Situació del Tigre d'Indoxina (Panthera tigris corbetti)

Les investigacions d'espècies en una zona poden donar algunes sorpresas als científica, com va ser el cas del tigre d'Indoxina. De vegades es donen a conèixer noves espècies desconegudes o que no es consideraven com a tal. Uns estudis van classificar el tigre d'Indoxina com a subespècie ja que nomès es tenia com a espècie local. És més petit que les altres subespècies, però no per això se l'ha de marginar.
Els mascles poden arribar a una longitud de 2,55 a 2,85 m i les femelles no superen els 2,55. El seu pes oscila entre els 155 i els 195 kg, i el de les seves femelles entre 100 i 130 kg. Una vegada es va trobar un mascle de 300 kg, però va ser excepcional.
Aquesta subespècie té el crani més petit que els altres. A les femelles se les distingeix perquè tenen els ullas més petits i fina a la base. El seu pelatge varia entre el del tigre de siberia i el de Xina, és d'un color ocre-coure. Les franjes són nombroses i es bifurquen. L'habitat d'aquesta subespècie era variat, al igual que el d'altres, sempre que estiguès asegurada la bona vegetació, amb preses i aigua. Aquesta abarcava tot el sud-est asiàtic, s'extenia per les províncies més meridionals de Xina (Yunan, Kwantung, Kwangxi) fins a Laos, Kampuchea (ex Camboja), Thailandia, Vietnam (considerat com el territori habitual del tigre d'Indoxina), la part oriental de Birmania, la península Malaya i Singapur.
Fins a la meitat del segle passat era molt abundant però a partir de la segona guerra mundial van anar disminuint per l'augment de la població humana i la disminució de les seves preses habituals. El desenvolupament agrícola va arrasar zones on habitaven preses cobdiciades pels tigres, com el porc senglar, i van acabar amb molts d'ells.

Al tigre se'l considera un animal malvat per natura i al llarg dels segles se l'ha caçat amb totes les trampes possibles. En Singapur es va caçar l'últim en 1932 i a Malasia la población va disminuir en 3.000 individuos de 1954 a 1977. A Thailandia hi ha uns 500, a Indoxina de 1300 a 1500 i a Birmania uns 1100. Malgrat això en molts estudis s'ha demostrat que la població ha desaparegur en molts llocs, com en Miamy Game Sanctuary, on se suposa que havia d'estar protegit.
Però no totes són notície dolentes per aquesta subespècie: a Kampuchea i Vietnam, fonts vietnamites han confirmat que el seu nombre va en ascens, en Thailandia es va crear reserves pels tigres com ara la Petchabum Range, Huaykhakhaing, Tung Yai o la Salg Para, a més del Parc Nacional de Khao Yai on el nombre de tigres puja y a Malasia s'investiga la possibilitat de crear un parc a la regió de Trenganu.

Maria Rodriguez Sanz

WebRep

currentVote

noRating

noWeight