És una subespècie pròpia de China, és més petit que els de Ussuri i Bengala, amb un alongitud mitjana de 150-170 cm i la seva cua d'uns 180 cm. El seu pes oscila entre els 150 kg. És molr semblant a la resta, només canvia la seva coloració que és normalment oscura, ocre-vermellosa al dors i en la part superior de la cua, més clara al ventre, al morro i a la part inferior de les potes. Té l'órbita dels ulls blanca. Les franjes són més amplies que en altres tigres, la seva disposició és curvilínia i li fan zones més oscures. En lloc de tenir totes les franjes verticals també les té que van desde la nuca fins a les potes. Té una dotzena d'anells a la cua.
En aquesta subespècie s'han observat pelates realment curiosos, com ara el del famós tigre de Fukien, que va ser també capturar a finas de segle i tenia un pelatge amb vertaders tons blaus. Fa temps que aquesta subespècie estaba molt difosa per les regions centrals i orientals de China. Avui s'ha reduit la població a causa de la caça intensiva. Una de les raons de la seva caça massiva va ser que en els anys 50 es considerava una espècie agressiva i nociva, fins a tal punt que els caçadors eren avisats i recompensats quan portaven una peça.
Veient el perill que corria el tigre, es va intentar protegir, tot i que en 1977 es va comprovar que la reducció d'aquest era irreversible. La caça no va cessar tot i la protección donada, ja que a la China és molt útil les parts del tigre per a medicines tradicionales o almenys això és el que es creu. Els estudis van anar revelant dades importants i molt preocupants: En 1982 només quedaven 150-200 exemplars distribuits en 14 províncies de l'est, mentre que en 1949 s'havien censat 4.000. En 1986 es va demostrar que només quedaven entre 50-80 exemplars.
A partir de 1982 es van crear reserves per a la seva protecció com ara Oixianliza Nature Reserve, Jiangganshan Nature Reserve entre Hunan i Jinen. Avui queden entre 30-50 exemplars i poden destruir-se fàcilment per culpa de la deforestació del seu habitat pels conreus i la prohibida caça.
Maria Rodriguez San
No hay comentarios:
Publicar un comentario