Fins a principis del segle XIX eren numerossísims, i va ser masacrat perquè l'augment de la seva població provocaba nombroses víctimes humanes, cosa que no agradava gens.
Com que era tan comú no es van arribar a pensar que podria desaparèixer i fins i tot la companyia d'Indies occidentals donava recompenses per la seva captura. Fins l'any 1987 es calcula que es mataven a un ritme de 100 exmplars cada any, tot i que a partir de 1972, el gobern protegia legalment la subespècie.
Segons un estudi realitzar en les 8 províncies de Sumatra el nombre era uns 1000 caps en 1978 que es concentraven en un 30% en la província de Riau. Per tal de salvaguardar aquesta subespècie, s'han creat nombrosos parcs i reserves com Kerinci Seblat National Parc, Gurung leuser, Berbat Game Reserve, Way Kambas Game Reserve i Barisan Selatan Park. A més es tracta el tema de posar vigilància en zones habitades per aquests.
Afortunadament la població humana de Sumatra no ha tingut un creixement demogràfic tan alt com altres localitats i si això afegim que la relació home-tigre està millorant, ja que aquests últims ajuden a controlar el nombre de rinoceronts, sembla que aquest s'en sortiran, amb un petit ajut, de l'extinció.
Maria Rodriguez Sanz
No hay comentarios:
Publicar un comentario