Aquest és més petit que el de Bengala. Els mascles arriben a una longitud total de 250 cm i les femelles són uns 20-30 cm més petites. El pes varia entre els 110 i els 140 kg i entr 75-115 les femelles. El pelatge és d'un color òxid groguenc i té les estries més juntes. Poseeixen una característica avistada pels científics i és que consta d'una petita astricció al nivell occipital.
Al igual que el tigre de Sumatra es consideraba una subespècie forta i indestructible pel seu gran nombre. Era tal la situació que fins al 1937 es consideraba injustificada qualsevol mesura de protecció.
Però no obstant ja hi havia gent que es preocupava per ells ha que en 1921 el govern de les Indies holandeses ja havia creat el parc de Udjun Kulon. Abans de la II Guerra Mundial hi havia 60.000 rifles registrate i cada any es donaven 9.000 perissos de caça. Com a totes les altres subespècies un gran problema per a la seva disminució va ser l'agricultura, que en aquest cas va ser introduida pels colons. En 1940 la seva àrea d'extensió s'havia reduit en gran part i poco a poc es va anar endinsant a zones més interiors.
Després de la 2ª Guerra Mundial, les invasions japoneses i l'aixecament militar de 1965, la subespècie estava pràcticament extingida. I no nomès per la seva caça i destrucció, sinò perquè també van acabar amb les seves preses preferides com era el Cervus timorendis. Una investigaciónen Udjun va donar dades de l'extinció: l'augment imparable de la població i l'agricultura van acabar pràcticament amb totes les zones selvàtiques de tal manera que en 1970 només quedava un 8%, on quedaven tigres en Gundung Betiri, una zona costera al sud-est de l'illa. Aquí es va instalar l'últim parc per a la seva protecció. Un estudi realitzat per WWF va revelar que nomès quedaven 15 exemplars. En 1976 es van trobar només rastres de 3 tigres i cap signe de reproducció....
Maria Rodriguez Sanz
No hay comentarios:
Publicar un comentario