La natura, ben a prop dels centres educatius

La Fàbrica del Sol va acollir les “III Jornades de permacultura i educació”, on entitats, persones expertes i educadors van compartir mirades i experiències sobre la transformació d’espais exteriors dels centres educatius i el seu impacte pedagògic.

Els passats 7 i 8 de maig es van celebrar a la Fàbrica del Sol les III Jornades de permacultura i educació, organitzades per EducaPermacultura, El globus vermell i PachaMama Media. Durant dues tardes, entitats, experts i educadores van parlar sobre la importància dels espais verds i els entorns suggeridors per al desenvolupament cognitiu, d’habilitats i capacitats dels infants, i de tècniques per al disseny d’aquests processos. Aquestes jornades van ser pensades per establir un marc d'actuació i de referència sobre la renaturalització dels espais escolars, tant en l'àmbit legal-administratiu com en qüestions pràctiques d'acció comunitària, pedagògica i de disseny. L’objectiu principal va ser donar a conèixer processos de transformació d’algunes escoles, posar a l’abast mètodes de disseny com la permacultura, solucions compromeses mediambientalment i les bases pedagògiques del canvi.

Durant la primera jornada es va posar èmfasi en els fonaments pedagògics i físics de la renaturalització dels espais educatius. Amb la pedagoga Heike Freire i l’antropòloga Anna Serra, es va conversar sobre Infància, natura i educació, conceptes que, relacionats entre si, són presos cada cop més seriosament pel conjunt de la societat. Segons Freire, renaturalitzar l'escola és equivalent a dignificar l'escola i la infància i transformar-la vol dir transformar l'educació en si. Per això, cal que els mestres es formin a partir d'una perspectiva ambiental. L’antropòloga Anna Serra va presentar la seva tesi doctoral “Sorra fina: variacions en la cultura dels infants de 3 a 6 anys en el temps de pati de tres escoles catalanes”. Una de les conclusions més alarmants va ser que part de l’alumnat, ja no té interès a sortir al pati, potser com a conseqüència dels hàbits de vida sedentària generalitzats.

Arnau Albert, del Departament d'Educació, va presentar la revisió de les normatives d'infraestructura escolar que estan duent a terme. El Departament d'Educació és conscient  que la transformació dels patis és una demanda que ha d'abordar amb urgència. La tarda va ser intensa, i després d’un petit descans, es va posar sobre la taula la proposta de la Permacultura. Amb diferents experts es va explicar què és la Permacultura, quin és el seu objectiu, els principis i les seves ètiques, així com els diferents vessants, social i educativa que té. Per a més informació: http://www.permaculturactiva.com i https://permamed.org

Per últim, es van presentar 11 projectes de transformació de patis que han introduït principis de la permacultura en el seu disseny. La segona tarda, va estar organitzada per aprofundir en la renaturalització de la ciutat i els seus equipaments educatius. Per començar, Mireia Gascón, de l’ISGlobal va exposar els estudis que demostren els beneficis per a la salut que té l'exposició al verd urbà. Octavi Borruel, de l’Àrea d'Ecologia Urbana, va explicar el Programa d'Impuls a la Infraestructura Verda Urbana de la ciutat de Barcelona i Jaume Barnada, de la mateixa àrea, va presentar el projecte de “Xarxa de refugis climàtics en centres educatius de la ciutat”, subvencionat per la Unió Europea. En la segona part de la tarda es van presentar eines per a la gestió i cura de grups, un fet que cal tenir molt en compte quan s’inicien aquest tipus de projectes. Més informació a https://www.permaculturaibera.org i http://resilience.earth/

Les jornades van finalitzar de la millor manera possible: la representació ballada de la història dels parcs infantils a escala mundial.