Situació del Tigre de Siberia (Panthera tigris altaica)

També anomenats tigre de Ussuri o del Amur, aquesta potser és la que menys s'associa a aquest animal, ja que no és normal veure tigres entre la neu per algu que no coneix res d'ells.
Els tigres de Siberia també tenen impresionants dimensions. Els mascles poden arribar a fer 290 cm i la cua 100. El seu pes és de 320 kg. Les femelles, com sempre, són menors que el mascle, més o menys fan les seves 4/5 parts. La coloració del pelatge és groc-ocre pàlid i les seves estries estan molt separades. Durant l'estiu el pelatge es fa d'un color més intens.
Les zones preferides per viure dels tigres d'Ussuri están constituides per boscos de coníferes i zones de vegetació més baixa, en els pendents de les colines i valls dels rius. L'hivern no és cap probleme gràcies al seu frondós pelatge i els quasi 5 cm de grasa. Poden arribar a suportar temperatures de fins a -30ºC.

Al contrari que a les altres subespècies, el creixement de la población humana no les afecta, fins i tot s'han acostumat a la seca presència i no és rae veure`ls a carreteres i en zonas properes als poblats. Actualment aquista subespècie no està en perilla d'extinció. A l'URSS es van crear tres reserves per a la seca protección: Lazovsky, Suputinsky i Sikhote Alinski, on en les última 20 a nys han nascut una 44 cadells.


Maria Rodríguez Sanz

WebRep

currentVote

noRating

noWeight

Situació del Tigre de Java (Panthera tigris sondaica)

Si seguim les proves de l'expansió del tigre, descobrirem que hi ha dues rutes que van dividir l'espècie: les dues van partir del nord d'Asia i es van dividir en oest i sud. Aquesta última és la que fa referènciam als tigre de Java, Sumatra i Bali que van estar unides fins que les illes es van separar i van donar lloc a les diferents subespècies, com la del tigre de Java .

Aquest és més petit que el de Bengala. Els mascles arriben a una longitud total de 250 cm i les femelles són uns 20-30 cm més petites. El pes varia entre els 110 i els 140 kg i entr 75-115 les femelles. El pelatge és d'un color òxid groguenc i té les estries més juntes. Poseeixen una característica avistada pels científics i és que consta d'una petita astricció al nivell occipital.

Al igual que el tigre de Sumatra es consideraba una subespècie forta i indestructible pel seu gran nombre. Era tal la situació que fins al 1937 es consideraba injustificada qualsevol mesura de protecció.

Però no obstant ja hi havia gent que es preocupava per ells ha que en 1921 el govern de les Indies holandeses ja havia creat el parc de Udjun Kulon. Abans de la II Guerra Mundial hi havia 60.000 rifles registrate i cada any es donaven 9.000 perissos de caça. Com a totes les altres subespècies un gran problema per a la seva disminució va ser l'agricultura, que en aquest cas va ser introduida pels colons. En 1940 la seva àrea d'extensió s'havia reduit en gran part i poco a poc es va anar endinsant a zones més interiors.

Després de la 2ª Guerra Mundial, les invasions japoneses i l'aixecament militar de 1965, la subespècie estava pràcticament extingida. I no nomès per la seva caça i destrucció, sinò perquè també van acabar amb les seves preses preferides com era el Cervus timorendis. Una investigaciónen Udjun va donar dades de l'extinció: l'augment imparable de la població i l'agricultura van acabar pràcticament amb totes les zones selvàtiques de tal manera que en 1970 només quedava un 8%, on quedaven tigres en Gundung Betiri, una zona costera al sud-est de l'illa. Aquí es va instalar l'últim parc per a la seva protecció. Un estudi realitzat per WWF va revelar que nomès quedaven 15 exemplars. En 1976 es van trobar només rastres de 3 tigres i cap signe de reproducció....

Maria Rodriguez Sanz

Situació del tigre de Sumatra (panthera tigris sumatrae).

Com totes les espècies que han quedat limitades a causa de l'aillament d'un tros de terra separat de la rsta, com illes o penínsules, el tigre de la illa de SumTra ha anat desenvolupant característiques que el fan únic. Sens dubte és el més petit de les 8subespècies i es distingeix clarament perquè el seu pelatge és molt més fosc que el d'altrs. Es d'un color ocre-vermellós i en lloc de tenir les parts més clares com les orelles imles potes de color blanc es queden en color cremós. Les seves ratkles són llargues i amples i amb el seu color atzabetna li destaquen encara més la foscor. Aquest, al contrari del tigre de Bengala que s'ha adaptat a totes les zones, prereix les humides i fredes com ara les selves muntanyoses i pròximes a l'aigua amb abundant vegetació.

Fins a principis del segle XIX eren numerossísims, i va ser masacrat perquè l'augment de la seva població provocaba nombroses víctimes humanes, cosa que no agradava gens.

Com que era tan comú no es van arribar a pensar que podria desaparèixer i fins i tot la companyia d'Indies occidentals donava recompenses per la seva captura. Fins l'any 1987 es calcula que es mataven a un ritme de 100 exmplars cada any, tot i que a partir de 1972, el gobern protegia legalment la subespècie.

Segons un estudi realitzar en les 8 províncies de Sumatra el nombre era uns 1000 caps en 1978 que es concentraven en un 30% en la província de Riau. Per tal de salvaguardar aquesta subespècie, s'han creat nombrosos parcs i reserves com Kerinci Seblat National Parc, Gurung leuser, Berbat Game Reserve, Way Kambas Game Reserve i Barisan Selatan Park. A més es tracta el tema de posar vigilància en zones habitades per aquests.

Afortunadament la població humana de Sumatra no ha tingut un creixement demogràfic tan alt com altres localitats i si això afegim que la relació home-tigre està millorant, ja que aquests últims ajuden a controlar el nombre de rinoceronts, sembla que aquest s'en sortiran, amb un petit ajut, de l'extinció.

Maria Rodriguez Sanz

Situacio del Tigre de Bengala (Panthera tigris tigris)

Potser aquesta subespècie és la més coneguda ja que sempre ha estat la representativa en pel·lícules i llibres. Per als pobles orientals és una personificació de la bellessa i la força, per als occidentals, és com una bèstia.
Un dels més coneguts ha estat Sherekan, on es representa de manera ferotge. De totes les subespècies, aquesta és la més gran, té el cos allargat i prim, els mascles miden de 2,60 a 3,10 metres de mitjana i les femelles són més petites i primes i es distingeixen perquè tenen el cap menys gros.
En comportaments, les femelles són molt agressives , cosa que s'accentua amb la presència de cadells. El pelatge varia de vermell ataronjat al groc coure. Les franjes també canvien de forma segons els individus.

Es fa present en totes les selves de la India, ja siguin seques o humides, en els pantans de Sundarbans, en Bangladesh, en la desembocadura del Ganges i en Brahmaputra. Habita en totes les zones i arriba fins i tot als 3.500 metres d'altitud. És precisament la seva capacitat d'adaptació el que li permet abastar grans territoris des de la India fins al Nepal, Sikkim, Buthan, Bangladesh i Birmania. Al igual que en les altres subespècies, aquesta ha anat dismnuint en gran nombre, no només per la caça furtiva, sinò per l'augment de població que explota els territoris d'aquest fabulós animal.
En l'actualitat el tigre de Bengala es pot veure en la reserva de tigres de Palmuy en l'estat de Bihar, en el Parc Nacional de Khana, al Parc de Guri i al de Dhudawa, on hi ha un centre de readaptació de cadells nascuts en cautiveri.

Maria ROdríguez Sanz

WebRep

currentVote

noRating

noWeight

Situació del Tigre d'Indoxina (Panthera tigris corbetti)

Les investigacions d'espècies en una zona poden donar algunes sorpresas als científica, com va ser el cas del tigre d'Indoxina. De vegades es donen a conèixer noves espècies desconegudes o que no es consideraven com a tal. Uns estudis van classificar el tigre d'Indoxina com a subespècie ja que nomès es tenia com a espècie local. És més petit que les altres subespècies, però no per això se l'ha de marginar.
Els mascles poden arribar a una longitud de 2,55 a 2,85 m i les femelles no superen els 2,55. El seu pes oscila entre els 155 i els 195 kg, i el de les seves femelles entre 100 i 130 kg. Una vegada es va trobar un mascle de 300 kg, però va ser excepcional.
Aquesta subespècie té el crani més petit que els altres. A les femelles se les distingeix perquè tenen els ullas més petits i fina a la base. El seu pelatge varia entre el del tigre de siberia i el de Xina, és d'un color ocre-coure. Les franjes són nombroses i es bifurquen. L'habitat d'aquesta subespècie era variat, al igual que el d'altres, sempre que estiguès asegurada la bona vegetació, amb preses i aigua. Aquesta abarcava tot el sud-est asiàtic, s'extenia per les províncies més meridionals de Xina (Yunan, Kwantung, Kwangxi) fins a Laos, Kampuchea (ex Camboja), Thailandia, Vietnam (considerat com el territori habitual del tigre d'Indoxina), la part oriental de Birmania, la península Malaya i Singapur.
Fins a la meitat del segle passat era molt abundant però a partir de la segona guerra mundial van anar disminuint per l'augment de la població humana i la disminució de les seves preses habituals. El desenvolupament agrícola va arrasar zones on habitaven preses cobdiciades pels tigres, com el porc senglar, i van acabar amb molts d'ells.

Al tigre se'l considera un animal malvat per natura i al llarg dels segles se l'ha caçat amb totes les trampes possibles. En Singapur es va caçar l'últim en 1932 i a Malasia la población va disminuir en 3.000 individuos de 1954 a 1977. A Thailandia hi ha uns 500, a Indoxina de 1300 a 1500 i a Birmania uns 1100. Malgrat això en molts estudis s'ha demostrat que la població ha desaparegur en molts llocs, com en Miamy Game Sanctuary, on se suposa que havia d'estar protegit.
Però no totes són notície dolentes per aquesta subespècie: a Kampuchea i Vietnam, fonts vietnamites han confirmat que el seu nombre va en ascens, en Thailandia es va crear reserves pels tigres com ara la Petchabum Range, Huaykhakhaing, Tung Yai o la Salg Para, a més del Parc Nacional de Khao Yai on el nombre de tigres puja y a Malasia s'investiga la possibilitat de crear un parc a la regió de Trenganu.

Maria Rodriguez Sanz

WebRep

currentVote

noRating

noWeight

Situació del tigre de China meridional (Panthera tigris amoyensis)

És una subespècie pròpia de China, és més petit que els de Ussuri i Bengala, amb un alongitud mitjana de 150-170 cm i la seva cua d'uns 180 cm. El seu pes oscila entre els 150 kg. És molr semblant a la resta, només canvia la seva coloració que és normalment oscura, ocre-vermellosa al dors i en la part superior de la cua, més clara al ventre, al morro i a la part inferior de les potes. Té l'órbita dels ulls blanca. Les franjes són més amplies que en altres tigres, la seva disposició és curvilínia i li fan zones més oscures. En lloc de tenir totes les franjes verticals també les té que van desde la nuca fins a les potes. Té una dotzena d'anells a la cua.

En aquesta subespècie s'han observat pelates realment curiosos, com ara el del famós tigre de Fukien, que va ser també capturar a finas de segle i tenia un pelatge amb vertaders tons blaus. Fa temps que aquesta subespècie estaba molt difosa per les regions centrals i orientals de China. Avui s'ha reduit la població a causa de la caça intensiva. Una de les raons de la seva caça massiva va ser que en els anys 50 es considerava una espècie agressiva i nociva, fins a tal punt que els caçadors eren avisats i recompensats quan portaven una peça.

Veient el perill que corria el tigre, es va intentar protegir, tot i que en 1977 es va comprovar que la reducció d'aquest era irreversible. La caça no va cessar tot i la protección donada, ja que a la China és molt útil les parts del tigre per a medicines tradicionales o almenys això és el que es creu. Els estudis van anar revelant dades importants i molt preocupants: En 1982 només quedaven 150-200 exemplars distribuits en 14 províncies de l'est, mentre que en 1949 s'havien censat 4.000. En 1986 es va demostrar que només quedaven entre 50-80 exemplars.
A partir de 1982 es van crear reserves per a la seva protecció com ara Oixianliza Nature Reserve, Jiangganshan Nature Reserve entre Hunan i Jinen. Avui queden entre 30-50 exemplars i poden destruir-se fàcilment per culpa de la deforestació del seu habitat pels conreus i la prohibida caça.


Maria Rodriguez San

WebRep

currentVote

noRating

noWeight

La situació del Tigre de Bali (Panthera tigris balica)

El tigre de Bali era el més petit dels existents. Encara que la illa de Bali és plena d'hospitalitat i d'elegància pels seus habitants, no ho va ser pas pel tigre.
Tot el contrari que el tigre del Caspi, tenia les franjes molt més primes, fins i tot en occasions eren taques.
Entre 1909 i 1912 el tigre de Bali era considerat un animal bastant comú, però anys desprès, en 1937 es va acabaar amb l'últim exemplar. Es van donar alguns avisos de que s'havien vist preses mortes per un gran depredador, però uns estudis van demostrar que no es tractava d'un tigre.
Els motius principals de la seva extinció, han estat la destrucció del seu hàbitat per l'augment de la població humana i la intensa caça a la que havia estat sotmés.

Maria Rodríguez Sanz

WebRep

currentVote

noRating

noWeight

Recull de Webs sobre el tema del consum

http://directorio-guia.congde.org/guiaderecursos
Eina de la Coordinadora de ONG para el Desarrollo que recull materials, recursos i experiències sobre diverses temàtiques, de les quals en destaquem les dedicades al comerç just i al consum responsable.
www.consum.cat
Agència Catalana del Consum, organisme autònom de la Generalitat de Catalunya.
www.consumehastamorir.com
Web d’un projecte de l’associació Ecologistes en Acció. En destaquem el conjunt de recursos i informació de l’apartat ‘Biblioteca’.
www.consumoresponsable.com
Web de la Red Andaluza de Consumo Responsable. Ofereix la possibilitat de descarregar materials i documents.
www.e-comerciojusto.org
Web de la coordinadora estatal de comerç just.
www.fets.org
Espai de FETS-Finançament Ètic i Solidari, una associació que agrupa a entitats catalanes del Tercer Sector i l’economia social i solidària. Entre els seus objectius inclou la sensibilització i la promoció de propostes per a un ús ètic dels diners. Hi ha una secció dedicada als bancs ètics.
www.intermonoxfam.org
En destaquem la gran quantitat de recursos i materials disponibles.
www.jugueteseguro.coop
Projecte europeu amb l’objectiu d’informar i formar als consumidors sobre la seguretat de les joguines, el seu ús i el seu consum responsable.
www.omic.bcn.cat
Web de l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor des d‘on es poden realitzar reclamacions, consultes i tràmits diversos.
www.ozonalia.org
Programa del UNICEF – Comité Español pel foment del consum responsable i el comerç just. En destaquem l’apartat ‘Planeta Ozonalia’ on hi ha material didàctic que es pot descarregar, jocs i preguntes sobre el consum responsable.
www.setem.cat
Web on trobem notícies, campanyes, informes, programes de formació i col·laboració sobre comerç just. A més d’una botiga virtual ofereixen exposicions itinerants sobre el tema.
www.xarxaconsum.net
Xarxa de Consum Solidari. Associació catalana que treballa en l’àmbit del comerç just i el consum responsable des de diferents àmbits. 

Agenda 21 Escolar

Vídeos, jocs i material multimèdia sobre el Consum

Comerç just, una nova solidaritat [Enregistrament vídeo]. Barcelona: Setem, etc., 1996. 1 videocasset [VHS]: 25 min. (Videoteca Setem; 12).
A partir de 8 anys. Exemples de cooperatives de camperols d’arreu del món que funcionen gràcies al foment del comerç just.
Consu-Familia: cd-rom multimedia de educación del consumidor [cd-rom].
[Zaragoza]: Gobierno de Aragón, c1998. 1 cd-rom.
A partir de 12 anys. Activitats educatives que introdueixen de forma amena diferents conceptes que poden ajudar-nos a ser consumidors responsables i coneixedors dels nostres drets.
El gust de la dignitat: tot allò que s’amaga en una tassa de cafè [Enregistrament vídeo].
Barcelona: Setem, 1997. 1 videocasset [VHS]: 20 min. (Videoteca Setem; 13).
A partir de 8 anys. Destaquem el testimoni dels productors de cafè.
Gimcana del comerç
Gimcana que ofereix l’entitat Intermon Oxfam (tel. 93 343 56 01) on els participants podran descobrir qui fabrica els productes que diàriament consumim i sota quines condicions laborals ho fan.
No et mengis el món [cd-rom].
Barcelona: Xarxa de Consum Solidari, [2006]. 1 [cd- rom].
ESO i batxillerat. Posa de manifest les greus conseqüències que tenen sobre els països del Sud l’actual sistema de comerç internacional i el consum dels països del Nord.
Qui fa la millor compra [Joc].
Barcelona: l’Ajuntament, 1992. 1 joc de taula. Primària – cicle mitjà. El tauler simula un mercat. A través de les normes del joc es donen recomanacions i bones pràctiques per fer les compres.
Tu decideixes! [cd-rom].
Barcelona: Intermón Oxfam, 2003. 1 [cd-rom].
ESO. Joc interactiu per afavorir la reflexió sobre el nostre consum. El personatge principal del joc es veurà immers en diverses situacions en què haurà de decidir quins articles adquireix.
Una responsabilidad de todos: (consumo responsable)
[Enregistrament vídeo].
[Barcelona]: Setem, [199-]. 1 videocasset [VHS]: 20 min. A partir de 10 anys. Exposa els grans problemes de la globalització, de les desigualtats Nord-Sud, l’esgotament de recursos... i explica la nostra responsabilitat com a consumidors.
Viatge pels Colors de la Ciutat [Joc].
Barcelona: Món-3, [199?]. 1 joc de taula.
A partir de 9 anys. Per gaudir jugant i fer propostes per viure millor a la ciutat. A més del consum i el comerç just tracta de la participació, la convivència, etc.

Agenda 21 Escolar 

Materials didàctics sobre el tema del Consum

ALBAREDA, L., et al.
Guía educativa para el consumo crítico: materiales para una acción educativa sur-norte : efectos sociales y ambientales del consumo.
Barcelona: Sodepaz/Sodepau, etc., c1998. 396 p. ESO i Batxillerat.
ALSINA, C.; FORTUNY, J. M.
La matemàtica del consumidor: taller d’educació del consumidor. 2a ed.
Barcelona: Institut Català del Consum, 2001. 1 carpeta. A partir de 12 anys i formació d’adults. Els autors citen un lema que volem exposar tal i com hi figura: “Només amb matemàtiques no es pot ser un bon consumidor. Però sense matemàtiques tampoc”.
Cafè, cafè.
Barcelona: Intermón Oxfam, 2002. 1 carpeta.
Primària i ESO. Guies didàctiques i activitats disponibles en format imprès i a l’apartat ‘A l’Aula’ de la web d’Intermón Oxfam www.intermonoxfam.org.
El comerç a Barcelona [cd-rom].
Barcelona: l’Ajuntament, 2006. 1 cd-rom.
Primària i primer cicle d’ESO. Per conèixer el model i la realitat comercial de Barcelona i poder elaborar criteris per consumir de forma responsable. A partir de desembre de 2006 estarà disponible a les web: www.bcn.cat/comerc i www.bcn.cat/educacio. 

FRANQUESA, T. (dir.)
Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut d’Educació, 1999. 360 p.
Infants des de 4 anys, joves i adults. Guia pràctica amb 50 activitats de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal. Les activitats centrades o relacionades amb el consum són la núm. 19 ‘Prêt-à- porter’, la núm. 28 ‘Un creuer pel Mediterrani’ i la núm. 44 ‘Els rodamóns’.
Jocs olímpics: citius, altius, fortius [en línia].
Barcelona: Intermón Oxfam [Consulta: 9 octubre 2006]. Disponible a: . Material que permet descobrir què hi ha darrera del negoci de l’esport, analitzant especialment la situació laboral de milions de persones que treballen en condicions precàries en el mercat del tèxtil.
La teva roba i els països del Sud.
[Barcelona]: Setem, 1999. 3 vol.
ESO i batxillerat. Unitats didàctiques de la Campanya Roba Neta que tracten quatre temes: el consum, la publicitat, l’explotació laboral al Sud i el comerç just.
L’educació per al consum a l’escola. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. d’Ensenyament, 1987. 179 p.
A partir de primària.
Per un comerç amb justícia.
Barcelona: Intermón, 2003. 1 maleta.
Hi ha una maleta per a primària i una altra per a ESO. Per conèixer i tractar la realitat de les actuals regles del comerç internacional i buscar alternatives.
PUJOL, R. M., et al.
L’educació del consumidor: el paper.
Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 1995. 103 p. (Dossiers Rosa Sensat; 53).
Educació infantil. Proposta didàctica que facilita criteris bàsics per l’educació del consumidor basant-se en el tema del paper.
PUJOL, R. M., et al.
L’educació del consumidor: els aliments.
Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 1994. 100 p. (Dossiers Rosa Sensat; 49).
Educació infantil. Proposta didàctica que facilita criteris bàsics per l’educació del consumidor basant-se en el tema dels aliments.
¿Qué nos comemos?
[Madrid]: Animación y Promoción del Medio, 1993. 99 p. Primer cicle d’ESO. Dins el programa educatiu Cuenta con tu Planeta, proposa una reflexió sobre els nostres hàbits de consum i la repercussió que tenen sobre el medi ambient i la salut.
SALLARÉS, A.
Neteja la roba d’injustícies: proposta didàctica per a l’educació en el lleure.
[Barcelona]: Setem, [2001?]. [40] p.
Joves de 12 a 17 anys. Recull sintètic de jocs i activitats lúdiques que tracten quatre temes: el consum, la publicitat, l’explotació laboral al Sud i el comerç just

genda 21 Escolar 

Llibres per a infants i joves sobre el Consum

ABELLA, T.
T de treball infantil.
Barcelona: Intermón Oxfam, 2003. 28 p.
A partir de 9 anys. La noia protagonista ajuda en les tasques domèstiques, ven cebes i va a l’escola.
BAUMANN, A. S.
D’on ve?
Barcelona: Cruïlla, 2005. [24] p.
A partir de 6 anys. Explica l’origen d’objectes, roba, aliments i altres productes quotidians.
CAPDEVILA, R.
Les tres bessones i la volta al món en 3 pantalons. Barcelona: Icaria, Intermón Oxfam, Cromosoma, 2004. 40 p.
A partir de 4 anys. Explica com viuen i treballen les persones que intervenen en la fabricació d’uns texans: recol·lectors de cotó, costureres, etc.
CAPDEVILA, R.; CAPDEVILA, C.
Les tres bessones marquen un gol.
Barcelona: Icaria, etc., c2002. [40] p.
A partir de 4 anys. Una història per entendre què és l’explotació infantil i què podem fer com a consumidors per intentar combatre-la.

ELKINGTON, J.; HAILES, J.
La guia del jove consumidor verd.
Barcelona: Antoni Bosch, 1990. 95 p.
A partir de 9 anys. Consells de bones pràctiques per aplicar en el dia a dia, tant a casa com a l’escola.
HOLLYER, B.
Tothom a taula: què mengen els nens i nenes del món. BCN: Intermón Oxfam, 2003. 41 p.
A partir de 8 anys.
Preguntas y respuestas sobre Comercio Justo. Barcelona: Setem, 1999. 32 p.
A partir de 10 anys. 30 preguntes i les seves respostes ens donen una visió que va més enllà del concepte i ens proposen què podem fer perquè les relacions comercials siguin més justes.
READMAN, J.; HONOR ROBERTS, L. 
Salvo el món en un matí.
Barcelona: Beascoa, 2006. 32 p. Per a nens i nenes entre 8 i 10 anys.
SABATÉ, T.; CULLA, T.
Anem al mercat. 2a ed.
Barcelona: Miquel A. Salvatella, 1994. 53 p.
A partir de 3 anys. A través de les imatges podem dialogar amb els més petits i fomentar una compra més sostenible

Agenda 21 Escolar 

Recull de ...Lectures d’aprofundiment

CANTOS, E.
El porqué del comercio justo: hacia unas relaciones norte-sur más equitativas.
Barcelona: Icaria, DL 1998. 192 p. (Antrazyt; 123). Posa de manifest l’incapacitat dels governs per aconseguir un comerç més equànime i el gran esforç fet per les ONG.
CHEVALIER, M.; MAZZALOVO, G.
Pro logo: por qué las marcas son buenas para usted. Barcelona: Belacqua, 2005. 320 p.
Estudi sobre les marques com a sistema identificatiu dels productes.
Fem banca ètica: informe final.
[Barcelona]: Finançament Ètic i Solidari, 2005. 1 vol. Estudi sobre el suport públic a les entitats de l’economia social a Catalunya.
FRAJ, E.; MARTÍNEZ, E.
Comportamiento ecológico de los consumidores. Madrid: ESIC, 2002. 268 p.
Amb una visió més mercantilista i econòmica, es presenta el context social i comercial de l’actualitat ambiental i un estudi de mercat sobre el comportament ecològic dels consumidors.
GIL JUÁREZ, A. (coord.).
Psicología económica y del comportamiento del consumidor.
Barcelona: UOC, 2004. 270 p.
Estudi del consum des d’un punt de vista psicosocial i sociològic.
Globalització, empreses i consum crític. Medi Ambient, Tecnologia i Cultura.
2000, núm. 28. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. de Medi Ambient, 1991-.
Diversos articles tracten les responsabilitats socials, el consum crític i els límits de la societat de consum.
HINOJOSA, L. M.
Comercio justo y derechos sociales: la condicionalidad social en el comercio internacional.
Madrid: Tecnos, c2002. 204 p.
JAWARA, F.; KWA, A.
Tras las bambalinas de la OMC: la cruda realidad del comercio internacional.
Barcelona: Intermón Oxfam, 2005. 362 p.
Informe que posa al descobert actuacions irregulars en les negociacions de la Organització Mundial de Comerç.

KLEIN, N.
No logo: el poder de las marcas. Barcelona: Paidós, 2001. 565 p.
Anàlisi contra l’economia del marketing.
MARTÍNEZ, Q.
Aprenguem a llegir la publicitat: anàlisi de la tècnica i el llenguatge publicitari.
Vic: Eumo, 1996. 165 p.
Anàlisi crítica de la publicitat que permet tenir elements de judici més objectius davant l’allau de missatges publicitaris.
PUJOL, R. M.
Educación y consumo: la formación del consumidor en la escuela.
Barcelona: ICE Universitat Barcelona, 1996. 219 p. Planteja reflexions sobre l’educació del consumidor i ofereix propostes útils per al dia a dia dels educadors.
QUART, A.
Marcados: la explotación comercial de los adolescentes.
Barcelona: Debate, 2004. 240 p.
Reflecteix l’assalt mediàtic de les marques (branding) que les grans empreses dirigeixen al mercat juvenil.
SACHS, J.
El fin de la pobreza: cómo conseguirlo en nuestro tiempo. Barcelona: Debate, 2005. 550 p.
Presenta solucions ètiques, econòmiques i ambientals per afrontar la pobresa al Tercer Món.
SCHUTTER, R.
La moda al desnudo: doce preguntas sobre las condiciones laborales en la confección textil. Barcelona: Icaria, DL 2000. 181 p. (Milenrama; 10). Amb la producció tèxtil com a eix principal, tracta les relacions comercials Nord-Sud i les condicions laborals en els països en vies de desenvolupament.
SMITH, J.
Semillas peligrosas: las mentiras de la industria y los gobiernos sobre lo que comemos.
BCN: Terapias Verdes S.L., 2006. 312 p.
Anàlisi de l’enginyeria genètica i els riscos que tenen sobre la salut i el medi ambient els cultius genèticament modificats.
THEIN, A.
¿Cuánto es bastante?: la sociedad de consumo y el futuro de la Tierra.
Barcelona: Apóstrofe, 1994. 155 p.
Anàlisi crítica de l’ús actual dels recursos. Dóna pautes de com “domesticar” el consum.
WATKINS, K.
Crecimiento económico con equidad: lecciones del Este Asiático.
Barcelona: Intermón Oxfam, 1999. 252 p.
Analitza les polítiques que van permetre compartir els beneficis de la prosperitat.
WEIZSÄCKER, E. U. von, et al.
Factor 4: duplicar el bienestar con la mitad de los recursos naturales: Informe al club de Roma. Barcelona: Galaxia Gutenberg, etc., c1997. 429 p. Mitjançant cinquanta exemples mostra els beneficis d’introduir criteris ecològics en els processos productius. 

Agenda 21 Escolar

Recull de Lectures bàsiques

Eduquem pel consum responsable [diversos articles]. Estris d’educació en el lleure i animació sociocultural. 2006, núm. 151 (setembre, octubre), p. 5-14. Informació bàsica per introduir el tema i presentació de recursos.
FULLANA, P.; AYUSO, S.
Turisme sostenible.
Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. de Medi Ambient, 2001. 157 p.
Ofereix alternatives al turisme consumista tant per a administracions i empreses com turistes.
Guia per al consum responsable (de roba). Barcelona: Setem Catalunya, 2006. 75 p.
Breu guia publicada dins la campanya ‘Roba Neta’ per a promoure el consum responsable en l’àmbit del tèxtil.
Guia per un consum responsable.
Barcelona: Justícia i Pau, [2006-]. 1 carpeta.
A través de fitxes temàtiques, presenta els efectes del consumisme sobre el medi ambient, la salut, etc. Inclou consells per actuar d’una manera més sostenible.
Guies d’educació ambiental.
Barcelona: l’Ajuntament, 1998-.
Molts títols d’aquesta col·lecció tracten temes relacionats amb el consum responsable. En destaquem: Ecoproductes a la llar (núm. 16), Alimentació sostenible (núm. 18), YouthXchange: eines per a un consum responsable (núm. 20), Oficina verda per a empreses del sector d’oficines i despatxos (núm. 25), Finançament ètic i sostenibilitat (núm. 27).
MARTÍNEZ-OROZCO, S.
Comercio justo, consumo responsable.
Barcelona: Intermón, 2000. 112 p. (Documentos; 8). Obra bàsica per entendre l’origen, el desenvolupament i l’estat actual del comerç just.
OLIVERES, A.
Contra la fam i la guerra.
Barcelona: Angle, 2004. 146 p.
Explica els interessos que hi ha darrera dels conflictes i les desigualtats econòmiques i socials.
Opcions: informació per al consum.
Barcelona: Centre de Recerca i Informació en Consum, 2002-.
Revista monogràfica que a cada número tracta un tema amb extensió (la pasta, la llet, les joguines, el consum de sabó, el consum de carn, etc.).
Perspectiva ambiental.
Fundació Terra. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 1995-. Suplement de la revista Perspectiva Escolar.
Alguns del monogràfics tracten temes com el factor 4, l’ecoturisme, la petjada ecològica i la seguretat alimentària. Es poden descarregar en PDF a la web de la Fundació Terra (www.ecoterra.org). 

Sistema de vending de la UAB: consum responsable. Barcelona: l’Ajuntament, 1999. 1 fitxa.
Un exemple de com les màquines expenedores poden contribuir a un consum més responsable.
SOLIDARIDAD INTERNACIONAL.
Consume lo justo [en línia].
Madrid: Solidaridad Internacional, 2001. 20 p. [Consulta: 26 octubre 2006]. Disponible a:
Document amb exemples reals sobre comerç internacional, comerç just i consum responsable

Agenda 21 Escolar 

PROPOSTA ELIMINACIÓ D’ALUMINI

1. Repartiment d’embolcalls com a obsequi, als alumnes que vinguin, el dia establert, amb un esmorzar "saludable": embolcall a canvi d' esmorzar saludable. Entrega dels embolcalls a l’hora del pati, després d’haver demanat a tots aquells alumnes que en vulguin, escriguin perquè el volen i què en faran... (és allò de que totes les coses impliquen un petit esforç...). Els que siguin més originals en  el seu escrit també podran rebre algun altre tipus d’obsequi (tipus una bossa per anar a comprar). 
Si sobren embolcalls es poden donar a alumnes o mestres d'altres cursos que els han demanat, i fins i tot donar-los com a premis de diferents activitats (cursa d'orientació...).

2.  Recordatori constant: Cada vegada que no es porta embolcall sostenible, recordar-ho a la família en concret, sobretot amb els petits, ja que tenen un embolcall regalat i no poden tenir excusa.

Posar notes a l'agenda recordant l'ús d'aquests embolcalls.

3. Full de compromís individual i col·lectiu: Elaborar un full de compromís individual que cada alumne ha d’omplir després de veure l'anàlisi de dades de la primera diagnosi. Aquest document un cop signat per l'alumne el guarda a la seva carpeta d'ús diari. En qualsevol moment es pot recordar aquest compromís.
Des de les tutories també s'ha de fer un seguiment d'aquests compromisos individuals i fer-ne un de col·lectiu, com a grup classe.

4. Declaració de l’escola com a centre lliure d’alumini, tenint en compte aquestes actuacions:
1.- La cuina deixarà de fer servir alumini en els dinars de les excursions i ho anunciarà.
2.- Les famílies rebran una carta amb la carta per comprar els llibres de text del proper curs.
3.- Els alumnes treballaran el tema en les tutories.

5. Elaborar un arbre de paper d'alumini recollit durant una setmana als esmorzars de l’escola i exposar-lo, amb una breu explicació, a l’entrada del centre,s per tal de sensibilitzar la comunitat educativa i les famílies. L’objectiu, veure la quantitat de paper d'alumini que es pot arribar a consumir en poc temps.

Estendre per tot el pati el paper d'alumini recollit durant una setmana a tota l'escola.

Sorprendre els alumnes a l'hora de l'esbarjo  amb una gravació i una breu entrevista,tan per preguntar a aquells que no fan servir l’embolcall reutilitzable com per felicitar als que sí.

Tot aixó ho pot organitzar la comissió verda – Ecodelegats

6. Accions d’impacte sorpresa: Durant una setmana organitzar petites accions d'impacte visual a diferents llocs del centre: apilar la brossa dels esmorzars al mig dels passadissos de les aules, representació teatral sorpresa a l'aula de mestres com agents tipus "capità enciam", manifestació amb pancartes al pati de grans...

7. Reunió i creació d’una comissió d’alumnes per plantejar i resoldre la situació obtinguda de la primera diagnosi i prendre decisions d’actuació tipus: 1) conscienciar els alumnes de CM I CS de la importància de no generar tants residus amb l'esmorzar 2) repartir els embolcalls sostenibles 3) enunciar l'ús dels nous embolcalls 4) avaluar els resultats 5) Informar  d'aquests resultats a la comunitat educativa.

8. Preparar un cubell per a la recollida específica dels ENVASOS per a que els nens que portin embolcalls no reutilitzables puguin llençar els envasos al seu contenidor corresponent i així almenys reciclar els envasos residuals (paper d'alumini, brics...).

CAMPANYES INFORMATIVES:

Implicació famílies, convencem als pares i mares:


Es demana als infants que expliquin als pares la nova iniciativa.
- Carta dirigida als pares i redactada pels mateixos alumnes explicant el perquè d'utilitzar els embolcalls reutilitzables i la importància de la reducció de residus.
- S'entrega una circular en la qual s'explica els pares tot allò que es farà i la necessitat de la reducció de residus, per tal de fer-los conscients.
- Fer un díptic informatiu per a totes les famílies del centre explicant l'activitat amb fotografies.
- A la porta de l'escola deixar un fulletó informatiu perquè les famílies sàpiguen quin és el nostre projecte d'escola.
- Un representant de cada classe assisteix a l’Assemblea de pares i mares delegats de curs per tal d’explicar la iniciativa i demanar a les famílies la seva col·laboració.
- Parlar amb l’AMPA perquè en faci difusió. Escrivim un article a la web de l’escola.

Ho expliquem als companys:

En grups, exposem les conclusions obtingudes en la recerca d’informació sobre l’alumini, en format audiovisual (lip dub o en Power Point) per la resta d’alumnes del centre pels  ecodelegats 
- Preparar un guió amb unes idees bàsiques sobre el nostre projecte per transmetre a la resta de companys de l'escola, classe per classe.
- Explicar a la resta d’alumnes del centre les nostres recerques sobre l’alumini, repartir díptics amb informació dels embolcalls i proposar que cada curs faci un anunci publicitari per promoure l'ús dels nous embolcalls.

Ho expliquem als mestres:

Al claustre o per correu electrònic s’informa del projecte a la resta de professorat i se’ls demana la seva col·laboració perquè també donin exemple.

Campanya de comunicació:

Creació d’un logo del projecte i uns cartells informatius sobre els impactes ambientals d’un mal ús de l’alumini, exposats a la cartellera verda del centre i publicats a la web del centre.

Camí de petjades des de diferents punts del centre que condueixen fins a la cartellera verda o bé decoració de l'escala amb cartolines i creació d’un embolcall gegant i signat com a compromís.    .

Crear cançons, interpretar-les i gravar-les per fer-ne difusió a la resta del centre i a les famílies.

-Notícia a la web de l’escola i vídeo propagandístic del projecte penjat al web de l’escola.

Penjar una notícia a la cartellera de medi ambient sobre la diagnosi recollida al nostre centre de manera molt visual, amb gràfiques, esquemes i fotos.

Visualització del projecte virtualment a través d’una composició amb dues fotos perquè cada vegada que et connectius amb la web del centre i amb el campus virtual es vegi.

- Decoració de les parets amb fotos i bafarades sobre els embolcalls

- Murals informatius (investigacions sobre els materials, els residus, els resultats de les diagnosis fetes al centre i a d’altres centres...) penjats als passadissos de l’escola