CANTOS, E.
El porqué del comercio justo: hacia unas relaciones norte-sur más equitativas.
Barcelona: Icaria, DL 1998. 192 p. (Antrazyt; 123). Posa de manifest l’incapacitat dels governs per aconseguir un comerç més equànime i el gran esforç fet per les ONG.
CHEVALIER, M.; MAZZALOVO, G.
Pro logo: por qué las marcas son buenas para usted. Barcelona: Belacqua, 2005. 320 p.
Estudi sobre les marques com a sistema identificatiu dels productes.
Fem banca ètica: informe final.
[Barcelona]: Finançament Ètic i Solidari, 2005. 1 vol. Estudi sobre el suport públic a les entitats de l’economia social a Catalunya.
FRAJ, E.; MARTÍNEZ, E.
Comportamiento ecológico de los consumidores. Madrid: ESIC, 2002. 268 p.
Amb una visió més mercantilista i econòmica, es presenta el context social i comercial de l’actualitat ambiental i un estudi de mercat sobre el comportament ecològic dels consumidors.
GIL JUÁREZ, A. (coord.).
Psicología económica y del comportamiento del consumidor.
Barcelona: UOC, 2004. 270 p.
Estudi del consum des d’un punt de vista psicosocial i sociològic.
Globalització, empreses i consum crític. Medi Ambient, Tecnologia i Cultura.
2000, núm. 28. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. de Medi Ambient, 1991-.
Diversos articles tracten les responsabilitats socials, el consum crític i els límits de la societat de consum.
HINOJOSA, L. M.
Comercio justo y derechos sociales: la condicionalidad social en el comercio internacional.
Madrid: Tecnos, c2002. 204 p.
JAWARA, F.; KWA, A.
Tras las bambalinas de la OMC: la cruda realidad del comercio internacional.
Barcelona: Intermón Oxfam, 2005. 362 p.
Informe que posa al descobert actuacions irregulars en les negociacions de la Organització Mundial de Comerç.
El porqué del comercio justo: hacia unas relaciones norte-sur más equitativas.
Barcelona: Icaria, DL 1998. 192 p. (Antrazyt; 123). Posa de manifest l’incapacitat dels governs per aconseguir un comerç més equànime i el gran esforç fet per les ONG.
CHEVALIER, M.; MAZZALOVO, G.
Pro logo: por qué las marcas son buenas para usted. Barcelona: Belacqua, 2005. 320 p.
Estudi sobre les marques com a sistema identificatiu dels productes.
Fem banca ètica: informe final.
[Barcelona]: Finançament Ètic i Solidari, 2005. 1 vol. Estudi sobre el suport públic a les entitats de l’economia social a Catalunya.
FRAJ, E.; MARTÍNEZ, E.
Comportamiento ecológico de los consumidores. Madrid: ESIC, 2002. 268 p.
Amb una visió més mercantilista i econòmica, es presenta el context social i comercial de l’actualitat ambiental i un estudi de mercat sobre el comportament ecològic dels consumidors.
GIL JUÁREZ, A. (coord.).
Psicología económica y del comportamiento del consumidor.
Barcelona: UOC, 2004. 270 p.
Estudi del consum des d’un punt de vista psicosocial i sociològic.
Globalització, empreses i consum crític. Medi Ambient, Tecnologia i Cultura.
2000, núm. 28. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. de Medi Ambient, 1991-.
Diversos articles tracten les responsabilitats socials, el consum crític i els límits de la societat de consum.
HINOJOSA, L. M.
Comercio justo y derechos sociales: la condicionalidad social en el comercio internacional.
Madrid: Tecnos, c2002. 204 p.
JAWARA, F.; KWA, A.
Tras las bambalinas de la OMC: la cruda realidad del comercio internacional.
Barcelona: Intermón Oxfam, 2005. 362 p.
Informe que posa al descobert actuacions irregulars en les negociacions de la Organització Mundial de Comerç.
KLEIN, N.
No logo: el poder de las marcas. Barcelona: Paidós, 2001. 565 p.
Anàlisi contra l’economia del marketing.
MARTÍNEZ, Q.
Aprenguem a llegir la publicitat: anàlisi de la tècnica i el llenguatge publicitari.
Vic: Eumo, 1996. 165 p.
Anàlisi crítica de la publicitat que permet tenir elements de judici més objectius davant l’allau de missatges publicitaris.
PUJOL, R. M.
Educación y consumo: la formación del consumidor en la escuela.
Barcelona: ICE Universitat Barcelona, 1996. 219 p. Planteja reflexions sobre l’educació del consumidor i ofereix propostes útils per al dia a dia dels educadors.
QUART, A.
Marcados: la explotación comercial de los adolescentes.
Barcelona: Debate, 2004. 240 p.
Reflecteix l’assalt mediàtic de les marques (branding) que les grans empreses dirigeixen al mercat juvenil.
SACHS, J.
El fin de la pobreza: cómo conseguirlo en nuestro tiempo. Barcelona: Debate, 2005. 550 p.
Presenta solucions ètiques, econòmiques i ambientals per afrontar la pobresa al Tercer Món.
SCHUTTER, R.
La moda al desnudo: doce preguntas sobre las condiciones laborales en la confección textil. Barcelona: Icaria, DL 2000. 181 p. (Milenrama; 10). Amb la producció tèxtil com a eix principal, tracta les relacions comercials Nord-Sud i les condicions laborals en els països en vies de desenvolupament.
SMITH, J.
Semillas peligrosas: las mentiras de la industria y los gobiernos sobre lo que comemos.
BCN: Terapias Verdes S.L., 2006. 312 p.
Anàlisi de l’enginyeria genètica i els riscos que tenen sobre la salut i el medi ambient els cultius genèticament modificats.
THEIN, A.
¿Cuánto es bastante?: la sociedad de consumo y el futuro de la Tierra.
Barcelona: Apóstrofe, 1994. 155 p.
Anàlisi crítica de l’ús actual dels recursos. Dóna pautes de com “domesticar” el consum.
WATKINS, K.
Crecimiento económico con equidad: lecciones del Este Asiático.
Barcelona: Intermón Oxfam, 1999. 252 p.
Analitza les polítiques que van permetre compartir els beneficis de la prosperitat.
WEIZSÄCKER, E. U. von, et al.
Factor 4: duplicar el bienestar con la mitad de los recursos naturales: Informe al club de Roma. Barcelona: Galaxia Gutenberg, etc., c1997. 429 p. Mitjançant cinquanta exemples mostra els beneficis d’introduir criteris ecològics en els processos productius.
Agenda 21 Escolar
No logo: el poder de las marcas. Barcelona: Paidós, 2001. 565 p.
Anàlisi contra l’economia del marketing.
MARTÍNEZ, Q.
Aprenguem a llegir la publicitat: anàlisi de la tècnica i el llenguatge publicitari.
Vic: Eumo, 1996. 165 p.
Anàlisi crítica de la publicitat que permet tenir elements de judici més objectius davant l’allau de missatges publicitaris.
PUJOL, R. M.
Educación y consumo: la formación del consumidor en la escuela.
Barcelona: ICE Universitat Barcelona, 1996. 219 p. Planteja reflexions sobre l’educació del consumidor i ofereix propostes útils per al dia a dia dels educadors.
QUART, A.
Marcados: la explotación comercial de los adolescentes.
Barcelona: Debate, 2004. 240 p.
Reflecteix l’assalt mediàtic de les marques (branding) que les grans empreses dirigeixen al mercat juvenil.
SACHS, J.
El fin de la pobreza: cómo conseguirlo en nuestro tiempo. Barcelona: Debate, 2005. 550 p.
Presenta solucions ètiques, econòmiques i ambientals per afrontar la pobresa al Tercer Món.
SCHUTTER, R.
La moda al desnudo: doce preguntas sobre las condiciones laborales en la confección textil. Barcelona: Icaria, DL 2000. 181 p. (Milenrama; 10). Amb la producció tèxtil com a eix principal, tracta les relacions comercials Nord-Sud i les condicions laborals en els països en vies de desenvolupament.
SMITH, J.
Semillas peligrosas: las mentiras de la industria y los gobiernos sobre lo que comemos.
BCN: Terapias Verdes S.L., 2006. 312 p.
Anàlisi de l’enginyeria genètica i els riscos que tenen sobre la salut i el medi ambient els cultius genèticament modificats.
THEIN, A.
¿Cuánto es bastante?: la sociedad de consumo y el futuro de la Tierra.
Barcelona: Apóstrofe, 1994. 155 p.
Anàlisi crítica de l’ús actual dels recursos. Dóna pautes de com “domesticar” el consum.
WATKINS, K.
Crecimiento económico con equidad: lecciones del Este Asiático.
Barcelona: Intermón Oxfam, 1999. 252 p.
Analitza les polítiques que van permetre compartir els beneficis de la prosperitat.
WEIZSÄCKER, E. U. von, et al.
Factor 4: duplicar el bienestar con la mitad de los recursos naturales: Informe al club de Roma. Barcelona: Galaxia Gutenberg, etc., c1997. 429 p. Mitjançant cinquanta exemples mostra els beneficis d’introduir criteris ecològics en els processos productius.
Agenda 21 Escolar
No hay comentarios:
Publicar un comentario