¿La ciencia confirma que estamos ante una emergencia climática? Sí, el consenso científico es que sí

Desde hace unos meses cada vez oímos hablar más de “emergencia climática”. Varios países, entre ellos España, Francia, Canadá y Reino Unido han apoyado oficialmente la declaración de emergencia climática. Miles de universidades y más de 70 sociedades médicas también se han sumado. ¿Está justificado científicamente hablar de emergencia?

El consenso científico es que sí. Andreu Escrivà, ambientólogo y autor del libro Aún no es tarde, lo explica a Maldita Ciencia con estas palabras: "El clima está cambiando, por acción humana, y es una emergencia para nosotros y, además, para gran parte de la biodiversidad del planeta. Este cambio es tan abrupto, tan rápido, tan bestia y lleva asociado una dimensión humana de desigualdad económica, social, migraciones, problemas de salud…, que hace que sea una emergencia abordarlo".

Alicia Pérez-Porro, científica que conecta océano, cambio climático e igualdad de género, e investigadora asociada al Museo de Historia Natural del Smithsonian y presidenta de ECUSA (Españoles Científicos en USA), lo justifica así a Maldita Ciencia: "Muchos de los negacionistas se agarran a que el cambio climático ha ocurrido a lo largo de toda la historia. Y sí, el clima no es una cosa estable, pasa por periodos de cambio. Pero cuando hablamos de cambio climático hoy en día nos referimos a un cambio que estamos provocando los humanos". 

Además, Alicia añade: "Hemos acelerado tanto este cambio que no estamos dando tiempo a ninguna especie a adaptarse. Aquí es donde está el peligro. Estamos provocando una sexta extinción masivaen la que nosotros también nos podemos ir por delante. De aquí viene el término emergencia climática".

Según el último informe del Grupo Intergubernamental de Expertos sobre Cambio Climático (IPCC) de la ONU, la temperatura global ya ha subido un grado por efecto de la actividad humana, y se llegaría al umbral de un grado y medio en 2030 si las emisiones de efecto invernadero siguen al ritmo actual. Este grado y medio de aumento es el umbral que no debemos de superar si no queremos exponernos a los peores efectos del cambio climático. Según declaró el Secretario General de las Naciones Unidas, António Guterres: "Las conclusiones científicas son que un aumento de temperatura mayor llevaría a cambios drásticos e irreversibles para el ecosistema. Sin embargo, si seguimos como hasta ahora, a finales de siglo habremos subido tres grados".

El cambio climático también impacta en la salud

En un estudio de la Sociedad Real de Medicina Tropical se explican los desafíos en salud global para los próximos 25 años. Migraciones masivas, enfermedades nuevas y emergentes y el impacto sobre la salud y la nutrición de las fuentes de alimento arrasadas por el clima. La emergencia climática también empeorará problemas existentes. Las temperaturas más altas en mares y océanos llevarán a "una mayor incidencia de enfermedades relacionadas con agua y toxinas". Los expertos de esta sociedad afirman que los gobiernos y las autoridades sanitarias no están preparándoseadecuadamente para las consecuencias médicas del calentamiento global. 

Médicos Sin Fronteras también ha declarado la emergencia climática. En un informe sobre el impacto del cambio climático en la salud, la organización destacaba que las consecuencias de esta crisis son devastadoras. "Estamos viendo de primera mano como los factores medioambientales empeoran las crisis humanitarias", señalan.

¿Cambia algo que hablemos de emergencia climática en lugar de cambio climático?

El consenso entre los expertos es que sí. Andreu Escrivà explica que "se puede hablar de cambio climático y no hacer nada, pero la emergencia climática te interpela directamente, te está diciendo "esto va de vosotros"". El ambientólogo añade: "Se puede hablar de cambio climático de forma más o menos aséptica, pero no se puede hablar de emergencia climática, sobre todo desde una posición de poder, institucional o empresarial, y seguir sin hacer nada".

De hecho, ya en 2002, en un informe elaborado para el entonces presidente de Estados Unidos, ya se tenían en cuenta estos factores. En el informe se recomendaba usar "cambio climático" en lugar de "calentamiento global" precisamente porque afectaba mucho menos. Tras estudiar la influencia de distintas expresiones en las reacciones de los ciudadanos, se había constatado que "cambio climático" no suscitaba emociones y no asustaba al no tener connotaciones catastróficas. 

Alicia Pérez-Porro afirma que usar un lenguaje adecuado es clave para que la población entienda que hay que actuar. Este cambio en el lenguaje es una llamada a la acción. "Si queremos atajar esta crisis todos los actores cuentan. Todo el mundo tiene que entender que el lenguaje importa. Muchos estudios demuestran que cuando apelas a las emociones es cuando la gente realmente entiende que esto va con ellos, que lo que pasa es real". La investigadora explica que no es el único término que se está intentando cambiar: "Me gusta mucho el término ecocidio. Hace referencia a la pérdida masiva de diversidad que acompaña a la crisis climática, pero tiene un mayor componente emocional".

Por todo esto, hace unos meses el periódico británico The Guardian anunció que cambiaría la forma de expresarse en las noticias sobre la crisis climática. En lugar de "cambio climático" ahora usan sobre todo "emergencia climática" y "crisis climática".  Como nos comenta Andreu Escrivà, también está justificado científicamente hablar de "crisis", ya que estamos ante un cambio rápido y muy abrupto de condiciones ambientales. Sin embargo, según el ambientólogo a veces el término emergencia climática se usa mal: "Para mi la emergencia tiene que estar ligada a la vertiente humana, se tiene que referir a todo lo que implica luchar o adaptarse al cambio climático. No se usa bien si se usa solo como un sinónimo de cambio climático". 

Hablar de emergencia climática está más que justificado por la ciencia. Además, según los expertos, es la mejor forma de provocar el cambio necesario para detenerla. En palabras del secretario general de la ONU: "La emergencia climática es una carrera que estamos perdiendo, pero es una carrera que podemos ganar".

Qué es educación ambiental: concepto y objetivos

Los seres humanos siempre hemos interaccionado y modificado el medio ambiente, es decir, que los problemas ambientales no son un fenómeno nuevo. Aunque siempre hayan existido problemas ambientales, lo preocupante es que en los últimos tiempos, estos se han acelerado y masificado. Con la idea de concienciar a la población sobre estos problemas ambientales, sus causas, consecuencias y soluciones, surgió la educación ambiental y se ha convertido en algo vital para el futuro del planeta.

En este artículo de EcologíaVerde, hablamos sobre qué es la educación ambiental: concepto y objetivos.

La crisis ambiental

Actualmente, los problemas ambientales no se desarrollan de forma independiente unos de otros sino que son fenómenos que interaccionan unos con otros para dar lugar a una realidad ambiental diferente a la que ocasionaría estos fenómenos aislados. Por ejemplo, el aumento de población es un problema ambiental y va ligado al resto de problemas relacionados con la contaminación ambiental, pues cuantos más humanos hay en el planeta parece ser que más contaminamos.

Por esto, más que de problemas ambientales, podemos hablar de una crisis ambiental que tiene efectos globales. Es en esta crisis cuando debemos encontrar soluciones innovadoras, que reinventen nuestra manera de entender y relacionarnos con el medio ambiente.

Sin embargo, estas soluciones innovadoras no deben ser solo tecnológicas, sino también cuestionarse algunos de los valores de la sociedad actual, ya que son la base de la crisis ambiental. De esta forma, la educación ambiental tiene un papel importantísimo a la hora de fomentar el aprendizaje y participación en aquello que buscamos entender.

Consulta este otro artículo sobre Cuál es la importancia de la educación ambiental para conocer mejor este tema.

Qué es la educación ambiental

Las relaciones entre educación y medio ambiente no son una cosa nueva, su novedad es que el medio ambiente se convierte en el medio educativo, contenido o recurso didáctico, pero también en su principal finalidad y objetivo. De esta manera, aunque sus orígenes sean antiguos, la educación ambiental cómo la comprendemos a día de hoy es un concepto que surge a finales de los años setenta.

Además, la educación ambiental goza de cierto reconocimiento institucional. Internacionalmente, por ejemplo, es la Organización de las Naciones Unidas por medio de organismos como la UNESCO y PNUMA, la que impulsa programas y estudios de educación ambiental. Fuera del ámbito internacional, son las entidades, organizaciones no gubernamentales o educadores los que pueden impulsar programas de educación ambiental.

De este modo, la educación ambiental sirve para enseñar los valores e importancia del cuidado del medio ambiente, los problemas que hay actualmente y las posibles soluciones y cómo aplicarlas. Por ejemplo, para los más pequeños se enfoca no solo en clases teóricas, sino sobre todo con actividades de educación ambiental para jóvenes, ya que así pueden entender mejor todo esto y en un futuro incluso tener ideas propias para prevenir y solucionar estos problemas.

Funciones y objetivos de la educación ambiental

Uno de los objetivos primordiales de la educación ambiental es conseguir que tanto los individuos como los colectivos entiendan la complejidad del medio ambiente (que resulta de las interacciones de distintos aspectos: biológicos, físicos, sociales, económicos, culturales, etc.) y obtengan los conocimientos, valores y habilidades prácticas que les permitan participar en la prevención y solución de algunos de los problemas ambientales actuales.

La educación ambiental, por tanto, no se debe limitar a un aspecto teórico del proceso educativo, sino que debe hacer que los miembros de la sociedad participen activamente, en la medida de sus posibilidades. Entre los objetivos de la educación ambiental están:

• Crear conciencia: proporcionar las herramientas adecuadas a las personas y a los grupos sociales para que adquieran mayor sensibilidad y conciencia acerca del medio ambiente y de sus problemas concretos.
• Crear conocimiento: ayudar a que las personas comprendan el medio ambiente, sus procesos, los problemas a los que se enfrenta y el papel de la humanidad en ellos.
• Fomentar actitudes: fomentar en las personas el aprendizaje de valores sociales y un interés por el medio ambiente que los impulsen a participar en su protección y mejora.
• Fomentar aptitudes: fomentar que las personas adquieran las aptitudes necesarias para resolver los problemas ambientales.
• Capacidad para evaluar: conseguir que las personas sean capaces de evaluar los programas de educación ambiental y proponer mejoras.
• Participación: fomentar en las personas el deseo de participar activamente en la protección del medio ambiente.

Educación y gestión ambiental

Para que esta educación sea realmente efectiva debe vincularse con la legislación, las políticas, las decisiones y las medidas de control que los gobiernos aprueben en relación al medio ambiente. Esto requiere de la inclusión de los programas de educación ambiental en la planificación y en las políticas generales. En ocasiones, se ponen en marcha programas atractivos y con buenas puestas en escena, pero que no participan demasiado en la gestión que se realiza. Por lo tanto, la educación ambiental se debe integrar con la gestión ambiental y no ser usada como una medida para justificar deficiencias en la gestión.

La actual necesidad de una transición hacía la sostenibilidad requiere de profundos cambios económicos, sociales, políticos, tecnológicos y educativos.

Barcelona i Dangjin: teixint vincles educatius

Una delegació de professorat i membres de l’administració de la ciutat de Dangjin, a Corea del Sud, va visitar La Fàbrica del Sol i tres centres educatius per conèixer de ben a prop el programa Escoles + Sostenibles.
 

Fa uns mesos, Escoles+Sostenibles va ser convidada a la 9a trobada de Ciutats Educadores d'Àsia i del Pacífic, celebrada a​ la ciutat de Dangjin. Com a resultat d’aquella trobada, el Programa d’Educació, Avaluació i Recerca Ambiental de Corea (Korean Environmental Education Program, Evaluation and Research) es va posar en contacte amb l’equip del programa per conèixer Escoles+Sostenibles de més a prop.

Així doncs, la delegació coreana tenia l’objectiu d’aprendre com funciona el programa i conèixer alguns dels centres educatius de la xarxa. Per aquest motiu, el dilluns 13 de gener van visitar La Fàbrica del Sol i van compartir amb l'equip d’Escoles + Sostenibles visions sobre l’educació, la sostenibilitat, els objectius i la relació amb els centres educatius. Després van visitar l’Escola Virolai i, l’endemà, els instituts Maria Espinalt i Quatre Cantons. En tots ells van ser rebuts per alumnat i personal docent, els quals van fer d'amfitrions mostrant el seu centre, explicant com treballen, quins projectes porten a terme i com entenen l'educació. D’aquesta manera, hi va haver un intercanvi molt interessant sobre les maneres d'entendre l'aprenentatge, la gestió educativa i la missió dels centres educatius en la societat.

Pel que fa al programa d’Educació, Avaluació i Recerca Ambiental de Corea, que depèn del Ministeri de Medi Ambient de Corea del Sud, està desenvolupant des de fa tres anys un programa anomenat Dreaming Eco School Project, que pretén donar suport i promoure l’educació per la sostenibilitat en el món educatiu. A Corea del Sud existeix una assignatura de medi ambient que s’imparteix dels 12 als 19 anys però que cada centre educatiu decideix si l’inclou en el seu projecte curricular o no. L’objectiu de Dreaming Eco School Project és aconseguir la millora continua de l’assignatura, promoure la integració de l’educació ambiental en la resta d’assignatures i construir un context escolar ampli que inclogui la comunitat local. Així doncs, aquest programa ofereix assessorament i formació al professorat així com un pressupost per a cada centre. De moment, només 21 centres del país hi estan adherits.

Des d'Escoles + Sostenibles volem agrair els centres educatius de la xarxa que han acollit amb els braços oberts la delegació coreana. El personal de l’administració de Corea, que també ha visitat altres institucions, ha marxat amb les piles ben carregades i plena d'agraïments.

    

Els ‘Bee Wrap’ causen furor!

L’alumnat del Col·legi Jesuïtes Gràcia-Kostka estén la iniciativa dels embolcalls de cera d’abella amb els instituts Pau Claris i Quatre Cantons i treballen conjuntament per a implicar la comunitat educativa i les famílies.

Un dels objectius del programa Escoles + Sostenibles és fomentar la capacitat de treball en equip, l’aprenentatge compartit i el treball en xarxa. En aquesta ocasió ha estat el Col·legi Jesuïtes Gràcia-Kotska, que, a través d’una iniciativa per prevenir la generació de residus, ha volgut compartir i estendre la seva experiència a dos instituts de la xarxa i així generar propostes per a millorar la sostenibilitat del centre i l’entorn. A continuació us deixem amb el relat de l’alumnat del col·legi que ens explica com han viscut l’experiència:

L’alumnat de 4t d’ESO del Col·legi Jesuïtes Gràcia-Kotska ha tingut l’oportunitat d’explicar a un grup de joves dels instituts Quatre Cantons i Pau Claris de Barcelona, la seva iniciativa de substituir els embolcalls d’un sol ús pels embolcalls sostenibles i reutilitzables “Bee Wrap”. Aquesta iniciativa es va presentar a l’Acte de cloenda d’Escoles + Sostenibles del curs passat (2018-2019) i es va publicar la notícia al butlletí d’Escoles + Sostenibles.

Però, què és el Bee Wrap?

La traducció literal seria embolcall d’abella, però es refereix, en aquest cas, a la cera de les abelles. Així, es tracta d’un embolcall reutilitzable, per a dur els entrepans o altres aliments, fet a partir de la cera de les abelles.

Com ho hem fet?

Per a la realització del taller, hem utilitzat cera d’abella ecològica planxada sobre una tela amb paper de forn. Netejant-lo simplement amb aigua freda es pot reutilitzar moltes vegades.

Aprenem conjuntament

Aquesta trobada també ha servit per posar sobre la taula experiències i propostes per a un canvi d’hàbits més sostenibles i més saludables per a totes les etapes educatives, ja que segons les dades d’un estudi realitzat pel programa Escoles + Sostenibles, l’ús d’embolcalls reutilitzables a la secundària presenta valors molt baixos. Recordem que els embolcalls i envasos d’un sol ús són una les fonts més grans de residus, i és per això que iniciatives com els embolcalls reutilitzables són molt necessàries. L’alumnat dels instituts que ens han visitat ha estat molt engrescat amb el taller i està decidit a compartir l’experiència amb els seus companys.

A més, durant la sessió s’ha generat en col·laboració un document de treball en què s’han definit propostes respecte a l’ús d’embolcalls reutilitzables per dur a terme els següents objectius:

• Implicar les famílies
• Motivar l’alumnat de secundària
• Sensibilitzar sobre la problemàtica de l’extracció/la gestió de l’alumini i la generació dels residus a l’esmorzar
• Mantenir l’ús de l’embolcall reutilitzable al llarg del temps
• Implicar el professorat en el canvi d’hàbits

> Consulteu el document complet
> Notícia butlletí 14 de novembre “Compartim embolcalls fets de cera d’abella”

Treballar el medi ambient de forma interdisciplinària

Dibuixos, fotografies, instruments musicals o joguines creades a partir dels residus generats a l’escola són algunes de les iniciatives de l’exposició de l’Escola Sagrada Família després de dues setmanes de treball intens al voltant de la sostenibilitat.

L’Escola Sagrada Família celebra un cop l’any l’Eix Transversal, un treball interdisciplinari de tots els nivells (des d’educació infantil fins sisè de primària) que es fa simultàniament durant dues setmanes i que acaba amb una exposició oberta a tota la comunitat educativa i al barri, que dura dues setmanes més. El curs passat es va tractar el tema de la contaminació acústica i enguany, ha girat al voltant del medi ambient.

El projecte de l'Eix transversal es desenvolupa de forma més intensa entre mitjans i finals de novembre, tot i que el professorat pot decidir començar a treballar o a introduir la temàtica abans. Durant les dues setmanes que engloben el projecte, l’alumnat realitza treballs individualment, en grups petits i en grups més grans.

 

Així, el resultat final és una exposició i, entre personal docent i alumnat, decoren la planta baixa de l'escola amb tot el material creat durant les dues setmanes que dura l’activitat. D’aquesta manera es mostra la feina feta a tothom. S’obre també l’exposició a famílies i persones del barri per compartir el treball realitzat i conscienciar visitants i alumnat.

Així doncs, en l’edició d’enguany, l’exposició va incloure dibuixos fets pels més menuts sota el títol “què entenem per medi ambient?”, iniciatives per a reutilitzar els residus i convertir-los en joguines o instruments musicals i tallers per a conscienciar sobre la importància de l’ús de bosses de roba i de cantimplores. També va haver-hi espai per a presentar els resultats d’algunes activitats que van dur a terme durant les dues setmanes de l’Eix Transversal: per exemple, van exposar, a tall de denúncia, alguns dels residus que una part de l’alumnat va trobar per la sorra o dins l’aigua en la sortida que van fer a la platja.

A més, l’exposició va comptar amb “Greta activista mediambiental”, un espai creat en honor a la jove activista sueca Greta Thunberg, que està servint d’inspiració al jovent d’arreu del món. Finalment, hi va haver lloc per a experimentar i per a fer maquetes que permetessin adonar-se de forma molt visual de com de gran i greu és la dimensió del problema. Els resultats d’aquests experiments i les maquetes també van exposar-se.

 

Els últims anys s’ha treballat amb altres assumptes relacionats amb la sostenibilitat, com el consum responsable, el comerç just o els drets humans.

> Notícia butlletí febrer 2018 “Treballem en la prevenció de la contaminació acústica” (Eix transversal Sagrada Família 2017-2018)

L’educació ambiental està de celebració

El pròxim 26 de gener, Dia Mundial de l'Educació Ambiental, arriba ple d'opcions per a celebrar-lo: assistir a la festa de La Fàbrica del Sol i donar un cop d’ull als documentals i recomanacions del Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Un any més, amb motiu del Dia Mundial de l’Educació Ambiental, la ciutat té preparades algunes activitats per a destacar la importància de l’educació en el repte de combatre l’emergència climàtica. A més, el Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA), us ofereix alguns recursos que poden ser de gran utilitat.

Festa de l'Educació Ambiental a La Fàbrica del Sol

La Fàbrica del Sol és l’equipament municipal de referència de l’educació ambiental a la ciutat i és per aquest motiu que programa una celebració especial amb motiu del Dia Mundial de l’Educació Ambiental en col·laboració amb les Aules Ambientals. 

La Festa de l’Educació Ambiental tindrà lloc en diferents espais de l’interior de l’edifici. El programa inclou activitats per a totes les edats: una sessió de ‘contacontes’ infantil, jocs educatius i tallers creatius. Hi haurà un obsequi per a les famílies que primer s'inscriguin.
 

 Diumenge, 26 de gener d’11:00 a 13:30

La Fàbrica del Sol, Passeig de Salvat Papasseit, 1

> Més informació, programa complet i inscripcions 

Recursos del Servei de Documentació d'Educació Ambiental (SDEA)
 

En commemoració d'aquesta efemèride, l'SDEA ha preparat aquest aparador amb una selecció d'alguns dels recursos i publicacions més destacats en matèria d'Educació Ambiental. Acosteu-vos a La Fàbrica del Sol i doneu-li una ullada!

Educació ambiental. D’on venim? Cap a on anem? / Diputació de Barcelona. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Any 2017.

Aquest llibre és una revisió de l'estat de l'educació ambiental després de quaranta anys de pràctica efectiva. En aquest temps, la societat ha evolucionat extraordinàriament, i la percepció i la gestió del medi ambient s'han transformat de forma excepcional. Convenia fer una mirada crítica i una reflexió profunda per extreure coneixement del camí recorregut i actuar amb més responsabilitat i saviesa en el futur. La publicació és, també, una commemoració de diverses efemèrides relacionades amb l’educació ambiental.
 

Educar per a la transformació Ecosocial / FUHEM. Educación + ecosocial.

Aquest llibre aposta per promoure un model d’educació orientada a la resolució dels problemes socials, econòmics i ecològics; que es bolqui en la consecució del benestar per als que habitem aquest planeta, conscients dels límits i les interdependències que ens permeten viure. Una educació que permeti vincular-se al territori més proper i a la comunitat, que desemmascari i denunciï l'actual model de desenvolupament i doni pas a imaginar, construir i experimentar alternatives més sostenibles. 

Before the Flood / Leonardo DiCaprio i Fisher Stevens. Estats Units. National Geographic, 2016.

Documental produït i protagonitzat per Leonardo DiCaprio juntament amb Fisher Stevens i Martin Scorsese, entre d’altres, que mostra els efectes del canvi climàtic en el nostre entorn. També s'expliquen quines són les mesures que s’estan duent a terme per frenar-lo i com la societat pot prevenir les seves devastadores conseqüències (la desaparició d’espècies en perill d’extinció, ecosistemes, comunitats natives de tot el planeta, etc.). S’entrevisten a nombroses personalitats com Barack Obama, Ban Ki-moon, Elon Musk o el papa Francesc.

Demain / Cyril Dion i Mélanie Laurent. França, 2015.

Seguint la publicació d'un estudi que anunciava la possible desaparició de part de la humanitat l’any 2100, Cyril Dion i Mélanie Laurent es van proposar, al costat d'un equip de quatre persones, iniciar la seva pròpia investigació en deu països per esbrinar què podria estar provocant aquesta catàstrofe i, sobretot, com es podria evitar. Durant el seu viatge van conèixer persones pioneres que estaven reinventant l'agricultura, l'energia, l'economia, la democràcia i l'educació. Guanyadora del premi Cèsar al millor documental de l’any 2015.

Es declara l'emergència climàtica a Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona declara l’emergència climàtica a la ciutat i proposa un centenar de mesures per als propers cinc anys. Aquestes s’han treballat en el procés de la Taula per l’Emergència Climàtica en què hi han participat més de 200 entitats membres de B+S.

Estem en una situació d’emergència climàtica i per fer-hi front l’Ajuntament de Barcelona ha decretat l’emergència climàtica amb un pla d’acció 2020-2030 que inclou un centenar de mesures urgents, contundents i efectives per accelerar l’adaptació de la ciutat davant els episodis climatològics dels anys vinents i mitigar-ne els efectes a curt i llarg termini. El text de la declaració i l’estructura de les accions que s’implementaran s’han acordat amb més de dos-centes persones expertes, entitats i administracions que han participat en les sessions de la Taula per l’Emergència Climàtica.

Això no és un simulacre

L’Ajuntament de Barcelona destinarà 563,3 milions d’euros a implementar les mesures del Pla d’acció contra l’emergència climàtica per mitigar-ne els efectes i adaptar la ciutat als canvis climatològics dels anys vinents. El pla s’ha estructurat en set eixos temàtics que proposen un canvi de model en àmbits com l'economia, l'energia, la mobilitat, l'urbanisme i el consum, entre d'altres.

Què passarà si no actuem?

Segons els escenaris de canvi climàtic analitzats, tant en un escenari compromès per assolir els acords de París de la COP21 —impedir que l’escalfament global superi els 1,5 graus—, com en un escenari passiu —no emprendre cap mesura—, les possibles conseqüències inclouen:

• Més onades de calor a finals de segle, entre vuit i setze a l’any.
• Disminució d’entre un 14 i un 26% de la pluja acumulada a la ciutat a finals de segle. A més, els episodis de pluja extrema seran més freqüents, de manera que el que abans tenia lloc només cada 50 anys es preveu que tingui lloc cada 35 anys.
• Pèrdua d’entre un 30 i un 46% de superfície útil de sorra a la majoria de platges. La platja de Sant Sebastià pot arribar a desaparèixer gairebé del tot en el pitjor dels escenaris.
• Augment del risc d’incendi a Collserola i pèrdua de la biodiversitat.
• Empitjorament de la qualitat de l’aire.

Un pas previ: el Pla Clima

L’any 2018 l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el Pla Clima, un programa estratègic amb 242 mesures per afrontar els efectes de la crisi climàtica que giren al voltant de quatre eixos principals: mitigar els efectes del canvi climàtic, adaptar la ciutat a les conseqüències del canvi climàtic, prioritzar els col·lectius més vulnerables i implicar la ciutadania en aquesta lluita. La Declaració de l’emergència climàtica a la ciutat amplia i reforça els objectius del pla Clima en la lluita contra la crisi climàtica.

Font: InfoBarcelona

 

Decret d'emergència climàtica - Pep Canadell

Enllaços relacionats:

> Dossier de premsa (pdf)
> Declaració d'Emergència Climàtica (pdf)
> Web de la campanya "Això no és un simulacre"
> Vídeo complet de l'acte de Declaració d'Emergència Climàtica (streaming)

      

Ajuntament de BCN

✔@bcn_ajuntament

 · 15 de gen. de 2020

La crisi climàtica és real, no és un simulacre.
Si triem NO fer res per evitar-ho, convertirem Barcelona i el planeta en un lloc inhabitable.

Avui declarem l'#EmergènciaClimàticaBCN a la ciutat perquè encara som a temps de fer-hi front.http://emergenciaclimatica.barcelona 

Ajuntament de BCN

✔@bcn_ajuntament

Tothom és corresponsable del barri, la ciutat o el planeta que deixarem a les generacions futures.

La declaració de l'#EmergènciaClimàticaBCN la realitzem conjuntament amb experts, entitats i altres administracions que han participat en la Taula per l'Emergència Climàtica.

23

18:28 - 15 de gen. de 2020

Informació i privacitat dels Anuncis del Twitter

Llegeix els altres tuits de l'usuari Ajuntament de BCN