Un refrany diu –i després la física ho ha demostrat- que el simple
aleteig d'una papallona pot canviar el món. Actualment, en plena
emergència climàtica i en un context de globalització, és impossible
imaginar un procés sense un impacte ambiental molt més enllà de l'entorn
immediat.
És el cas de quelcom tan quotidià i aparentment innocu com els menjadors
escolars públics de Barcelona. La presència en els menús dels
denominats aliments quilomètrics –que es produeixen a l'altra punta del
món- provoquen que, per cada centre, calgui una superfície superior al
Camp Nou per compensar les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Aquest fet –
analitzat
a partir d'un estudi encarregat per la Direcció de Justícia Global i
Cooperació Internacional de l'Ajuntament de Barcelona- és un exemple
clar del concepte de justícia ambiental. Com la tria del menús que
mengen els infants barcelonins pot provocar impactes globals o en altres
punts del planeta. Ara bé, l'estudi també demostra que és possible
tenir menús sense aliments quilomètrics i amb un elevat percentatge de
producte ecològic i de proximitat. Uns projectes de menjador, en
definitiva, molt més responsables i justos ambientalment.
Quins impactes provoquen els aliments quilomètrics?
L'estudi impulsat per Justícia Global
va buidar els menús dels menjadors de les 168 escoles públiques de la
ciutat. Una de les autores és Neus Martí, doctora en Ciències
Ambientals, que explica a
NacióDigital que el gran objectiu era detectar la presència dels denominats aliments quilomètrics.
"Vam utilitzar aliments sentinella per cada mes. Són aquells que, en una
determinada època de l'any i pel seu circuit de proveïment, tenim clar
que s'han produït a milers de quilòmetres", assenyala. El desembre, per
exemple, és el cas de les mongetes tendres i els tomàquets procedents
d'Almeria o del Marroc. O bé els plàtans que venen de Colòmbia. En el
cas del peix, destaca Martí, un dels problemes és que pràcticament cada
setmana és lluç i bacallà, espècies que pateixen una gran pressió per
les captures.
A vegades, els impactes no són tan evidents. És el cas de la carn que,
quan no és ecològica, acostuma a ser de porc. La producció és molt
intensiva i provoca la contaminació dels aqüífers en comarques com
Osona, pels purins. A més, s'alimenta de soja transgènica, provinent de
l'Argentina i el Brasil on genera impactes ambientals i socials severs
per la tala i crema de la selva. En definitiva, un aliment indirectament
quilomètric i que genera una injustícia ambiental tant a nivell
regional com global. Els autors de l'estudi també destaquen el blat de
moro, molt habitual a les amanides: majoritàriament és importat i, a
més, sense garanties sobre si és transgènic.
La generació d'emissions pel transport o per la mateixa producció
contribueixen al canvi climàtic i provoquen un impacte global. En canvi,
altres efectes són deslocalitzats i no els patim nosaltres sinó regions
molt allunyades: empobriment del sòl, pèrdua de biodiversitat,
esgotament recursos pesquers, etc.
Un Camp Nou per cada escola
La
petjada ecològica
és un dels mètodes que pot servir per quantificar la justícia
ambiental. La definició més acceptada consisteix en l'àrea ecològicament
productiva que cal per satisfer el nostre estil de vida actual de
manera indefinida. Mesura la superfície de terra i mar productiva
necessària per generar els recursos que consumeix un determinat país,
així com la necessària per absorbir emissions i residus.
A Catalunya, per exemple, els darrers càlculs situaven la petjada
ecològica en una superfície que pràcticament multiplica per vuit la seva
extensió. En el cas dels menjadors escolars, malgrat que no s'ha fet un
càlcul complet, s'ha estimat que la superfície necessària per assimilar
els gasos d'efecte hivernacle del transport supera per, cada centre, la
de tot un Camp Nou. Concretament, 7.140 metres quadrats per cada escola
on el 50% dels infants es quedin a dinar i que importi el 50% dels
aliments.
Ara bé, amb aquestes dades es pot assegurar que els menjadors escolars
de Barcelona són insostenibles? La resposta dels autors de l'estudi és
matisada. "La situació no és gens homogènia", assegura Neus Martí, que
recorda que hi ha una setantena de gestores amb models molt diferents.
En general, les que corresponen a grans empreses multiserveis i amb
procediments globalitzats tenen menys producte ecològic i, sobretot, de
proximitat. En canvi, petites gestores acostumen a tenir un model de
menjador molt clar amb un elevat component de responsabilitat ambiental
però també social. "També ofereixen una major transparència i informació
a les famílies sobre la tipologia i l'origen dels aliments", afegeix.
Una nena, en un menjador escolar. Foto: ACN
Neus Martí i la resta d'autors de l'estudi són optimistes. "Està
demostrat que és possible. Hi ha escoles amb menús que situen la
sostenibilitat al centre al mateix preu que la resta", assenyala. En
aquest sentit, destaca gestores de menjadors com
Ecomenja i
Vatua l'Olla,
entre altres. Tenen contacte directe amb proveïdors locals amb qui
pacten els preus i planifiquen conjuntament com abastir l'escola tot
l'any. "És un relació col·laborativa: el preu és més just per ambdues
parts per la manca d'intermediaris", destaca Martí. A més, als
productors se'ls visibilitza i, fins i tot, la mainada visita les seves
finques.
Ecomenja és una gestora amb la certificació d'
Intereco.
Actualment treballa en els menjadors de set escoles del Vallès, el
Maresme i, a Barcelona, l'Institut Escola Artístic Oriol Martorell. El
95% dels productes dels menús són ecològics i el 70% són de pagesos,
ramaders i altres productors i distribuïdors de proximitat. "Aquest fet
és important, ja que sovint grans gestores aconsegueixen percentatges
notables d'aliments ecològics però que provenen de milers de
quilòmetres", explica Neus Martí. De fet, poder
veure els productors al web
contrasta amb molts menús on, sovint, hi ha conceptes genèrics com
fruita o crema de verdura. "L'escassetat d'informació i transparència és
una de les mancances que hem detectat amb l'estudi", conclou.
Emergència climàtica i justícia ambiental
Barcelona decretarà formalment l'emergència climàtica el proper mes de gener.
Ho farà coincidint amb l'entrada en vigor de la Zona de Baixes
Emissions. L'alcaldessa Ada Colau va destacar, en anunciar-ho, la
necessitat que "no sigui un gest simbòlic sinó un compromís col·lectiu i
amb mesures concretes". De fet, s'aplicaran immediatament una desena
d'accions vinculades al transport públic, les superilles, la recollida
de residus i les energies renovables, entre altres, amb les que es
pretén reduir un 6% de les emissions de CO2 de la ciutat. A més, es
desplegaran les mesures del Pla Clima en el període 2020-2025 com a
resposta global a la situació d'emergència climàtica.
Ara bé, tindrà en compte la justícia ambiental aquesta declaració? David Llistar, director de
Justícia Global de l'Ajuntament, expressa els seus dubtes. "Hi haurà actuacions molt notables, pioneres, però majoritàriament en clau domèstica", explica a
NacióDigital.
En aquest sentit recorda que es continuen externalitzant els costos
ambientals especialment a través del consum de productes que es
deslocalitzen en llargues cadenes de producció. "Com hauríem de tenir en
compte totes les emissions que es comptabilitzen a la Xina i Bangladesh
però que són per a productes que es consumeixen a Barcelona?", es
pregunta.
La justícia ambiental és un concepte que apareix als anys 80 del segle
passat a Estats Units. També es coneixia com a racisme ambiental, ja que
estava vinculat a les protestes per la instal·lació de plantes de
gestió de residus contaminants en comunitats negres i desafavorides.
Inicialment, justícia ambiental i ecologisme van xocar, però després van
convergir i es van estendre al Regne Unit, l'Amèrica Llatina i
Sud-àfrica, entre altres punts del món.
Miquel Ortega és un dels màxims especialistes en aquesta qüestió del nostre país i, de fet,
va dedicar-hi la tesi doctoral.
Destaca que aquestes injustícies no només es produeixen a escala
global, sinó també nacional –Catalunya ha viscut les darreres dècades
conflictes territorials molt notables en àmbits com l'aigua, l'energia i
els residus- i, fins i tot, local.
Les diferències a dins de la ciutat poden ser territorials entre barris
però també entre grups socials i generacionals. Ortega considera positiu
que el futur Pla Clima tingui en compte els col·lectius més vulnerables
en els efectes del canvi climàtic i la contaminació com la gent gran,
els infants, les persones amb discapacitat psíquica o els que treballen
habitualment al carrer. També la pobresa a la ciutat és un factor
d'injustícia ambiental. "Els barris amb construccions menys aïllades
patiran més per l'augment de la temperatura", adverteix Ortega.
