29 de mayo de 2020

Park(ing) day: enverdim les places d’aparcament

Aquest esdeveniment, que té per objectiu incrementar el verd a la ciutat, es planteja enguany en tres possibles escenaris: que es pugui realitzar amb normalitat, que se celebri al carrer amb algunes mesures de seguretat o que tingui lloc en format virtual.  
El Park(ing) day consisteix en una acció performativa, de sensibilització i reivindicativa en què diverses entitats, col·lectius i ciutadania en general transformen de forma temporal places públiques d’aparcament de cotxes en parcs, jardins i altres formes d’espai públic. L’objectiu principal és el de reivindicar un model de ciutat centrat en les persones i en el  medi ambient i té lloc a diverses ciutats d’arreu del món. Enguany es realitzarà al llarg del divendres 18 de setembre per tots els districtes de la ciutat, coincidint amb la setmana de la mobilitat. 
Es tracta d’un esdeveniment anual que coordina Espai Ambiental Cooperativa i ISGLOBAL (membres de Barcelona + Sostenible) amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 2014. L'organització anima a participar-hi amb més motiu que mai, ja que amb l'escenari de crisi global generada per la COVID-19, cal reivindicar la necessitat d’incrementar el verd a la ciutat, els espais de joc i l'espai públic, de reduir els cotxes i la contaminació i de construir altres escenaris i formes de viure respectuoses amb el medi ambient i les generacions futures.  
Així doncs, l'organització recomana plantejar tres possibles escenaris: un realitzant les activitats amb normalitat; un altre en què puguem baixar al carrer i fer activitats tot mantenint el distanciament social; i un tercer en què calgui celebrar el Park(ing) day des de casa a través de les xarxes socials amb idees originals. D’aquesta manera, s’anima a les persones i entitats participants a pensar en els tres possibles escenaris en el moment d’inscriure’s. A mesura que la data s'apropi i segons com hagi evolucionat la pandèmia, s'aniran coneixent les condicions en què es podrà celebrar la jornada. 
Què es reivindica amb el Park(ing) Day?
A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el 50% de la contaminació és causada pel trànsit motoritzat. Barcelona és la ciutat d’Europa amb més densitat de vehicles per quilòmetre quadrat i es troba entre les 5 ciutats més contaminades del continent, superant els valors màxims de protecció de la salut que estableix l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i també els valors legals que marca Europa.  
La mobilitat i transport sostenible és un dels àmbits prioritaris i més factibles on es pot actuar per fer front a l’emergència climàtica: cal reduir la presència i l’ús del transport privat motoritzat. I  les ciutats tenen un paper clau en aquestes accions. Es reclama un model de ciutat que deixi el “cotxe-centrisme” i posi al vianant en el centre, que fomenti la mobilitat sostenible i creï espais amigables per a les persones des d'una perspectiva d'urbanisme feminista. 

Descobrim la biodiversitat de la ciutat

Amb motiu del 22 de maig, Dia Mundial de la Biodiversitat, el Servei de Documentació d’Educació Ambiental us comparteix recursos per descobrir la flora i la fauna de Barcelona com amfibis, rèptils, ocell i papallones, entre d’altres.
Amb la primavera arriba aquesta esperada efemèride: el Dia Mundial de la Biodiversitat, un indicador imprescindible per mantenir l’equilibri dels nostres ecosistemes. Per a celebrar-ho, en el marc de la campanya #PlantamAlBalco, l’Ajuntament de Barcelona ha compartit a les xarxes socials un recull de les fotografies de totes les cases i els seus espais exteriors on s’hi ha posat verd (flors o plantes de tota mena).

Aquests espais propicien que durant la primavera alguns petits animalons s’acostin a les nostres cases i als nostres parcs. A continuació us presentem un recull de recursos sobre flora i fauna que hi podeu trobar!  

Banc de dades de biodiversitat de Catalunya 
Atles de biodiversitat de Barcelona 

Fauna de Barcelona: amfibis, rèptils i mamífers 
Arquitectura i fauna urbana 
Arquitectura i fauna urbana: solucions arquitectòniques en rehabilitacions i obra nova per integrar espais de nidificació i refugi 
  
Ocells 

   
Papallones 
   
Vespes 

Polinizadores: guía de los polinizadores más comunes de las zonas verdes de Madrid 

Productions Grandslam SL

“Aconsellem a les organitzacions estrangeres que contractin proveïdors locals quan venen a fer esdeveniments a Barcelona; d’aquesta manera, no els cal portar els materials i personal des de tan lluny, ja que és més incòmode i menys sostenible”, Samantha Lee, directora de Productions Grandslam SL
 
A què es dedica Productions Grandslam SL?  
Ens dediquem a la producció tècnica d'esdeveniments corporatius. Col·laborem amb empreses internacionals, sobretot del Regne Unit i dels Estats Units. Oferim lloguer de material, personal tècnic local amb molt bon nivell d'anglès i donem suport logístic als productors. A més, ens encarreguem de distribuir productes de l'empresa "Interspace Industries" a Espanya, Portugal i França. Venem uns dispositius que serveixen per passar les diapositives des de lluny i també cronòmetres que indiquen el temps que té la persona ponent per a fer el seu discurs. Finalment, tenim un taller de confecció de telons i fem cortines per a esdeveniments, teatres, museus i edificis públics, als quals també els lloguem telons, estructures i accessoris diversos.
Com treballeu per a ser més sostenibles? Quins són els vostres principals eixos de treball en aquest sentit?  
Les principals accions que hem dut a terme són: canviar la majoria de la il·luminació del nostre local per panells LED; reciclar els residus que generem durant el nostre dia a dia; contractar empreses d’inclusió social com ara Femarec i Mansol; promoure el lloguer de materials en comptes de construir-ne “a mida” per  a cada client que tenim, amb l’objectiu de reduir els residus generats; i donar a la Fundació Formació i Treball alguns dels materials que comprem. 
Quina és la importància d’integrar la sostenibilitat en el dia a dia de la vostra feina?
Quan fas una mirada global, és quan t’adones de la vergonya que fa el món en què vivim. Estem destrossant-lo entre tots i a aquest pas no hi haurà futur ni per nosaltres ni pels nostres fills i filles. La resposta de qui té el poder, sigui polític o econòmic, no està donant resultats. Però els canvis també es poden generar des de baix, a escala micro. Les accions individuals per a promoure bones pràctiques i fer-les efectives són imprescindibles.  
És possible que abans no ho tinguéssim massa clar: qui som nosaltres davant la magnitud de tota la humanitat? Però cada vegada ens adonem més que sense el treball de cadascuna de les persones del món no anem enlloc.
Com vau conèixer Barcelona + Sostenible? Què us va portar a formar-ne part? 
Com a empresa volem desenvolupar més les nostres accions en matèria de sostenibilitat. Vam fer una cerca per internet i vam trobar el vídeo ‘Fem xarxa per la sostenibilitat’ i ens va semblar interessant el que fèieu. Vam considerar que treballar amb altres empreses per avançar cap a un estil de vida més sostenible podria ser molt interessant.   


Què us aporta formar part de la xarxa Barcelona + Sostenible (B+S)?  
Hem après que és possible treballar la sostenibilitat a l’oficina i en l’entorn personal. A més, la paraula “xarxa” ens indica que no estem sols, tenim un lloc de referència, unes persones referents que ens guien en el nostre camí cap a la millora de la sostenibilitat i una web que ens aporta informació sobre sostenibilitat.  
Heu col·laborat amb entitats de la xarxa B+S? Com són aquestes relacions?  
Com que la majoria dels nostres esdeveniments són per a productors de fora d’Espanya, el material restant que han comprat a Barcelona o que han portat en camió des del seu país d’origen ens el quedem i ens encarreguem de donar-lo a organitzacions que el puguin reutilitzar. Per exemple, col·laborem amb l’empresa Femarec, membre de la xarxa Barcelona + Sostenible, donant-los els teixits que no utilitzem als esdeveniments així com el paper i cartró que ens sobra. Després de desmuntar un esdeveniment, sovint contactem amb la fundació Formació i Treball, que també formen part de Barcelona + Sostenible, i escullen els materials que creuen que podran reutilitzar.  
"Per exemple, el 2019 vam donar més de 100 mantes i catifes petites que havíem acumulat arran de fer esdeveniments a l’aire lliure. Cap al final del mateix any també vam donar 160 pufs que havíem utilitzat per a un esdeveniment. I així en moltes altres ocasions, fet que ens permet allargar la vida dels objectes." 


Quins projectes de futur relacionats amb la sostenibilitat teniu? 
Des que us vam conèixer, ens vam adonar que hi ha moltes altres accions que podem fer per a avançar en matèria de sostenibilitat. Per exemple, hem millorat en la divulgació de les petites accions que duem a terme cap a les persones treballadores i col·laboradores de l’empresa. També hem augmentat l’activitat de difusió i sensibilització a través de les xarxes socials. A més, vam pensar a crear una petita zona verda a les nostres instal·lacions, concretament a l’aparcament del nostre magatzem de la Zona Franca. És un projecte que ja està en marxa i amb el qual volem seguir treballant. També aconsellem a les organitzacions estrangeres que contractin proveïdors locals quan venen a fer esdeveniments aquí; d’aquesta manera, no els cal portar els materials i personal des de tan lluny, ja que és més incòmode i menys sostenible.  
Què és el que més t'enorgulleix de la teva feina?
Tenir l’oportunitat de conèixer una gran quantitat de gent d’arreu del món i compartir idees i experiències amb aquestes persones. 

Manifest del Grup de treball del Verd i la Biodiversitat

“La Covid-19 ha fet evident que la crisi sanitària i la crisi ecològica van juntes. Ara que repensem la ciutat, el verd urbà és vital per fer ciutats regeneratives, saludables i, sobretot, resilients per al futur. En els nous models de ciutat, el verd i la biodiversitat tenen un paper clau per garantir la nostra salut” . Grup de Treball del Verd i la Biodiversitat de Barcelona + Sostenible.

 1. Plans i estratègies: Impuls d’iniciatives púbiques i privades per fomentar el verd i la biodiversitat

    1. Continuar desplegant el Pla del Verd i Biodiversitat com a estratègia de ciutat. Funció vertebradora.
    2. Enverdir els equipaments públics de la ciutat: centres educatius, centres de salut, centres cívics, centres esportius i centres de gent gran com una forma de garantir l'accés al verd a les diferents franges d'edat a tots els districtes de la ciutat. Incentivar que també es faci en els equipaments privats.
    3. Seguir desplegant el programa superilles, una oportunitat per augmentar verd i reduir mobilitat en vehicle privat.
    4. Dotar la ciutat d’espais verds multifuncionals que facilitin la cohesió social.
    5. Posar en valor els solars urbans i renaturalitzar els solars amb sòl impermeable, tant municipals com privats (pla buits, mans verd, mecenatges, custòdia urbana…).
    6. Incorporar l’element natura a oficines i llocs de treball, a través dels criteris de disseny d’oficines i seguretat i salut en el treball.
    7. Adequar el funcionament de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins a una visió plenament d’acord amb el Pla del Verd i Biodiversitat, tant en qüestions tècniques com de governança i participació.
    8. Desplegar una campanya d’educació i comunicació ambiental enfocada a la valorització del verd urbà.
    9. Establir dins el Pla del Verd i la Biodiversitat, un pla de seguiment de les espècies més bioindicadores i que tenen poblacions crítiques a Barcelona. 
    10. Impulsar mesures per evitar el desenvolupament de la gentrificació verda.
    11. Potenciar la naturalització dels estanys públics i privats, dotant els públics del personal i equipament de manteniment necessari.
    12. Crear una divisió de fauna dins de Parcs i Jardins encarregada de potenciar aquest grup taxonòmic dins de la ciutat (amb projectes de reintroducció de fauna urbana, potenciació de poblacions i seguiments de les mateixes).
    13. Apostar seriosament per espècies de flora autòctona en els espais verds i per potenciar els arbustos i les praderies en detriment de les zones de gespa amb alt cost de manteniment.
    14. Abandonament de tots els tractaments químics de síntesi en jardineria.
    15. Adaptar a tots els parcs urbans el Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS).
    16. Difondre el compostatge comunitari (parcs urbans, horts, Pla Buits, comunitats de veïns i veïnes…) com a instrument per potenciar la biodiversitat urbana i l’educació ambiental.
    17. Compliment de l’obligatorietat d’identificar amb un xip i obligar a esterilitzar tots els animals de companyia. A més, prohibició de venda de cadells de gossos i gats.
    18. Control de fauna amb metodologies ètiques i no agressives.

      2. Econòmic i financer: Incentius, subvencions i ecotaxes per enverdir la ciutat
     
      1. Destinar almenys el 0,5% de l’IBI per crear un fons de finançament de projectes de verd i biodiversitat. Impulsar projectes públics amb caràcter estrucural per assegurar la connectivitat ecològica i l’accessibilitat equitativa als serveis ecosistèmics, oferint subvencions a col·lectius i associacions privades,
        1. Link:  tal com fan els ajuntaments de Viladrau, Maçanet o Les Planes d’Hostoles, Rubí i Vilanova i la Geltrú.
      2. Crear incentius fiscals a la iniciativa privada per fomentar i protegir el verd i la biodiversitat, com la reducció d’impostos municipals per ampliar el verd en les zones de treball.
      1. Mantenir, ampliar i crear subvencions i concursos que promoguin el verd a la ciutat: rehabilitació en verd (cobertes verdes, murs verds…), creació de nous espais (espais comunitaris, jardins,...)
      1. Estudiar la possibilitat de crear “ecotaxes” aplicables a les activitats econòmiques que influeixen sobre el verd i el medi ambient (turisme, construcció, etc.)

         
        3. Legislació i normativa: Adaptació al nou model urbà de naturalització de la ciutat

      1. Protegir el verd urbà públic i privat. Desenvolupar una normativa que protegeixi de forma efectiva els espais verds/blaus urbans amb la creació de catàlegs i instruments de protecció:
        1. Patrimoni verd privat. Per protegir el verd i evitar que la seva transformació en espais durs i gespa artificial.
        2. Evitar que el verd públic s’utilitzi com a reserva de sòl.
        3. Elements vegetals dels Jardins Històrics públics i privats (no només els elements arquitectònics…)
        4. Fonts i estanys públics i privats, com a refugis de biodiversitat que són.
      2. Fer canvis a la normativa urbanística per aconseguir:
        1. Multifuncionalitat dels espais verds públics: jardineria, horts urbans, recreatius, ramaderia i agricultura urbana...
        2. Un percentatge mínim de sòl permeable en actuacions de transformació urbana o nous creixements.
        3. Més espai verd a la via pública.
        4. Solucions basades en la natura en les actuacions, amb criteris d'estalvi real dels recursos.
           
      3. Fer canvis a la normativa d’edificació i obra pública: 
        1. Que s'incorpori al codi tècnic d’edificació, l’obligació d’incorporar verd a l’obra nova i la gran rehabilitació, de manera que en cada projecte d’obra es destini un percentatge al verd.
        2. Posar en valor als plecs de condicions dels concursos públics d’obra nova o gran rehabilitació les propostes que afavoreixen el verd i la biodiversitat de qualitat en actuacions tant d'edificis com urbanístiques.
           
      4. Fer canvis, actualizar o modificar la legislació vigent per tal de:
        1. Legalitzar l’apicultura i la ramaderia urbana sostenibles. Legalitzar i flexibilitzar les normatives per facilitar una producció i venda agrícola en espais verds urbans, contribuint a una ciutat productiva en aliments.
        2. Permetre la participació ciutadana a l’espai verd públic: adequar la normativa al voluntariat als espais verds públics - a parcs, escocells o altres espais….-  i crear un model d’acord de custòdia per la ciutat.
        3. Permetre la col·locació de testos a les voreres i permeabilitzacions de trams de paviment amb la finalitat de plantar respectant la convivència a la ciutat.

        4. Governança: apoderament de la ciutadania, gestió comunitària

      1. Crear espais de participació ciutadana per la creació, conservació i gestió dels espais verds. Des d’una gestió comunitària als espais públics fins a poder enverdir els espais privats temporals.
      2. Facilitar la gestió comunitària a la gestió tant dels espais de propietat pública com els de propietat privada.


        Descarrega't el Manifest! 
         
       

      AUTORIA DEL MANIFEST
      Aquest Manifest ha estat elaborat pel Grup de Treball del Verd i la Biodiversitat de Barcelona+Sostenible. Més informació del grup aquí.

      26 de mayo de 2020

      El confinament dona un respir a la Terra

      La Comissió Ambiental de l’Escola Vedruna Gràcia dissenya diversos elements comunicatius i un itinerari de pistes virtual per conscienciar la comunitat educativa sobre l’impacte del confinament a la sostenibilitat de la ciutat i de la Terra.
      La relació entre confinament i sostenibilitat és estreta i té molts matisos; d'una banda, com ja s’ha anunciat des dels diversos mitjans de comunicació, la contaminació de la ciutat s’ha reduït dràsticament i ha arribat a nivells que no teníem des de feia 100 anys. D'altra banda, sembla que als espais amb més contaminació, el virus ha tingut més incidència i ha afectat negativament a les persones que estaven malaltes. 
      Tenint en compte aquest context, la Comissió Ambiental de l’Escola Vedruna-Gràcia ha volgut aprofitar aquesta situació excepcional per fer difusió d’alguns dels efectes que està tenint sobre el medi ambient de la ciutat el fet que la població de Barcelona estigui confinada. Han iniciat una campanya comunicativa amb publicacions a les xarxes socials de vídeos, fotografies i infografies per tal de donar a conèixer i sensibilitzar a la resta de l’escola (alumnat i professorat) i ha creat un joc virtual amb un itinerari per fer de tècnic/a ambiental. Però... Com va començar tot això? 
      Primerament, es van reunir virtualment mestres, professorat i alumnat d’ESO i Batxillerat de la Comissió Ambiental per definir quins missatges volien difondre i quines reflexions se’n podien treure d’aquest estat d’alarma. Amb aquestes reflexions, posteriorment es van crear infografies sobre tres temàtiques: l’impacte del confinament en la reducció de la contaminació atmosfèrica i marina, la capacitat de la Terra per absorbir l'activitat humana i la gestió de residus porta a porta en cas de positius en covid-19 o persones en quarantena. 
      Els delegats ambientals de cada curs en van fer difusió i també van demanar que es compartís entre els tutors, professorat i la resta de la comunitat educativa: 
      Els i les alumnes de la comissió d’Escoles+Sostenibles han estat fent recerca. S’han adonat que les aigües de diferents ciutats estan més netes des que estem confinats. Dades per reflexionar, encara estem a temps de millorar el nostre entorn.
      Mostra la imatge al TwitterMostra la imatge al Twitter
      Llegeix els altres tuits de l'usuari Vedruna Gràcia
      Des de la comissió d’Escoles+Sostenibles, ens hem adonat que des que estem confinats a casa, els nivells de contaminació de l’aire han baixat de manera considerable, una evidència més que demostra que la causa d’aquesta contaminació és el trànsit de cotxes i motos.
      Mostra la imatge al TwitterMostra la imatge al TwitterMostra la imatge al Twitter
      Llegeix els altres tuits de l'usuari Vedruna Gràcia

      Per altra banda, es va crear un itinerari virtual que mostra evidències per respondre a la pregunta: "De quina manera la situació de confinament ha afectat alguns dels indicadors de la sostenibilitat a Barcelona?". A través d’aquest joc de pistes creat amb diferents plataformes com Google Maps, Padlet Thinglink es recollien de forma exhaustiva diverses dades dels indicadors de sostenibilitat de Barcelona (contaminació atmosfèrica, acústica i marina) i com la situació de confinament respecte a la normalitat, les ha variades.
      Per començar l’itinerari, només s’havia d’entrar en un enllaç de Google Maps. Si esteu llegint aquesta notícia, animeu-vos a endinsar-vos-hi! Vosaltres també podeu fer-lo.
      A cada punt s'hi troben enllaços amb què es poden descobrir diferents evidències de com han variat els indicadors de sostenibilitat. També es pot trobar una pissarra compartida Jamboard on s’hi recullen un seguit de titulars sobre notícies organitzades per temàtiques. 
      Un cop acabat l'itinerari virtual, alumnat i professorat van tenir l’oportunitat de gravar-se en vídeo per donar la seva opinió i compartir les seves reflexions. Us en compartim alguns: