Cada cop són més els joves que estan prenent consciència ecològica. I és que moviments com Fridays For Future són pràcticament juvenils. Aquest esperit Greta Thunberg s’ha contagiat també als estudiants de disseny, ja que actualment són més aquells qui dediquen els seus esforços a generar projectes de roba sostenible.
Possiblement serà aquesta Generació Z la qui liderarà la transformació de la indústria tèxtil. La seva particular manera d’entendre el món de la moda des d’una perspectiva ecofriendly i les eines a les quals tenen accés des de les escoles de disseny els converteixen en els perfectes candidats per a encapçalar-ho.
Perquè tot canvi començarà des de la base i no hi ha millor manera de generar consciències que fer-ho a través de l’educació. Ha arribat el moment de la revolució ecològica i tots la voldrem fer ben vestits. Si amb anterioritat ja havíem conegut els materials que ens ajudarien a fer-ho possible, ara és el moment de posar noms i cares a aquests Balenciaga en potència.
Només des de la sostenibilitat la indústria de la moda podrà deixar de ser una de les més contaminants del planeta. Perquè un món més sostenible es construirà des de la base, i no hi ha millor manera de canviar les coses que fer-ho a través de l’educació.
Round 1. Des d’Elisava, María Carrión amb Amartaggio
“Sabates que no moren”. Aquesta és la seva proposta. Mitjançant el concepte de la modularitat -al que considera que sempre se l’ha tractat com la germaneta pobra del disseny sostenible-, Carrión vol reformular la idea del calçat actual. Destaca que les persones tenim una mitjana de 6 parells de sabates als quals donem un temps de vida útil d’entre 1 o 2 anys. Així que és estrenar-los i pràcticament després llençar-los.
Com a resposta al fast footwear imperant, Carrión proposa unes sabates a les quals se li poden anar canviant les seves parts a mesura que es fan malbé o es canvien les tendències. Actualment treballa en el projecte conjuntament amb Noumena, ja que Amartaggio es basa també en la impressió 3D. La perfecta unió entre la tradició i la innovació.
Round 2. Des de l’IED (Escola Superior de Disseny), Laura Pérez i el projecte Atila
“Tota producció genera residus, però tenim l’obligació moral de minimitzar-los al màxim”, destaca Pérez. Inspirant-se amb la idea de la reencarnació -o bé de la roba fènix-, vol crear una col·lecció de 6 looks a partir de mermes de teixits. Perquè si fins i tot a vegades li donem als ex una segona oportunitat, perquè no a la roba?
A Atila, per exemple, ha decidit no utilitzar cap fornitura metàl·lica -com cremalleres- i ho ha substituït per cordons de cotó. Tot i que en un principi volia utilitzar un fil que es desfeia -produït al Japó- va decidir no emprar-lo, ni que fos biodegradable, ja que transportar-lo fins a Catalunya tindria un cost més elevat pel medi ambient. Decisions difícils que s’han de prendre.
Round 3. Des d’Elisava again, Iván Rojas i Diana Feliu ens presenten Indianes
“La brossa és un error del disseny”. Una frase magistral. Tant de bo fos meva, però no. És d’Iván Rojas, cocreador juntament amb Diana Feliu del projecte Indianes. Aquesta start-up, dedicada al disseny de sabates a partir de materials biodegradables com la fibra de plàtan, va sorgir del Viver Elisava Alumni. El projecte va seguir desenvolupant-se fora l’escola i actualment ja s’han convertit en tota una realitat: les Indianes es comercialitzen a Espanya, Itàlia, Rússia, Alemanya i el Canadà. Han fet les Amèriques, mai millor dit.
Ding, ding, diiiiiiing!
Tots aquests estudiants són els dissenyadors del futur. Potser algun dia el nou Riccardo Tisci crearà els icònics quadres de Burberry a partir de mermes de teixits o bé la Charlotte Olympia del moment dissenyarà les seves sabates a partir del concepte de modularitat. El que està clar, és que només així la indústria de la moda podrà deixar de ser una de les més contaminants del planeta.