L’alumnat de sisè de primària de l’Escola Sant Josep Oriol elabora un curtmetratge a final de curs que denuncia l’ús i abús del plàstic a la nostra societat. Els joves han fet el guió, han rodat les imatges i han compost la música, amb l’ajuda del professorat i les famílies.
En Jaume Martín -cap d’estudis de l’escola, mestre d’anglès i director de les pel·lícules que s’hi fan- un grup d’alumnat i algunes famílies s’han encarregat d’escriure aquesta crònica sobre el curtmetratge “La noia de plàstic”:
Combinar cinema i sostenibilitat és una aventura i també una responsabilitat. A l’escola Sant Josep Oriol ja fa temps que treballem la sostenibilitat; tota la comunitat educativa té interioritzat el camí a seguir i, si algú l’oblida, arriba L’Eskamot Verd i ens el recorda. Aquesta realitat verda, tard o d’hora, s’havia de veure reflectida en la pel·lícula que cada any fa l’alumnat de sisè de primària. I aquest ha estat el curs escollit. A més, la pel·lícula ha estat guardonada amb el segon premi en la categoria de Cicle Mitjà i Cicle Superior de Primària dels premis del Consell de l’Audiovisual de Catalunya:
Com bé apunta la Gemma, alumna de sisè “Sant Josep Oriol és una escola que es preocupa pel medi ambient i la sostenibilitat i, què hi ha millor que fer un curtmetratge que faci arribar a la gent el missatge de com d’important és conservar la natura?” . Un cop triada la temàtica, “la denúncia de l’ús i abús del plàstic avui en dia a la nostra societat”, va començar el debat de la creació del guió i de la composició de la història. Aquest procés és el més intens i el més apassionant perquè fer un guió entre 25 persones (24 alumnes i un mestre) comporta un debat i un esforç de consens encomiable. La decisió i justificació del malson de la protagonista va comportar discussions aferrissades però respectuoses que van reforçar la feina posterior feta ja des d’un consens pactat entre tots i totes. Com a mestres, sempre ens preocupa que aquest procés s’allargui massa, però en realitat val la pena sentir les seves veus i debatre les seves idees perquè després facilita molt més el treball, tot és molt més senzill, tal com diu la Gemma:
“El procés de creació de la pel·lícula va ser molt intens; vam organitzar-nos en grups per fer un guió, vam fer storyboards en què vam especificar quins plans faríem en cada escena, vam fer una recol·lecció de materials reciclats i residus de casa, vam fer els decorats, vam gravar per torns... Fins a aconseguir fer un gran muntatge amb totes les escenes gravades. La meva experiència -i segur que la de tot l’alumnat de sisè- ha estat increïble! Ens ho hem passat molt bé preparant el guió, fent els càstings, els decorats i en alguns moments fent de directors i de càmeres.”
Vegeu a continuació el resultat final:
Aquesta pel·lícula també és singular perquè la composició de la música va ser a càrrec de cinc alumnes: la Paula, el Marc, la Marina, l’Eudald i el Tonet.
Un pare de l’escola, Joseph Wieczorek, que té un petit estudi a casa seva parla orgullós de la feina d’aquests infants: “L'alumnat, d’onze anys i amb 4 o 5 anys d’estudis de piano, van compondre 7 minuts de banda sonora original per a un curt sense diàlegs. Les 7 peces van ser maquetades en el meu estudi de gravació i van ser gravades una setmana més tard. Cal destacar que no s’han editat ni tocat les seves músiques i que els compositors han utilitzat la seva formació musical i la seva imaginació per a integrar-la en el projecte. Com equip hem après molt, especialment jo.”
Respecte de la música, en Marc ens explica el plantejament principal:
“Ens vam reunir els pianistes de sisè juntament amb el Jaume i ens vam distribuir quina part de la pel·lícula feia cadascú. Aquí ve la part que tothom es pensa que és fàcil, i no ho és pas: la d’adaptar la música a la idea. La música d’aquesta banda sonora està feta perquè transmeti emocions que nosaltres tenim en fets, moments o que simplement tenim.”
La Marina ens recorda el propòsit de tota la feina realitzada, a la vegada que destaca el treball en equip i el gran ajut de les famílies en tot el procés creatiu:
“Hem pogut interpretar les nostres pròpies peces, i per un bon motiu! Recordar a tothom que només tenim un planeta i que encara som a temps de salvar-lo.
Finalment, en Tonet conclou, emocionat:
“Em va fer molta il·lusió que comptessin amb mi per compondre una cançó per a una pel·lícula com “La noia de plàstic”, ja que és una pel·lícula molt bonica i el missatge que ens dona és molt esperançador. Va ser molt divertit compondre i gravar les cançons i, amb els ànims que em van donar tots els companys, crec que va valdre molt la pena.”
Cal destacar que l’ajut de les famílies ha jugat un paper vital en l’elaboració de la pel·lícula, en la recerca de materials, en la disponibilitat de moments per a la gravació fora de l’horari escolar, etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario