L’entrevista: Institut Narcís Monturiol

“Ens hi juguem molt, amb l’emergència climàtica; de fet hi ha el mateix taulell en joc i, sense aquest, la partida s’acaba”. Isaac Barbé, cap del Departament de Seguretat i Medi Ambient i Coordinador de Medi Ambient de l'Institut Narcís Monturiol. 

Com incorporeu la sostenibilitat al dia a dia del centre? 

Des d’un punt de vista global, és a dir, en la definició d’objectius i fites, ho fem a través de la comissió de medi ambient, formada pel coordinador, per un grup de professorat i pels delegats i delegades verdes. A més, mirem d’integrar la sostenibilitat en el currículum dels diferents cicles, especialment en el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació i Control Ambiental (CFGS d’ECA). 

Per fer-ho possible, és vital tenir moments per al debat que ens permetin arribar a consensos i prendre decisions, ja que és important decidir el rumb en matèria de sostenibilitat entre tota la comunitat. En aquest sentit, l’equip directiu de l’INS Narcís Monturiol sempre ha apostat per promoure la sostenibilitat a les aules, fins al punt que s’ha implementat un Sistema de Gestió Ambiental (SGA).  

Entre el 2012 i el 2015 vau dur a terme el vostre primer projecte triennal amb Escoles + Sostenibles. Quins aprenentatges va aportar aquest projecte a la comunitat?  

Va suposar l’assentament de les bases sobre les quals construir el funcionament i l’organigrama intern de l’SGA. Tot i que la comissió de medi ambient ja existia des del 1997, el projecte va ajudar a consolidar la figura de delegat/da verd/a i a definir les seves funcions, tasques i responsabilitats. A més, va coincidir amb la incorporació del CFGS d’Educació i Control Ambiental, fet que va ajudar al progrés de la comissió, ja el mateix alumnat del cicle en seria el principal promotor. 

Quins progressos hi va haver al centre gràcies a aquest projecte de tres anys de durada? 

El primer projecte triennal va ajudar-nos en el desenvolupament i elaboració d’indicadors ambientals útils, que fossin específics, mesurables en el temps i que permetessin fer un seguiment per valorar l’evolució i el grau d’assoliment dels objectius marcats.  

Per què vau considerar necessari llençar-vos a fer un projecte triennal en comptes d’un d’anual? 

Ho vam considerar com un pas natural per tal d’assolir objectius a llarg termini. Aquesta transició es va donar quan el concepte de sostenibilitat va agafar una major dimensió dins del centre. Vam detectar que els projectes podrien tenir més continuïtat, que la manera d’enfocar els reptes ambientals podia ser transversal i multidisciplinària. Evidentment, també va ser imprescindible que hi hagués implicació per part de la comunitat educativa i uns canals de participació i de comunicació consolidats.  

Posteriorment, entre el 2015 i el 2018 vau dur a terme el vostre segon projecte triennal amb Escoles + Sostenibles. Per què? Quina és la importància que l’institut continuï treballant per a millorar la sostenibilitat? 

L'experiència acumulada durant els tres anys anteriors s’havia d’aprofitar d’alguna manera. Així va sorgir la idea de dur el concepte de sostenibilitat més enllà de les parets del nostre institut i, d’aquesta manera, vam crear un nou projecte triennal sota el nom “Ambientalitzant l’Entorn”. És a dir, vam considerar que podíem contribuir a millorar la sostenibilitat ambiental ajudant a altres centres i entitats a ser més sostenibles i, a més, això implicava aconseguir destinataris per a les nostres campanyes. 

Quina diferència hi va haver entre el primer projecte triennal i el segon? Vau notar que ja teníeu més experiència? Que la feina prèvia donava fruits? 

Totalment. Els mecanismes d’elecció de delegats i delegades verdes, així com les seves tasques i funcions ja estaven consolidats. La comissió de medi ambient ja tenia molta importància al centre i la sostenibilitat ja estava incorporada en el dia a dia, fent que la participació hagués augmentat considerablement. 

Podries destacar alguna de les activitats més rellevants que vau dur a terme durant aquest segon projecte? 

Vam realitzar moltes campanyes i projectes d’educació ambiental que van servir per anar construint el treball en xarxa amb els centres destinataris. A més, va suposar la consolidació de la nostra metodologia de treball basada en intentar resoldre problemàtiques reals a través de la metodologia de l’Aprenentatge i Servei (ApS). Fruit d’una d’aquestes col·laboracions, el projecte tutoritzat per la professora Elisabeth Pérez -basat en la realització d’una ecoauditoria- va quedar en segona posició en els premis de la xarxa espanyola d’ApS l’any 2016. 

Finalment, ara mateix us trobeu immersos en el tercer projecte triennal (2018-2021). Quins són els objectius principals? 

L’essència continua essent la mateixa, és a dir, mantenir el treball en xarxa i continuar realitzant projectes i campanyes en favor del medi ambient. No obstant això, a escala interna, hem apostat per una proposta més innovadora, que de fet, és el motiu que justifica el títol del projecte 2018-2021: “Ambientalització 2.0”. Així, l’objectiu és realitzar una versió més actualitzada del projecte amb un component més tecnològic, ja que la principal acció consisteix a parametritzar en temps real i en totes les aules la temperatura i humitat relativa a través de plaques Arduino amb Wi-fi.  

Dieu que la comissió de medi ambient necessita més participació i autonomia. Heu notat que al llarg dels anys aquesta mancança ha tendit a millorar? 

De vegades és complicat mantenir la participació i la implicació al llarg del curs escolar. Cada centre és un món i té les seves pròpies característiques. Nosaltres, en oferir Formació Professional, tenim un alumnat que ha de compaginar les classes amb pràctiques. A més, la majoria no són del barri i alguns són de fora de Barcelona, de manera que tenen un temps de trajecte llarg. Tot això suposa una limitació que pot acabar afectant la participació en la comissió. Al llarg dels anys, hem vist que és imprescindible dinamitzar i atorgar responsabilitats per tal de mantenir entre tota la comunitat el compromís amb la sostenibilitat al centre.    

De què s’encarrega la comissió de medi ambient?  

La comissió de medi ambient és el màxim òrgan de decisions en matèria de sostenibilitat ambiental. Qualsevol acció és consensuada entre el coordinador de medi ambient i l’equip de treball format per professorat i delegats/des verds/des. La finalitat de la comissió de medi ambient és vetllar pel bon funcionament del SGA intern; definir els diferents objectius ambientals anuals; promoure i executar el projecte vigent d’Escoles + Sostenibles i, en cas que s’escaigui, elaborar-ne un de nou; per últim, garantir l’acompliment de les responsabilitats de la direcció en matèria de sostenibilitat ambiental.  

Quina és la importància d’apoderar l’alumnat i que sigui el protagonista de la sostenibilitat als centres educatius? 
La participació de l’alumnat és cabdal com a esdevenidor socioambiental de l’entorn immediat, intentant incidir en la seva millora, en coherència amb els principis de sostenibilitat. Cal fomentar el sentiment de pertinença i que l’alumnat se senti com a seu el centre, perquè se l’estimi, el cuidi i l’ajudi a millorar.  

Quina és la importància del jovent en la lluita contra l’emergència climàtica?  

Vital, ja que el jovent serà el més afectat per l’emergència climàtica en el futur. Tot i que, realment, ha de ser una lluita comuna compartida entre totes les persones, en què tota la societat ha d’estar conscienciada i compromesa, per una qüestió de responsabilitat, justícia i ètica. Ens hi juguem molt, amb l’emergència climàtica; de fet hi ha el mateix taulell en joc i, sense aquest, la partida s’acaba.  

Com vau conèixer el programa Escoles + Sostenibles?   

En paraules de Carles Saura, director del centre, es podria dir que en formem part des dels seus inicis, ja que nosaltres vam participar en el Programa Escoles Verdes del Departament d'Ensenyament i de Medi Ambient. Posteriorment, els centres que estàvem en aquest programa ens vam adherir al Programa Agenda 21 escolar de l'Ajuntament de Barcelona que després evolucionaria cap a l’actual Escoles + Sostenibles. 
 

"Per aconseguir una major vinculació de l’alumnat amb els projectes que desenvolupem, és imprescindible que aquests estiguin basats en casos reals."
 

El vostre centre organitza projectes/treballa en col·laboració amb altres centres educatius del programa Escoles + Sostenibles? 

L’Aprenentatge i Servei és una metodologia de treball que vam adoptar des dels nostres inicis. Per aconseguir una major vinculació de l’alumnat amb els projectes que desenvolupem, és imprescindible que aquests estiguin basats en casos reals. Al llarg dels anys hem col·laborat amb molts centres com l’Institut Pau Claris, on vam elaborar un estudi acústic; l’Escola Catalònia, on vam redissenyar les seves zones d’esbarjo naturalitzant-les amb criteris de sostenibilitat i amb més verd; i també vam fer un projecte semblant a la terrassa de l’Escola Joan Miró, preparant unes unitats didàctiques per afavorir que s’hi fessin classes.

Podria citar molts més centres amb els quals hem treballat: Escola Alexandre Galí, Escola Mediterrània, Institució Montserrat, IES Salvat Papasseit, Escola Drassanes, Escola Ramon Llull i Escola Catalunya, entre d’altres. Cada any intentem establir col·laboracions d’aquest tipus, algunes de durada d’un o dos anys i altres més breus, com a accions puntuals o com a campanyes.  

Què és el que més t’enorgulleix de la teva feina?  

Aportar el meu granet de sorra perquè les generacions futures lluitin per un món més just, més humà i més sostenible.