatal i d’ESenRED (Escuelas hacia la Sostenibilidad en Red). L’Eduardo va ser molt crític amb els ODS, doncs són poc ambiciosos i fins i tot ingenus amb la situació en què ens trobem com a espècie ja a dia d’avui i a escala planetària i local: el decreixement i el col·lapse de les estructures socials, econòmiques i ecològiques tal com les coneixem. També va emfatitzar i proposar obrir un debat sobre per què no es posen sobre la taula les dades científiques de la termodinàmica i de l’ecologia, que existeixen i ho corroboren. En l'educació ambiental cal un canvi radical de continguts i un canvi de perspectiva en la nova metodologia d’ensenyar per capacitar l’alumnat per resoldre problemes de manera col·lectiva i amb visió crítica. Tot això per educar per a la resiliència i l’adaptació als canvis. El José Manuel ens va fer pensar en la frase que Ban Ki-Moon, secretari general de les Nacions Unides, va dir davant de 1.500 delegats de tot el món: “Tenim el peu travat a l’accelerador i anem cap a l’abisme”. Va plantejar l’educació ecosocial com a pilar fonamental de la nova societat de l’Antropocè.
Durant el congrés, les persones assistents van participar d’un seminari de treball en el que, conjuntament, van mirar de trobar possibles accions per avançar en els ODS relacionats amb ciutats sostenibles, diversitat i ecosistemes i consum i economia circular. També hi va haver moments per poder escoltar més de 50 experiències educatives que s’han portat a terme a partir de l’aliança entre entitats diferents (universitats, institucions, centres educatius i entitats educatives).
La cloenda del congrés va ser presentada per la conferència de Lucie Sauvé, professora del Departament de Didàctica de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat de Quebec a Montreal. La Lucie ens va destacar la importància de treballar col·lectivament i transversalment en el context ecosocial i educatiu actual. Ens parla de l’ecociutadania, el terme per definir l’individu en relació al seu entorn i el què li comporta per aprendre a viure amb els altres, junts i aquí. L'educació ecociutadana és un repte de transversalitat educativa: curricular, institucional i social. I per últim, la Lucie ens va convidar a reflexionar sobre el nostre paper com a formadors/es ambientals i ens va animar a, davant de situacions socioambientals conflictives, crear espais públics de col·lectius diferents per dialogar, clarificar i crear visions i solucions col·lectives.
El tancament del congrés va finalitzar de manera emotiva amb la intervenció de la Cristina Giménez, el Nacho Sánchez i el Ferran Montero, 3 dels 6 joves reporters que hi van participar i un vídeo final, realitzat conjuntament amb l’Ariadna Cervera, l'Adrià Baselga i la Mariona Carreras, que recollia tot el que s’havia viscut durant els 2 dies. Les paraules que van voler compartir amb el públic assistent, van representar una porta oberta a l’esperança ja que expressaven el seu agraïment al projecte Tinguem Cura del Planeta per donar-los l’oportunitat de créixer amb aquesta mirada de la sostenibilitat i ser com són. També van agrair la tasca feta per tots els agents implicats en l’educació ambiental i els van animar a continuar en aquesta direcció. El congrés va començar amb la metàfora del xoc del titànic i va acabar amb les paraules emocionants dels joves i la música dels garrotins per donar un toc d’humor! Entremig, reflexionar, aprendre, compartir, teixir, conèixer, enraonar, intercanviar, pensar, crear... Fer créixer.
Més informació podreu llegir les conclusions, imatges i el vídeo al web del congrés 

Tres instituts d'Escoles+Sostenibles inicien projectes per combatre el canvi climàtic

Els instituts Quatre Cantons, Menéndez y Pelayo i Pau Claris inicien els seus projectes després de guanyar les “Subvencions pel clima” de l’Ajuntament. Els projectes es desenvolupen en col·laboració amb altres organitzacions de la xarxa Barcelona+Sostenible.

El passat 9 d’octubre, es va publicar la resolució definitiva de la convocatòria per a la concessió d’ajuts per al desenvolupament de projectes en el marc del Compromís de Barcelona pel Clima. Amb un pressupost de 200.000€, amb un topall per projecte de 20.000€, els ajuts representen una gran oportunitat per a les organitzacions de la ciutat, en especial les de la xarxa Barcelona + Sostenible. Un dels aspectes rellevants de les bases és que la sol·licitud d’ajut s’havia de presentar conjuntament amb un mínim de tres entitats, valorant així la diversitat, les formes de treball col·laboratiu i l’establiment de mecanismes de presa de decisions de manera compartida. 
D’entre les organitzacions que s’hi van presentar, hi trobem tres centres educatius de la xarxa d’Escoles+Sostenibles que han estat seleccionats per implementar els seus projectes amb aquests ajuts: l’Institut Menéndez y Pelayo i l’Institut Quatre Cantons, com a líders del projecte, i l’Institut Pau Claris com a centre col·laborador en un dels projectes.
L’Institut Quatre Cantons vol elaborar un pla d’accions com a resultat d’un treball d’investigació fet pel mateix alumnat del centre. El projecte inclou l’eficiència energètica, la sostenibilitat, la millora dels materials i sistemes, la qualitat de l’aigua, la gestió de residus i la introducció del verd als espais.
Per la seva banda, la proposta de l’Institut Menéndez y Pelayo correspon a la creació d’un jardí vertical comunitariseguint una fórmula de DYI (Do it yourself). A més, el disseny i la creació del jardí s’estructurarà a partir d’un procés de presa de decisions col·lectiva i ciutadana.
Per últim, l’Institut Pau Claris, que forma part del projecte de la Fundació Ersília, pretén la co-creació d’un recurs educatiu en canvi climàtic. Fomentant la participació ciutadana, el procés creatiu es farà mitjançant la col·laboració entre personal científic expert en canvi climàtic, professionals del disseny web i ciutadania usuària.

Enllaços relacionats:

Recursos per a festes més sostenibles

Amb l’objectiu de reduir la generació de residus i fer els vostres esdeveniments d’allò més respectuosos amb l'entorn, teniu a la vostra disposició gots i vaixelles reutilitzables en préstec, així com un recull de guies amb consells per ambientalitzar les vostres festes.

Aprofitant que ens trobem en la Setmana Europea de Prevenció de residus, us presentem una sèrie de recursos que us poden ajudar. En el transcurs d’una celebració, ja sigui per no haver de carregar-los o no fregar-los, és bastant freqüent l’ús de plats, coberteria i gots de plàstic, que un cop utilitzats acaben a la brossa. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona proposa la cessió de 130 gots de polipropilè a entitats, organitzacions, centres educatius o ciutadania que ho demani amb la finalitat de fomentar-ne la prevenció de residus.
Aquest servei, emmarcat dins l’estratègia de Residu Zero, se suma al servei de préstec gratuït d'una vaixella reutilitzable que l’Ajuntament va posar en marxa aquest estiu i que permet el préstec d’una vaixella per a un màxim de 500 comensals. Així, l’Ajuntament ofereix facilitats a organitzacions i ciutadania que vulgui celebrar actes, festes o celebracions populars. Els gots reutilitzables han de ser sol·licitats a La Fàbrica del Sol i la cessió d’aquests està sotmesa a la disponibilitat del material. Pel que fa a la vaixella, cal contactar la cooperativa Femarec, situada al carrer Maresme, 59 del districte de Sant Martí, presencialment o a través del correu vaixella@femarec.cat o del telèfon 93 303 65 00.
A més, el Servei de Documentació d'Educació Ambiental (SDEA) posa a disposició de la ciutadania un conjunt de recursos per tal d’informar sobre educació ambiental a l’hora de celebrar una festa. Aquestes guies es poden consultar en format digital  o presencialment a l'SDEA, emplaçat a la Fàbrica del Sol. Planejar un esdeveniment en clau sostenible, a més d’estalviar recursos econòmics, permetrà conscienciar totes les persones assistents de la necessitat de prendre un paper actiu en la conservació del planeta i reduir l’empremta de carboni.

Recursos del Servei de Documentació d’Educació Ambiental
 
Col·lecció Documents de l’Agenda 21Guies d’educació ambiental
L'ambientalització d'esdeveniments
> Consulteu-lo
Grans esdeveniments festius
Les festes més sostenibles
Podeu demanar aquests recursos en préstec al Servei de Documentació d'Educació Ambiental. Contacte: documentacioambiental@bcn.cat · 93 256 25 92.
Passeig Salvat Papasseit,1 (La Fàbrica del Sol)

Què és un esdeveniment sostenible?
Un esdeveniment sostenible és aquell que té en compte principis de sostenibilitat en el disseny, la preparació i la posada en escena de totes les activitats amb un accent especial en temes socials, sanitaris i ambientals amb la participació de la comunitat local. També resulta una oportunitat per estalviar recursos econòmics i aprofitar per reciclar les infraestructures i conscienciar i educar a totes les persones participants.

        Escolab: activitats sobre recerca, tecnologia i innovació

        S’ofereixen més de 10.000 places d'activitats científiques gratuïtes per a l'alumnat d'ESO, batxillerat i cicles formatius. Les propostes inclouen tant les ciències experimentals i la tecnologia com les ciències socials i les humanitats, entre moltes d'altres.

        EscoLab obre la porta dels laboratoris i dels centres de recerca més capdavanters del país i ofereix l'oportunitat de dialogar amb el personal que investiga i treballa en l'avenç de la societat. Aquest espai ofereix propostes que inclouen tant les ciències experimentals i la tecnologia com les ciències socials i les humanitats, l'arquitectura, la innovació empresarial, el periodisme, l'educació infantil i les ciències de l'esport, entre d'altres.
        Des d'octubre fins a maig, EscoLab ofereix més de 200 propostes diferents, de la mà personal de grups d'investigació d'universitats, centres de recerca, hospitals i empreses, disposats a satisfer la curiositat de l'alumnat.
        Les activitats consisteixen en tallers o visites que permeten veure la gran diversitat de laboratoris que hi ha avui i entrar en contacte directe amb els equips multidisciplinaris que hi treballen i les línies de recerca que segueixen. Una oportunitat única per experimentar els nous descobriments i enriquir els continguts de l'aula connectant el currículum amb l'actualitat científica.
        La inscripció prèvia és imprescindible (consulta el calendari d'inscripcions a reserves). Per a poder reservar, cal ser un usuari registrat.
        Totes les activitats són gratuïtes i les places, limitades.